Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Sobre les agressions racistes a Sant Salvador de Guardiola
per Anarquistes contra el racisme i l'autoritat	01 oct 2015
Al llarg de les últimes setmanes, s’han accentuat les agressions de caire racista a l’urbanització El Calvet de Sant Salvador de Guardiola. L’assalt al Centre d’Acollida l’Estrep, les amenaces i seguiments a alguns dels xavals que hi viuen o els cops contra migrants que passaven pel barri i que culminaren amb el tancament d’un migrant al CIE són la mostra més evident d’un racisme i una mentalitat autoritària latent entre una part del veïnat.
Segons afirmen, aquestes agressions es produeixen com a resposta a l’inseguretat ciutadana generada per tot un seguit de robatoris a la zona, que atribuïen als xavals de l’Estrep. S’organitzen creant patrulles ciutadanes armades d’odi, incapaços d’organitzar-se per mostrar afecte i carinyo cap a xavals, que han tingut relacions familiars complicades o que han hagut de passar per la realitat d’haver de creuar fronteres, i que vulguin o no són les seves veïnes. La creació de patrulles para-policials, amb presència d’elements d’extrema dreta, ens semblen molt més perilloses que qualsevol xaval. Fan el ridícul demostrant que la mentalitat adulta és immadura, relacionant menors amb dificultats i delinqüència. Perquè si els menors són vistos ja de per si com una amenaça, se’ls condemna a l’avançada cap a un camí de tancaments, reixes i barrots. Mirades guenyes que se centren merament en el símptoma, en la resposta desesperada dels estrats més dèbils de la societat que es veuen abocats a robar per guanyar-se la vida, enlloc d’atacar d’arrel el conflicte. Diuen que lluiten contra la delinqüència, oblidant tots els robatoris quotidians als què estem sotmeses. No critiquen el robatori legal produït per molts explotadors a la feina; ni una paraula de l’enriquiment de les grans companyies energètiques traient benefici d’una necessitat; no s’ataquen a bancs ni immobiliàries, que dificulten l’accés a un habitatge digne i desallotgen a aquells que no poden pagar. Aquesta violència estructural és la què realment produeix inseguretat ciutadana, la què ens fa viure amb pors i incerteses, la què aboca a la gent sense recursos a delinquir. Diaris oficiosos com el Regió 7, silenciaren la presència i la complicitat de l’alcalde Albert Miralda en l’assalt a l’Estrep del dilluns 21 de Setembre, per no perjudicar la imatge de CDC en la setmana prèvia a les eleccions. La doble moralitat periodística, defensa per un cantó una crítica a les formes més extremes de la xenofòbia, però per altra banda es nodreix de notícies de successos que generen alarma social, que massa sovint interrelacionen migració amb delinqüència i que contribueixen a un caldo de cultiu òptim per societats securitàries. La doble moralitat política, defensa per un cantó la pau social i la convivència; però per l’altra, aposta pel racisme institucional de l’estat, que es manifesta a través dels CIE’s, les batudes policials, el negoci de les exportacions, de les dificultats d’empadronament o a l’hora de rebre assistència sanitària, de la persecució de les economies informals de supervivència… Els crits i les agressions feixistes són la mera punta de l’iceberg de la supèrbia de l’eurocentrisme que es clava arreu amb mirades de por o menyspreu. Totes sabem que el camí del feixisme i el racisme només aboca a a la mort i a l’autoritarisme. La organització al marg dels partits polítics esdevé una necessitat per què sabem que només es preocupen del manteniment de la pau social. Davant d’aquesta realitat ens posicionem clarament al costat de les xavales de l’Estrep, de les migrants, de les «ningunejades», que sembla que només existeixin quan es revolten a l’exasperada contra tanta explotació i injustícia.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more