|
|
Notícies :: sense clasificar |
Votar no et farà lliure
|
|
per CNT-Catalunya Correu-e: catalunya@hotmail.com (no verificat!) |
17 set 2015
|
|
|
El compte enrere per a les eleccions que pretenen demostrar de quin pal van els patriotes ja ha començat. D’una banda, els que persegueixen la plena sobirania de Catalunya ens expliquen que viurem un futur idíl•lic, cada cop més qüestionat, i que la seva anunciada declaració unilateral d’independència no suposarà la sortida de la Unió Europea (UE). D’una altra banda, els que posen per davant la constitució al dret d’autodeterminació s’escuden en allò aprovat durant la transició i en que la secessió catalana comportaria un empobriment més gran, degut, precisament, a la sortida automàtica de Catalunya de la UE. A més a més, d’aquests criteris econòmics, la decisió a la que intenten abocar-nos per tal que decidim entre una i altra opció a les urnes passa per altres motius sentimentals i històrics, que acostumen a presentar-nos de forma interessada segons qui els exposi i per això no dubten en fer servir tant canals educatius com informatius.
No obstant, ambdós nacionalismes es retroalimenten en la recerca d’un vot que els legitimi per a continuar en el poder. No sorprèn que els principals exponents d’una i altra postura, CIU -ara només CDC- i el PP, s’hagin arropat durant dècades per a aprovar lleis i reformes que han anat en contra dels nostres drets. Curiosament, ara, ambdós partits estan implicats en escàndols per corrupció i ara tracten d’amagar-los rere una cortina de fum pintat de patriotisme en època de crisi. No és res de nou. Enarborant les banderes a l’aire aconsegueixen desviar l’atenció cap a elles per tal d’oblidar que en la seva majoria qui les sosté, encara que estigui de merda fins al coll, no pensi en els acomiadaments, la reducció salarial, la flexibilitat laboral, els contractes precaris, el retard en les jubilacions, els desnonaments, l’augment de la pobresa, les retallades en sanitat, educació i un llarg etcètera. Aquesta és la realitat social que vivim, la que hauria de mobilitzar els que caient en el seu joc mitiguen les seves carències entre una servil multitud que busca recer en qualsevol drap patriòtic o rere un vot.
Per la nostra part, considerem, que la lluita per la supressió de les classes socials i el patriotisme són conceptes antagònics, malgrat que hi hagi patriotes esquerranosos que s’obcequin en negar-ho i que acostumen a anteposar la creació d’un Estat als nostres drets socials. D’ací que l’obsessió per “fer país” porti a fondre’s en abraçades i sense miraments a patriotes comunistes i burgesos. Entrant en aquest joc, com sempre, aquesta suposada esquerra que només es mou per accedir al poder, no només posposa la lluita emancipadora de la classe obrera a la creació d’un nou Estat, sinó que a més a més de supeditar-la al mateix, difon entre els seus votants la falsa proclama que la lluita per la llibertat ha de passar inexorablement per un vot que delegui en ells tot poder de decisió i que ara també hagi de tenir connotacions patriòtiques.
Davant la nova convocatòria a les urnes – per uns pràcticament un referèndum d’autodeterminació i per altres unes simples eleccions autonòmiques – des de la CNT Catalunya volem recordar-te que donar el teu vot als que després legislaran per a sotmetre’t mai no ens farà lliures. Els que surtin vencedors només estaran allà per a buscar el seu benefici econòmic i per tapar els seus escàndols per corrupció, a canvi d’obeir als que realment governen, perquè ens agradi o no les estructures econòmiques actuals son transnacionals i estan cimentades en conglomerats que aglutinen a organismes financers i poderoses empreses. Ells -i no el teu vot- són els que decideixen la política econòmica a seguir en un capitalisme globalitzat que només persegueix substanciosos interessos en el menor termini possible. Ells – i no els governants de torn- són els que únicament en funció d’aquests interessos donaran el vist i plau a la creació o disgregació de qualsevol nació.
Davant la propera convocatòria electoral el vint-i-set de setembre, no segueixis el seu joc, no donis el teu vot als que et tapen els ulls amb falses llibertats ni als que t’emmordassen la boca per a que no reivindiquis els teus drets. Analitza la història de sempre o simplement la dels últims quaranta anys. No creus que l’estafa i el lladronici polític i la desigualtat social segueixen campant impunement? No deixis que t’embadoquin amb aspiracions patriotes, republicanes ni monàrquiques. Només per mitjà de la abstenció activa, lluitant per construir una societat on controlem el que produïm, on eliminen les jerarquies per a que ningú decideixi per nosaltres, on es respecti la nostra llibertat com a individus i on cap Estat ens oprimeixi, podem aspirar a una societat més lliure.
.
CNT Catalunya
--------------------
La cuenta atrás para las elecciones que pretenden demostrar de qué pie cojean los patriotas ha empezado. De un lado, quienes persiguen la plena soberanía de Catalunya nos cuentan que viviremos un futuro idílico -cada vez más cuestionado- y que su anunciada declaración unilateral de independencia no supondrá la salida de la Unión Europea (UE). Del otro, quienes anteponen la Constitución al derecho de autodeterminación se amparan en lo aprobado durante la Transición y en que la secesión catalana comportaría un mayor empobrecimiento debido, precisamente, a la salida automática Catalunya de la UE. Además de esos criterios económicos, la decisión a la que intentan abocarnos para que decidamos entre una u otra opción en las urnas pasa por otros motivos, sentimentales e históricos, que suelen presentarnos interesadamente según quién los exponga. Y para ello, ambos no dudan en utilizar tanto canales educativos como informativos.
Sin embargo, ambos nacionalismos se retroalimentan en su búsqueda de un voto que les legitime para continuar en el poder. No sorprende que los principales exponentes de una y otra postura, CiU –ahora sólo CDC– y el PP, se hayan arropado durante décadas para aprobar leyes y reformas que han ido en contra de nuestros derechos. Curiosamente, ambos partidos siempre han estado implicados en escándalos por corrupción y ahora tratan de ocultarlos tras una cortina de humo tintada de patriotismo en época de crisis. No es nada nuevo. Enarbolando las banderas al aire consiguen desviar la atención hacia ellas para olvidar que en su mayoría, quienes las sostienen, aunque estén de mierda hasta las ingles, no piensen en los despidos, la reducción salarial, la flexibilidad laboral, los contratos precarios, el retraso en las jubilaciones, los desahucios, el aumento de la pobreza, los recortes en sanidad, educación y un largo etcétera. Ésa es la realidad social que vivimos, la que debería movilizar a quienes cayendo en su juego mitigan sus carencias entre una servil multitud que busca cobijo bajo cualquier trapo patriótico o detrás de un voto.
Por nuestra parte, consideramos que la lucha anticlasista y el patriotismo son conceptos antagónicos, aunque aún haya patriotas izquierdistas que se obcecan en negarlo y que acostumbran a anteponer la creación de un Estado a nuestros derechos sociales. De ahí que la obsesión por “hacer país” lleve a fundirse en abrazos y sin reparos a patriotas comunistas y burgueses. Entrando en ese juego, como siempre, esa supuesta izquierda que sólo se mueve para acceder al poder, no sólo pospone la lucha emancipadora de la clase obrera a la creación de un nuevo Estado, sino que además de supeditarla a él difunde entre sus votantes la falsa proclama de que la lucha por la libertad ha de pasar inexorablemente por un voto que delega en ellos tu poder de decisión y que ahora también ha de tener connotaciones patrióticas.
Ante la nueva convocatoria a las urnas -para unos prácticamente un referéndum de autodeterminación y para otros unas simples elecciones autonómicas- desde CNT Catalunya queremos recordarte que dar tu voto a quienes luego legislarán para someternos nunca nos hará libres. Quienes salgan vencedores sólo estarán ahí para buscar su beneficio económico y tapar sus escándalos por corrupción a cambio de obedecer a quienes realmente gobiernan, porque nos guste o no las estructuras económicas actuales son transnacionales y están cimentadas en conglomerados que aglutinan a organismos financieros y poderosas empresas. Ellos –y no tu voto– son quienes deciden la política económica a seguir en un capitalismo globalizado que sólo persigue sustanciosos intereses en el menor plazo posible. Ellos -y no los gobernantes de turno- son quienes únicamente en función de esos intereses darán el visto bueno a la creación o disgregación de cualquier nación.
Ante la próxima convocatoria electoral del 27 de septiembre, no sigas su juego, no des tu voto a quienes te tapan los ojos con falsas libertades ni a quienes te amordazan la boca para que no reivindiques tus derechos. Analiza la historia de siempre o, simplemente, los últimos cuarenta años. ¿No crees que la estafa, el latrocinio político y la desigualdad social sigue campando impunemente?
No dejes que te embauquen con aspiraciones patrióticas, republicanas ni monárquicas. Sólo mediante la abstención activa, luchando por construir una sociedad donde controlemos cuanto producimos, donde eliminemos las jerarquías para que nadie decida por nosotros/as, donde se respete nuestra libertad como individuos y donde ningún Estado nos oprima, podemos aspirar a una sociedad más libre.
CNT Catalunya |
This work is in the public domain |
Comentaris
Re: Votar no et farà lliure
|
per Kal |
17 set 2015
|
Doncs un anàlisi un poc curt de mires... No nombra a la CUP i tot el que hi ha al darrere en un moment en que pot treure una bona quota electoral alhora que estan predicant la desobediència a l' estat espanyol...
Crec que l' anarquisme no està a l' altura del moment i això passa factura...
Ara per ara estem davant un possible revassament de les classes populars per sobre de tota política de partit tradicional, estan arribant i calant (potser) discursos que fa temps que prediquem entre 4 parets i les 4 de sempre (no ho dic literalment)..
Però crec que fa falta més analisi del moment i més determinisme davant la situació.. |
Re: Votar no et farà lliure
|
per A |
17 set 2015
|
Criticar al anarquismo por un artículo que escribe un sindicato de 4 personas me parece un poco atrevido, pero vaya |
Re: Votar no et farà lliure
|
per saturnino culebras |
18 set 2015
|
Criticar al anarquismo por un articulo donde se pide la abstención activa y/o el boicot activo a las elecciones me parece consecuente,pero vaya.
El anarquismo no ha de estar a la altura de ningún momento,eso de estar a la altura queda para los que siempre quieren ser más y pasar por encima del resto,el anarquismo está donde tiene que estar ,en las calles caminando con las que queremos otro mundo,donde no haya governados,ni governantes,el anarquismo no ha estado nunca dentro de las urnas y el sistema que sustenta estados(sean de la bandera que sean)asesinos y represores que construye carceles,psiquiatricos...para eso ya estan las izquierdas vanguardistas que guiaran al pueblo hacia la revolución,porque el pueblo es tonto y no sabe lo que le conviene...menos mal que estan los comunistas para salvarnos.
Nosotras si acaso ya arderemos en el infierno,no hace falta que nos guieis hacia el amanecer rojo.
Fuego a sus urnas asesinas! |
Re: Votar no et farà lliure
|
per Segrest imperialista d'una tradició que, només en part, ha reivindicat la llibertat. |
18 set 2015
|
per eneéssima vegada, fent el joc a les pitjors dinàmiques negadores i tiràniques fent servir l'hipocresia com a estratagema.
Heu fet palès que el federalisme és verticalitat i, en el vostre cas, heu creat un "sindicat vertical".
Seguiu ancorat en les dinàmiques patró-treballador que només afavoreix al patró. Sí, revolució i empoderament del treballador, bla, bla.... Ja sona a broma pesada.
La vostra lluita es centra, fonamentalment, en acaparar una suposada història gloriosa. Mesquina lluita que no du enlloc. Però es que, a més, oculteu les vergonyes històriques, ja no de l'anarquisme, de la pròpia CNT: lluitar contra la revolució dels comitès per restablir la generalitat amb Frederica i tota la rècua CNTista. Aquesta és l'alliberació a la que ens voleu portar ara? sou estatalistes i mentiu sistemàticament per amagar-ho i tot apunta a que us molesta tota lluita més enllà de les estructures ja establertes en les que tan bé us heu acomodat.
No cal parlar tampoc dels assassinats gairebé sistemàtics comesos per la fai en aquells temps, matant a gent desarmada pel sol fet de ser com era i dels que mai parleu ni us disculpeu. Vaja, com els franquistes.
La llista de denúncies que se us poden fer és llarga, però em molesta especialment el segrest que heu fet de l'acràcia desvirtuant-la fins a l'extrem i convertint-la en braç de poder i negació quan l'origen i etimologia mateixa de l'acràcia és just el contrari.
Enllà dels pirineus parleu de l'horror de fer servir qualsevol llengua que no sigui les imperials i homogeneïtzadores.
L'extrema repressió que ens toca viure no necessita més aliats. Vosaltres sabreu perquè centreu la vostra lluita en l'hipocresia, la mentida i en fer el joc a la tirania. |
Re: Votar no et farà lliure
|
per Guifré |
18 set 2015
|
Doncs no voteu, cap problema. Per a lluitar contra el capitalisme és indiferent fer-ho dins un estat espanyol o un català, pú lú tant, jo prefereixo fer-ho dins un estat més petit i amb un percentatge d'activisme social anticapitalista superior.
I, a més, amb una organització amb representació institucional, clarament anticapitalista i amb ganes d'actuar, no només de xerrar. |
Re: Votar no et farà lliure
|
per lliri negre |
18 set 2015
|
Et queixes d'un silenci que no és tal silenci, excepte per als que no volen escoltar. Que la CNT, la FAI i tot el moviment llibertari van cometre errors en l'etapa revolucionària, és un fet innegable, com també ho és que ells, juntament amb altres més, es van atrevir a tirar endavant aquella revolució.
Fins avui, no conec cap document que expliqui uns crims que tu encobreixes i silencies, com són els que van portar a terme en estreta col·laboració els comunistes autoritaris i la burgesia catalana en el poder. No obstant això, conec documents que parlen de les "ombres" i parts foscas de la revolució, en què es relaten aquests crims que es produïen des de la part revolucionària i aquests errors que, a causa del context i al buit de poder, els anarquistes no van saber aprofitar, i que van determinar la enorme contradicció de veure a anarquistes en llocs de responsabilitat del govern català. En part és un error històric d'estratègia i confusió, i en part, un encert dels contrarevolucionaris que van saber portar a la CNT, a una tessitura en què, fessin el que fessin, corrien un risc que no era seu, i que més enllà del error o l'encert, el que havien d'haver mostrat és coherència amb les seves idees.
Desafortunadament una part d'aquests anarquistes van prendre una decisió tremendament controvertida i errònia, i aquest error històric és el que segueixen explotant, tant els comunistes autoritaris com la burgesia català amb aspiracions de poder. Aquest és el dilema en el qual una vegada rera altra se'ns tanca, i no tenint els anarquistes la capacitat per recuperar la nostra memòria i adonar-nos que aquest dilema, aquest moment històric al qual apel·len els contra-revolucionaris i autoritaris, no és més que una tremenda farsa que es repeteix al llarg del temps, en forma de permanent xantatge. Unes vegades amb uns arguments i altres vegades amb altres (el vot útil, el perill de la imminent presa del poder pels feixistes, el moment històric en què cal comprometre, etc ...).
En quant als crims dels anarquistes en l'etapa revolucionària, no es poden justificar de cap manera encara hi hagui qui ho faci. Ara bé, aquests crims no s'haurien de comparar amb els del franquisme, ni utilitzar-los per encobrir els que van cometre els comunistes autoritaris i aquesta burgesia catalana àvida de poder.
Precisament les teves paraules s'assemblen massa a les dels que han defensat sempre l'ordre democràtic de la república o la disciplina o imposició de la dictadura quand assenyala els crims del comunisme per encobrir i negar el genocidi dels camps d'extermini nazis.
En quant als altres comentaris de "Kal" i "A", són dues cares més de la mateixa moneda totalitària. Un ("A"), fa més una valoració quantitativa que de continguts. És a dir, part del prejudici que un grup reduït que, si bé és cert que no són portaveus de l'anarquisme, si que poden ser representatius del seu grup i per tant d'una part de la diversitat anarquista.
Com anàlisi a mi tampoc no em transmet res especial el seu comunicat, però no em molesta perquè és el seu i el de ningú més.
És cert que aquest judici del "tot" a través de l'expressió "d'una part", no només és erroni sinó que molt desencertat, i d'al·ludir al text com a "curt de mires" perquè no esmenta a les CUP, quan al·ludeixen a "els que persegueixen la plena sobirania de Catalunya ens expliquen que viurem un futur idíl·lic", sembla que el que pretén és "que parlin de les CUP encara que sigui malament, però que parlin".
A mi el que em sembla "curt de mires", és no adonar-se de com s'estan utilitzant tot aquest tipus de plataformes, nous partits polítics i asociacions socials per recuperar la credibilitat en un sistema tan corrupte com aquesta democràcia. No adonar-se com els partits "tradicionals", estan utilitzant tot tipus d'associacions "contra-natura" (en relació a la lluita de classes), plataformes i altres organitzacions de caràcter social i humanitari, per construir un miratge de "societat civil" que està controlada per la mateixa burgesia de sempre, especialment la que es diu d'esquerres. I que és sota la pressió d'aquesta falsa societat civil amb la qual es reclama la participació i el compromís dels i les anarquistes per apuntalar aquesta mateixa realitat que els destrueix.
En aquest camí, hi haurà els qui adoptin aquestes "noves formes de lluita" i es converteixin en uns buròcrates més "d'esquerres" i els que es resisteixin i corrin la mateixa sort de tots els i les anarquistes.
Per a les revolucions no hi ha dreceres, i al meu entendre un dels greus dèficits dels anarquismes, és no saber com situar-nos davant els greus conflictes socials que hi ha actualment i que estan emmascarats sota aquest paraigua pal·liatiu de les associacions o grups d'esquerra que no són més que recursos assistencials i falses alternatives al poder. És a dir, no estar d'acord i tremendament confosos davant quina posició adoptar davant la institucionalització de les lluites, i d'aquí que d'una banda siguin rebutjades, d'altra tímidament acceptades i per les que semblen més "esperançades", acceptades gairebé totalment.
L'experiència ens diu que no hi ha propostes polítiques parlamentàries que pretenguin canviar res. Tampoc les col·laboracions han servit més que per enfortir el sistema i les desigualtats socials, per tant, tota col·laboració, per molt tímida que sigui, pot ser legítima però no es poden assumir mai com a instrument de canvi de res que no sigui la nostra posició de poder o del malestar de la nostra consciència.
D'altra banda, la no col·laboració comporta necessàriament la construcció d'espais d'autonomia que, a hores d'ara, són tot just inexistents per molt que tots parlem d'ella i posem exemples que es mantenen al marge de tota resposta política i social. És inadmissible que es parli d'experiències d'autogestió i d'autonomia quan són incapaços d'articular els instruments més bàsics per a les preses de decisions col·lectives. Doncs aquests processos només poden ser col·lectius, o no són revolucionaris.
Pel que fa al comentari tan despectiu sobre "les llengües que utilitzem els i les anarquistes", és més propi d'un integrant d'una d'aquestes organitzacions anomenades "grups d'odi". Els i les anarquistes, parlem en les llengües que tenim i no reduïm les nostres lluites a l'exclusivitat d'aquestes. Aquest discurs que pretén imposar una llengua, sigui la que sigui, per sobre de qualsevol altra qüestió, fent d'ella l'únic element diferencial i identitari, no és més que una altra estratègia per encobrir la dictadura d'aquesta falsa cultura del sistema neoliberal i democràtic que diu respectar la diversitat i la multiculturalitat, alhora que llança gas i considera invasores a persones a les que interioritza com de cultures "inferiors", que vénen a treure'ls les seves riqueses i a canviar les seves tradicions. |
Re: Votar no et farà lliure
|
per A |
18 set 2015
|
Ningú diu que l' anarquisme organitzaat tingui de donar suport a la CUP.
Simplement tenir un discurs conseqüent donat la situació política i social del moment.
Per als qui es trobin bé en la situació actual i creguin que l' anarquisme està en els seus moments àlgids i no cal canviar res. Endavant. Els vostres motius tindreu...
Però per mi és evident que a nivell discursiu sobre el temà social català que estem vivint, es mantenen els mateixos discursos de l' any 30.
I la realitat canvia... |
Re: Votar no et farà lliure
|
per Ep! |
18 set 2015
|
Ja veig que la ignorància de la varietat de discursos sobre el procés català des de l'anarquisme, el desconeixeu força. Passeu-vos per Olot, Sabadell, Terrassa, Granollers... i tans d'altres per exemple |
Re: Votar no et farà lliure
|
per la catalunya del ep y del anarco-estatismo. |
18 set 2015
|
ERC quería establecer por todos los medios un «cordón sanitario» de controles de inmigración, que sería impuesto por una nueva fuerza policial de inmigración ubicada en las estaciones de trenes y puertos barceloneses, y en las principales entradas de carretera a la ciudad. Esquerra también era partidaria de un sistema de «pasaportes» que obligase a los inmigrantes a demostrar que contaban con una oferta de trabajo o ahorros. La idea era que todas estas medidas, «duras pero justas», reducirían el paro al menos en un 50 por ciento y lograrían «evitar [la llegada de] aquellos que vendrían a crear conflictos»”.Para justificar esta política, se puso en marcha una ofensiva propagandística contra los inmigrantes, que continuaría a lo largo de toda la República y que crecería en proporción directa a la crisis económica y el conflicto social; poco importaban los indicios del voto en tropel de los obreros inmigrantes a ERC en las elecciones de abril y junio de 1931, y su apoyo al logro de una autonomía catalana. El ataque a los inmigrantes coincidió con el ascenso del ala nacionalista racista de ERC, coalición todavía muy inestable. Una ola antiinmigratoria repentina y violenta estigmatizó a los obreros de fuera de Cataluña, evocando imágenes de una «inundación» «sistemática» de «forasteros» en «nuestra casa» (casa nostra): «La llegada de trenes llenos de gente que vienen [a Barcelona] a estar parados», formando «enjambres» y «plagas virulentas» de pobres «indignos» y un «ejército» de mendigos. La prensa de Esquerra solía describir a los parados en castellano («los sin empleo» o «los parados»), en vez de en catalán, («els sense feina» o «els parats»), un contraste que reflejaba la visión nacionalista de una sociedad catalana unida y armoniosa a cuya capital los inmigrantes «acudían» a «estar
desempleados». |
Re: Votar no et farà lliure
|
per asco el anarcocolaboracionismo |
18 set 2015
|
Por ello no se entiende, nadie entiende, como hay quienes se aprovechan y promueve la participación en gestas políticas, que se pretenden novedosas, cuando realmente obedecen a los mismos fines que dicen van cambiar. Les mueve la vanidad y promoción personal. Basta ver la catadura moral de algunos para darse cuenta que esas plataformas electorales no llegarán a buen fin para los ciudadanos y trabajadores. Aparte del daño irreparable que se está haciendo. Sin duda sus predecesores políticos fueron más honestos, pues si pretendían tal cosa, abandonaban las organizaciones anarquistas. Y es algo de lo más normal que cuando alguien no coincide con los fines de una asociación, pues no estar en ella. Es lo más honrado. Pero quienes a sabiendas y se sirven de sus medios, incluso destruyendo la organización con absoluta deslealtad a sus compañeros. Eso es infame. ¿No es así, "camaradas" que ahora os pasáis a la estúpida política? |
Re: Votar no et farà lliure
|
per cansat |
18 set 2015
|
Quan es remena la historia tots busquen culpables, ara està de moda una certa reivindicació del PSUC i en menor grau a Estat Català (en Junqueres va als homenatges als Badia i hi ha reivindicació dels personatges), paralelament s'atribueixen tots els morts de la reraguarda a la FAI que ara te (com la major part del tepms) el paper de boc emissari"...
Be doncs no, va haver patrulles de control d'ERC, del PSUC, de la UGT, d'EC... eren tots ells uns angelets que no van fer cap "malifeta"... molts comités revolucionaris dels primers dies (per exemple el de Puigcerdà) contaven amb membres d'ERC, d'EC i del PSUC, en molts cassos van haver bastants morts... sols la FAI?.
Després del 37 el PSUC (en bona part procedents de EC) es van supeditar totalment al PCE i als serveis secrets de la URSS, el SIM (Servicio de Información Militar) dominat per ells va obrir un bonm grapat de camps de concentració a Catalunya on van ser precursors dels camps nazis, no semble que els desenterradors dels morts dels primers moments tinguin la decencia de recordar també els dels darrers mesos...
Ara que tants (el Pablo Iglesias, el David Fernandez...) reivindiquen el paper del PSUC, al menys els podem demanar que reconeguin els morts que van causar... Jo per la meva part asumeixo, sense aprovar, els que es van fer la revolució mentres va durar (maig del 37) |
Re: Votar no et farà lliure
|
per perA |
18 set 2015
|
"Simplement tenir un discurs conseqüent donat la situació política i social del moment."
Simplement, discurs conseqüent amb que?, i conseqüent amb qui? |
Re: Votar no et farà lliure
|
per La independència de la nostra terra no ens fa por |
19 set 2015
|
http://sabadell.cnt.cat/article/4299 |
Votar no et farà independent
|
per a |
20 set 2015
|
És ben curiós que gent que s'identifica com a anarquista o anarcosindicalista utilitzi la paraula «independència» per parlar d'una secessió que no independitza gaire res. |
Re: Votar no et farà lliure
|
per cristo |
21 set 2015
|
han parlat els gurús del proletariat... |
|
|