Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
27 ago 2015
Des d’Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista als Països Catalans, volem fer pública la nostra anàlisi i apostes polítiques vers l’estat actual de l’anomenat Procés Sobiranista. Enfront d’aquesta aposta política, és tasca de les revolucionàries aguditzar la lluita als carrers i generar com més grans i sòlides estructures de contrapoder que ens facen avançar cap a l’alliberament real dels 3 marcs d’opressió en què vivim les joves del Pobre Treballador Català: el patriarcat, el capitalisme i l’opressió nacional.
imgarran.jpg
El primer que caldrà aclarir, no obstant això, és que tot i ser conscients que la direcció del Procés Sobiranista pretén generar un Estat Capitalista separat de l’Estat Espanyol però dins del marc de la Unió Europea, no podem renunciar a la participació en el mateix ni negar el seu origen popular. Tot entenent que un Estat no és més que un aparell institucional de control, opressió, explotació i coerció que sorgeix de les contradiccions de classe; i sabent que la Unió Europea és l’estructura supraestatal creada per la consolidació del capitalisme en la seua fase imperialista; no caurem en els paràmetres de l’esquerra espanyolista que, com ha fet històricament, pretén ara també tenyir de liberal i burgesa qualsevol lluita que aspire a l’alliberament nacional dels pobles sota la seua jurisdicció.

Ans al contrari, és moment d’encoratjar el poble treballador d’arreu dels Països Catalans a empunyar la independència com a eina per a transformar la societat. Cal que el qüestionament del model polític i econòmic sorgit dels Pactes de la Moncloa l’any 78, es traduïsca ara en el la lluita contra els sistemes de dominació capitalista i patriarcal que els van propiciar, incloent-hi per descomptat el combat contra les estructures de dominació i desvertebració que en forma d’autonomies i províncies han volgut silenciar l’existència del nostre poble durant tants anys.

Com a socialistes i feministes, no concebem altre concepte de nació que la revolucionària, que aquella que és capaç de cohesionar la lluita de la classe treballadora en un marc territorial determinat, sota el projecte de construcció d’una nació arrelada a les lluites populars, que trenque amb les estructures capitalistes i patriarcals de l’estat nació i, lluny d’interpretacions etnicistes, amb una aposta clara per l’internacionalisme.

D’aquesta interpretació se’n derivaran per tant la nostra anàlisi del Procés i les propostes d’actuació que en puguem fer, que aniran sempre encaminades a assolir estructures de contrapoder i autoorganització popular que siguen l’embrió tant de la presa del poder com de la futura organització social. En el cas de l’organització juvenil, això s’ha de traduir en la suma efectiva de joves en espais o estructures de lluita i en la creació d’un moviment juvenil sòlid i combatiu que reforce el projecte de l’Esquerra Independentista: la Unitat Popular.



Anàlisi de conjuntura

No és possible entendre l’origen de l’actual Procés Sobiranista que estem vivint a la Comunitat Autònoma Catalana sense emmarcar-lo en el que anomenem la crisi del règim del 78, el règim de la Transició. L’objectiu de la “modèlica” transició cap a la democràcia liberal a l’Estat espanyol era perpetuar els poders de l’oligarquia de l’Estat a canvi de la inclusió de les elits de l’oposició antifranquista i del moviment obrer en el nou règim, al mateix moment que en quedaven marginades totes les opcions revolucionàries o que eixiren del marc preestablert. Amb aquest pacte es crearia un sistema de monarquia parlamentària homologable a la resta d’Estats-Nació capitalistes occidentals que seria presentat com a única alternativa possible a la dictadura franquista.

37 anys més tard de l’aprovació de la Constitució del 78 veiem com aquests pactes s’han afeblit progressivament donant lloc al què anomenem crisi del règim del 78, una crisi orgànica però no d’Estat. A més, amb l’esclat de la crisi econòmica veiem com hi ha hagut una clara deslegitimació dels pilars del pacte, sobretot per part de les joves de classe treballadora. Els pitjors resultats del bipartidisme, un caràcter cada cop més repressiu de l’Estat, una claríssima imposició del món del capital per sobre del treball, així com un procés de recentralització estatal com a conseqüència d’una monarquia cada cop menys popular; són algunes de les manifestacions d’aquesta crisi orgànica.

Tampoc s’entén el moment actual si no el situem en el seu context socioeconòmic, la crisi econòmica del 2008. Aquesta no és una explicació directa ni de l’expansió de l’independentisme, ni tampoc en menor mesura de la consciència social, sinó que en fa d’agreujant i intensificador, doncs el principal motiu és l’opressió nacional i de classe que hi ha arreu del país. Els fets que acabem d’esmentar influeixen i són causants d’aquest Procés, però si assenyalarem un punt d’inici aquest seria la campanya per a les consultes populars per la independència del 2010 seguint el precedent d’Arenys de Munt.

El mateix any es va produir la primera gran manifestació del sobiranisme arran de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim” que suposava el fracàs absolut de la via autonomista. El gran esclat va ser però l’any 2012, amb la gran manifestació independentista de l’11 de setembre que va obligar a CiU, partit tradicionalment autonomista i representant de la burgesia catalana, a assumir part del discurs independentista i part de les seues demandes. Cal entendre doncs que el govern d’Artur Mas es trobava en una situació d’allò més complicada, en un dels moments més devastadors de la crisi econòmica, època de grans retallades i d’alta mobilització social i protesta, amb tres vagues generals en pocs mesos.



Aparició de nous escenaris polítics i darrers moviments

Amb el Procés neix allò que coneixem com a “sobiranisme transversal” amb la seua màxima de “primer la independència i després ja veurem quin país volem.” Aquesta suposada unitat de l’independentisme és per nosaltres una plasmació del discurs hegemònic que nega tant la indestriabilitat entre els conceptes de classe i nació, com l’abast complet del nostre territori. L’exemple paradigmàtic de l’independentisme transversal és sens dubte l’Assemblea Nacional Catalana, que neix amb l’objectiu de ser un paraigua de la societat civil independentista per tal de crear un Estat Català. L’ANC es converteix així en l’actor més important del moviment sobiranista en l’àmbit de la mobilització popular, el que explicaria la constant disputa en el terreny institucional entre CiU i ERC per controlar la seua direcció.

Tot i que l’origen del procés sobiranista es troba en la mobilització popular i que aquest està formant principalment per classes populars, hem de tenir en compte el paper que hi tenen sectors de la mitjana i la petita burgesia catalanes, en part per liderar-ho perquè no se surta dels seus paràmetres i en part perquè puga servir als seus interessos.

Darrerament hem vist un gir en l’estratègia del fins llavors independentisme transversal, que agafa un vessant de caràcter més social potenciant aquest eix, arribant a agafar reivindicacions fins i tot de tipus socialdemòcrata, trencant en part amb la màxima de “primer la independència i després ja veurem”. Aquesta nova estratègia respon a un cert estancament de l’independentisme, en part per voluntat de CiU d’endarrerir el màxim possible el pas posterior al 9N amb les eleccions “plebiscitàries”, i en part per un tocament de sostre del sobiranisme transversal.

A més, ’ANC i Òmnium Cultural, conjuntament amb ERC i CDC van elaborar un full de ruta amb els passos a seguir un cop després de les eleccions del 27 de setembre que marca de forma més o menys detallada els passos a seguir per arribar al nou Estat tot i que deixa moltes coses a l’aire. El darrer pas, ha estat la proposta d’una llista unitària dels partits suposadament sobiranistes i sostinguda per les entitats independentistes. Aquesta llista estaria formada tant per CDC i ERC com per membres de l’ANC i Òmniun Cultural.

En resum podem observar com el CDC i ERC han aconseguit institucionalitzar el procés tot vinculant-lo a les dinàmiques parlamentàries. D’aquesta manera, s’ha anat perdent el protagonisme popular, ja que els principals actors han passat a ser líders polítics a través de la llista unitària i les eleccions plebiscitàries del 27-S, quedant la presència popular relegada a mostres de força puntuals com són les convocatòries de l’11 de setembre.



El nostre paper dins el Procés Sobiranista

De l’anàlisi n’extraiem que el Procés Sobiranista actual no ens duu a una independència real sinó a la creació d’un nou Estat-nació sotmès a la UE i, per tant, sotmès al capitalisme internacional. Així doncs, ens cal traçar una estratègia comuna per a l’acumulació de forces que ens permeta en un futur l’alliberament total del nostre poble.

Aquesta estratègia comuna ens ha de permetre ara mateix revertir la dinàmica d’institucionalització del procés per tornar a posar la mobilització popular al seu centre i trencar amb la divisió fictícia entre l’alliberament nacional i el social. Però, quines són les apostes d’Arran per tal de generar aquest trencament?:

Aprofundirem en l’elaboració i difusió de discurs entorn els Països Catalans i el poble treballador català i generarem espais de debat on puguem plantejar el nostre projecte i les contradiccions de l’independentisme “transversal”.
Treballarem perquè els sectors anticapitalistes deixen de veure la qüestió de l’alliberament nacional desvinculada de l’alliberament social; i per tant s’interprete com una lluita comuna que genere un marc de desobediència i ruptura.
Superarem el marc de la Comunitat Autònoma Catalana en el debat sobre la qüestió nacional, treballant per a establir una coordinació en l’àmbit dels Països Catalans des dels diferents moviments socials. Cal que el referent d’actuació de l’anticapitalisme siguen els Països Catalans i no únicament les comunitats autònomes, per tal de trencar amb el regionalisme.

D’aquesta forma, des d’Arran confrontarem directament amb els Estats espanyol i francès, contra les elits que des de la Comunitat Autònoma Catalana vulguen trair els anhels de llibertat del nostre poble, contra els seus representants i òrgans repressors, i fent front a la Unió Europea i l’imperialisme, per tal de garantir que aquest Procés Sobiranista derive en un procés emancipador real que ens conduïsca cap a la generació de poder popular i ens faça avançar en la construcció d’un futur Estat socialista i feminista als Països Catalans.





Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista
Als Països Catalans, 26 de setembre del 2015
Mira també:
http://arran.cat/blog/2015/08/26/arran-posicionament-darran-vers-el-proces-sobiranista/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
27 ago 2015
i l'Estat res, eh?

podrieu aprendre una mica de la lluita del poble revolucionari kurd
Re: Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
27 ago 2015
El ocultamineto profundo de la rabia de los oprimidos, se convierte en el ultimo reducto de su humanidad, y esa furia contenida, que al no estallar, se gira en redondo y daña a los propios oprimidos, que ahora cegados por la patria y la ilusion de un nuevo estado, tratan de liberarse y se dejan liderar por los jovenes universitarios falsificados y cominezan a enfretarse entre si, para de esa forma evitar enfrentarse al verdadero enemigo, y bajo la mirada guasona de la oligarquia burguesa catalana, van acelerar el proceso de deshumanizacion que querian evitar, e intentan protegerse con barreras sobrenaturales y de cariz religioso de banderas, patrias, estados, a los que no pueden decir no, y de esa violencia que no se atreven a cometer, llega la induccion de los jovenes universitarios falsificados con sus mensajes repetitivos de grandes palabras,("patria, democracia, independencia, estado"), para que vayan entrando en trance, un trance que como hecho religioso se convierte en una ilusion contra la desesperanza y la fustracion, y los mitos sagrados de la patria descienden sobre el pueblo obrero y lo gobiernan para que interiorice la violencia y la gaste en el trance hasta el agotamiento.
El agotamiento queda reflejado en la foto del honorable verdugo de las retalladas, rodeado de la izquierda(republicana,comunista y radical independentista), desde donde lanza la voz del goverm reaccionario donde los halla, felicitando al pueblo ahora ya no obrero sino patriotero, y anunciando la proxima liberacion, que consistira en mas explotacion, mas miseria y represion, eso si amenizado con la musica repetitiva y continua de las grandes palabras (patria, democracia, indepencia, estado), para que asi los jovenes universitarios falsificados lo lleven de nuevo al trance y al agotamiento, y la elite dominante se siga perpetuando. apretaros los machos arriva el 27 s. uffffff la patria
Re: Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
27 ago 2015
El planing de los arrarianos/as:

Aprofundirem en l’elaboració i difusió de discurs entorn els Països Catalans i el poble treballador català i generarem espais de debat on puguem plantejar el nostre projecte i les contradiccions de l’independentisme “transversal”.


- No hay novedad, lo de siempre, cuatro charlas y carteles a quatricomía que molan un montón. Lo único destacable (no sé si os habíais dado cuenta) es que van a reflexionar sobre las contradicciones del independentismo "transversal", perdona majete, pero es "transversal" porque estáis vosotros, sino sería liberal, como el cuarto candidato del Junts pel Sí. Mira, al final os vais a dar cuenta de vuestras propias contradicciones. No hay nada como la terapia de grupo.

Treballarem perquè els sectors anticapitalistes deixen de veure la qüestió de l’alliberament nacional desvinculada de l’alliberament social; i per tant s’interprete com una lluita comuna que genere un marc de desobediència i ruptura.

-Vaya, yo creía que trabajaríais con los sectores liberales, conservadores y reaccionarios del independentismo para que interpretasen el procés como una posibilidad para el anticapitalismo. Otra decepción! Suma y sigue.


Superarem el marc de la Comunitat Autònoma Catalana en el debat sobre la qüestió nacional, treballant per a establir una coordinació en l’àmbit dels Països Catalans des dels diferents moviments socials. Cal que el referent d’actuació de l’anticapitalisme siguen els Països Catalans i no únicament les comunitats autònomes, per tal de trencar amb el regionalisme.

- Ah, vale, superaréis el marco autonómico para llevar la cuestión nacional allende los mares. La anticapitalista se queda en casa, no? Por aquello de distinguir la marca sobre la competencia en el mercadeo del 27S.

Vaya panda de colaboracionistas con el procés convergente.
Re: Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
29 ago 2015
Les que creiem en l'alliberament social no volem cap estat, ni socialista ni de cap mena. Com voleu que no veiem desvinculada aquesta lluita de la qüestió nacional?
Vinga, que cap estat ens farà lliures, només cal donar-se una volta per la Història.
Per Arran/CUP internacionalisme és capitalisme
30 ago 2015
«cohesionar la lluita de la classe treballadora en un marc territorial determinat»

Això és ignorar completament de què va el terme «classe treballadora».
Re: Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
31 ago 2015
Gracias por compartir vuestro posicionamiento y por seguir disputando la hegemonia del proceso a la derecha. Si fuera por los anarcos, tendriamos monopolio total del proceso por erc y ciu, la profecia autocumplida. Al final leo mas barbaridades contra el proceso en indymedia que en la prensa de derechas.

Le haceis el juego a los españolos.

Gracias arran por seguirnos recordando que el estado español es carcel de naciones.

Salud y lucha desde castilla
Re: Posicionament d’ARRAN vers el Procés Sobiranista
31 ago 2015
Xavi, i no penses que des de la perspectiva anarquista no tindria sentit que ens preocupessim per les intríngulis internes d'un procés que analitzem externament amb uns paràmetres diferents?

El que vull dir és que als anarcos no ens importa qui tingui el monopoli del procés, perquè critiquem el procés en sí.
Colera camping CNT