Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
21 jul 2015
L'Enric Marco és un company estigmatitzat mundialment pels mitjans que viuen de la mentida. L'acusen de fer-se passar per deportat.'Anava a les escoles a informar sobre els horrors nazis, com a deportat. Una mentida venial ja que havia estat empresonat pels nazis i podia haver anat a parar a un camp de concentració al estar acusat d'alta traïció al nazisme.
L'Enric vol parlar i nosaltres el volem escoltar.
Té les pàgines dels nostres diaris obertes.
foto identitat.jpeg
MArco, camp. jpg
Primer contacte

L'idea de l'entrevista em va venir al saber que en Cercas havia escrit un llibre sobre l'Enric Marco. Vaig ensumar i malpensar del Cercas, al ser un novel·lista que escriu pels poderosos, les elits. No en vaig equivocar. El llibre «El impostor» supera totes les previsions possibles. És una impostura hàbil, professional, del començament al final. És una vulgar i letal investigació policíaca.
Vaig demanar el telefon de l'Enric i em varen dir que la seva dona feia poc havia mort. I millor esperés. Per Sant Jordi la Lumi em va comprar el llibre «El impostor».

L'Enric Marco va estar d'acord en ser entrevistat. Per telefon em va dir que des de feia temps esperava que el telefonéssim del Catalunya. Em va recalcar que té moltes ganes d'explicar-se i d'aclarir un piló de coses i que farà falta més d'una entrevista. Fins i tot em va dir que havia pensat en fer-se ell una auto entrevista. La impressió que en vaig treure és bona., la d'un home amb una gran vitalitat i energia. No semblava que tingués 95 anys. L'Enric és una persona d'idees i recursos: Me va agradar la seva idea d'auto entrevistes. De fet ens ens hem trobat la fam i les ganes de menjar. Cercas és tòxic i un gran impostor. Cal denuncia'l.


Trobada a San Cugat.
En Pep Cara i jo varem anar a Sant Cugat a entrevistar l'Enric Marco. En Pep pel Pèsol negre i jo pel Catalunya. Ja ho havíem fet altres vegades. En Pep duia la càmera vídeo, jo la gravadora. Tenim dos enfocs diferents:
En Pep considera que l'important és la vida militant i anarquista de l'Enric Marco, les seves lluites des de que va anar de milicià voluntari fins a ser secretari general de la CNT de Catalunya i Espanya. Jo anava preparat per a centrar-ho contra la investigació policíaca del Cercas, les mentides del Cercas i les impostures del Cercas, d'ell i dels seus col·laboradors i padrins.

Amb en Pep és fàcil arribar a acords. Varem quedar de combinar les dues idees i deixar parlar l'Enric i seguiríem les propostes de l'Enric. Mètode no-directiu.

L'Enric ja estava al bar davant l'estació esperant-nos.
L'Enric va voler primer un canvi d'impressions amb nosaltres abans de començar les entrevistes. Varem estar parlant amb l'Enric cap a 4 hores. Varem quedar en fer-la pròximament. I seguir-nos veient-nos.

Ha perdut 15 quilos degut a la mort de la seva companya. 40 anys junts, acompanyant-se a tot arreu i ajudant-se mútuament. També 15 quilos menys per les mentides i enganys, menyspreu i insults de l'indigne i sinistre inquisidor Cercas, que cínicament va escriure: “El llibre el matarà”.

L'Enric té una salut de ferro. Als 95 anys i encara protesta , denuncia, i segueix en la lluita contra les injustícies que rep en carn pròpia. No es queda a casa seva com li recomanen amics i familiars. El que més li dol de les innombrables mentides del Cercas és que l'hagi tractat de policia, de burgés, i que l'hagi enganyat des del primer dia fins al final. «Em va entregar el llibre sols uns dies abans. El vaig desautoritzar completament. Em va respondre que era igual, que no esperava la meva aprovació. I que si la tingués és que el llibre era dolent. Em va dir que si volia una biografia, que me l'escrivís jo. Que el seu llibre em rehabilitava. És un mentider, un impostor». Es rebel·la ara contra el seu inquisidor, en Cercas. Jo l'acompanyaré i espero molts altres companys l'acompanyem en aquesta lluita.

És un luxe haver conegut i parlar amb un milicià que va participar a la Revolució i a la guerra civil. Ja no en queden. Un luxe poder parlar i compartir amb un resistent que ha patit el franquisme i el nazisme. I que a la transició fou secretari general de la CNT. I que ha continuat al llarg de la vida amb els ideals llibertaris.


Ens acomiadem com si ens coneguéssim de fa temps.

- Cuida't Enric -li diem- Ara és lo important. No li donis voltes al llibre del Cercas. No t'hi capfiquis. Estigués tranquil. Ocupa't de la teva salut. Nosaltres ens ocuparem d'ell. L'atacarem, el denunciarem i l'enfonsarem. En Cercas és un pobre tipus, un farsant, un miserable.
- Aneu en compte. Té bons padrins- ens aconsella com a vell expert en lluites
- També atacarem als padrins. És l'objectiu. Desemmascarar-lo i atacar als padrins. En Vargas Llosa i tota la poderosa màfia d'«El País». Una colla de carques amb discurs socialdemòcrata. Buscarem els altres padrins que té
-Avui dormiré bé. Gràcies pel caliu que m'heu donat.


Txema Bofill txemabo ARROBA gmail.com
Mira també:
http://blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill/?p=267918
http://blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill/?p=267926

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
21 jul 2015
La seva mentida no va ser venial, va fer molt mal. Només cal que cerquis el seu nom a Google i vegis quantes pàgines negacionistes se'n fan ressò.
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
21 jul 2015
el marco va ajudar a enfosar a la cnt, el bofill demanaba el vot per la cup en el pessol negre, els patriotes son idiotes.
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
21 jul 2015
Ni tanto, ni tan calvo... Los negacionistas no necesitan para nada a Enric Marco, lo mismo que la CNT, tras el caso Scala, no necesitaba de nadie para hundirse, todos estaban dentro.

Afortunadamente el descrédito de los negacionistas es impresionante, de la misma manera que la CNT, cada vez que reintenta tomar vuelo, aparecen quienes pretenden hundirla desde dentro.

Ahí está la cuestión. Hay suficiente documentación para enterrar a los negacionistas y para enterrar a quienes pretenden hundir la CNT una y otra vez.

En mi opinión, tanto para una como para la otra cuestión, lo importante es no dejarse engañar por nadie. Tampoco por el Txema Bofill, que tendrá muchas cualidades, pero también las personas honestas se equivocan y se confunden.

Enric Marco es un hombre con sus luces y sus sombras. A mi personalmente me gustan tanto parte de las unas como parte de las otras. Sin ellas, Enric Marco no sería Enric Marco. Y esta verdad de "perogrullo" y que puede parecer una estupidez, a muchos les cuesta entenderla, porque las palabras, no siempre significan lo que dicen literalmente.

Salud!
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
21 jul 2015
el enrique marco tuvo parte en decisiones de la cnt en barcelona a finales de 70 y principios de los 8o, que la perjudicaron gravemente, entre ellas ayudar al boldu un tipo bastante parecido en su trayectoria a la de ahora por parte de bofill, de ahi que en los dos casos prime el patriotismo catalan, en cuanto a enrique marco solo hay que recordar sus ultimas apariciones en el programa del conill, patetico.
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
21 jul 2015
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/498230/index.php
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
22 jul 2015
Triste y repugnante el papel de la cup y de icv, en este 27 s., que desde la posicion de patriotas catalanes partidarios de un estado, se ganan un puesto en la representacion de la burguesia, no ya solo porque sus miembros son burgueses, sino porque han sido capaces de segregar loa ideologia que conviene al pujolismo: el reforzamiento de la familia, celula basica de la sociedad reaccionaria;el reconocimiento de la positiva funcion social de la propiedad privada de medios de produccion, la legitimacion del dominio del capital especulativo mediante la ilusion de la ilusion politica de la soberania popular, y la impunidad de los cuerpos represivos (los mossos) en la vida politica como legitimo garante del regimen pujolista.
No hace falta insistir una vez mas, en las claudicaciones de la cup y de icv, que hacen posible la continuidad de artur mas, el éxito del pujolismo es evidente, su transicion les sale muy barata, mientras a los obreros, la gente precaria por el contrario muy cara, estamos en lo politico un poco menos a la derecha, pero sin embargo hemos perdido en lo economico, en lo social, lo que en infinidad de luchas y sacrificios habia conseguido la voluntad de lucha del pueblo obrero.
Las elecciones que vienen, que ya llegan, no son para hacer frente a las necesidades de comida, vivienda y salud de los mas pobres, son para que sigan ganando dinero los pujolistas, dicho de otra manera se debe garantizar la obtencion de un porcentaje de beneficios adecuado para no desanimar la inversion del capital especulativo.
Por ultimo solo recordar como libertarios nuestros principios mas solidos como antiparlamentarios, antiestatistas y anarquistas, con un llamamiento de nuestros ancestros del siglo pasado, ¡trabajadores!,¡parados!¡pensionistas!, para conocer la posicion de la confederacion en estos interesantisimos momentos, que vive el pais, os invitamos para que acudais a los mitines antielectorales, que van a celebrarse por pueblos y ciudades, en que os dirigiran la palabra compañeros autenticos libertarios.
¡contra los politicos sin distincion de matices!
¡contra todas las manifestaciones partidarias de un estado!
¡como protesta a la tirania burguesa!
¡Obreros! ¡pueblo en general!
ACUDID A LA VOZ DE LA CONFEDERACION.
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
22 jul 2015

Comentari de comentaris
txema

El de la Conferación evidentment pija fora text. Estem parlant de l’Enric Marco i contra la novel•la “El impostor” del Javier Cercas, El País Vargas Llosa. La Confederación ens fa propaganda dels principis autentics llibertaris i critica la CUP i ICV. No és el tema. Demostra poca capacitat d’escolta i lectura; i sectarisme: els que no segueixen els dogmes queden fora, no són autentics llibertaris. A la Confederación hi havia gent de varis partits i si varen arribar a ser dos milions es perquè no eren sectaris i primava l’unitat i la solidaritat i la crítica constructiva, la formació.

El que ens tracta de patriotes catalans i traidors

Ni s’hauria de contestar als insults i sobretot sient anònims. Mostra real covardia. Això es el que fan els policies que els posen a revisar, controlar i a escriure a les Webs alternatives per a dividir, crear confusió, i desviar el tema en questions personals.
D’altre cantó molts dels que insulten a patriotes catalans són patriotes espanyolistes, que no soporten que España es trenqui, o espanyolistes com el Cercas.
No sóc patriota. Soc independentista tàctic i de cor. Com molts amics de Cantabria, Andalusia, Madrid, espero que Catalunya s’independitzi per trencar Espanya i el que representa l’Espanya que patim: borbons, militars franquistes, Audiència nacional, PP PSOE, i fins i tot Podemos la filial del PSOE, el partit mimat per el País i altres que preparen la nova transició, per a que tot segueixi igual.

Feia molts anys deia que era del FABE (front alliberament Baix Empordà) La nostre militancia consitia en trobar-nos per a xerrar i en decidir el nou restaurant on trobar-nos.
D'altre cantó guardo el meu passaport d'apatrida, que ens donava el OFPRA als que erem apatrides, reconeguts per les democracies europees. Però l’important és que jo em considero apàtrida.


Los auténticos anarquistas que queréis dar lecciones de autenticidad, empezad por dar el nombre, o la edad y que habeis hecho en la vida. Aquí estamos proponiendo de atacar a los poderosos, a los padrinos del Cercas, que están pisoteando un compañero, a la CNT, al anarcosindicalismo, a la memoria histórica, y reescribiendo con total impunidad la Historia.

Dic aquesta fets personals, i m'hi podria extendre, crec que el que aquí es tracta és del company Enric Marco Batlle, una gran persona i un gran militant anarcosindicalista de tota la vida.
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
23 jul 2015
a seguir con la independencia, y a votar a los amiguetes de la cup, que no engañais nada mas a los que os siguen el juego, por lo demas cada uno a lo suyo, nosotros ni dios ni patria ni amo, y el que no acepta las criticas de libertario tiene bien poco, y en cuanto si las criticas son insultos sin sentido a que viene darte tanta importancia personal, con no hacer ni caso dari tu valor como libertario, por lo demas leete tu participacion en el pessol negre cuando las elecciones que salieron los de la cup al parlament, y haz autocritica si puedes, y si no aplicate el cuento dime con quien andas y te dire quien eres. el movimiento libertario de nada sirve la antiguedad, lo que hicistes sino lo que haces, y defender al marco ser amigo de las cup, dice hace de ti lo que tu niegas, pero bueno que cad cual haga lo que crea que tenga que hacer, tu sigue amenazando, pero como el marco solo demuestras tu autoritarismo engañoso haciendo creer que eres libertario. bien te iria un poco de humildad rectificar y no creerte tan importante.
Re: Tot preparant l'entrevista a l'Enric Marco
23 jul 2015
Estiomat Txema, al meu entendre, tens tota la raó pel que fa a l'Enric Marco. També em sembla que tens raó quan dius que aquí del que parlem és dels que intenten canviar l'història, encara que sigui amb el recurs d'una ficció novel·lada.

I seguint amb una altra opinió més, em sembla que encara és massa aviat com per adonar-nos de la possible contribució de l'Enric Marco en aquesta lluita contra el nazisme. Falsejar la seva història per la d'una persona que ha estat enviada a un camp de concentració nazi, ve a ser com aquesta "mentida pietosa" que a gairebé tots se'ns escapa, i això no desmereix a la seva trajectòria de vida real com lluitador. Podem dir que gairebé mai el fi justifica els mitjans, però segueixo opinant que, aquesta, pot ser una de les ares ocasions en què s'ha de valorar si el mitjà pot ser justificable, o almenys, a tenir en consideració. No podem legitimar aquestes maneres d'actuar, encara que en la seva circumstància m'atreviria a dir que sí és possible valorar-la com un "mal menor" ...

Voldria traslladar només una intuïció. Sento que no es pot menysprear a les persones per la seva experiència de lluita, ni per la seva edat, ni per les seves idees. De la mateixa manera que, molt encertadament afirmes que als insults anònims no cal respondre, a les idees diferents tampoc cal jutjar-les, en tot cas qüestionar-les amb arguments i / o combatre-les amb l'acció, però mai menysprear als que, pels motius que siguin, no tenen una trajectòria política com la d'un, ja que en ocasions, et asombrarías de veure com persones molt joves, sense edat com per tenir una extensa experiència, són capaços d'analitzar la realitat des d'un lloc que mereix ser sempre escoltat .

Avui, tinc l'intens convenciment que, comunitats que ens poguessin semblar més "endarrerides" que la nostra, com la kurda o les diferents comunitats indígenes en resistència, tenen molt a ensenyar-nos, i no obstant això, la nostra arrogància de persones "civilitzades" i " racionals ", ens impedeix reconèixer-lo i en part menysprear unes lluites que, en un demà no molt llunyà, tindrem l'oportunitat de reconèixer i haver deixat escapar l'oportunitat de recolzar-les, per seguir dins les nostres miserables intrigues.

En definitiva, sí, cal denunciar a aquests mitjans que manipulen la realitat, cal assenyalar als que es permeten l'obscenitat d'entrar en aquest joc i als que fan aquesta feina o li donen suport. Cal maleir a tota aquesta intel·lectualitat paràsita i carronyera d'aquest sistema de mort, al qual serveixen amb especial dedicació i una domesticació extrema per seguir tenint el seu púlpit privilegiat, però no hauríem de dedicar més temps a això que a escriure la nostra pròpia història, a difondre-la, a donar suport als que lluiten contra el mateix que nosaltres i a construir aquest "món nou", perquè sinó, aquests que ens calumnien, seguiran amb aquesta hegemonia i aquest poder que volem destruir.

Una altra qüestió, és la de donar suport a l'independentisme. Intento lluitar per l'autonomia, no pels independentismes, de la mateixa manera que lluito per l'anarquia i no pels anarquismes. I sí, m'alegraré el dia en què aquesta Espanya desaparegui perquè han aparegut mil comunitats autònomes, però no perquè l'estat es repliqui en els fets diferencials. L'autonomia no s'aconsegueix votant, sinó construint des de la comunitat i no des de les institucions de poder, tant si es diu Parlament, es digui ANC o les CUP.

Si realment volen, volem, ser autònoms, que surtin de les institucions per trobar-nos al terreny de tots, el comú, i des d'aquí, començar a caminar construint vida i destruint poder. El poder desapareix quan està repartit entre tots, quan ningú té més poder, que no experiència o coneixement, que ningú; i quan a les persones troben el lloc per aportar, compartir i aprendre. El que més sap, no és sempre el que més ensenya, i de vegades és el que més ha d'aprendre.

Salut i lluita ...
Sindicat Terrassa