|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: immigració : pobles i cultures vs poder i estats |
|
"Si es perd el català no serà per la immigració sinó pels polÃtics" ChebBalowsky
|
|
|
per Carles. |
28 jul 2003
|
Entrevista a ChebBalowsky a El Triangle, n. 643, 14 de juliol de 2003.
Crec que és un bon exemple d'art multicultural ben entès, enfront de molts "multicultis" que menystenen el català. |
P-Vosaltres canteu en diversos idiomes, fins i tot en la mateixa cançó... Amb quina intenció?
C-Sense cap intenció premeditada. És un acte de normalitat, nosaltres tenim tres llengües d'ús habitual: l'algerià , l’espanyol i el català ... i són les que usem. MALGRAT AIXÒ LA NOSTRA LLENGUA PRIORITARIA ÉS EL CATALÀ.
P-Discutiu sobre la llengua que heu d'utilitzar en el grup?
C-No massa. Quan creem, improvisem força i les lletres van rajant inesperadament, en la llengua que sigui. Ara bé, potser potser perquè tots tenim el català com a llengua vehicular sà que la utilitzen més sovint. PERÒ TAMBÉ PERQUÈ HEM ANAT PRENENT CONSCIÈNCIA QUE LA LLENGUA DEL PA�S, EL CATALÀ, HA D'UTILITZAR-SE AMB IDÈNTICA NORMALITAT QUE LA RESTA DE LLENGÜES ALS SEUS PA�SOS. Per això ens sembla normal que QUALSEVOL EXPRESSIÓ MUSICAL, per à rab, mediterrà nia o sud-americana que sigui, S'HAGI DE PODER EXPRESSAR EN CATALÀ SI ES FA A CATALUNYA.
P-El creuament de cultures que exemplaritza el grup, podria acabar estroncant el futur del català ?
C-Jo (en Yacine, cantant del grup) tinc pare algerià i mare catalana... Per tant tinc tres llengües maternes: l'algerià , el francès i el català . Crec que això és el futur i és positiu SEMPRE QUE CONSERVEM EL CATALÀ -LLENGUA EN PERILL-EN UN LLOC DE PRIVILEGI I ESPECIAL PROTECCIÓ. Per això hem de combatre la globalització cultural que ens aboca a la uniformització, a la cultura única anglosaxona. CAL CONSERVAR LA DIVERSITAT DE LES PETITES CULTURES, COM UNA RIQUESA MUNDIAL COMPARTIDA PER TOTHOM.
P-L'espanyol és una llengua d'imposició globalitzadora?
C-SENS DUBTE! Totes les cultures grans, majorità ries, tenen la mundialització a favor. La moda mundial de la música llatina n'és un exemple clarÃssim... que està imposant a través de les grans discogrà fiques unes pautes músicals de pop llatà que fa poc per les arrels llatines de debò i menys encara per les cultures musicals llatines tradicionals, com la cúmbia, la salsa, el flamenc... Fer música llatina, ara, és simplement cantar en espanyol, i no recollir una herència musical llatina.
P-Per què la multiculturalitat sol parlar en espanyol, a Catalunya?
C-Perquè hi han tingut un paper molt important personatges d’orÃgen llatinoamericà , simplement. Però també hi ha grans exemples del contrari, com Dusminguet, actualment, o tota la rumba catalana, que és el més multicultural que ha nascut a Catalunya en molts anys.
P-Com veieu que s'acusi la nova immigració del descens del català ?
C-SI ES PERD EL CATALÀ NO SERÀ PER CULPA DELS IMMIGRANTS SINÓ DE LES POLÃ?TIQUES CENTRALISTES DEL GOVERN ESPANYOL I LES DE LA GENERALITAT, que parla molt i fa ben poc. Als immigrants no se'ls pot demanar deures quan se'ls priva dels drets essencials. Com se li pot exigir a algú que parli català quan se li prohibeix votar?! Si aconseguÃssim que els immigrants se sentÃssin rebuts i no rebutjats legalment i socialment, avançarÃem en la convivència i el mestissatge, que és el que cal, més que la integració, que sovint és submissió. |
Comentaris
|
Re:
|
|
per multi |
28 jul 2003
|
|
És curiós perque crec haver-me comunicat amb espanyol amb un dels membres...je je jej eje |
|
Re:
|
|
per Hash |
28 jul 2003
|
|
Perquè dius que és curiós si ells mateixos reconeixen que utilitzen el castellà, l´àrab i el català indistintament? La veritat, no sé si no saps llegir però Cheb Balowsky és un exemple del que és la multiculturalitat. No renuncien a les seves llengües d´origen, com és normal, però en canvi tenen molt clar que la llengüa vehicular d´aquest país hauria de ser el català. I dic hauria, perquè si depengués d´alguns, que s´omplen la boca contra la globalització i defensant la multiculturalitat, el català ja hagués desaparegut. Un 10 per Cheb Balowsky. Tan de bò tothom fos tan coherent com vosaltres. SALUT! |
|
Re:
|
|
per Trovador |
28 jul 2003
|
No sou ningú per dir quina llengua hauria de parlar cada individu pel simple fet de viure en un territori determinat, en aquet cas, en el que vosaltres anomeneu Països Catalans. La cultura i la llengua resideix en cada individu, i punt. ¿Deixaré de ser català si me'n vaig al Brasil? Diria que el poder us ha menjat el coco.
¡Visca el mestissatge en llengua catalana! jeje
Sou ridículs. |
|
Re:
|
|
per Multisubnormal |
29 jul 2003
|
Sóc multiculti i pijo. Visca el mestissatge: visca Marroc i la Marxa verda, Visca els indonesis a timor, Visca els anglosaxons a Amèrica del nord, Visca la societat mestissa de Llatinoamércia i que morin els indis, visca els francesos a Algèria, visca els rusos a txetxènia...
Visca el mestissatge i la multiculturalitat!!!
No sé com podeu defensar aquests pobles endarrerits i primitius que volen mantenir la seva cultura...
Soum ridículs i jo superguai!!!!
chaci piruli!!! |
|
Re:
|
|
per imbecils |
29 jul 2003
|
Qui sou vosaltres per dir que el govern parla molt i fa ben poc quan vosaltres l'unic que feu es fotre el jipi omplint-vos de merda fins al cul als concerts?
Hipocrites no canteu lletres politiques ni socials |
|
Re:
|
|
per Carles |
29 jul 2003
|
Estic content, perquè veig que aquests temes sempre desperten debats; mentre es discuteixi del tema voldrà dir que existim com a catalanoparlants.
Llàstima que sovint aquests debats es porten amb poc rigor.
Senyor Trovador: penses que la qüestió lingüística és un tema de "drets individuals" o més aviat de "drets col·lectius"? No es pot esbandir l'assumpte dient "que cadascú parli com vol"; hem d'ascendir al pla dels drets col·lectius, perquè la llengua té sentit per a comunicar-se com a col·lectiu, perquè és un llegat cultural humà col·lectiu, potser l'únic llegat humà que és realment i absolutament col·lectiu, que pertany a cada poble (col·lectiu) i és un tresor per a tota la humanitat i tota la Història. Llegeix-te el llibre "Mal de llengües (entorn dels prjudicis lingüístics)" de Jesús Tuson.
Llàstima que tanta gent vulgui esbandir les coses amb el "drets individuals". L'individualisme i la globalització.
Quan algú menysté el meu idioma, no em menysté a mi i prou, sinó a un grapat de milions de persones. Si l'ús social del català recula, els "individus" poden creure que segueixen essent lliureparlants, però de fet el seu "col·lectiu" (el dels catalanoparlants com a tals, o dels mazikparlants com a tals) pot encaminar-se cap a l'extinció |
|
Re:
|
|
per PRENC PART |
29 jul 2003
|
Estic fart de pijas i de multicultis que s´omplen la boca amb els seus meravellosos viatges arreu del món i s´obliden que Barcelona és tal com és (cosmopolita,oberta,mediterrània...)perque és la capital de Catalunya. Déu passar que ser català no està de moda en certs cercles de la gauche divine i prefereixen ser espanyols,europeus o ciutadans del món, que sempre llueix més.
a catalunya,en català! |
|
Re:
|
|
per ESPAÑOL COMO VOSOTROS |
29 jul 2003
|
VAIS DE MAL EN PEOR, SOIS TAN DESGRACIADOS QUE VUESTROS PROPIOS HIJOS OS ESCUPIRAN ALGUN DIA POR NO PODER HABLAR EL IDIOMA DE SU TIERRA....¡¡¡ EL ESPAÑOL !!!.
AFORTUNADAMENETE, AUN QUEDAMOS MUCHOS JOVENES PATRIOTAS PARA JODEROS EL INVENTO.
¡¡¡ CATALUÑA ES ESPAÑA !!!
¡¡¡ VIVA ESPAÑA !!! |
|
Re:
|
|
per Pingaloca |
29 jul 2003
|
Vete a Perejil, pringao!!
Molt bona l'entrevista a Cheb Balowski!! |
|
Re:
|
|
per fart de trovadors i pijos |
30 jul 2003
|
"No sou ningú per dir quina llengua hauria de parlar cada individu"
I qui ho ha dit això? Igual no saps llegir o què. A mí m´importa un pito la llengua que parli cadascú. L´únic que s´està criticant aquí és a la gent que defensa la multiculturalitat i no s´aplica el cuento a casa seva.
Trovador, als únics que us fa ràbia la NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ és al PP i "su entorno", així com algun hippy de poca monta que si parla de Catalunya dirà "la llengua és un vehicle de comunicació", i després vinga organitzar actes i xerrades per defensar cultures llunyanes, això sí akets actes en espanyol, perquè clar, tots som multis i volem que els mapuches i els indígenes no perdin la seva cultura, però els independentistes, que es manifesten el 23 d´abril per la seva llengua i que reben pilotes de goma, clar el poder els menja el coco. Jo, pel fet que pensis diferent (és a dir que mostris la teva ràbia amb les persones que són consecuents amb el que pensen i ho apliquen a casa seva) no et diré que ningú t´ha menjat el coco.
"deixaré de ser català si m´en vaig al Brasil"?
Comentari gratuït que no té res a veure amb el debat i que no argumenta res. Aviam si t´hi llueixes més el pròxim cop.
LA MILLOR SOLIDARITAT AMB ELS POBLES DEL MÓN ÉS LA LLUITA PEL TEU POBLE!
TROBADOR, NO DEIXIS QUE ET GLOBALITZIN I MANIPULIN!! CONTRA LA GLOBALITZACIÓ CULTURAL, DEFENSEM LA LLENGUA! |
|
Re:
|
|
per Carles |
31 jul 2003
|
Un grapat de bons amics meus responen enfront les reivindicacions en defensa de la llengua catalana amb el tòpic de "això de defensar el català és una tonteria de burgesos que volen amagar els veritables problemes socials". És a dir que com que se suposa que la població catalanoparlant es troba en una mitjana i uns intervals de nivell econòmic supriors als de tota la societat en conjunt, aleshores la seva reivindicació en defensa de la llengua i la cultura no és lÃcita, no és legÃtima, no té raó de ser; és a dir, "si ets ric no et queixis de res".
Suposem que aquesta presumpció del nivell econòmic és certa ara i aquÃ. Però i a principis de segle, no eren molts els catalanoparlants que (com els meus avis) emigraven dels pobles perquè es fotien de gana? I als Sindicats comunistes i anarquistes de la República no es parlava el català ? I a la guerra i als primers anys de la postguerra no eren molts els catalanoparlants que es van fotre de gana per totes les contrades? I els gitanos Perpinyà i de Grà cia de Barcelona que parlen en català ? I a les comarques més rurals de Catalunya i de València no hi ha molts catalanparlants que ara viuen en precarietat ? I si a mi la vida no em va tan bé com als meus pares i em desenvolupo en precarietat laboral però segueixo essent catalanoparlant? I la gentada que se'n va al carrer pel tancament d'empreses al Lluçanès i a la Segarra? I tots els immigrants que han esdevingut catalanoparlants de primera? Per tota aquesta gent que no és precÃsament burgesa, llavors resulta que sà que és lÃcit defensar llur llengua?
I si els processos potsmigratoris del anys seixanta continuen redistribuint els nivells econòmics, essent que cada cop hi ha més fills d'immigrats castellanoparlants que també accedeixen als privilegis de les classes benestants, i si els catalanoparlants deixen d'ocupar llocs privilegiats (potser amb canvis de governs), i si cada cop hi ha més nous rics al Vallès, al Maresme, a Mallorca, a Benidorm, a Andorra que parlen en castellà , i nous rics immigrats a Perpinyà que ni entenen el català ..., llavors tot d'un plegat sà que serà lÃcit i legÃtim que els catalanoparlants reividndiquin la defensa de la seva llengua?
Com diu en Jesus Tuson a “Mal de llengües (a l'entorn dels prejudicis lingüÃstics)â€? no podem demanar a les llengües responsabilitats polÃtiques ni històriques, no podem atribuir a les llengües funcions que no tenen. En totes le comunitats lingüÃstiques hi ha bona gent, benparits, gent decent i tarambanes, mamarratxos i txitxarel·los. Qualsevol barbaritat es podria fer en qualsevol llengua.
El clà ssic tòpic de "el català és dels burgesos i els catellà dels obrers en lluita" (que potser va fer-se per a substituir del de "el català és dels pagesos i el catellà fa fer fi") ha fet moltÃssim mal, perquè ha aconseguit que tantÃssims catalanoparlants (que pensen i somnien en català ) s'hagin desentès durant les darreres dècades de la seva pròpia llengua i especialment de la defensa d'aquesta, fins i tot mostrant antipatia a aquesta defensa. Ha fet que tantÃssims catalans anéssin pel món mostrant un cert menyspreu pel català , i crec que això ha impedit de seduir a molts castellanoparlants per a que adquirÃssin el català com a llengua pròpia. Si ens avergonyim només una mica de la nostra llengua, mai no podrem ser seductors lingüÃstics.
I això, l'haver perdut l'oportunitat de seduir a molts milers de persones durant les darreres dècades per a que es passéssin al català , posa l'ús social de la llengua catalana en perill d'extinció durant el segle entrant. I sense l'ús social, la nostra llengua pot perdre l'oportunitat de consolidar-se en els mateixos drets que qualsevol altra llengua al seu paÃs, i aixà també perdre'n l'oportunitat moltes altres llengües d'Europa, d'Occident i de tots els continents. Al món hi ha més de 5.000 llengües, i els cientÃfics calculen que, si es mantenen les circumstà ncies d'ara, els 90% d’elles desapareixeran de l'ús social en aquest segle. Una catà strofe humanÃstica cultural a escala històrica.
A quina situació de drets socials aspirem? A que tothom sigui pobre, o més aviat aspirem a un estat del benestar que garanteixi els drets elementals per a tothom d'arreu? Em sebla que es tracta de la segona opció, és a dir, aspirem a que tothom tingués “la vida solucionadaâ€?, i a partir d'aquà poder cultivar totes les altres dimensions de la vida humana sense haver-se d'amargar els dies per a tenir plat a taula. Però si després resulta que els qui tenen la vida solucionadeta ja perden els altres drets (els drets no tròfics), quina grà cia! Si tenim una situació econòmicament digna, hem de flagelar-nos o bé hem d'aprofitar per a ser un dels pocs referents munidials en ser una nació sense estat que manté drets col·lectius lingüÃstics i culturals? (ep! Sense oblinar la defensa dels drets socials elementals; és a dir, al nostre petit paÃs som prou milions de persones com per a repartir-nos la feina de les lluites socials).
Als E.U.A., per exemple, les estadÃstiques els mostren que la comunitat de gent que es declara homosexual gaudeix d'un nivell econòmic superior a la mitjana social (per això hi ha empreses de serveis que fan campanyes de promoció especials adreçades a parelles homosexuals); que potser el fet de ser més rics els treu el dret a reivindicar llur llibertat sexual i sentimental en tots els à mbits de la vida? Si aquà les estadÃstiques mostréssin el mateix (no ho conec) deixarÃem de simpatitzar amb els drets dels homosexuals pel fet que no són pobres?
Seria d'esperar que si la situació de l'ús social del català s'anés dramatitzant, molts catalanoparlants clà ssicament desentesos consecientment del tema, amb el temps esdevinguéssin sensibles en veure els seus fills tenint ben pocs amics amb qui compartir la llengua dels seus pares; cada cop més gent sentirà el "dolor de llenuga" que ens explica n'Enric Larreula al seu llibre que duu aquest mateix tÃtol. Si això passa potser ja serà massa tard per a reconsiderar aquells tòpics de "jo sóc ciutadà del món i per això passe del català " (com si de ciutadà del món no ho fos absolutament tothom del planeta i la Història), o "jo parlo com em dóna la gana i mai parlo en català als castellanoparlants perquè se me'n fot que no aprenguin el català ", o "això del nacionalisme i la defensa de la llengua és un invent de la burgesia convergent per a despistar-nos dels problemes social reals" (com si els humans no tinguéssim capacitat per a preocupar-nos per a més d’una cosa en la nostra vida).
Les estadÃstiques recents sobre l'ús social del català no conviden a relaxar-se gens, sino a entendre que fins i tot els bilingüisme català -castellà només es sostindrà si defensem activament el català ; un simple "laisser faire" portaria les tandències actuals cap al punt del monolingüisme espanyol.
El catedrà tic eivissenc Bernat Joan i Marà diu que "Darrera el liberalisme lingüÃstic pur i dur, s'hi amaga la temptativa de permetre que les llengües que ara es troben en una situació minoritzada puguin derivar cap a una mort dolça".
Dic tot això amb un neguit constructiu. Penso que ens cal que els "catalans no-indepes" esdevinguin còmplices de les reivindicacions en defensa de la llengua i la identitat catalanes sense esperar que esdevinguin "patriòtes" de categoria; ens cal gent que vegi aquesta lluita com a lÃcita i legÃtima, i que pogués votar "sÃ" en un suposat referèndum. Sóc del parè que el moviment independentista s'ha entestat massa a captar i seleccionar "bons patriòtes", i això ha comportat un llenguatge poc pedagògic (sovint fins i tot poc divulgatiu) que li ha restat eficiència a l'hora d’aconseguir més "còmplices" entre la societat catalanoparlant i, també, castellanoparlant, gent que sense brandar mai una estelada sà que pugui desenvolupar uns hà bits de ple suport a la reivindicació en defensa de la llengua catalana (com ara parlar en català als no-catalanoparlants que ja ens entenen) o en defensa de la identitat catalana (poder donar raó d'aquesta identitat). |
|
Re: mestissatge mai
|
|
per jesús lastra |
26 set 2003
|
|
El mestissatge és ridícul i absurd.Mireu què ha passat a València o a Alacant amb l'allau migratori dels 70.Ara els qui parlem català som insultats i menystinguts pels xarnegos de Conca i d'Albacete.Estic totalment cert que els moviments demografics en massa o les societats importades són pernicioses;què va passar als USA actuals o a l'Argèlia francesa? Cal tractar aquets tema amb prudència i seny perquè ara se'ns imposa des dels mitjans de comunicació i, sobretot,des dels grups musicals per a joves totes aquestes ximpleries. |
|
Paralar en catala es la nostra aportacio a la diversitat.
|
|
per Jordi Juan |
15 oct 2003
|
|
Jo soc de familia obrera i a casa parlo catala i castella. Al carrer i amb els amics vull que em parlin en catala. La llengua del pais ha de ser el catala. Jo ho veig com part integral de la lluita contra la uniformitzacio dels estats i dels mercats. I que no em vinguin amb histories que parlar catala es de burgesos perque els que acostumen a fer aquests comentaris son els mes repijos de tots. Gent, quan per coses del curro he d'anar als barris altos de Barcelona el que hi sento sempre es un castella refinado de catala botifler empaltat de alto funcionario castellano. |
|
Re: "Si es perd el català no serà per la immigració sinó pels polÃtics" ChebBalowsky
|
|
per billy el nen |
19 oct 2004
|
|
No fotem: que Catalunya té una de les tasses de pobresa més altes de l'Estat Espanyol. Jo no tinc cap descendent burgès i tota ma familia és catalana. He conegut molts catalans (moltíssims) de classes socials més desfavorides. La majoria de catalans - a més - és de classe mitja. Els qui penquen, els treballadors, tenen sempre els seus guanys i tb tota la gent catalana que ha fet calés que conec se'ls ha guanyat solet: un per un. Això dels llinatges, jo no ho he vist mai aquí. |
|
Re: "Si es perd el català no serà per la immigració sinó pels polÃtics" ChebBalowsky
|
|
per para el Imbecil de merda "español como vosotros" |
02 abr 2005
|
|
Me asquea tener que responderte en tu propia lengua a un fanático de mierda como tú, con eso no quiero decir que me de asco el castellano, al contrario me siento orgulloso de hablar 4 lenguas entre ellas el castellano y el catalán, solo quiero decir que especialmente a ti te responderia en catalán, ya que con lo "cap quadrat" que debes ser no entenderias ni la mitad del texto, los fachitas como tú me dan risa, digo fachitas y no facha porque tú debes ser una especie de "skinhead" al que le han comido la cabeza y si hubiera de nuevo una guerra civil, cosa que me parece poco probable, aunque a veces de otra impresión, los fachas de verdad como Aznar enviarian a morir a idiotas como tú, y si esa hipotética guerra fuera mal para "mierdosos" como Aznarín, ellos se irian enseguida a otro pais como Suiza a vivir como reyes gracias al dinero que han estado robando al pueblo, entre ellos tú. ¿Qué quereis guerra, como parece que tú estás ansioso de que haya una? pues venid con vuestros 1000 y pico tanques chatarra, pero antes te advierto que un bazooka que solo cuesta alrededor de 900 euros puede cargarse al abrams americano, calcula todos los bazookas que podria comprarse un simple mecánico, la guerra no ha cambiado mucho desde la Edad Media, edad de la que tú no debes saber casi nada, solo debes saber hacer de chulo en las discotecas y en los gimnasios, no es que tenga nada en contra de los gimnasios, yo mismo fui a uno cuando adolescente, y gracias a ello peso 95 kilos y me muevo como una serpiente, si tú eres uno de esos fachitas tipo portero de discoteca deberias saber que un hombre más pequeño y agil se podria colocar a tu espalda en menos de 2 segundos, eso no te diria nada porque igual no tendria ni media ostia que darte, pero imagina que está armado y aunque tú lo estuvieras también él se podria convertir en un gigante y tú simplemente en el imbecil de mierda que eres, bueno ya me andaba por las ramas, como iba diciendo la guerra no ha cambiado mucho desde la edad media y modestos pueblecitos podrían convertirse en auténticas ratoneras para vuestros "tanques chatarra", despierta de tus sueños de "el sol no se ponia en nuestro imperio" y echa un vistazo a la realidad, yo no tengo nada en contra de los castellanoparlantes que viven y trabajan en mi tierra, pero si encima son de derechas y xenófobos con los catalanes con la autorazón que se dan, cuando no la tienen ya que esta tierra es mas nuestra que vuestra, les tengo mania asesina, saps el que vull dir?, por cierto os queda mucho no nos olvidemos del pais vasco y los cada vez más independentistas gallegos eso sin hablar de la inmensa mayoria izquierdista andaluza. |
|
Re: NO baixeu del burro, catalans...
|
per 2ditsdepols
palrafuls ARROBA wanadooadsl.net |
15 des 2005
|
AquÃ, pel que he vist, tothom és perfecte i tothom pot corregir als altres. Perquè en lloc de criticar i menysprear les altres opinions no relfexioneu i us poseu a pensar un ratet sobre el que us han dit, intentar entendre els motius de cada u, i respectant la seva opinió -sense voler cambiar-la sinó pretenent fer-lo reflexionar- contestar-li. Sé que és un debat, i que aquà el que importa és ser el més savi, el més tossut, el que no vol baixar del burro, el més catalanista de tots, però en realitat es respira un aire d'egoisme que només defensa la seva opinió com si fos l'encertada i fos "intocable".
AQUESTA UNITAT NECESSITA UN POBLE! SÃ? SENYOR! |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
