|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'Audiència Nacional suspèn l'ingrés a presó de les vuit condemnades per l'acció Aturem el Parlament
|
|
|
per La Directa |
18 jun 2015
|
La secció primera de l'òrgan que presideix el magistrat Fernando Grande-Marlaska esperarà a conèixer la resposta del govern espanyol davant la petició d'indult
JESÚS RODRÍGUEZ - 18/06/2015 |
|
La secció primera de l'Audiència Nacional espanyola ha decidit suspendre l'ingrés a presó de les vuit persones condemnades per l'acció Aturem el Parlament. Els magistrats Fernando Grande-Marlaska, Ramon Saez i Manuela Fernández opten així per esperar fins que el govern espanyol doni resposta a la petició d'indult. Les encausades van presentar aquesta petició ara fa un mes, recalcant que no acceptarien un indult parcial sinó que hauria de ser total, i fent especial incidència en les raons polítiques de la condemna.
La petició d'indult ara serà elevada per la secció judicial fins al Ministeri de Justícia, i aquest al seu torn fins al consell executiu del govern espanyol. Els tràmits de tot aquest procediment no són automàtics. Si es tramita de forma ordinària de ben segur que no estarà resolt en l'actual mandat i s'haurà d'esperar fins a la conformació del nou govern espanyol, després de les eleccions que se celebraran aquesta tardor.
En relació a la paralització de l'ingrés a presó, aquest migdia l'Audiència Nacional ha enviat la notificació de la suspensió al Registre Central de Penats i Rebels, per tal que siguin coneixedors de la nova circumstància i anulin la detenció policial d'aquestes vuit persones.
https://directa.cat/laudiencia-nacional-suspen-lingres-preso-de-vuit-con
La Generalitat i el Parlament, claus en la condemna d’Aturem el Parlament
Des del dia de la mobilització del 15-J, les institucions catalanes i els mitjans de masses es van dedicar a criminalitzar les activistes i reclamar mà dura, fins al punt de recórrer al Tribunal Suprem l’absolució de l’Audiència Nacional
MARC FONT - 10/04/2015
El 17 de març, quan el Tribunal Suprem va comunicar la sentència que condemna vuit de les indignades inculpades per l’acció d’Aturem el Parlament a tres anys de presó, el conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, va comparèixer en la tradicional roda de premsa posterior al consell executiu del govern. En conèixer la notícia, el dirigent convergent va proclamar: “Crec que una part molt notable de la ciutadania de Catalunya no entenia que el que va passar al Parlament quedés en no res”. Autoinvestit en la veu de Catalunya sense necessitat de cap enquesta que reforcés les seves paraules, Homs va afegir: “La sentència fa justícia en el sentit que és concordant amb el sentiment majoritari del poble de Catalunya”.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va dir que considerava “més adequada” la decisió del Suprem que la de l’Audiència Nacional espanyola, que va decidir absoldre dinou de les vint activistes encausades. L’opinió va ser compartida pel conseller d’Interior, Ramon Espadaler. L’aplaudiment institucional, però, no va ser unànime: la CUP, a través del diputat Quim Arrufat, va manifestar la seva “profunda indignació” per la sentència i la repulsa pel “concepte de justícia que té el govern”, mentre que ICV la va considerar “desproporcionada”. Sense l’actuació de les principals institucions catalanes, però, difícilment hauria arribat aquesta condemna.
Mas volia un “càstig exemplar”
La criminalització de l’acció de les indignades va arrencar el mateix 15 de juny de 2011, el dia de l’aprovació dels pressupostos a la cambra catalana, amb una declaració unànime de tots els grups parlamentaris, aleshores CiU, PSC, PP, ICV-EUiA, ERC, SI i C’s. Ràpidament, es va començar a parlar de “setge” i “assalt”, una terminologia bèl·lica emprada gairebé de manera unànime per uns mitjans de masses que reforçaven les demandes de mà dura fetes pels partits amb representació parlamentària. L’endemà dels fets, el president de la Generalitat, Artur Mas, reclamava un “càstig exemplar per a la gent que va cometre un atemptat flagrant contra la nostra democràcia i el nostre Parlament”. L’aleshores titular d’Interior, Felip Puig, va parlar de “nous mètodes de resistència urbana que, sota una falsa aparença de resistència pacífica, utilitzen la violència extrema per activa i per passiva”.
La maquinària repressiva ja s’havia posat en marxa i era evident que no s’aturaria amb les detencions inicials. El 21 de juny, la mesa del Parlament –integrada per quatre representants de CiU (Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla), dos del PSC (Higini Clotas i Montserrat Tura) i un del PP (Jordi Cornet)– va aprovar sumar-se a les diligències obertes per la fiscalia contra les indignades. En una declaració, la mesa subratllava que els fets “podien ser constitutius de delicte”. El judici es va celebrar entre el març i el maig de l’any passat, amb peticions fiscals de cinc anys i mig de presó per a les vint encausades i de tres anys per part del Parlament i el govern autonòmic –en aquest cas, només per a quatre de les imputades. Però –i aquesta va ser la gran sorpresa per a l’establishment– el 7 de juliol, l’Audiència Nacional espanyola va absoldre dinou de les vint persones acusades d’un delicte contra les institucions de l’Estat, mentre que la restant va ser condemnada a quatre dies de localització per una falta de danys.
Al costat de Manos Limpias
Lluny d’acceptar el revés judicial, el Parlament i el govern van seguir els passos de la fiscalia i el sindicat ultra Manos Limpias i van recórrer la sentència al Tribunal Suprem. La cambra autonòmica ho va anunciar el 9 de juliol, amb l’argument que s’havia “menystingut” la institució. En aquesta ocasió, ja no hi va haver unanimitat: CiU, PSC, PP i C’s van donar suport al recurs, mentre que ERC es va abstenir i ICV-EUiA i la CUP s’hi van oposar. Els consellers de Presidència i Interior, Francesc Homs i Ramon Espadaler, respectivament, van proclamar que l’executiu no estava d’acord amb la sentència i la van atacar perquè qüestionava l’operatiu de seguretat desplegat pels Mossos el dia de la mobilització. Nou mesos més tard, el Suprem va atendre les demandes del govern i el Parlament i va condemnar vuit activistes a presó. Ara sí, aplaudiments institucionals.
En canvi, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) va emetre un comunicat que titllava la condemna de “lliberticida” i proclamava: “Nosaltres també érem al Parlament”. Alhora, recordava “l’aprovació entusiasta del govern de la Generalitat, que se sent d’allò més còmode amb la funció repressiva dels organismes de l’Estat espanyol”. La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i diverses organitzacions antirepressives es van afegir al rebuig a la condemna. El dissabte 21 de març, milers de persones es van manifestar pel centre de la capital catalana sota el lema #3anysXprotestar, una mostra de suport massiu i de base a les activistes molt allunyat del “sentiment majoritari” proclamat per Francesc Homs en celebrar la sentència.
*Article publicat al suplement especial "Jo també estava al Parlament".
https://directa.cat/generalitat-parlament-claus-en-condemna-daturem-parl |
This work is in the public domain |
