|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Vigilades i castigades, però mai silenciades: històries de la repressió
|
|
|
per a |
11 jun 2015
|
|
La 'Directa' edita el llibre 'Veus davant la repressió', un recull d’entrevistes que testimonien la creixent persecució de la dissidència. Els beneficis de la publicació, feta en conjunt amb l’editorial Aldarull, aniran destinats a causes antirepressives. |
Al pròleg de Veus davant la repressió, Jose Garcia, un dels absolts de les accions contra el pla Caufec, escriu: “No em fa por la repressió. El que realment em provoca pànic és imaginar que, un dia, ens reprimeixin per les nostres activitats polítiques i no hi hagi solidaritat al carrer”. En aquest llibre, un recull d’entrevistes dutes a terme des de la Directa, trobem testimonis tant de la lluita com de la repressió i la solidaritat. Tres radis d’una roda, d’un cercle viciós posat en marxa a la cerca d’una transformació social que sembla obstinadament difícil d’assolir, però no per això és menys perseguida.
Al llibre, un recull d’entrevistes dutes a terme des de la Directa, trobem testimonis tant de la lluita com de la repressió i la solidaritat
Al llarg dels seus nou anys de feina, la Directa ha seguit de prop les persones que han estat objecte de la repressió i les seves lluites. De totes elles, l’equip editor de Veus davant la repressió n'ha fet una tria per intentar esbossar una panoràmica representativa de la dissidència i dels intents institucionals per desmantellar-la. Són d’interès per la seva actualitat i per la seva voluntat de trencar amb el discurs oficialista d’un statu quo de pau social, democràcia i drets humans universals.
Són veus trencadores, valentes i entregades. Són memòria d’un passat viu, retrat d’un present inquiet i perspectiva d’un futur combatiu. Ens parlen de casos concrets i de fets personals que serveixen de mirall ampli de la repressió, des de l’experiència individual a la implicació col·lectiva, amb històries que tenen uns noms i uns cognoms, però que podrien haver estat viscudes per moltes altres persones.
Jorge del Cura. Mamadou. José Solís. Oriol, Jofre i Joan. Ciro Morales. Sergi Hernández. Laia Serra. Alfonso Fernández. Eva Labarta i Andrés Garcia Berrio. Xavier Artigas i Xapo Ortega. Madres contra la Represión. Mariana Huidobro. Isma i Dani. la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes. Un seguit de noms i de col·lectius que podrien haver estat d’altres, perquè la repressió creix i amplia el cercle de persones que, en comptes de ser innocents, han passat a ser potencialment culpables en un context perpetu d’alarma social. De por. De desarticulació de la lluita.
Les seves narracions parlen de tortura, de privació de llibertat. Denuncien que la manca de papers legitima l’empresonament il·legal de centenars de migrants en condicions infrahumanes. Ens parlen d’estratègies per enganyar el sistema, per anar un pas endavant de la màquina repressora. Comparteixen el dolor i l’alegria, línies paral·leles, que es poden viure en situacions en què la vida queda capgirada. Són prova de les persecucions ideològiques de qui pensa diferent, de qui pensa al marge i a la trinxera. Se sinceren i ens parlen de com fer malabars entre l’entorn, la família, les amistats, les feines... Assenyalen la creixent militarització de les nostres ciutats i l’augment de la violència impune per part de qui, sobre el paper, hauria de protegir la població. Retraten la implicació, la militància activa, la lluita política des dels carrers i els barris.
Comparteixen el dolor i l’alegria, línies paral·leles, que es poden viure en situacions en què la vida queda capgirada
A la seva obra Vigilar i Castigar, Michael Foucault deia que el càstig no va dirigit principalment a la persona condemnada, sinó que s’orienta, per sobre de tot, a servir d’exemple a la resta, a qui encara no ha rebut aquesta pena, a qui és potencialment culpable. La repressió i la persecució de la dissidència segueixen aquest mateix patró; una estratègia de desgast que es basa a fer públic el càstig que rep qui lluita, les conseqüències que has d'afrontar si t’entossudeixes a no conformar-te amb la realitat present. Al llibre, però, també hi ha espai per a l’esperança. La gran repressió que es viu dóna lloc a la corresponent dosi d’implicació, imaginació i reacció solidàries per combatre l’embat de la violència policial, judicial i política. Les Veus davant la repressió són el testimoni de qui ha estat perseguit i atacat, de qui no s’ha resignat i ha seguit endavant amb les seves lluites.
El llibre es presentarà el divendres 19 de juny a les 19:15h a l'Aula Ronda del Col·lectiu Ronda (Carrer Sant Pere Més Alt, 59, Barcelona) |
This work is in the public domain |
