Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : dones
Pedalem i resistim (Bicicletada al Poblenou, ds 6 de juny)
29 mai 2015

Algunes ANARCOFEMINISTES del Poblenou us convidem a una

bicicletada dissabte 6 DE JUNY,

a les 13h a la Plaça de la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou.


Hi haurà vermut a partir de les 11:30h.

¡DISFRACES Y BICIS TUNEADAS SERÁN BIENVENIDAS!



PEDALEM I RESISTIM

Sembla que en els últims mesos l'aparell repressor de l'Estat s'ha espavilat i ha fet efectives unes quantes de les amenaces que venia anunciant en els darrersanys. Ha condemnat a varis anys de presó persones que participaven a alguna deles mostres del descontent social que s'ha evidenciat al carrer, com ara la VagaGeneral del 29M, l'acció d'Aturem el Parlament o els dies de lluita contra el desallotjament del CSO Can Vies. Tot fa pensar que no els hi ha agradat el fet que es deixi de confiar en les altes esferes del poder i tal vegada creure que no és des d'allà que es resoldran els nostres problemes; que potser delegar-los tota aquesta responsabilitat no era l'única opció sinó que existia la possibilitat
d'assumir aquest compromís nosaltres mateixes decidint directament què volem fer-ne de les nostres vides. El seu rebuig el mostren amb la seva única arma: fent palès el poder de què disposen i recordant la capacitat que tenen de prendre'ns la llibertat sense témer cap conseqüència.

No tenint-ne prou, també han decidit picar a la porta de lxs anarquistes. Quin millor moment que l'actual per passar factura a aquellxs convençudxs d'unes idees que qüestionen l'ordre vigent des de l'arrel i posen en perill els seus privilegis i l'escala d'opressions que ens manté encaixadxs en una estructura que
ens programa per obeir sense pensar, ens allunya dels nostres desitjos, ens anul·la la capacitat de resposta i la creativitat, i ens persuadeix -amb l'apatia- que no hi ha cap altre camí o que ni tan sols val la pena arriscar-se per buscar-lo. Amb l'ajuda dels mitjans de comunicació convencionals, l'Estat ha creat la imatge dels anarquistes que més li convenia amb uns objectius clars: d'un costat, córrer una
cortina de fum sobre la realitat actual i desviar l'atenció. D'altra banda, justificar la necessitat de les mesures de control repressives que exerceix afegint-hi la reforma del codi penal i la nova llei mordassa, per tal d'oferir protecció a la població que viu, suposadament, exposada a l'amenaça del terrorisme anarquista. A més, resol el problema de la conflictivitat social responsabilitzantne
a sectors minoritaris i radicals. I per acabar-ho d'arrodonir, prepara el terreny
per efectuar cops repressius com l'Operació Pandora (a Barcelona i Madrid) i l'Operació Pinyata (a Barcelona, Madrid, Palència i Granada) amb escorcolls a cases i ateneus, i amb les detencions d'un gran nombre d'anarquistes sota l'acusació de pertinença a “organització criminal amb finalitat terrorista", i
manté en presó preventiva set companyxs, dues de les quals en espera de judici
des de fa un any i mig.

Sovint la repressió paralitza, condueix a algun lloc similar al fora del temps i de l'espai, com si simplement ens convertís en espectadorxs, amb la sensació que no hi ha res que pugui fer-se. Ens aliena de la situació, desposseint-nos de la nostra pròpia vida sentint que ja no podem decidir sobre ella i que estan tots els daus llançats. Reclou en un estat de frustració, impotència, ràbia i fins i tot
solitud. Solitud de ser tan petitx davant d'aquest monstre sense cap que decideix sobre nosaltres; col·loca en un espai estrany i silenciós, quasi mut i encadenat, sembla que inclús no queda res per dir...
Tot i així, ben mirat, potser no es tracta de res nou el que ens fa sentir, ni tan llunyà a tot el que ens han arrencat ja des de fa temps; ni ens condueix a un lloc tan distant del que se'ns porta cada vegada que deixem que es decideixi per nosaltres, que quedem fora del joc sent una de les seves fitxes, que acceptem qualsevol cosa que se'ns imposa en la vida quotidiana per no intentar fer-ne una altra; que ens quedem quietxs, en el mateix lloc. Segurament la presó és tan sols
una de les cúspides de tot aquest engranatge que ens reprimeix dia a dia.

Però tenim l'opció de fer qualsevol altra cosa, proposar altres camins tot i que vegades no sapiguem on ens porten ni si funcionaran. Qualsevol altra cosa que no sigui el que pretenen, el que esperen, que no sigui quedar-nos en aquest punt on se'ns vol mantenir. Perquè mentre anem per altres llocs estem decidint
nosaltres, recuperant el que ha estat arrabassat, vivint la nostra vida.
No ens podem permetre perdre de vista els nostres objectius ni deixar de creure el que ja sabem; no podem deixar-nos confondre amb les seves estratègies ni oblidar cap a on enfocar la nostra ràbia.

Per això creiem que fer front a la repressió també vol dir apuntar llocs i persones responsables de privar-nos de viure com volem, i continuar construint una vida a la nostra manera, alimentant les xarxes de suport mutu i solidaritat, defensant els nostres espais i camins cap a l'autogestió, lluitant per les nostres relacions i perquè siguin sempre més horitzontals, potenciant les resistències contra el que estem inconformes, i apostant per una existència combativa.

Si ens reprimeixen per lluitar, lluitant respondrem!!!

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa