|
|
|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
[13 de Juny] Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem!
|
|
per Lluitant Respondrem
Adreça: lluitantrespondrem.alscarrers.org |
18 mai 2015
|
Hem decidit juntar les nostres forces per a fer visible que, encara que
tocades a diferents llocs, moments i circumstàncies, tenim clar des d´on
i per què ens reprimeixen. Estar juntes i tornar a omplir els carrers de
la nostra ràbia i força és la millor manera enfrontar els seus atacs,
dotant de significat allò de què "la solidaritat és la nostra millor arma".
13 DE JUNY — 18:30h — Plaça de Sants |
|
SI ENS ATAQUEN PER LLUITAR, LLUITANT RESPONDREM
És un fet que la repressió política dels últims temps afecta cada dia
més gent, col·lectius i entorns. Cada cop tenim més companyes, amigues o
familiars afectades per un cas judicial o altre que comporta un desgast
ingent d´energies, d'incerteses i patiments per a fer-los front. La
repressió que utilitza l´Estat ens vol aïllades, atemorides, asfixiades
i angoixades. A la vegada que busquen hipotecar les nostres vides, també
volen fer el mateix amb les nostres lluites. Ens ataquen per atrevir-nos
a lluitar.
Ens han atacat per interposar els nostres cossos i la nostra
determinació contra els polítics i l´aprovació parlamentària del primer
paquet de retallades antisocials al juny de 2011. Ens han atacat per
prendre els carrers i fer -ni que fos per un dia- que la por canviés de
bàndol durant la vaga del 29 de març de 2012. Ens han atacat per
defensar Can Vies i resistir amb tot l´ímpetu i la ràbia que ens
provoquen al desallotjar qualsevol dels nostres apreciats espais de vida
i de lluita. Ens han atacat per formar part de xarxes relacionals,
d´afinitat i de lluita de l´àmbit anarquista i antiautoritari en
diverses operacions repressives en pocs mesos, amb l´agreujant afegit
que conté que l´Estat ens qualifiqui de terroristes (les Operacions
Pandora i Piñata). Ens han atacat per aquests i tants altres casos que
aquest text es queda curt per endinsar-nos mínimament en ells...
Ens ataquen perquè des del poder saben que posem en dubte les seves
institucions, les seves polítiques i lleis i els seus mecanismes
tolerats i legals de protesta. Saben que les nostres lluites donen
fruits reals, són contagioses i radicalment transformadores. Tenen por i
per això ens ataquen.
Vivim una situació marcada des de fa uns anys per un dràstic
reajustament econòmic que ha empitjorat i pauperitzat les condicions de
vida de les classes populars. Això ha passat a la vegada que s´han
destapat moltes de les desigualtats, privilegis i misèries que s´amaguen
sota la catifa del sistema, exemplificat en coses tan palpables com que
els beneficis de les grans empreses no han deixat de créixer en cap dels
anys de la “crisi” o que la sagnant corrupció no ha fet més que
il·lustrar la impunitat i vincles de les elits polítiques i econòmiques.
Paral·lelament, durant aquests anys ha sorgit un important cicle de
lluites amb moltes experiències autoorganitzades de protesta i presa
dels carrers i places, vinculades molts cops a moviments socials que
s´han anat desenvolupant i d´altres moviments polítics contestataris que
també s´han enfortit i guanyat presència. Algunes fites de lluites
recents, com les vinculades al 15-m, a Can Vies o a les vagues generals
han quedat marcades a les retines de moltíssima gent i han mostrat que
no resignar-nos ens permet -com a mínim- fer trontollar la realitat que
ens volen imposar.
Sabem del cert que allà on hi ha lluita hi ha repressió. I més
considerant que qualsevol lluita que hagi estat efectiva ha hagut de
contemplar sense penediment la necessitat de traspassar, d´una manera o
altra, el límit de la legalitat. Com era de preveure, la maquinària
repressiva s´ha posat a ple rendiment. Els múltiples casos esmentats
posen de manifest la duresa i contundència amb què l´Estat confronta a
qui gosa lluitar, utilitzant tots els recursos judicials i legals que té
a l´abast. Així, en els diferents processos destaquen habitualment les
peticions de pena màxima per part de la fiscalia, el qüestionament
global de les protestes per part dels jutges, les condemnes amb un clar
contingut polític, la presència de tribunals d´excepció com l´Audiència
Nacional, l’aplicació del dret penal de l´enemic -en el que es castiga
abans pel que es pugui pensar que pel que es pugui fer- o l´ús del
contundent dispositiu antiterrorista que existeix a l´Estat Espanyol i
que permet sol·licitar penes molt més llargues i utilitzar mesures
excepcionals contra les detingudes. A tot això hem d´afegir el tracte
que en general donen els mitjans de comunicació a l´hora de cobrir els
casos, fent gala de la manipulació o el silenciament i, quan toca, també
de l´acarnissament i la criminalització més descarada.
L´Estat està clarament immers en un procés de blindatge contra la
dissidència política i la protesta al carrer. L´aprovació de la llei
Mordassa i el nou Codi Penal suposa deixar el pas barrat a la protesta
social, amb l´aplicació d´importants multes i penes relacionades amb
moltes de les accions reivindicatives que s´han estat fent aquests
últims anys. Se suma a aquestes regressives lleis un nou pacte
antiterrorista en el qual la definició de terrorista s´ha fet de manera
tan calculadament vaga i poc concreta que aquí podrà entrar qualsevol
cosa... I aquest blindatge va paral·lel a l´increment i desenvolupament
dels cossos antiavalots de la policia i del material que utilitzen, així
com de les unitats especials d´informació i investigació destinades tant
a les mobilitzacions i protestes al carrer com a perseguir
específicament entorns polítics contestataris.
Hem decidit juntar les nostres forces per a fer visible que, encara que
tocades a diferents llocs, moments i circumstàncies, tenim clar des d´on
i per què ens reprimeixen. Estar juntes i tornar a omplir els carrers de
la nostra ràbia i força és la millor manera enfrontar els seus atacs,
dotant de significat allò de què "la solidaritat és la nostra millor arma".
Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem!
13 DE JUNY — 18:30h — Plaça de Sants |
Mira també:
http://lluitantrespondrem.alscarrers.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [13 de Juny] Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem!
|
|
per Lluitant Respondrem |
18 mai 2015
|
TEXT traduit al castellà
SI NOS ATACAN PARA LUCHAR, LUCHANDO RESPONDEREMOS
Es un hecho que la represión política de los últimos tiempos afecta cada
día más gente, colectivos y entornos. Cada vez tenemos más compañeras,
amigas o familiares afectadas por un caso judicial u otro que comporta
un desgaste ingente de energías, de incertidumbres y sufrimientos para
hacerlos frente. La represión que utiliza el Estado nos quiere aisladas,
atemorizadas, asfixiadas y angustiadas. A la vez que buscan hipotecar
nuestras vidas, también quieren hacer el mismo con nuestras luchas. Nos
atacan para atrevernos a luchar.
Nos han atacado para interponer nuestros cuerpos y nuestra determinación
contra los políticos y la aprobación parlamentaria del primer paquete de
recortes antisociales en junio de 2011. Nos han atacado por tomar las
calles y hacer -ni que fuera por un día- que el miedo cambiara de bando
durante la huelga del 29 de marzo de 2012. Nos han atacado para defender
Can Vies y resistir con todo el ímpetu y la rabia que nos provocan al
desalojar cualquiera de nuestros apreciados espacios de vida y de lucha.
Nos han atacado por formar parte de redes relacionales, de afinidad y de
lucha del ámbito anarquista y antiautoritario en varias operaciones
represivas en pocos meses, con el agravio añadido que contiene que el
Estado nos califique de terroristas (las compañeras de las Operaciones
Pandora y Piñata). Nos han atacado por estos y tantos otros casos que
este texto se queda corto para adentrarnos mínimamente en ellos...
Nos atacan porque desde el poder saben que ponemos en entredicho sus
instituciones, sus políticas y leyes y sus mecanismos tolerados y
legales de protesta. Saben que nuestras luchas dan frutos reales, son
contagiosas y radicalmente transformadoras. Tienen miedo y por eso nos
atacan.
Vivimos una situación marcada desde hace unos años por un drástico
reajuste económico que ha empeorado y pauperizado las condiciones de
vida de las clases populares. Esto ha pasado a la vez que se han
destapado muchas de las desigualdades, privilegios y miserias que se
esconden bajo la alfombra del sistema, ejemplificado en cosas tan
palpables como que los beneficios de las grandes empresas no han dejado
de crecer en ninguno de los años de la “crisis” o que la sangrienta
corrupción no ha hecho más que ilustrar la impunidad y vínculos de las
élites políticas y económicas.
Paralelamente, durante estos años ha surgido un importante ciclo de
luchas con muchas experiencias de protesta autoorganizada y toma de las
calles y plazas, vinculadas muchas veces a movimientos sociales que se
han ido desarrollando, así como otros movimientos políticos
contestatarios que también se han fortalecido y han ganado presencia.
Algunos hitos de luchas recientes, como las vinculadas al 15-m, a Can
Vies o a las huelgas generales han quedado marcadas en las retinas de
muchísima gente y han mostrado que no resignarnos nos permite -como
mínimo- hacer tambalear la realidad que nos quieren imponer.
Sabemos del cierto que allá donde hay lucha hay represión. Y más
considerando que cualquier lucha que haya sido efectiva ha tenido que
contemplar sin arrepentimiento la necesidad de traspasar, de una forma u
otra, el límite de la legalidad. Cómo era de prever, la maquinaria
represiva se ha puesto a pleno rendimiento. Los múltiples casos
mencionados ponen de manifiesto la dureza y contundencia con que el
Estado confronta a quien osa luchar, utilizando todos los recursos
judiciales y legales que tiene a su alcance. Así, en los diferentes
procesos destacan habitualmente las peticiones de pena máxima por parte
de la fiscalía, el cuestionamiento global de las protestas por parte de
los jueces, las condenas con un claro contenido político, la presencia
de tribunales de excepción como el de la Audiencia Nacional, la
aplicación del derecho penal del enemigo -en el que se castiga antes por
lo que se piensa que por lo que se pueda hacer- o el uso del contundente
dispositivo antiterrorista que existe en el Estado Español y que permite
solicitar penas mucho más largas y utilizar medidas excepcionales contra
las detenidas. A todo esto hemos de añadir el trato que en general dan
los medios al cubrir estos casos, haciendo gala de la manipulación o la
invisibilización y, cuando toca, también del ensañamiento y la
criminalización más descarada.
El Estado está claramente inmerso en un proceso de blindaje contra la
disidencia política y la protesta a la calle. L´aprobación de la ley
Mordaza y el nuevo Código Penal supone dejar el paso vallado a la
protesta social, con la aplicación de importantes multas y penas
relacionadas con muchas de las acciones reivindicativas que se han sido
haciendo estos últimos años. Se suma a estas regresivas leyes un nuevo
pacto antiterrorista en el cual la definición de terrorista se ha hecho
de manera tan calculadamente vaga y poco concreta que aquí podrá entrar
cualquier cosa... Y este blindaje va paralelo al incremento y desarrollo
de los cuerpos antidisturbios de la policía y del material que utilizan,
así como de las unidades especiales de información e investigación
destinadas tanto a las movilizaciones y protestas en la calle como
perseguir específicamente entornos políticos contestatarios.
Hemos decidido juntar nuestras fuerzas para hacer visible que, aunque
tocadas en diferentes lugares, momentos y circunstancias, tenemos claro
desde donde y por qué nos reprimen. Estar juntas y volver a llenar las
calles de nuestra rabia y fuerza es la mejor manera enfrentar sus
ataques, dotando de significado aquello de que "la solidaridad es
nuestra mejor arma". Si nos atacan por luchar, luchando responderemos! |
|
Re: [13 de Juny] Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem!
|
|
per la lluita és l'únic camí |
18 mai 2015
|
Gran iniciativa!! És hora de juntar forces!
Endavant!! |
|
|
