Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: especulació i okupació
A les companyes de La Indústria
08 mai 2015
A les companyes de La Indústria

La matinada del 5 de maig ens desperten els sorolls de vidres trencats, crits, corredisses i trucades. Encara és fosc al carrer, i una quinzena de furgons dels mossos d'esquadra bloquegen un tram del carrer Indústria davant la mirada atònita de les veïnes més matineres.
Un exèrcit de robots armats i uniformats s'enduen les persones que estaven atrinxerades dins del CSOA la Indústria, mentre algunes ens comencem a concentrar davant el cordó policial. Aviat marxa la meitat del dispositiu per tal d'evitar qualsevol imatge que recordés l'assetjament que havia sofert el barri i que pogués perjudicar el govern i la seva campanya electoral, una actitud que la policia mantindria durant tot el matí.

Les veïnes, solidàries, curioses, enfurismades, algunes encara amb lleganyes als ulls, ens enfrontem als antiavalots que mantenen el cordó per a protegir les màquines que destrossen el sostre de l'edifici i els assalariats de l'empresa propietària que tapien les seves vidrieres.
El soroll d'enderrocs es barreja amb el so dels nostres crits de ràbia i de suport. El carrer Indústria es manté col•lapsat de cotxes i busos turístics durant tot el matí. Algunes increpem els que defensen la propietat privada i intenten destruir el que s'havia construït durant tot un any. Els turistes fan fotos de les seves excitants vacances, les veïnes dels voltants es queixen del soroll i la pols. Creix un sentiment de germanor i complicitat entre les qui seguim davant La Indústria, igual que creix la intensitat de les protestes. Cap al migdia, els mercenaris (i una mercenària) i els venuts marxen, els primers amb un somriure a la boca, els segons amb una barreja de resignació, vergonya i autoexculpació (excepte l'encarregat, aquest també riu). Tot torna a la tranquil•litat, o això es pensen.

En un barri on s'ensuma una falsa fragància de pau social i una forta pudor de control i vigilància, les companyes de La Indústria ens han tornat l'esperança en la resistència col•lectiva quan estàvem immerses en un panorama bastant desolador. Un barri on ens costa trobar-nos degut a la seva composició urbanística i on costa fer-s'hi un lloc per culpa de la invasió del turisme massiu i la hipocresia del que es considera a sí mateixa classe mitja. La Indústria era un lloc de trobada, un espai de crítica, d'acció i creació, un espai on s'han trobat molts projectes, col•lectius i lluites veïnals.
L'empresa SR destructors i el miserable Sentís Valls destrossen i tapien un edifici per a deixar-lo mort, llencen sal sobre la terra per a que no hi torni a créixer ni una llavor de vida.
Obliden que les males herbes també creixen sobre la runa i el ciment, i que creixen encara amb més força, amb més punxes i més descontrolades.

La Indústria no és només un espai okupat, és un sentiment col•lectiu que segueix latent dins moltes de nosaltres i que no es pot tapiar ni precintar. Ens estimem La Indústria, per això l'hem defensat i la seguirem defensant.
Quan passem davant del 181 del carrer Indústria (on encara s'entreveu una part de les fusteries liles, les pissarres i els cartells) recordarem el que hem viscut allà i el que ha sigut aquest espai per a nosaltres. També li recordarem a la promotora que vulgui extreure qualsevol tipus de benefici econòmic que aquest espai ha sigut La Indústria i mai serà un hotel o un bloc de pisos turístics.
Sabem qui són els culpables, qui especula amb les nostres vides, qui desallotja els nostres espais, qui ens amenaça i ens imposa un model de vida i de relacions, qui utilitza l'autoritat i la repressió per a oprimir-nos i explotar-nos. Coneixem els noms i les cares d'alguns d'ells, encara que se la cobreixin, es disfressin de persones o s'amaguin darrere d'imperis familiars i empresarials.
Estem segures que moltes de les veïnes, per uns motius o per altres, no oblidarem el matí del 5 de maig. Esperem que els culpables del desallotjament tampoc l'oblidin.

Juntes tornarem a aixecar una barricada cada cop més forta, tornarem a crear un petit oasis enmig d'aquest gran abocador que ens envolta.

Unes quantes veïnes del barri de Sagrada Família.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat