|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Sentencia contra els 7 de Paris
|
|
per Comites per un Socors Roig Internacional
Correu-e: comitesocors ARROBA mixmail.com (no verificat!) |
25 jul 2003
|
|
Els 5 membres del PCE (r) i dos membres dels GRAPO, detinguts el novembre de 2000 han rebut la sentencia del judici que va iniciar-se el passat 12 de juny. |
La sentència als 7 de ParÃs marca una inflexió
en la col•laboració dels vichystes francesos
amb el règim feixista espanyol
El 23 de juliol passat el Tribunal Correccional de ParÃs va llegir la condemna als militants comunistes del Partit Comunista d’Espanya ( reconstituït) i als antifeixistes dels Grups de Resistencia Antifeixista Primer d’Octubre –els 7 de ParÃs- que es la mà xima que els hi podien imposar: 10 anys per a Manuel Pérez MartÃnez, 10 anys per a Isabel Llaquet Baldellou, 10 anys per a José LuÃs Elipe, 6 anys per a José Antonio Peña Quesada, 3 anys per a Rosario Llobregat –tots ells militants del PCE ( r). I 10 anys per a Fernando Silva Sande i 8 anys per a Victoria Gómez, membres dels GRAPO.
La naturalesa polÃtica de la sentència d’aquesta farsa de judici, que va iniciar-se el passat 12 de juny, redactada pels serveis especials d’informació de l’Ambaixada espanyola, queda en perfecta evidència si tenim en compte que li han imposat menys pena a una militant dels GRAPO com es el cas de Victòria Gómez, a la que li trobaren una pistola, que a Isabel Llaquet, militant del PCE ( r ) a la que ningú li senyalava cap fet violent. Per això la condemna està descaradament fonamentada en criteris polÃtics, com ja es s’ha vingut denunciant contÃnuament des de fa mesos en tot el procés. Remarcar l’escandalós del cas de l’entrevista reservada en el despaxt del president del Tribunal succeïda poc abans de l’inici del judici entre un obscurs alt funcionari de l’Ambaixada espanyola i els membres del Tribunal. Per això mateix els advocats han recorregut inmediatament la sentència. Aquest fet és una una petita mostra de la col•laboració estreta que hem vingut denunciant des del primenr moment entre la policia i la magistratura dels Estats espanyol i francés en la seva tasca per esclafar la disidencia polÃtica. Una col•laboració policial, judicial i polÃtica que no és casual i que va estretament lligada a un procés de constant feixistització de les anomenades “democrà ciesâ€? capitalistas, camà d’un context internacional cada cop més bel•icista.
El dia en que es va llegir la sentència als presos i preses, pel mati en surtir de la presó de Fleury-Mérogis camà del Palau de Justicia, Manuel Pérez MartÃnez, José Luis Elipe, José Antonio Peña i Fernando Silva, varen ser novament brutalment apallissats per la Gendarmeria per humillar-los amb un escorcoll integral. Varen ser reduïts un per un entre varis gendarmes, lligats i colpejats amb porres, cops de puny i patades arreu del cos, del que conserven nombroses contusions i ferides.
El contingut de la sentència no es coneix encara, i possiblement no es coneixerà fins setembre. Només coneixem la condemna pero no els “arguments� que ha imposat la odiosa i assassina Guà rdia Civil.
Cal esmentar que la condemna inclou la prohibició de residir a França un cop complerta la pena de presó, el que suposa que qui no tingui extradició serà n expulsats en sortir de la presó. Aixà que tenim davant una batalla per impedir que siguin expulsats precisament cap a l’Estat espanyol.
Evidentment la batalla més forta la tenim amb les extradicions. Per tenir un anà lisi més acurat de la sentència i el procés de França contra els 7 de Paris hem de tenir en compte les ordres d’extradició que l’Audiència Nacional ha començat a demanar i n’està preparant de noves, també als detinguts fa un any.
De tot plegat, però, no han impedit que la solidaritat amb els companys i companyes a Paris durant el judici els hi arribés.Aquesta solidaritat, però, ha de continuar envers els companys i companyes i envers a tots els presos i preses revolucionaris/es. Precisament durant el judici, a França i a Italia n’han detingut companys solidaris i s’han escorcollat més d’una seixantena de pisos i locals….
La repressió contra la dissidència polÃtica augmenta a Europa i l’Estat espanyol n’és la capdavantera: Llei de Partits, 40 anys de condemna, aïllament dispersió, tortures, més centres carcelaris, persecussió constant contra moviments socials i solidaris…Per això ens cal unir més esforços entre tots i totes. Estendre la solidaritat amb els presos polÃtics es més necessari que mai i denunciar els Estats terroristes i els seus abusos en defensa de les llibertats.
I, per descomptat, per nosaltres es evident que cal unir esforços reforçant i consolidant un projecte solidari i antirepressiu, antifeixista , antiimperialista i internacionalista com ho és el SOCORS ROIG INTERNACIONAL.
LLIBERTAT PELS 7 DE PARIS !!
SÓN COMUNISTES, NO TERRORISTES !!
UNIM FORCES EN LA SOLIDARITAT AMB LA RESISTÈNCIA !!
Comitès per un Socors Roig Internacional
Juliol 2003 |
|
Re: Sentencia contra els 7 de Paris
|
|
per ESPAÑOL COMO V OSOTROS |
25 jul 2003
|
JAJAJA, YA VAIS CAYENDO CERDOS, YA VAIS CAYENDO.......JAJAJAJAJA.
¡¡¡ SON COMUNISTAS, SON TERRORISTAS !!!
¡¡¡ VIVA ESPAÑA !!! |
