Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Sentencia contra els 7 de Paris
25 jul 2003
Els 5 membres del PCE (r) i dos membres dels GRAPO, detinguts el novembre de 2000 han rebut la sentencia del judici que va iniciar-se el passat 12 de juny.
La sentència als 7 de París marca una inflexió
en la colâ¢laboració dels vichystes francesos
amb el règim feixista espanyol


El 23 de juliol passat el Tribunal Correccional de París va llegir la condemna als militants comunistes del Partit Comunista dâEspanya ( reconstituït) i als antifeixistes dels Grups de Resistencia Antifeixista Primer dâOctubre âels 7 de París- que es la màxima que els hi podien imposar: 10 anys per a Manuel Pérez Martínez, 10 anys per a Isabel Llaquet Baldellou, 10 anys per a José Luís Elipe, 6 anys per a José Antonio Peña Quesada, 3 anys per a Rosario Llobregat âtots ells militants del PCE ( r). I 10 anys per a Fernando Silva Sande i 8 anys per a Victoria Gómez, membres dels GRAPO.

La naturalesa política de la sentència dâaquesta farsa de judici, que va iniciar-se el passat 12 de juny, redactada pels serveis especials dâinformació de lâAmbaixada espanyola, queda en perfecta evidència si tenim en compte que li han imposat menys pena a una militant dels GRAPO com es el cas de Victòria Gómez, a la que li trobaren una pistola, que a Isabel Llaquet, militant del PCE ( r ) a la que ningú li senyalava cap fet violent. Per això la condemna està descaradament fonamentada en criteris polítics, com ja es sâha vingut denunciant contínuament des de fa mesos en tot el procés. Remarcar lâescandalós del cas de lâentrevista reservada en el despaxt del president del Tribunal succeïda poc abans de lâinici del judici entre un obscurs alt funcionari de lâAmbaixada espanyola i els membres del Tribunal. Per això mateix els advocats han recorregut inmediatament la sentència. Aquest fet és una una petita mostra de la colâ¢laboració estreta que hem vingut denunciant des del primenr moment entre la policia i la magistratura dels Estats espanyol i francés en la seva tasca per esclafar la disidencia política. Una colâ¢laboració policial, judicial i política que no és casual i que va estretament lligada a un procés de constant feixistització de les anomenades âdemocràciesâ? capitalistas, camí dâun context internacional cada cop més belâ¢icista.

El dia en que es va llegir la sentència als presos i preses, pel mati en surtir de la presó de Fleury-Mérogis camí del Palau de Justicia, Manuel Pérez Martínez, José Luis Elipe, José Antonio Peña i Fernando Silva, varen ser novament brutalment apallissats per la Gendarmeria per humillar-los amb un escorcoll integral. Varen ser reduïts un per un entre varis gendarmes, lligats i colpejats amb porres, cops de puny i patades arreu del cos, del que conserven nombroses contusions i ferides.

El contingut de la sentència no es coneix encara, i possiblement no es coneixerà fins setembre. Només coneixem la condemna pero no els âargumentsâ? que ha imposat la odiosa i assassina Guàrdia Civil.

Cal esmentar que la condemna inclou la prohibició de residir a França un cop complerta la pena de presó, el que suposa que qui no tingui extradició seràn expulsats en sortir de la presó. Així que tenim davant una batalla per impedir que siguin expulsats precisament cap a lâEstat espanyol.
Evidentment la batalla més forta la tenim amb les extradicions. Per tenir un anàlisi més acurat de la sentència i el procés de França contra els 7 de Paris hem de tenir en compte les ordres dâextradició que lâAudiència Nacional ha començat a demanar i nâestà preparant de noves, també als detinguts fa un any.
De tot plegat, però, no han impedit que la solidaritat amb els companys i companyes a Paris durant el judici els hi arribés.Aquesta solidaritat, però, ha de continuar envers els companys i companyes i envers a tots els presos i preses revolucionaris/es. Precisament durant el judici, a França i a Italia nâhan detingut companys solidaris i sâhan escorcollat més dâuna seixantena de pisos i localsâ¦.
La repressió contra la dissidència política augmenta a Europa i lâEstat espanyol nâés la capdavantera: Llei de Partits, 40 anys de condemna, aïllament dispersió, tortures, més centres carcelaris, persecussió constant contra moviments socials i solidarisâ¦Per això ens cal unir més esforços entre tots i totes. Estendre la solidaritat amb els presos polítics es més necessari que mai i denunciar els Estats terroristes i els seus abusos en defensa de les llibertats.
I, per descomptat, per nosaltres es evident que cal unir esforços reforçant i consolidant un projecte solidari i antirepressiu, antifeixista , antiimperialista i internacionalista com ho és el SOCORS ROIG INTERNACIONAL.

LLIBERTAT PELS 7 DE PARIS !!
SÃN COMUNISTES, NO TERRORISTES !!
UNIM FORCES EN LA SOLIDARITAT AMB LA RESISTÃNCIA !!

Comitès per un Socors Roig Internacional
Juliol 2003

Comentaris

Re: Sentencia contra els 7 de Paris
25 jul 2003
JAJAJA, YA VAIS CAYENDO CERDOS, YA VAIS CAYENDO.......JAJAJAJAJA.
¡¡¡ SON COMUNISTAS, SON TERRORISTAS !!!

¡¡¡ VIVA ESPAÑA !!!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more