|
|
|
Notícies :: dones |
|
Les meves dubtes sobre la Vaga de Totes
|
|
|
per Curiosa |
04 mai 2015
|
|
Elitització, campanyitis, postmodernisme... Dubtes |
L'altre dia vaig anar a una xerrada sobre la Vaga de Totes. En principi és una idea interessant, que se surt de la típica reivindicació feminista tot i que a mi ja em col·loca a la defensiva utilitzant aquest terme “vaga” que no es pot fer servir tant a la lleugera.
Bé, em recordo de fa anys quan alguna companya amb una mica de seny em deia “quan les teves reivindicacions siguin recolzades per gent com ta mare, és que van per bon camí”. De manera que a l'inrevés, si la meva mare no se'n entera de res és que alguna cosa falla en el missatge. Això és el que trobo a faltar a la campanya de la Vaga de Totes. És una reivindicació o campanya que surt del ghetto feminista, que ningú entén molt bé com es cristal·litza, tot i que facin veure que és perfectament possible.
I és que en primer lloc les ponents de la xerrada a la que jo vaig anar l'altre dia eren dues noies joves que estaven parlant d'una realitat que no era la seva. No em crec que tinguin cura de ningú. Això ja em feia saltar totes les alarmes, però el que en segon lloc em va molestar va ser la inconcrecció. La Vaga de Totes no ha pensat en objectius “guanyables”. És una vaga de cures, impulsada per dones que no tenen càrregues familiars (excepte alguna dona que és mare, però amb un company que no és com els d'abans, sinó sensible a les qüestions de gènere).
Quan se'ls va preguntar si les cures no podrien ser recuperades pel capitalisme que ens les tornaria a vendre, van dir que era impossible. És a dir, si per fer aquesta campanya no li estaríem donant una bona idea al gran capital per vendre'ns en el futur el que demanem avui. Em va venir al cap la famosa llei de dependència de ZP, que en la pràctica era treball de cures remunerat per l'estat. O filant més prim el exemple dels nazis quan van importar unes 800.000 dones eslaves que substituirien a les dones alemanyes a les llars nazis. La dona alemanya no hauria de treballar mai més a casa. Ja sé que és una exageració, però és un exemple per demostrar que no seria impossible que el capitalisme o un Estat s'encarregués de les cures.
En resum, les cures segons l'economia feminista s'haurien d'assumir per tota la comunitat. Precisament he tingut el problema jo mateixa d'un familiar que se'l va anar l'olla fa poc. L'home es movia per ambients alternatius com un ateneu, un CSO, etc. I veia com se'l feia el buit. Entenc perfectament que ningú es vulgui fer càrrec d'un tipo que gairebé ni coneixen, però que aquella gent tingui aquell discurs de “treball de cures fet per la comunit” em semblava una utopia. No estem preparades per unes cures compartides per que ni tant sols vivim juntes, ni compartim la nostra vida. El consumisme ens ha atrapat de tal manera que tot i estar vivint vides “fora del sistema” compartim uns valors de la societat de consum: fugacitat, immediatesa, viatjar, consum de relacions afectives, manca de compromís... i al final tot és una moda passatgera.
Tan de bó l'economia feminista funcionés. Jo vull viure la meva vida sense tenir cura d'un familiar malalt com ara. Però ningú ho farà per mi. No em puc posar en vaga de cures perquè la comunitat no el vindrà a cuidar. Les feministes i les activistes tenen l'agenda tan plena que a efectes pràctics només la família (allò que entenguem per família) pot ajudar a la cura. |
This work is in the public domain |
|
Re: Les meves dubtes sobre la Vaga de Totes
|
|
per l |
04 mai 2015
|
Alguns arguments giren al voltant del discurs de la por i la demagogia.
Per a que una economia comunista funcionés (ara alguns li diuen feminista, cooperativa..posmodernismes) necessitem canvis d' estils de vida.
I deixam-ho dir, voler una vida justa i saludable a una urb com BCN és com voler nit bus al poble més petit en que puguis pensar.
La vida activista a bcn és una vida jove i ràpida. Fan falta espais on la mitjana d' edat sigui 30-35 i les modes i tribus urbanes amb les seves costums no marquin linies vermelles. |
|
Re: Les meves dubtes sobre la Vaga de Totes
|
|
per l |
04 mai 2015
|
Alguns arguments giren al voltant del discurs de la por i la demagogia.
Per a que una economia comunista funcionés (ara alguns li diuen feminista, cooperativa..posmodernismes) necessitem canvis d' estils de vida.
I deixam-ho dir, voler una vida justa i saludable a una urb com BCN és com voler nit bus al poble més petit en que puguis pensar.
La vida activista a bcn és una vida jove i ràpida. Fan falta espais on la mitjana d' edat sigui 30-35 i les modes i tribus urbanes amb les seves costums no marquin linies vermelles. |
|
Re: Les meves dubtes sobre la Vaga de Totes
|
|
per Ieiii |
04 mai 2015
|
|
Felicitats per la critica!! Molt encertada |
|
Re: Les meves dubtes sobre la Vaga de Totes
|
|
per em passa una cosa semblant |
04 mai 2015
|
"Fan falta espais on la mitjana d' edat sigui 30-35"
Aixó és per el carnet jove, o que?
Si alguna cosa fa falta, és la relació intergeneracional, de petites a grands. Les "iaias flata" son actives i malgrat el seu espirit jove, no tenen els anys de les joves.
A vegades ens fem un "cacao mental" que ni nosaltres mateixes podem sortir d'ell.
Per la companya "curiosa", moltes gràcies per compartir el que a vegades costa ver. Penso que la vaga de totes és un punt de trobada important per les dones i per continuar el nostre camí de lluita. Potser ens falta una mica de conexió amb altres realitats que no és la nostra. A vegades els discursos que escolto d'altres companyes feministes, no m'identifican gens i aleshores em plantejo cap a on anem i em sento molt distant d'elles.
Estic d'acord que moltes de les paraules dels discursos feministes, han sigut adoptats per aquest sistema. De fet, a vegades són tan semblants que em costa endevinar quines son les paraules del sistema i quines del feminisme i es forma un miratge que ens fa creure que aquestes paraules són les nostres i no són més que termes o idees acadèmiques.
Sento que de vegades reivindiquem part dels rols que ens ha imposat el patriarcat i cada vegada em costa més separar el feminisme de l'anarquisme i com intento trobar una relació entre el que sento i la meva vida quotidiana, soc més anarcofeminista que feminista. |
|
Re: Les meves dubtes sobre la Vaga de Totes
|
|
per home feminazi |
05 mai 2015
|
<<El capitalisme pot tornar a comprar el treball de cures>>
Des de la crisi tampoc és cert que l'Estat hagi transferit completament el treball de cures a l'àmbit familiar, tot i que ho ha accentuat amb les privatitzacions i reducció de prestacions. El gruix del treball de cures sempre ha romàs en l'esfera familiar (i feminitzada), salvant la disminució propiciada per l'estat del benestar.
Els altres arguments els trobo massa fluixos o directament insultants |
