Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sanitat
Bigdata sanitaria, saqueig i dominació
02 mai 2015
La Sanitat Pública catalana (y la de la resta de l’estat) marxa a gran velocitat vers l’abisme, mentre que l’esquarteren i la lliuren a preu de saldo als interessos privats, cada cop ens ha de quedar més clar que allò de l’estat del benestar, l’estat socialdemòcrata paternal (no hem d’oblidar però que els pares també maltracten i violen a filles i fills), el de la salut i l’educació de qualitat per a tots, la de la protecció als aturats i el de la somniada renda bàsica era sols un miratge.
ProteciondatosEuropeaSanidad_300.jpg
Ens hem despertat d’un somni eròtic i hem re-descobert que en el mon que vivim tot és una mercaderia y que els articles amb poca sortida i de baix rendibilitat es deixaran de fabricar...

Tot!, tot, des de els serveis de transport, de neteja, de logística, d’anàlisi... des de el dinar dels malalts fins les tomografies, tot allò que deixa pasta ha passat o està a punt de passar a mans privades. I no s’han acontentat amb les privatitzacions profitoses emparats per les seves pròpies lleis, sinó que amb el vent favorable s’han dedicat a saquejar i a buidar la caixa.

El nostre benvolgut conseller el senyor Boi Ruiz no para de maquinar, amb l’imprescindible col•laboració dels seus amics, noves formes d’extreure beneficis de la salut de la gent. És una feina àrdua, doncs el que era més apetitós ja l’han endrapat fa temps... Però no s’ha de subestimar la voracitat del tecnocapitalisme sanitari... queda encara molt de tall agafat als ossos, i alguns d’aquests talls són els més apetitosos, i un d’aquests talls apetitosos és el projecte VISC+ de gestió dels historials clínics gestionats per el sistema informàtic HC3.

Així que les indústries tecnosanitàries s’han fixat en els nous jaciments de beneficis i n’han trobat un de molt gros... els historials mèdics de tots els malalts del sistema públic... aquella pantomima de la confidencialitat de la relació entre metge i malalt, de la intimitat de les dades mèdiques ha de ser abolida en nom dels beneficis, humanitaris diuen ells, econòmics diem nosaltres!!.

El el projecte inicial les dades es cedien a una empresa privada concessionària (que per un pagament de 25 milions) gestionaria la base, “anonimitzant-la” i venen dades a empreses farmacèutiques, asseguradores... etc.

Al Regne Unit, on ens porten avantatge en la liberalització i el tràfic de dades, ja s’ha pogut demostrar que les asseguradores creuant bases de dades (les procedents de la sanitat pública amb les seves pròpies) han pogut identificar persones, amb la finalitat que tots ens imaginem (expulsar de les assegurances o augmentar quotes als afectats).

De moment s’ha aturat la cessió a una empresa privada (al menys directament, ja veurem si no subcontracten el tema a bocins) i se’n farà càrrec l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS) que sols els podrà cedir a centres d’investigació que estiguin integrats en la xarxa pública i a organismes avaluadors de la qualitat, quedant fora, de moment, empreses farmacèutiques (directament, si que podran subvencionant un centre d’investigació) i asseguradores.

De moment els partits polítics i ONG’s que han intervingut en les protestes contra el negoci de les dades sanitàries llencen les campanes al vol i es declaren guanyadors... guanyadores?... les dades que de fet ja estan recollides i emmagatzemades en bases de dades que es distribuiran a centres d’investigació, centres dels que poden sortir patents i d’altres valors... que de fet aquests valors acabaran en mans del sector corporatiu a baix cost, ningú pot garantir que les tasques relacionades amb el tractament de les dades no es subcontractarà i, a més, queda oberta la porta, cara en un futur, poder culminar el seu projecte cedint les dades a una empresa privada.

Hi ha però altres moviments que, sospitosament coincideixen en el temps amb l’intent d’implantar el projecte Viure+...

Recentment un avió de l’empresa alemanya Germanwins es va estavellar carregada de passatgers als Alps, al llarg dels dies es van anar coneixent tota una sèrie de detalls que semblen indicar que el copilot va decidir directament estavellar l’aparell, també van anar apareixent dades sobre depressions i malalties indeterminades d’aquest copilot, un tal Andreas Lubitz.

A rebuf de tot això, un determinat sector dels medis de comunicació de l’estat i de l’estranger, van començar a parlar del risc de que, per determinats oficis, poden suposar els treballadors “malalts”, i de la necessitat de que les empreses estiguin informades obligatòriament, des de el sistema sanitari, de les malalties dels seus empleats... i no parlaven de pilots i copilots!!, parlaven de conductors d’autobús, maquinistes ferroviaris, operaris de màquines d’obres públiques, de qualsevol treball que suposi un risc per les persones o de seguretat... o sia casi tots!!.

Per acabar d’adobar la cosa unes setmanes desprès ha succeït un desgraciat incident a l’Institut Joan Fuster de Barcelona, un alumne a causat ferides a diverses persones i n’ha matat una... en aquest cas els “creador d’opinió” demanen que les direccions de les escoles i instituts siguin obligatòriament informats dels alumnes que estiguin en tractament psicològic... molts!!. Apart d’això també volen veure a un nen de 13 anys davant d’un tribunal i dins d’una presó, tenen ganes de reaccionar... però això és un altra tema

Bastant despresa van creant l’ambient perquè les dades sanitàries siguin cada cop menys confidencials, erosionant la privacitat, ara per la seguretat front incidents provocats per malalties reals o suposades, en un futur per el be de la societat.

Però aquestes argumentacions “seguristes” ens mostren clarament els usos repressius d’aquesta pèrdua de la confidencialitat. Ells volen les dades per desenvolupar productes, volen les dades per estalviar al màxim en la despesa pública, volen les dades per controlar els clients de les asseguradores, volen les dades per controlar-nos, per reprimir-nos i, donat el cas, encarcellar-nos.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more