|
|
|
Anunci :: laboral |
|
1r de Maig Solidaritat i Lluita Manifestació a Barcelona 11 hores Via Laietana / Jaume I
|
|
per CGT . Feeració Local Barcelona
Correu-e: flbcn ARROBA cgtbarcelona.org (verificat) |
27 abr 2015
|
|
|
|
1 de Maig de 2015, objectiu: continuar amb la lluita. Contra l'augment de la repressió, la precarietat laboral i social, la corrupció generalitzada dels polítics, la privatització dels serveis públics, la misèria energètica, la falta d'habitatges, ens sobren els motius.
La repressió s'ha endurit per els qui lluitem contra un sistema corromput des dels seus fonaments. La legislació s'ha modificat a aquest efecte i els jutges l'executen des de la més absoluta arbitrarietat. L'aplicació sistemàtica de presons preventives, l'augment del nombre d’ encausades, condemnades i empresonades per mobilitzacions sindicals i socials ens porten a èpoques en què l'aparell judicial era un executor més de l'estat totalitari.
Les reformes laborals han servit perquè els empresaris aconsegueixin els seus objectius: tenir treballadors sense drets. Banquers i capitalistes segueixen augmentant els seus beneficis a costa del sofriment i de la misèria de gran part de la població. Cada vegada els rics són més rics i els pobres, més pobres. Sense escrúpols i aliats per aconseguir els seus objectius amb la classe política, comparteixen els seus privilegis al mateix temps que condemnen a amplis sectors de la població a la pobresa més severa, sostenint econòmicament als partits polítics a través de trames de corrupció que repugnen a qualsevol persona decent i de la qual surten indemnes, mentre jutges i fiscals fan els ulls grossos en la majoria dels casos.
L'ocupació d'espais en mans dels especuladors per al seu ús social, l’antiautoritarisme, la protesta al carrer, el dret a reunir-se i a manifestar-se, totes les accions de qualsevol signe que impliqui una resposta al sistema o proposi alternatives laborals, ecològiques, educatives, igualitàries, laiques, de desenvolupament humà i social, són fenòmens als quals es respon amb un únic criteri: repressió.
Quan en un país es desallotja a les persones dels seus habitatges violentament; es talla la llum, l'aigua o el gas a qui no pot pagar-les; quan omplir la cistella de la compra és un acte èpic; quan no existeix cap estabilitat laboral i l'acomiadament solament necessita de la voluntat de l'empresari; les pensions són miserables; la joventut emigra; augmenten les llistes d'espera als hospitals; l'educació es reserva als rics; l'ajuda a la dependència és una burla i les despeses militars i policials es disparen, la conclusió és que vivim en un estat d'excepció i d'exclusió, i que ha arribat el moment de dir que ja n'hi ha prou d'aquesta dictadura disfressada de democràcia.
Solament des de la lluita i la resposta contundent al carrer i en les empreses podrem afrontar els atacs i la barbàrie organitzada que ens imposen l'Estat i el Capitalisme. Ens va en això la llibertat i la possibilitat de viure des de la dignitat i la igualtat una vida que mereixi tal nom i en la qual els drets socials siguin la garantia del desenvolupament de les persones. Des d'aquesta lluita hem de potenciar formes organitzatives participatives, no jeràrquiques, on la igualtat i la cooperació siguin les eines que ens encaminin cap a una societat llibertària a la qual aspirem amb principis com l'autogestió, el suport mutu i la solidaritat.
Les detencions contra anarquistes, okupes, treballadores, estudiants, jubilades, les que lluitem, mostren que han de realitzar constantment muntatges imaginaris que solament existeixen en les seves ments pertorbades. No tenim por, ni a les seves batudes, ni als seus operatius. Ni ha de tenir-ho ningú en aquest país que pensi que rebel•lar-se davant la injustícia és una necessitat i mai un delicte. Per això, aquest 1 de Maig, també demanarem als carrers l'absolució i llibertat de totes les encausades per la repressió de l'estat. Perquè la injustícia sí és terrorisme, i s'organitza des de l'estat.
Visca el 1r de Maig
Visca la classe obrera
Salut i anarcosindicalisme
______________________________________________
1 de Mayo de 2015, objetivo: continuar con la lucha. Contra el aumento de la represión, la precariedad laboral y social, la corrupción generalizada de los políticos, la privatización de los servicios públicos, la miseria energética, la falta de viviendas, nos sobran los motivos.
La represión se ha endurecido para quienes luchan contra un sistema corrompido desde sus cimientos. La legislación se ha modificado a tal efecto y los jueces la ejecutan desde la más absoluta arbitrariedad. La aplicación sistemática de prisiones preventivas, el aumento del número de encausados, condenados y encarcelados por movilizaciones sindicales y sociales nos retrotraen a épocas en que el aparato judicial era un ejecutor más del estado totalitario.
Las reformas laborales han servido para que los empresarios consigan sus objetivos: tener trabajadores sin derechos. Banqueros y capitalistas siguen aumentando sus beneficios a costa del sufrimiento y de la miseria de gran parte de la población. Cada vez los ricos son más ricos y los pobres más pobres. Sin escrúpulos y aliados para conseguir sus objetivos con la clase política, comparten sus privilegios al tiempo que condenan a amplios sectores de la población a la pobreza más severa, sosteniendo económicamente a los partidos políticos a través de tramas de corrupción que repugnan a cualquier persona decente y de la que salen indemnes, mientras jueces y fiscales hacen la vista gorda en la mayoría de los casos.
La ocupación de espacios en manos de los especuladores para su uso social, el antiautoritarismo, la protesta en la calle, el derecho a reunirse y a manifestarse, cualquier acción de cualquier signo que implique una respuesta al sistema o proponga alternativas laborales, ecológicas, educativas, igualitarias, laicas, de desarrollo humano y social, son fenómenos a los que se responde con un único criterio: represión.
Cuando en un país se desaloja a las personas de sus viviendas violentamente; se corta la luz, el agua o el gas a quien no puede pagarlas; cuando llenar la cesta de la compra es un acto épico; cuando no existe ninguna estabilidad laboral y el despido solo necesita de la voluntad del empresario; las pensiones son miserables; la juventud emigra; aumentan las listas de espera en los hospitales; la educación se reserva a los pudientes; la ayuda a la dependencia es una burla y los gastos militares y policiales se disparan, la conclusión es que vivimos en un estado de excepción y de exclusión, y que ha llegado el momento de decir que ya basta de esta dictadura disfrazada de democracia.
Solamente desde la lucha y la respuesta contundente en la calle y en las empresas podremos afrontar las tropelías y la barbarie organizada que nos imponen el Estado y el Capitalismo. Nos va en ello la libertad y la posibilidad de vivir desde la dignidad y la igualdad una vida que merezca tal nombre y en la que los derechos sociales sean la garantía del desarrollo de las personas. Desde esta lucha hemos de potenciar formas organizativas participativas, no jerárquicas, donde la igualdad y la cooperación sean las herramientas que nos encaminen hacia una sociedad libertaria a la que aspiramos con principios como la autogestión, el apoyo mutuo y la solidaridad.
Las detenciones contra anarquistas, okupas, trabajador@s, estudiantes, jubilad@s, l@s que luchamos, muestran que tienen que realizar constantemente montajes fantasiosos que solo existen en sus mentes perturbadas. No tenemos miedo, ni a sus redadas, ni a sus operativos. Ni debe tenerlo nadie en este país que piense que rebelarse ante la injusticia es una necesidad y nunca un delito. Por ello, este 1º de Mayo, también pediremos en las calles la absolución y libertad de tod@s l@s encausad@s por la represión del estado. Porque la injusticia sí es terrorismo, y se organiza desde el estado.
Viva el 1º de mayo
Viva la clase obrera
Salud y anarcosindicalismo |
This work is in the public domain |
|
Re: 1r de Maig Solidaritat i Lluita Manifestació a Barcelona 11 hores Via Laietana / Jaume I
|
|
per @ |
28 abr 2015
|
Muy cañero el cartel. Enhorabuena. Por un momento pensé que este debía ser el de la CNT, al menos en los noventa.
Me alegro de sentir gente joven en la CGT.
A ver si algún día os veis con ganas y intenciones de abandonar los comités de empresa y aprovechar el potencial militante. Ganaría en mucho toda la clase obrera.
Este 1°de mayo me hubiese ido a vuestra mani, pero tengo compromisos que cumplir. Lástima.
Salud |
