Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
El motí de la model el 1938
25 abr 2015
Fa 77 anys, per aquestes mateixes dates, l’abril de 1938 va haver a la Presó Model de Barcelona un motí dels presos antifeixistes (els de CNT, FAI, POUM…), desprès de que la presó fos tocada en un bombardeig de l’exercit franquista.
El motí el varen portar endavant els presos de les galeries 1 i 2 (els de les organitzacions socials), però van estar molt compromesos, els de la 4 (presos socials) que de fet van ser finalment els més actius... En canvi van restar al marge, o fins i tot van col•laborar amb els guàrdies d’assalt, facilitant informació i pas, els fatxes de la 3 (los caballeros), els capellans de la 6 (el monestir) i els especuladors de la 5.
barraques-prop-de-la-model.jpg
La presó estava superpoblada, a rel dels fets de maig de 1937, a l’abril de 1938 (poc abans del motí) havien 2.053 presos. Despès de l’enviament del primer grup al “camp de concentració”, segons la direcció, aproximadament havia 500 feixistes, 500 socials i 500 antifeixistes... a les penalitats derivades de la guerra al carrer s’afegien les d’una administració penitenciària corrupte (el subdirector de la Model, d’Estat Català va arribar a fugir a França amb un grup de presos, a canvi de diners naturalment) i la por sobre el seu futur incert de la guerra.

Els presos eren conscients del cada cop més potent poder del Servei d’Informació Militar, el SIM (organització repressiva en mans del estalinistes emmirallada en el NKVD de la URSS) i del risc que això suposava per ells. De fet els darrers dies, abans de l’entrada dels feixistes, el SIM es va fer càrrec dels presos de totes les presons catalanes i va intentar portar-los vers la frontera. També temien que els deixessin, tal com va passar a diferents llocs, en mans de l’exercit vencedor que s’aproximava.

L’abril de 1938, el dia 22, els presos varen destruir bona part de la model, en un motí sense precedents, amb incendis de matalassos, llits i d’altres estris, arrasant les dependències, especialment l’arxiu amb les dades antropomètriques dels presos. Es van anar obrint pas de reixa en reixa fins acostar-se al carrer, el foc de fusell i metralladora dels guàrdies d’assalt van frustrar la possible fuga en massa.

Aixafat el motí, amb nombrosos morts i ferits, el dia 23, en represàlia i escarment, uns 500 presos van ser obligats a formar amb tots els seus objectes i portats fins la estació del Nord on van ser embarcats en un tren amuntegats de qualsevol manera vers el “Camp de Treball num. 3” a Omells de Na Gaia a la comarca de l’Urgell.

Els 500 presos eren una barreja de reclusos de les galeries primera i segona (anarquistes i poumistes), amb molts de la galeria del monestir (catòlics i capellans), alguns de la dels feixistes declarats... desertors, pròfugs, uns pocs comuns i alguns homosexuals (el patriarcat seguia vigent).

Els “camps de treball” es van idear, van néixer, al menys com publicació en el BOE, el desembre de 1936, de la ma del ministre de Justícia Joan Garcia Oliver. Encara que fins 1937,no es van desplegar d’una manera generalitzada, de la ma del sinistre SIM amb l’assessorament dels serveis secrets estalinistes.

El camp d’Omells estava governat per el membre del PC, Manuel Astorga, tot un personatge, capaç de les majors atrocitats.

Per el camí cap el camp, en una discussió amb els guàrdies, va ser assassinat un noi de 16 anys a l’estació de Sant Vicenç de Castellet, es tractava d’un jove militant de les joventuts del POUM que no participava a la discussió.

Just arribar al camp, els caps d’aquest van demanar que es presentessin aquells que estiguessin malalts per ser hospitalitzats, se’n presentaren una vintena que van ser apartats i després afusellats.

En els dies que seguiren va haver una fuga de dos joves anarquistes. Els presos estaven organitzats en esquadres de 5 presos, doncs be, el director del camp va procedir a fer afusellar els altres 3 membres de la seva esquadra, els 5 de l’esquadra anterior i els 5 de la del davant, en total 13 homes. Les fugues i temptatives de fuga van continuar, sobretot entre els presos anarquistes, per gran por i escàndol entre els presos procedents de la galeria del “monestir”.

No es coneix el nombre exacte de morts al llarg dels mesos que va durar el Camp num. 3. Afusellats, per mals tractes, de gana o de malaltia... quan els fatxes van tractar de fer balanç per la seva “causa general” l’ajuntament va desenterra un centenar de cossos, el més propers, encara que segons testimonis eren molts més.

Tot aquest procés posa en evidència el desconcert de la majoria dels militants anarquistes d’aquells moments i la ineptitud criminal de molts dels dirigents:

-Garcia Oliver, com ministre fa la llei dels camps de treball.
-Fins 1937 el director de la Model és un militant de CNT.
-Entre els guàrdies de la model i del camp d’Omells de Na Gaia hi ha militants de CNT, també algun simpatitzant del POUM camuflat ....

-I les presons plenes d’anarquistes!! (més de 2.000 cap a 1.938)...

És un dels exemples més clar del fracàs d’un model “anarquisme d’estat”, un anarquisme amb regidors i alcaldes, amb policies i carcellers....

No es tracta de denunciar suposades traïcions, ni fer penitències de suposades culpes, sinó d’assumir o criticar errors històrics. Ara mateix també hi ha un anarquisme que pensa que és pot fer una substitució de “gestors” i que la màquina social (ajuntaments, hospitals, estat...) depenen de qui la gestioni.

Però malgrat els desitjos o els somnis, la màquina social és autònoma, no depèn de qui la dirigeix i porta en el seu disseny la jerarquia, l’autoritarisme i la dominació. Si volem unes noves relacions sense dominació no podem reproduir ni heretar les estructures de la societat.

PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!

Més info i document annexats sobre el tema a www.negreverd.blogspot.com
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El motí de la model el 1938
26 abr 2015
A les presons va arribar a haver-hi uns 15000 presos antifeixistes.
Re: El motí de la model el 1938
26 abr 2015
No voleu hospitals autogestionats? I quina és l'alternativa, doncs, morir-se al bosc?
Re: El motí de la model el 1938
26 abr 2015
Els camps de treball eren per els presos en general, per que contribuisin al esforç de la guerra, mantenir a tota una patuleia a la preso allotjats i vestits era una afrenta a aquells que lluitaven als fronts de guerra. Que treballaven molt?, sen dubte més del que estaven acostumats els capellans, burgesos i delincuents anarquistes (o anarquistes delincuents).
Pel que se Astorga no era un monstre sàdic, de fet surt a les llistes de victimes per mans del franquisme.
És molt fàcil posar-se a fer el ploricó i donar la culpa de tot al PSUC i al PC, que sila pérdua de la revolució, que si la pérdua de la guerra, que si maig del 37... però no parleu mai dels crims a la reraguarda, dels robatoris, d'en Justo Bueno, del motí traidor d'en Casado a Madrid.
Si les conductes disciplinades del 37 i 38 haguessin començat el 36 segur que no s'hauria perdut la guerra.
Re: El motí de la model el 1938
26 abr 2015
Els camps de treball eren per els presos en general, per que contribuisin al esforç de la guerra, mantenir a tota una patuleia a la preso allotjats i vestits era una afrenta a aquells que lluitaven als fronts de guerra. Que treballaven molt?, sen dubte més del que estaven acostumats els capellans, burgesos i delincuents anarquistes (o anarquistes delincuents).
Pel que se Astorga no era un monstre sàdic, de fet surt a les llistes de victimes per mans del franquisme.
És molt fàcil posar-se a fer el ploricó i donar la culpa de tot al PSUC i al PC, que sila pérdua de la revolució, que si la pérdua de la guerra, que si maig del 37... però no parleu mai dels crims a la reraguarda, dels robatoris, d'en Justo Bueno, del motí traidor d'en Casado a Madrid.
Si les conductes disciplinades del 37 i 38 haguessin començat el 36 segur que no s'hauria perdut la guerra.
Re: El motí de la model el 1938
26 abr 2015
Els camps de treball eren per els presos en general, per que contribuisin al esforç de la guerra, mantenir a tota una patuleia a la preso allotjats i vestits era una afrenta a aquells que lluitaven als fronts de guerra. Que treballaven molt?, sen dubte més del que estaven acostumats els capellans, burgesos i delincuents anarquistes (o anarquistes delincuents).
Pel que se Astorga no era un monstre sàdic, de fet surt a les llistes de victimes per mans del franquisme.
És molt fàcil posar-se a fer el ploricó i donar la culpa de tot al PSUC i al PC, que sila pérdua de la revolució, que si la pérdua de la guerra, que si maig del 37... però no parleu mai dels crims a la reraguarda, dels robatoris, d'en Justo Bueno, del motí traidor d'en Casado a Madrid.
Si les conductes disciplinades del 37 i 38 haguessin començat el 36 segur que no s'hauria perdut la guerra.
per A
26 abr 2015
Segurament tinguis raó, la dada de 2.000 era només el que reclamava el Comite de la Regional Catalana a la Generalitat i de gent de la seva organització, per tant entre aquests 2.000 no conten ni els del POUM ni els de la resta de l'estat.
Podriem revisar a l'alça el número del post
De tota manera hi havien tantes "institucions" carcelaries que és dificil concretar els nombres: presons de la generalitat, presons de l'estat, cheques, presopns del SIM, presons improvisades, camps de concentració....
Sindicat Terrassa