|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
[ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
|
per ALLS |
23 abr 2015
|
|
Ja ha plogut molt des del referèndum del 9N i sembla que el procés independentista hagi caigut en un desànim general, la gent ja no en parla com abans, ja no apareix als mitjans i no es sap que passarà en un futur pròxim. |
Ja ha plogut molt des del referèndum del 9N i sembla que el procés independentista hagi caigut en un desànim general, la gent ja no en parla com abans, ja no apareix als mitjans i no es sap que passarà en un futur pròxim.
Per tant, des del nostre punt de vista és important buscar els motius d’aquesta situació. De totes maneres, des d’un article d’aquesta extensió no és pot fer un anàlisi molt profund, però si donar una explicació general sobre el que ha passat.
Hem vist com un procés nascut al carrer, amb la consulta independentista iniciada a Arenys de Munt l’any 2009 i posteriorment realitzada a una gran part de municipis catalans, acompanyat amb demostracions de força espectaculars: la manifestació de l’onze de setembre de 2012 que va aplegar un milió i mig de persones, la Via Catalana que va recórrer tota Catalunya, i la V que va omplir tota la Diagonal i la Gran Via de Barcelona. Finalment el referèndum del 9N ha acabat amb una situació incertesa que depèn d’unes eleccions que per a uns partits són plebiscitàries i per a altres no, i amb un full de ruta ple d’ambigüitats.
Ara bé, com a conseqüència de les contínues discussions entre els partits polítics sobre quina decisió seria més beneficiosa per a ells, si fer una llista única o llistes separades, si el full de ruta havia d’incloure unes coses o unes altres, responent als interessos electorals, tractant de guanyar més diputats, el procés ha quedat en una situació bastant fràgil.
Des del primer moment s’ha vist com els partits polítics que més s’han implicat en el procés – CiU, Esquerra, ICV-EUiA i la CUP – han fet malabarismes per tal que no se’ls emportés la voluntat del carrer. Durant el desembre del 2013, quan es va ficar data a la consulta, tots els partits sabien que aquesta seria impossible de realitzar si no desobeïen al Govern espanyol i al Tribunal Constitucional. Però perquè van seguir els partits polítics amb l’engany, dient que la consulta es faria, si des de bon començament sabien que no estaven disposats a desobeir? Doncs perquè en tot moment han anteposat els seus interessos als de la gent, en tot moment han anteposat tenir bons resultats a les eleccions i cadires al Parlament a les demandes de la majoria i perquè els polítics, en qualsevol cas, el que volen és mantenir els seus privilegis.
Han enganyat a la gent convertint la consulta en una simple enquesta. Tot i que, unes setmanes abans una gran majoria estava demanant la desobediència, disposada a sortir al carrer, malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional i que el Govern espanyol hagués tret a les forces d’ordre, ells van desobeir la voluntat popular.
Si ells representen la voluntat del poble com és que les classes populars demanaven una cosa i ells en feien una altra? Doncs perquè han entès que el procés com entenen la política, com un joc de trileros, on decideixen una cosa però transmeten que n’han fet una altra i on sempre perdem els mateixos, els treballadors i treballadores. La voluntat de la gent no és la seua propietat, ni que tinguin els seus vots. Des del nostre punt de vista, la reflexió que emana de tot això és que una vegada més els polítics ens han enganyat, i quan dic polítics hem refereixo a tots. Hem vist com la CUP, el partit que en teoria era l’altaveu dels moviments socials al parlament, ha servit de muleta a Mas durant el procés, ha estat la veu crítica però ha acabat acceptant les decisions polítiques del president d’un partit immers en la corrupció i amb la seu embargada. Hem passat de la frase de David Fernández de “La diferencia entre CiU i la CUP és la mateixa que entre la duquessa de Alba i un jornaler” a la fraternal abraçada del 9 de novembre, demostrant que no és una qüestió de bons polítics i mals polítics, de polítics honrats i polítics corruptes, de polítics de texans i botes i polítics tratge i corbata, de polítics de d’esquerres i polítics de dretes. La qüestió és que els polítics una vegada més no han representat els interessos de la gent.
Ens semblaria impensable que un amic ens prometés una cosa, ens enganyés i tot seguís igual. Potser ha arribat el moment de plantejar-nos perquè seguim confiant en ells, i no en nosaltres. Que quan ells fiquen el nas en els nostres assumptes no és perquè els interessi, sinó perquè així poden treure vots. Potser ha arribat el moment de començar a pensar que no és que no en sàpiguen sinó que no tenen els mateixos interessos que nosaltres.
La independència que ells ens volen vendre és la del que tot canviï per a que tot segueixi igual. Els interessos de polítics, banquers i empresaris no son els mateixos que els de totes les persones que estem sofrint en les nostres carns les misèries de capitalisme. El dret a decidir no és algo que els polítics ens puguin donar puntualment sinó algo que nosaltres, les oprimides de tot tipus, hem d’aconseguir lluitant i desobeint les injustícies dia a dia, el dret a decidir sobre tots els àmbits de la nostra vida no ens el poden donar l’hem de prendre.
El procés tornarà a suposar un punt d’inflexió quan aquest torni al carrer, quan estigui pilotat per les classes populars, quan sigui una lluita per la dignitat de tots i totes. Necessitem omplir els carrers i places, demostrar que no és una lluita entre algú de la Lleida i algú de Fraga sinó una lluita contra la casta que ens fa la vida impossible per viure com a reis.
Perquè per a nosaltres la independència no és que la teva hipoteca sigui de Catalunya Caixa enlloc del Banc Santander, independència és tenir casa. Perquè independència no és que un bisbe català et digui que no pots avortar enlloc que t’ho digui un bisbe espanyol, independència és que les dones puguin decidir sobre el seu cos. Independència no és que a la feina t’exploti una empresa catalana enlloc d’una espanyola, independència que ningú s’enriqueixi del teu treball. Independència no és que la gent jove no pugui estudiar a les universitats catalanes per l’alt cost de les matricules enlloc de les universitats espanyoles, independència es poder estudiar. Independència no és ficar una frontera entre Alcanar i Vinaròs, independència és col·laborar lliurement.
Per això, des del nostre punt de vista hem de rebutjar el seu projecte d’una Catalunya on l’únic que canviï sigui que les decisions enlloc de prendre’s a Madrid es prenguin a Barcelona. Som les classes populars i hem de combatre igualment les èlits vinguin d’on vinguin, perquè volem una Catalunya sense opressions de classe, gènere, llengua i cultura, volem la ruptura amb l’Estat Espanyol i amb un hipotètic Estat Català, no volem explotadors, siguin espanyols o catalans. Si lluitem per una independència que aquesta mereixi tal nom.
Acció llibertària de Sants
Abril del 2015 |
Mira també:
https://acciollibertariasants.wordpress.com/2015/04/22/per-una-independencia-que-mereixi-tal-nom/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
per cutres |
24 abr 2015
|
"Per això, des del nostre punt de vista hem de rebutjar el seu projecte d’una Catalunya on l’únic que canviï sigui que les decisions enlloc de prendre’s a Madrid es prenguin a Barcelona"
Això no és una conclusió lògica, si us hi fixeu. Si d'un cas, la conclusió lògica, si penseu que l'opressió espanyola (resumint: la imposició d'una llengua, d'una identitat i d'una cultura estangera que ens la volen fer passar com a pròpia sota amenaça militar, segons article 8 de la seva Constitució) no existeix i que no canviarà res, la resposta lògica no seria el rebuig sinó la indiferència "abstencionista".
I es que resulta significatiu que digueu:
" volem una Catalunya sense opressions de classe, gènere, llengua i cultura" , que tovets que sou amb aquest darrer tema. No és (només) un problema de llengua/cultura, que també, és sobretot el fet de dir "sou espanyols por cojones i pobre de vosaltres que ho volgueu canviar". Una imposició que arranca amb una invasió militar i que ha anat alternant períodes de dominació.
Vaja, tampoc es que siguem res especial, ens passa el que a desenes i desenes de pobles. O es que els kurds, aquest poble que ARA alguns heu descobert que existia, només està oprimit pels quatre estats per una qüestió de "llengua i cultura"? no costa tant dir allibermant nacional nanus ;)
PS: Començar un pamflet que pretén tenir una mínima aparença de text d'anàlisi amb un "sembla que el procés ha caigut en el desànim, la gent ja no en parla com abans"... és del més cutre que es pugui trobar. |
|
Re: [ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
per ni españoles. ni catalanes, ni extranjeros todos obreros, a la mierda las patrias, las banderas y las masas patrioteras |
24 abr 2015
|
La patria burguesa y el estado democrata, tienen la necesidad de seguir explotando a los parados, precarios, marginales e inmigrantes y no puede llevar la matanza al genocidio y la servidumbre al total embrutecimiento y atrofia, y en esta contradiccion lleva a los obreros a perder el control sobre si mismos, al tener que abandonar lo mejor de ellos sus principios libertarios y encaminarse a su autodestruccion.
El ocultamineto profundo de la rabia de los oprimidos, se convierte en el ultimo reducto de su humanidad, y esa furia contenida, que al no estallar, se gira en redondo y daña a los propios oprimidos, que ahora cegados por la patria y la ilusion de un nuevo estado, tratan de liberarse y se dejan liderar por los jovenes universitarios falsificados y cominezan a enfretarse entre si, para de esa forma evitar enfrentarse al verdadero enemigo, y bajo la mirada guasona de la oligarquia burguesa catalana, van acelerar el proceso de deshumanizacion que querian evitar, e intentan protegerse con barreras sobrenaturales y de cariz religioso de banderas, patrias, estados, a los que no pueden decir no, y de esa violencia que no se atreven a cometer, llega la induccion de los jovenes universitarios falsificados con sus mensajes repetitivos de grandes palabras,("patria, democracia, independencia, estado"), para que vayan entrando en trance, un trance que como hecho religioso se convierte en una ilusion contra la desesperanza y la fustracion, y los mitos sagrados de la patria descienden sobre el pueblo obrero y lo gobiernan para que interiorice la violencia y la gaste en el trance hasta el agotamiento.
El agotamiento queda reflejado en la foto del honorable verdugo de las retalladas, rodeado de la izquierda(republicana,comunista y radical independentista), desde donde lanza la voz del goverm reaccionario donde los halla, felicitando al pueblo ahora ya no obrero sino patriotero, y anunciando la proxima liberacion, que consistira en mas explotacion, mas miseria y represion, eso si amenizado con la musica repetitiva y continua de las grandes palabras (patria, democracia, indepencia, estado), para que asi los jovenes universitarios falsificados lo lleven de nuevo al trance y al agotamiento, y la elite dominante se siga perpetuando. |
|
Re: [ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
per per a cutres |
24 abr 2015
|
Felicitats per la teva gran capacitat d' analisi.
No crec que l' objectiu sigui convencer a grans masses de població o fer una biblia d' aquest, sinó una reflexió. Pots dir el teu punt de vista sense recorre a despreciar-lo, que també ho pots fer...però denota una certa rabieta infantil... Per continuar aquest "tiki-taka" et diré que podria ser enveja?
Enveja o recels de que el projecte de l' EI a nivell de carrer s' hagi vist absorbit per la via parlamentaria?
O potser els analisis que fan poble lliure i el patriotisme ranci que es gasten alguns son molt millors? |
|
Re: [ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
per la envidia es burguesa |
24 abr 2015
|
|
mas o menos como tu, ahi una cosa que es el tiempo, y este demostrara una vez mas que aunque parezca que la barcelona anarquista ha sido destruida, se volvera a levantar, pues lo que ofreceis vosotros los burgueses patrioteros solo es la miseria y represion para la gente obrera que tiene conciencia, ya sabes, nuestra familia la humanidad y nuestra patria el mundo, en cuanto a vosotros a daros abrazos y apretadas de manos con los verdugos, dime con quien anadas y te dire quien eres, que bonitos quedais en as fotos, en las manis, todos de amarillo, cuanta uniformidad cuanta enajenacion, cuanta miseria en la patria y cuanta rabieta infantil en voler un estado. solo hay que ver las carceles catalanas, la policia catalana, y al felix puig diciendonos lo grande y lista que es catalunya y su casta empresarial, y que decir del gallego y el alvarez joder con catalunya vaya truño, un poco mas pequeño que españa pero igual de mierda. |
|
Re: [ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
per cutres |
24 abr 2015
|
?¿
l'ÚNICA opressió en el terreny diguem de "poble" (per dir-ho suau, que nació espanta) no és una pura qüestió de llengua i cultura. De fet penso que ni el que ha escrit aquest manifest ho comparteix, o com adapta sinó això a la resta de pobles del món? tots els conflictes per la independència que hi ha i hi ha hagut són purament qüestions de "llengua i cultura"? els Països Catalans són un forat negre amb una realitat no homologable exactament a cap altre zona del món, i per tant l'anàlisi dels pobles oprimits serveix per arreu menys per aquest forat negre?
Jo m'inclino per pensar en l'autocensura, en que si posa opressió espanyola i francesa o alliberament nacional queda ""nacionalista"" i seré criticat per altres del mundillo, almenys per parlar d'aquí, i com que no dir res en els temps que corren també fa de bastant espanyol... doncs opto per un "entremig" i poso la floreta de "llengua i cultura". Digne d'estudi aquesta auto-moderació tant gran quan d'un col·lectiu radical es tracta... després encara sorgeix la pregunta al text de "perquè la gent torna a confiar en els mateixos?". No sé si us adoneu que en el propi contingut teniu la resposta: perquè algú que està per la independència hauria de seguir algú moderat que només reconeix tímidament l'existència de l'opressió per "llengua i cultura"? ho preguntarem d'una altre manera: perquè una feminista hauria de seguir un moviment que es quedés amb reclamar "igual treball igual salari"? no creieu que abans seguiria col·lectius feministes que parlessin molt més clar des d'un inici, fins i tot encara que aquests s'equivoquessin? en el cas de l'independentista mitjà passa igual: no seguirà a algú que entén mé smoderat (en aquesta qüestió) que ells.
Però bé, si elabores un manifest, s'entén que està subjecte a opinions. Si a qüestionar que la manera d'entendre la realitat arreu del món (existència de l'opressió nacional) ja alguns s'han de posar a la defensiva i parlar de no se quins anàlisis de Poble Lliure i entonar un "es que em tenen enveja" (!!)... res tu, a gaudir de la lectura per la missa del diumenge. |
|
Re: [ALLS] Reflexions sobre el procés independentista.
|
|
per Per al cutre |
24 abr 2015
|
Les botifarrades t'estan afectan massa nanu. Si el que vols és entendre postures de l'anarquisme en procesos d'alliberament, et recomano llegir "algo" (enserio algo, el que sigui, no et farà mal un poquet de lectura anarquista, no t'apareixeran en somnis Lenin ni el Caga tió tranquil) sobre la revolució coreana, o la revolució mexicana per exemple, casos molt interessants de influència anarquista en períodes d'alliberament nacional.
Lo que esta clar es que el rere fons del text és la crítica de la independencia relacionada a l'Estat-nació que és bàsicament la crítica que em fet sempre les anarquistes. La postura aquesta de nen petit de dir nooo, no us agrada la nostra llengua, tenim una cultura molt fortaaa, ens oprimeixen esta molt vista i per supossat que ens agrada el catala i la cultura catalana, el que no ens agrada es que s'institucionalitzi i sigui controlada per un grapat de previlegiats(aixo si, catalans de soca)sense canviar res l'estructura social. Clar que us oprimeixen, es basicament per al que serveix l'estat, per legitimar el status quo amb el monopoli de la violencia. Fins que no us n'adoneu que el que vosaltres proposeu implicaria opressió de classe, esteu condenats al fracas i lo que es pitjor, condenant la classe treballadora, la oprimida. Independència tota la que vulguis, ara, amb mitjans burgesos i sense revolució social, mai. Visca l'anarquia! |
|
|
