Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Veneçuela i la preocupació pels drets humans del PP
22 mar 2015
La recent aprovació en la Unió Europea d'una moció del PP per promoure el respecte dels drets humans i la llibertat de l'oposició a Veneçuela ha posat de nou sobre la taula el debat sobre el respecte dels diferents estats pels drets humans
La recent aprovació en la Unió Europea d'una moció del PP per promoure el respecte dels drets humans i la llibertat de l'oposició a Veneçuela ha estat utilitzada a l'Estat espanyol com a arma llancívola contra Podem. El vot en contra de la moció per part de l'esquerra unitària al Parlament Europeu, formada per Podem, Izquierda Unida i Bildu, ha servit una vegada més com a eina política interna. La moció del PP, impulsada pel seu eurodiputat Luis de Grandes, insta al govern de Veneçuela a alliberar a Antonio Ledezma, Leopoldo López i Daniel Ceballos, a més de la resta de manifestants pacífics i líders de l'oposició “detinguts arbitràriament per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió”, segons consta en el text de la moció. El rebuig de Podem i IU a una moció que demana la llibertat d'opositores i el respecte dels drets humans i de la llibertat d'expressió, independentment de la instrumentalització i els interessos que tenen aquells que la van presentar, resulta de complicada defensa. I així s'ha evidenciat en la política interna espanyola.

El respecte als drets humans als països estrangers dels grups polítics sempre ha estat utilitzat de forma espúria per treure rendiment electoral de manera interna. Els drets humans en política serveixen per guanyar vots i usar-los contra els adversaris. No existeix un interès real en el respecte a aquests drets i en la situació de les ciutadanes d'aquests països que solen aparèixer en els argumentaris partidistes. Veneçuela és un dels exemples paradigmàtics d'aquesta manera d'actuar. Les crítiques al govern de Nicolás Maduro que els membres del Partit Popular han emprat, amb més agressivitat i presència des de la irrupció de Podem, no semblen importar a l'hora de realitzar operacions comercials i transaccions econòmiques amb el govern bolivarià.

Veneçuela i el Partit Popular

El Partit Popular, en el seu intent per menyscabar la imatge pública de Podem, ha incidit, amb el suport dels mitjans de comunicació afins, en la relació que en el passat van tenir Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero i Íñigo Errejón amb el govern veneçolà. El partit del govern critica a Veneçuela perquè afecti el partit d'Iglesias per simpatia. Les declaracions sobre Maduro, Hugo Chávez i Veneçuela han estat de tot tipus. El passat 12 de març, Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés demanava l'excarceració dels opositors i que cessessin les “actituds tiràniques”.
El partit del govern espanyol critica a Veneçuela perquè afecti el partit d'Iglesias per simpatia


Les declaracions del portaveu estan en la mateixa línia de les quals va expressar Guillermo Mariscal, portaveu del Grup del PP al Senat arran de la detenció del capdavanter de l'oposició Leopoldo López: “Espanya sempre ha recolzat la defensa dels drets humans i la llibertat i ha demostrat el seu compromís amb els valors democràtics i el rebuig a tota forma de violència i opressió contra aquests principis… compartim la preocupació per la falta de respecte als principis universals de la Democràcia, de l'Estat de Dret i dels Drets Humans a Veneçuela”. No obstant això, malgrat aquest frontal rebuig a les actuacions del govern de Maduro, el ministre d'Afers exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo ha declarat avui que no té sentit realitzar sancions contra Veneçuela per part de la UE. Òbviament si ho fes l'Estat espanyol, hauria de deixar de vendre material militar al país llatinoamericà. L'any 2012 Pedro Morenés va qualificar a Chávez com a “gran amic d'Espanya”, no en va aquest any Veneçuela va ser el millor client de la indústria armamentística espanyola, en comprar material per valor de 164 milions d'euros.

La moció de reprovació a Veneçuela de la passada setmana incloïa en un dels seus punts que “segons organitzacions locals i internacionals, un any després de les manifestacions pacífiques més de 1.700 manifestants es troben a l'espera de judici, més de 69 segueixen empresonats i almenys 40 persones han estat assassinades durant les protestes sense que s'hagin exigit responsabilitats als autors; que els manifestants s'han enfrontat a un ús excessiu de la força i la violència sistemàtica per part de la policia, de membres de la Guàrdia Nacional i de grups armats progovernamentals violents i 'descontrolats'”. Les manifestacions a les quals es refereix la moció van començar a produir-se al febrer de 2014. L'Estat espanyol ja havia enviat material antidisturbis i, malgrat la repressió que denuncia De Grandes en el text, s'ha seguit enviant material d'aquest tipus mentre han seguit les protestes.
L'any 2013, l'Estat espanyol va autoritzar la venda de material antidisturbis i de defensa a Veneçuela per valor de 16,7 milions d'euros


L'any 2013, l'Estat espanyol va autoritzar la venda de material antidisturbis i de defensa a Veneçuela per valor de 16,7 milions d'euros. A pesar que el govern va anunciar al març de 2014, en una nova estratègia electoral, que deixaria de vendre material antidisturbis a Veneçuela, ha continuat fent-ho l'any 2014 amb una part i suspenent la venda d'una altra per la situació al país. Al govern justifiquen la venda d'aquest material dient que són llicències ja atorgades l'any 2013. Segons l'informe d'exportacions de material de defensa, un altre material i doble ús publicat per la Secretaria d'Estat de Comerç les vendes en el primer semestre de 2014 d'aquest tipus de material a Veneçuela van ser de 10.760.175 euros, aquest muntant inclou l'autorització del govern de Mariano Rajoy de material antidisturbis al govern de Maduro. Segons dades del mateix informe del govern espanyol, es va vendre el material inclòs en l'epígraf “Cartutxos propulsors, matèria primera per fabricar i mantenir artificis pirotècnics no letals i esposes” per un valor de 637.072 euros. Els únics països als quals l'Estat espanyol ha venut material antidisturbis al costat de Veneçuela han estat Tunísia, Líbia i Bolívia. A aquests estats el govern espanyol els ha venut camions amb canons d'aigua i cartutxos lacrimògens.





A més del material antidisturbis usat per a la repressió de les manifestacions, l'estat espanyol ha exportat material de defensa per a les Força Armades de Veneçuela, que durant aquests dies han fet maniobres. Específicament ha exportat al govern de Maduro 2.863.342 euros en municions, dispositius i components i 3.488.628 euros en equips i construccions blindades, planxes de blindatge, construccions de materials metàl·lics o no, cascos militars, vestuari i peces de protecció. En l'informe apareix la denegació per part del govern de l'enviament de 4 avions de transport de Sudan del Sud en aplicació d'uns requisits que no es complien. Entre ells la possibilitat que s'incomplís el respecte als Drets Humans per la guerra civil que està vivint el jove país. Aquesta denegació no va existir per a altres països com Aràbia Saudita, a la qual es va vendre material de defensa per valor de 240.130.449 euros.

Aràbia Saudita, governat per un règim dictatorial islamista, i país amb el qual la Casa Reial manté una relació d'amistat molt propera, va rebre aeronaus militars per valor de 223.400.368 euros i bombes, torpedes, coets i míssils per una xifra de 5.010.000 euros. El govern de Mariano Rajoy no ha demanat en aquest cas que existeixi respecte als drets humans ni que es deixi a oposició actuar en llibertat (no està permesa l'oposició a Aràbia Saudita). Com va dir Morenés en ser qüestionat sobre la satrapia saudita, cada país busca la millor manera de proveir de benestar a les seves ciutadanes. En el cas d'Aràbia Saudita, la manera en el qual el règim islamista procura benestar a la seva ciutadania s'assembla molt al de l'Estat Islàmic. Serveixi com a exemple el cas del bloguer Raif Badawi, condemnat a rebre 1.000 fuetades per “insultar” a l'islam, o el de la decapitació pública amb una espasa a una dona birmana.






Un altre país amb el qual el PP no ha mostrat molt interès pel respecte dels drets humans és Bahrain. En l'informe del govern espanyol apareix referenciada la venda de material de munició d'artilleria per valor de 26.622.200 euros. La venda forma part dels acords entre el regne espanyol i el regne del Sheikh Hamad Bin Isa al-Khalifa. La situació de l'oposició a Bahrain i del respecte dels drets humans en el califat queden retratats en l'informe d'Amnistia Internacional de l'any 2014/2015: “El govern va continuar fent callar i castigant la dissidència, i restringint les llibertats d'expressió, associació i reunió. Les forces de seguretat van utilitzar força excessiva per dispersar manifestacions i van matar almenys a dues persones. Continuaven a la presó activistes de l'oposició condemnats en judicis injusts en anys anteriors, entre ells presos de consciència. Se seguia torturant a persones detingudes i regnava un clima d'impunitat”. La situació de l'oposició al règim del golf pèrsic és molt complicada. El govern ha restringit la llibertat d'associació en virtut d'una nova disposició que faculta al ministeri de Justícia a dissoldre associacions polítiques per “motius imprecisos”, segons relata Amnistia Internacional. En el mateix informe alerta de la suspensió dels grups polítics opositors, Waad i Al Wefaq. A Bahrain també es va detenir a un capdavanter opositor. El Sheikh Ali Salman va ser detingut el passat mes de desembre per voler provocar el canvi de sistema polític per la força, segons l'acusació del govern. No hi ha hagut cap veu dins del PP o el govern que hagi condemnat aquestes activitats i hagi demanat el respecte dels drets humans i a l'oposició a Bahrain.

La política sobre els drets humans d'un país sempre ha estat sotmesa a un ben superior, sigui estratègic, polític o econòmic. Per definir la hipocresia del PP en aquesta matèria caldria recórrer a la cèlebre frase de Franklin Delano Roosevelt sobre el dictador de Nicaragua Anastasio Somoza: “Sí, és un fill de puta, però és el nostre fill de puta”.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Veneçuela i la preocupació pels drets humans del PP
23 mar 2015
toda la gente presa en catalunya, no es opositora , sencillamente es pobre, marginal e inmigrante, pero mola meterse con el pp porque defiende a los opositores en venezuela, cuanta hipocresia de la burguesia catalana.
Sindicat