Llistes negres al Mobile World Congress

Ara que Barcelona acull un altre any la Fira del Mòbil (MWC) tornem a sentir des de mitjans i polítics les mateixes afirmacions i sentències (convertits quasi en un mantra) de vegades anteriors. Que si deixa molts calés a la ciutat, que si molta gent pot treballar aquests dies, que si posa a Barcelona en el centre del focus mundial, etc... Vaja, que en podem estar de contents de tenir tot un esdeveniment com aquest a casa nostra.

La joia de la corona del Model Barcelona, aquesta fira dels mòbils, provoca nombroses problemàtiques i greuges que poc habitualment surten a la premsa. I això sense entrar a valorar que suposa tot l’entramat mundial de les multinacionals de telefonia mòbil o les possibilitats majors de control social i alienació vital provocada per l’ús massiu de les tecnologies mòbils... Parlant només a nivell local podem dir unes quantes coses: pel model de ciutat impulsat que es focalitza en el sector serveis (a la ciutat els únics que guanyen són les grans companyies d’hotels i restauració), el cost econòmic que suposa i el malbaratament de recursos (en contraposició a les retallades socials), la pressió urbanística que provoca, l’àmplia reproducció de l´ organització del treball més sexista i discriminatori (inclòs l´increment exponencial de la prostitució de luxe) o la cada vegada major pressió sobre els treballadors als que es força a que la seva vida es «flexibilitzi» més per a poder aspirar a tenir treball (amb treballs precaris per a tothom i, a més, mal pagats per a la majoria).

Doncs bé, resulta que aquest any podem afegir una novetat. Per ordre dels Mossos, unes quantes persones estaran fins i tot impedides de vendre la seva força de treball en aquest congrés tant meravellós... Tot i tenir contractes signats i horaris de treball fixats, empreses que participen a la Fira de Barcelona s’han vist obligades a acomiadar-los seguint les instruccions dels Mossos. Sembla ser que en un esdeveniment d’aquesta magnitud els cossos policials tenen potestat plena en matèria de seguretat. Emparant-se en això, i sense cap tipus d’explicació o justificació els Mossos han visitat les oficines de la Fira amb un llistat de noms de gent que no podrien treballar per al MWC. Que totes tinguessin contractes per obra i servei i amb període de prova ha facilitat poder rescindir l´acord laboral pres amb aquests treballadors i treballadores sense perjudici per l´empresa, al·legant simplement motius de “costos” o “d’anul·lació de serveis”.

El perquè d’aparèixer a aquesta llista esdevé tot un misteri. Algunes de les persones senyalades no han estat mai fitxades a comissaria, no tenen cap tipus de procés judicial obert, ni antecedents penals, cosa que fa pensar que tot plegat sorgeix dels coneguts fitxers d’informació que elabora i utilitza la policia.
Que s’hagi buscat fer efectiva l’expulsió molts dies abans de l’obertura del congrés o de la possible aparició de qualsevol personalitat important, el fet que les tasques desenvolupades per la gent acomiadada no son de cap rellevància ni risc particular per a ningú i la presència ingent de policies, agents especials i cossos de seguretat dintre del recinte amb exhaustius protocols de seguretat, dóna finalment per sospitar que les qüestions securitàries queden en un segon plànol, per no dir que són un simple pretext.

El que aquesta maniobra policial amaga no es res més que una vella tàctica emprada pel poder per a castigar a qui considerin enemic del seu ordre. No es casual en aquest cas que totes les persones expulsades tinguin vinculació amb entorns polítics antagonistes o amb els moviments socials. Que de facte s´estigui impedint poder treballar assalariadament -cosa imprescindible per a poder sobreviure en la societat capitalista- tampoc és casual.
Ha succeït amb altres treballadors en altres recintes durant els últims anys (al Circuit de Catalunya o al Port de Barcelona). No permetre treballar es converteix en un altre mecanisme més de condicionament i disciplinament social, sumant-se a tantes altres formes repressives i de control amb que es dota un Estat (identificacions, multes, sancions, vigilàncies, detencions, penes-multa, empresonaments…) per a controlar qualsevol que pugui pertànyer a algun moviment polític contestatari.

La onada antigihadista que actualment es desenvolupa a Europa està servint com marc ideal per a ficar en el sac de la “lluita antiterrorista” tota una sèrie de mesures que permetran als governs controlar amb molts més mitjans i duresa jurídica a qualsevol sector social combatiu. A l´Estat Espanyol, la reforma del Codi Penal (dintre del qual la llei antiterrorista ha estat reformada amb un recent pacte PP-PSOE) o la Llei Mordassa, estan obrint encara més el camí en aquesta línia que possibilita una major coerció i repressió cap a la protesta i la lluita al carrer de cara als pròxims temps.
Pràctiques de mobilització social com els escarnis, els sabotatges, els piquets o les accions per impedir desnonaments estaran perseguides durament i, a més, estigmatitzades com a terroristes, cosa que busca el rebuig social cap a aquestes pràctiques. Que des del poder polític es busqui això és una mostra més que han resultat efectives i que han enfortit les lluites.

Encara que el futur immediat no es presenti molt favorable per a la gent que busquem un canvi social emancipador i radical, no deixarem de seguir treballant per assenyalar els veritables responsables de la misèria i opressió social i legitimant més que mai la lluita al carrer, la solidaritat i el suport mutu entre explotades.

PODRAN SEGUIR OMPLINT LES SEVES LLISTES NEGRES, PERÒ FINS L´INFINIT!!