|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Ofelia Nieto 29: l'enderrocament d'un símbol de resistència i solidaritat
|
|
|
per a |
28 feb 2015
|
|
Resistència popular contra un desnonament i l'urbanisme especulatiu que impulsa el PP |
Divendres. 27 de febrer. De bon matí diverses unitats de la policia van desplaçar-se al carrer Ofelia Nieto número 29 de Madrid per efectuar un desnonament que ha deixat al carrer a una família, que portava vivint a la casa, de la seva propietat, des de més de 50 anys. El brutal desnonament va ser executat per sorpresa, sense avís previ, i utilitzant una excavadora per tirar la porta del domicili i diversos camions per recollir la runa. Tot planejat. L'enderrocament va ser efectuat. Durant l'operació, onze persones van ser detingudes, entre elles el fotoperiodista de Periodismo Humano Jaime Alekos, que documentava l'operatiu.
El districte de Tetuan va ser durant el mes d'agost de 2013, un escenari de resistència popular davant l'especulació immobiliària i de solidaritat envers l'assetjament urbanístic patit per la família Gracia González. La campanya de suport desfermada amb el hashtag #OfeliaResiste va revifar la coordinació i el recolzament actiu entre moltes de les assemblees populars per l'habitatge de Madrid: Moratalaz, Lavapiés, Majadahonda o Chamberí, juntament amb d'altres entitats com la PAH. I, per descomptat, l'assemblea popular de Tetuan. Exhaurit el termini per executar el desnonament el passat 28 d'agost, la resistència a Ofelia Nieto va assolir, ni que sigui fins el proper intent per part de l'Ajuntament de Madrid del PP, que una família no perdes casa seva. Un triomf temporal, malgrat que ben merescut.
Tres generacions de la família Gracia González -incloent-hi quatre infants- conviuen al número 29 del carrer Ofelia Nieto, ben aprop de la Dehesa de la Villa, un dels pulmons de la capital del regne. Els avis la varen construir l'any 1957 amb les seves mans i recursos, projectant el que havia d'esdevenir la llar familiar. Ara fa més de cinquanta anys, el paisatge de Tetuan, un barri de classe treballadora, era ple de cases que no superaven els dos pisos, com la del nucli Gracia González.
Resistència popular contra un desnonament i l'urbanisme especulatiu que impulsa el PP
Tanmateix, l'Ajuntament de Madrid projectava d'altres plans per a Tetuan: a poc a poc, els edificis van guanyar alçada, i les cases baixes han acabat per ser molestos vestigis d'un passat en extinció. L'any 2004 l'Àrea de Govern d'Urbanisme i Habitatge de l'Ajuntament de Madrid va aprovar un Pla Urbanístic que contempla l'expropiació i la demolició de la casa dels Gracia González, com ja ho han estat les de quinze famílies també afectades pel mateix pla. La raó? En el cas dels Gracia González, segons el disseny del Pla Urbanístic, la casa ocupa prop de 6 metres quadrats de l'espai que el Pla ha dissenyat per a la futura vorera. Tanmateix, la paret de la casa no impedia transitar-hi, per la vorera, motiu pel qual caldria demanar-se si la raó esgrimida per enderrocar la llar dels Gracia González era veraç i ineludible. Davant d'aquesta qüestió, l'Ajuntament de Madrid argüeix que aturar el projecte per salvar la casa dels Gracia González suposaria un “greuge comparatiu” amb la resta de famílies afectades pel Pla Urbanístic. La realitat és que, just rere la caseta, hi ha un solar catalogat com a zona residencial d'habitatge privat. Dit d'una altra manera, un pastís especulatiu per a la immobiliària que s'adjudiqui el terreny, no per construir pisos que a hores d'ara no es venen, sinó per esperar al punt que el terreny es revalori.
Expulsats de casa, la família Gracia González ha de trobar no una casa, sinó tres. La casa d'Ofelia Nieto 29 era la casa de tota la vida. No tenien hipoteca, no vivien de lloguer
En virtut de l'expropiació, l'Ajuntament de Madrid encapçalat per Ana Botella va depositar 399.123 euros que la família Gracia González es nega a acceptar. Segons fonts municipals, la família reclamaria 1,8 milions d'euros. Una xifra desorbitada? Cal tenir present que a la casa dels Gracia González hi convivien tres unitats familiars: els avis, que van construir la casa, i dues filles que també són mares. Expulsats de casa, els hi caldria trobar no una casa, sinó tres. Per altra banda, era la casa de tota la vida. No tenien hipoteca, no vivien de lloguer. S'entén que no pensin renunciar-hi de bon grat. El cas dels Gracia González resulta il·lustratiu d'una forma de gestionar i fer política: cal expropiar una caseta on viu una família sencera per tal d'edificar noves promocions de pisos, alhora que a Madrid n'hi ha milers d'habitatges buits en mans d'entitats bancàries i immobiliàries.
Al setembre de 2012 es va suspendre la primera temptativa de desnonament, gràcies a les diligències de l'advocada contractada per la família Gracia González. Però a finals de juliol, el Jutjat número 4 de Gran Via va dictaminar que el 14 d'agost la casa havia d'estar buida de les pertinences familiars per tal de demolir-la. Les mobilitzacions i el suport popular no es van fer esperar. La matinada del 14 d'agost, quan els agents de la policia miraven d'accedir a l'habitatge es van trobar que una concentració d'unes 300 activistes i veïnes els hi barrava el pas. Després d'empentes i alguna escaramussa, la policia marxà perquè no es podia garantir la seva seguretat. Des d'aquell instant, la casa dels Gracia González no es va quedar desguarnida ni un instant: es van organitzar permanències nit i dia entre les diferents plataformes de suport per tal de resistir en una llarga vetlla de dues setmanes. Tant la família com les assemblees d'habitatge que els van recolzar, tenen la certesa que Ofelia Nieto, qualsevol Ofelia Nieto allà on sigui, resistirà el setge i les envestides de tot un Ajuntament de Madrid, sempre que la solidaritat no marxi de vacances. Aquest febrer de 2015 s'ha efectuat el tràgic desnonament, per la força. |
This work is in the public domain |
