|
|
|
Anàlisi :: @rtivisme |
|
Un poble fort no necessita liders
|
|
|
per Felipe Corrêa |
23 feb 2015
|
|
|
Aportacions per a la discussió sobre el “Poder Popular”, que ens poden servir per entendre millor les iniciatives com: Procés Embat a Catalunya i “Construyendo Pueblo Fuerte” a Madrid.
L’article discuteix el poder popular a partir de l’estratègia de transformació proposada per l’anarquisme especifista, donant espai a la qüestió del debat sobre política, als orígens de la utilització d’aquest terme, al concepte de poder i del mateix poder popular. Al final, hi ha una proposta de debat.
“En conclusió, reprenguem la frase del revolucionari Emiliano Zapata, usat com a epígraf d’aquest text, quan emfatitza que” un poble fort no necessita líders.” En això estem totalment d’acord. Per a un projecte de poder popular, en els termes que intentem presentar en aquest article, diguem com se li vulgui dir, és imprescindible la creació d’un poble fort. Només així el poble podrà protagonitzar la desitjada transformació social.” |
Mira també:
https://anarkistasdekp.wordpress.com/
https://anarkistasdekp.wordpress.com/2015/02/23/un-poble-fort-no-necessita-liders-emiliano-zapata/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Un poble fort no necessita liders
|
|
per Black Power |
24 feb 2015
|
Poder popular tiene dos vertientes que están relacionadas entre sí.
a) Por un lado se trata de una entidad u organización de masas (un movimiento social, una asociación de vecinos, un colectivo cualquiera de personas) que lucha, que tiene un proyecto propio y una idea diferente de sociedad que es transformadora, y además tiene autonomía y capacidad operativa propia.
b) Por otro lado también se trata de una etapa de transición hacia la finalidad revolucionaria. En este caso los sectores populares crean un doble poder, poder dual o contrapoder y confrontan el bloque del poder. |
|
Re: Un poble fort no necessita liders
|
|
per weret |
24 feb 2015
|
"Allà on hi hagi lluita hi haurà líders"
Murray Bookchin
Poden estar encoberts, desvalorats i invisibilitzats, tal com succeix sovint en els àmbits llibertaris, però això no significa que no hi hagi líders, almenys en potència. Els lideratges són positius i naturals, especialment si es reconexien com a positius i natuarals. L'igualitarisme mal entés és una xacra que arrosega bona part de anarquisme, especialment l'anarquisme més postmodernista...
Si els Kurds estan fent quelcom realment revolucionari és, entre d'altres raons, perquè no tenen anti-lidertits, una "malaltia infantil" dels moviments transformadors.
Superar la anti-lideritis no és fàcil, certament, perquè gairebé tothom esta inflat de egos, d'una manera o de una altra... |
