Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
21M, volvemos a Madrid!!! Pan, trabajo, techo y dignidad
per Que pagui Pujol!	15 feb 2015
Solo el pueblo salva al pueblo
El 2015 passarà a la història com un any d’eleccions: municipals, la majoria d’autonòmiques, Estatals, a més de les eleccions a Catalunya presentades com plebiscitàries. Sens dubte que la lluita electoral és la més complexa pels i les revolucionàries. Bona part d’activistes dedicaran gran part del seu temps i esforç en la preparació de candidatures, programes i desenvolupament de campanya electoral. Això lluny de provocar unitat, en el context organitzatiu actual, pot generar enfrontaments sectaris que no serviran perquè cap de les organitzacions de ruptura millorin resultats electorals i en canvi poden deixar un pòsit de separació entre l’esquerra no gestionària. Davant la realitat que trobarem es podria oposar candidatures unitàries i de ruptura, on el determinant sigui l’objecte (programa de resposta immediata als efectes a la crisi i ruptura) i no el subjecte (partits, organització o estructura). Alguns ja vam indicar que per al moviment obrer i sindical aquest seria un any d’aprofundiment en el reflux i de mobilitzacions aïllades albirem la perspectiva d’un important reflux polític en el 2016, amb una realitat en la qual es provocarà desil·lusió entre l’esquerra sociològica i cansament entre activistes davant la impossibilitat de canviar pràcticament gens des de les Institucions. Cal un pla de mobilització . Així i tot, com sempre, la ruptura, alternatives i unitat d’acció les forjarem en les mobilitzacions, en les lluites. Les Marxes de la Dignitat es visualitzen com una plataforma on participen diferents Marees, sindicats, diferents moviments socials i organitzacions polítiques. És en aquest context que les mobilitzacions sindicals i socials prenen més importància. En primer lloc per ser una resposta als continus atacs que rebem als drets laborals i civils i que ara es transformen en el patiment quotidià de la classe treballadora. Si bé les direccions de CC.OO. i U.G.T. han optat per recuperar el Pacte Social i no plantejar-se cap tipus de mobilització general important, això no ha impedit l’existència de petites però radicals lluites laborals. En segon lloc, la perspectiva electoral permanent pel 2015 ha paralitzat parcialment a alguns dels moviments socials que més actius s’havien mostrat en l’última etapa. El pla de mobilitzacions presentat per les Marxes de la Dignitat es converteix en una necessitat i una oportunitat: unificant les lluites de les marees, contra els desnonaments, desbordant les direccions del sindicalisme de concertació i generant confiança entre el sindicalisme alternatiu. Tots això amb mobilitzacions a cada territori, amb una perspectiva de Vaga General en l’Estat espanyol i Jornada de lluita contra el TTIP. La ruptura no s’aconsegueix des de les institucions, però per a aquells companys i companyes que prioritzen en l’actual moment la lluita institucional hauríem d’analitzar la dialèctica institucions-mobilitzacions. Si no tenim forts subjectes polítics i potents mobilitzacions la representació institucional serveix per a ben poc. Al seu torn, un context de mobilitzacions potencia la capacitat d’incidència política des de la representació institucional. I segurament el més important, la crisi del capitalisme no trobarà una solució sense polítiques de ruptura. Les prioritats de l’actual període passen per guanyar hegemonia, construcció d’unitat popular, reagrupar al sindicalisme combatiu, traslladar alternatives concretes que frenin el sofriment quotidià als barris obrers i la defensa de l’autodeterminació com a dret democràtic i en la perspectiva de ruptura. I en tot això juga un paper fonamental la recuperació de la classe treballadora com a subjecte polític autònom. No es pot canviar la societat sense un programa de classe ni sense una entrada en l’escena política de la classe treballadora. Vidal Aragonés Advocat laboralista
Mira també: http://marxadeladignitat.org/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more