|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
L'Estat espanyol suspèn en drets humans
|
|
|
per A |
14 feb 2015
|
|
L'Institut de Drets Humans de Catalunya (ICDH), en col·laboració amb altres entitats de la societat civil així ho afirma. Entre 2013 i 2014, diversos grups de treball i relators especials de Nacions Unides van detectar deficiències en la legislació |
“Abusos policials, règim d'incomunicació, tortura, racisme i xenofòbia, seguretat ciutadana...” Aquests són alguns dels temes que els estats membres del Consell de Drets Humans de l'ONU van formular a la delegació espanyola durant el segon Examen Periòdic Universal realitzat a l'Estat espanyol el passat 21 de gener a Ginebra. Ho explica Aida Guillén, de l'institut de Drets Humans de Catalunya, que també remarca que en aquest segon examen han sortit alguns temes nous com el dret a la salut o la immigració: “tot i que d'alguns temes, com els CIEs o la justícia universal, se n'ha parlat molt poc.”
Després d'una introducció optimista del representant espanyol, Ignacio Ybáñez, Director General de Política Exterior i Assumptes Multilaterals, 120 dels 147 estats representats van voler fer sentir les seves recomanacions. “Un nombre considerable”, segons Guillén, amb un tema recurrent al qual l'Estat espanyol no va contestar en cap moment, “la memòria històrica”, i dos intents de legitimar les seves polítiques en matèria d'immigració. “Es va fer èmfasi en l'expressió amb residència legal, per justificar les retallades en el dret a la salut a les persones migrants, i en relació a les expulsions a les fronteres de Ceuta I Melilla, es va al·ludir a la singularitat geogràfica d'Espanya.”
La informació facilitada per l'Institut de Drets Humans de Catalunya (ICDH), en col·laboració amb altres entitats de la societat civil, com la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, l'Observatori DESC, Rights International Spain (RIS) o SOS Racisme, forma part dels informes que l'Alt Comissionat de l'ONU va entregar fa sis mesos als estats membres del consell, a partir de la qual cadascun decideix formular, o no, les seves preguntes. Aquest examen previ també es realitza a partir d'informes enviats pel Defensor del Poble, per diferents organismes de protecció dels drets humans de l'ONU i pel mateix govern espanyol.
En l'últim any, s'han donat tocs d'atenció davant els retrocessos en l'accés a un habitatge digne / Albert Garcia
Visions contraposades
L'avaluació prèvia de l'IDHC era clara: “Espanya suspèn en drets humans. Després del primer examen, el 2010, el govern es va comprometre a adoptar una sèrie de mesures per millorar l'exercici dels drets al país”. Quatre anys més tard, gran part d'aquestes mesures “no s'han realitzat i la protecció i exercici dels drets humans ha empitjorat considerablement”. Segons l'IDHC s'ha utilitzat el pretext de la crisi econòmica “per implementar nombroses reformes que limiten i restringeixen drets.”
A l'informe elaborat pel Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació espanyol es culpa la crisi econòmica i financera d'haver plantejat “nous reptes” pel que fa als drets humans, en particular als econòmics, socials i culturals: “Les mesures polítiques adoptades en aquest context han suposat sacrificis pels ciutadans i han intentat, en la mesura del possible, preservar la protecció dels seus drets.”
D’aquí a sis mesos, segons Guillén, “és quan es veurà la voluntat política, o no, de l’Estat, alhora de prioritzar els drets humans”. És el temps de què disposa el govern per anunciar quines recomanacions es compromet a seguir i quines rebutja d’un total de 189 recollides durant l’examen per una “troica” formada pel Regne Unit, Macedònia i Sierra Leone.
Teoria i pràctica suspeses
En els mesos previs a aquest segon examen, l'Estat espanyol ja havia rebut nombroses crítiques per part d'organismes internacionals. Entre 2013 i 2014, diversos grups de treball i relators especials de Nacions Unides van detectar deficiències en la legislació espanyola en nombrosos temes com la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància, l'accés a la justícia de les víctimes del Franquisme i la Guerra Civil o la protecció i reparació contra les víctimes de desaparició forçada.
La situació dels Centres d'Internament d'Estrangers ja va ser criticada per l'ONU a principis de 2011, així com les batudes policials contra persones migrants i els controls indiscriminats. En l'últim any, s'han donat tocs d'atenció davant els retrocessos en l'accés a la sanitat, l'educació, la justícia, l'alimentació o l'habitatge, i s'han demanat modificacions de la Reforma del Codi Penal I del projecte de llei de Seguretat Ciutadana.
El Comissari del Consell d'Europa pels Drets Humans va insistir en la necessitat d’adoptar una normativa clara sobre l'ús desproporcionat de la força per part dels cossos de seguretat durant les manifestacions, i millorar el sistema d'identificació dels agents, especialment en el cas dels policies antidisturbis. També va emplaçar el govern a cooperar amb la societat civil per poder avaluar els efectes de les mesures d'austeritat en els infants i altres grups socials vulnerables. Es va referir especialment a les retallades en els pressupostos d'educació, alertant que podrien afectar a la igualtat d'accés a una educació de qualitat.
El govern va designar un grup d’experts per elaborar una anàlisi de la situació de drets a l'Estat espanyol. El 2013 va deixar de funcionar a causa de la dimissió dels seus membres
A la pràctica, l'Estat espanyol té pendent des del 2012 l'aprovació d’un II Pla de Drets Humans, després que el primer recollís múltiples crítiques. En l'informe conjunt presentat a l'ONU per les organitzacions de la societat civil abans esmentades, es destacava que, en l'elaboració d'aquell primer pla l'any 2008, “no es va realitzar, tot i les recomanacions de l’ONU, un estudi o diagnòstic previ sobre la situació real del país”, que permetés identificar on era més necessari incidir, sinó que “només es va entrar en mesures ja tractades o existents al mateix programa electoral.”
Malgrat que la principal reivindicació de les organitzacions de drets humans és que la promoció i defensa d'aquests drets sigui una prioritat i que s'utilitzi com a base alhora de fer canvis integrals i sistèmics en el model de país, aquest primer pla, l'únic que ha tingut fins ara l'Estat espanyol, no incorporava cap pressupost, calendari ni mesures de seguiment i control. La participació de la societat civil, un actor clau per identificar els problemes i contribuir a posar en funcionament les mesures, “no va existir”, segons Jaume Saura Estapà, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona. “No hi va haver diagnòstic escrit ni negociat, ells deien que ja el sabien. El pla s'hauria d'haver elaborat a partir d'una sèrie de propostes negociades amb les entitats, però es va presentar un text redactat exclusivament per ells, i es va donar un marge d'una setmana per fer-hi propostes de canvi.”
La participació ciutadana en la preparació del segon pla tampoc va ser exemplar. Entre els anys 2012 i 2013, el govern va designar un grup d’experts per elaborar, aquesta vegada sí, una anàlisi de la situació de drets a l'Estat espanyol. Estapà va ser un dels membres d’aquest Comitè tècnic d'experts creat a principis de 2013 i desaparegut pocs mesos després degut a la dimissió dels seus membres. “Nosaltres vam entregar els nostres diagnòstics però el procés fa mesos que està aturat sense justificació.”
Migració i Pobresa
Un dels temes més repetits en les intervencions dels estats durant l’examen, les “devolucions en calent” de persones migrants des de Ceuta i Melilla, si que ha provocat algun canvi en la decisió inicial del govern espanyol de legalitzar aquest tipus d'expulsions sumàries. Els representants del PP al Senat, on s'està a punt d'aprovar la Llei de seguretat ciutadana, han ampliat aquests dies l'esmena que pretén regularitzar les expulsions, afirmant que, “en tot cas, [aquestes es produiran] respectant la normativa internacional de drets humans i de protecció” de la que l'Estat espanyol en forma part. Entre altres coses, però, per respectar aquesta normativa s'hauria de garantir el dret d'asil i respectar el principi de no devolució forçosa a països on aquestes persones puguin veure violats els seus drets.
Des de Rights International Spain, una ONG formada per juristes especialitzats en dret internacional, “ens preguntem com és possible que Espanya actuï i legisli sobre un territori que qualifica d'estranger”. La resposta del representant espanyol a Ginebra va ser defensar que aquestes eren “denegacions d'entrada”, tenint en compte que es produeixen abans que els migrants trepitgin territori espanyol. Segons Ybáñez, sí que es concedeix l'asil a aquells que travessen la frontera.
Les actuacions policials estan entre els temes més qüestionats per diversos col·lectius de drets humans.
Alimentació i discriminació: efecte dominó
HI ha dos temes en els quals queda palès molt clarament perquè experts i societat civil reclamen una estratègia global que posi els drets humans en primer pla en tots els àmbits. Perquè les deficiències en un dret, poden repercutir a la resta.
Una de les recomanacions de l'ONU relatives al dret a l'alimentació era no aplicar mesures o polítiques públiques –com la reducció de prestacions o l'enduriment de les condicions per accedir-hi–, que provoquin un empobriment de la població I una situació de precarització laboral que afectin directament el dret a una alimentació adequada dels ciutadans.
El mateix passa si no s'aborda el problema de la discriminació racial o ètnica. Segons la Directiva Europea, això pot posar en perill el nivell laboral i de protecció social, la qualitat de vida, la cohesió econòmica i social i la solidaritat. Una de les recomanacions a l'Estat espanyol provenia del Relator Especial sobre Racisme de Nacions Unides, que advertia de la “incitació a l’odi i al discurs xenòfob entres els líders polítics” i a la utilització de certs grups com a “caps de turc.”
La societat civil mira al món
Davant la paralització injustificada del II Pla de Drets Humans i la presentació de mesures contràries als tractats internacionals, les propostes de les organitzacions de drets humans, tant nacionals com internacionals, davant l'Examen de l'ONU, s'han fet en forma de denúncia de mesures i situacions de risc molt concretes.
“Fotoperiodistes i col·laboradors de publicacions i emissores comunitàries troben cada vegada més dificultats per dur a terme la seva feina”
Diverses organitzacions, a més del Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura, veuen urgent revisar el règim penitenciari d'incomunicació, una recomanació feta al primer examen de l'ONU i no acceptada per l'Estat Espanyol. Human Rights Watch creu que l'Estat espanyol hauria de reconsiderar aquesta decisió i assegurar els drets de tots els detinguts, sobretot dels sospitosos de terrorisme que, segons l'ONG, continuen patint una dràstica limitació de garanties.
Una altra recomanació rebutjada va ser la d’augmentar la protecció dels detinguts sota custòdia policial. Segons la Fundación Acción Pro Derechos Humanos, en la majoria de casos d'abusos policials denunciats, l'aparell judicial ha estat incapaç de portar a terme una “investigació rigorosa.” Gran part de les denúncies eren sobresegudes “perquè faltaven mecanismes de control adequats per acreditar judicialment l'existència real dels abusos.”
En l'examen d'aquest any, també s'hi han inclòs recomanacions noves, com la de l'International Service for Human Rights, sobre llibertat d'expressió i dret de reunió pacífica. Segons aquesta organització, amb l'augment de les manifestacions a causa de la crisi financera “els defensors de drets humans han vist limitats els seus drets, alhora que una proposta legislativa els amenaçava encara més.” Tot i que sí que s'havia denunciat l'ús excessiu de la força per part de la policia durant les manifestacions, la Red de Medios Comunitarios (ReMC) va incloure noves víctimes de la vulneració d'aquests drets en la seva anàlisi: “nombrosos fotoperiodistes i col·laboradors de publicacions i emissores comunitàries sense ànim de lucre troben cada vegada més dificultats per dur a terme la seva feina en manifestacions i concentracions públiques a causa de l'actuació de les forces de seguretat.”
Calendari positiu per al 2015
Tot i que l'examen és un mecanisme que permet a societat civil i organitzacions de drets humans fer arribar les seves denúncies i demandes a l'ONU i al mateix govern, per Aida Guillén, no és el millor mecanisme, “és molt intergovernamental, les relacions internacionals hi juguen un paper molt important i poden deixar fora molts temes”. Segon Guillén, però, el calendari de cara a 2015 és positiu: “Espanya haurà d'afrontar tres exàmens davant tres comitès del maig al juliol. Comitès que ja compten amb experts, en principi, independents”. Els mesos vinents, l'Estat espanyol s'examinarà sobre tortura, drets civils i polítics –policia, seguretat, llibertats, dret de reunió, taxes judicials– i discriminació contra la dona. Queda per veure, si aquest cop passarà l'examen o tornarà a suspendre. |
This work is in the public domain |
|
|
