|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Avís de la Destroika als petits amos d'aquest món
|
|
|
per D |
12 feb 2015
|
És inútil amagar-vos-ho, ens heu irritat. Les vostres maneres d'avar ens han semblat sempre detestables; les vostres maniobres per perpetuar el vostre regne ensucrat ens han semblat sempre infames; la completa hipocresia de la vostra moral econòmica mai no se'ns ha escapat.
Però la setmana passada heu anat massa lluny. |
És inútil amagar-vos-ho, ens heu irritat. Les vostres maneres d'avar ens han semblat sempre detestables; les vostres maniobres per perpetuar el vostre regne ensucrat ens han semblat sempre infames; la completa hipocresia de la vostra moral econòmica mai no se'ns ha escapat.
Però la setmana passada heu anat massa lluny. Heu portat l'arrogància fins a fer caure les màscares. Revocant de manera unilateral qualsevol “facilitat” de refinançament als bancs grecs, heu decidit tallar els queviures sense preavís a un Estat que no demanava sinó gaudir d'una mica de keynesianisme i d'alguns moments d'eufòria nacional. Sobre la marxa, heu gosat declarar en públic, amb una franquesa digna de Margaret Thatcher, que “no pot haver opcions democràtiques contra els tractats europeus” –és una manera de reduir allò polític a un càsting per una pel·lícula, el guió de la qual no pot variar, havent-lo escrit vosaltres. Heu traçat, sota els ulls al·lucinats de tothom, una línia. Esteu vosaltres, els vostres comissaris europeus anodins però despòtics, les vostres institucions grises que lliuren una discreta guerra a escala continental, el vostre Banc Central que, sota el pretexto de servir a l'economia, dirigeix, sobirà, la seva pròpia política. Hi ha sobre tot el vostre univers gelat e impecable de l'optimització econòmica, que té els seus barris, el seu llenguatge, els seus edificis i els seus cossos modelats. I estem nosaltres, nosaltres la plebs planetària que curra, que trampeja, que resol, i que sempre fa una mica de mal gust. Però què us creieu? Us creieu sols a la vostra república fenomenal de les taxes d'interès, a la vostra bombolla mediàtica de petites frases sense conseqüències, als vostres barris d'angoixa securitzada? Ens creieu sords i cecs, o simplement estúpids i submisos?
Heu comès un error. La setmana passada, heu sumat a la muda humiliació quotidiana la humiliació oberta de la dominació. El que heu fet “als grecs”, ens ho heu fet ja cent vegades en la història, i ho feu permanentment a tot arreu sobre el planeta. Però això desperta en nosaltres velles ferides que mai no han cicatritzat.
Heu comès un error. Heu cregut poder declarar la guerra a un país sencer des de Frankfurt, entre una nit a l'Opera i un còctel al Frankfurter Hof. I això, cap sortida feliç de les negociacions sobre el “deute grec” no ho esborrarà pas.
Heu comès un error. Penseu encara poder inaugurar la nova seu de mil-dos-cents milions d'euros del Banc Central Europeu el pròxim 18 de març. És cert, heu reduït prudentment l'amplada de les festivitats, vist l'obscè de les circumstàncies, però les heu mantingut. Error. No domineu encara el món des dels aires. Esteu en algun lloc sobre la terra. Esteu a Frankfurt els 16, 17 i 18 de març, el 16 i 17 per discutir del “el futur de la branca financera”, el 18 per menjar pastetes als vostres locals flamantment nous. Cadascú sap on trobar-vos. Nosaltres us trobarem. Haureu de pagar. Us fotrem la festa, amb tots els nostres amics, des del dilluns 16. I creieu-nos: nosaltres, no reduirem pas les nostres festivitats.
Amb el que heu fet la setmana passada, els nostres amics de tot arreu a Europa, que dubtaven encara a desplaçar-se des de tan lluny per venir a Frankfurt per fotre-us algunes digestions, s'han decidit finalment a venir. Els nostres amics grecs estan particularment furiosos. I la seva rabia és contagiosa. Això no és una amenaça. Això és una constatació. Vosaltres esteu en algun lloc, nosaltres estem a tot arreu. Vosaltres heu comès l'error de declarar-nos la guerra que ens lliureu des de sempre. Les parets dels vostres salons no són a prova dels nostres cops. Els vostres plats no són a prova de les nostres escopinades. Les vostres fortaleses són vulnerables. Us n'adonareu ben aviat.
MANE THECEL PHARES |
Mira també:
http://destroika.noblogs.org/es/
|
This work is in the public domain |
