|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Miles de personas reclaman en Barcelona la reapertura del caso 4F
|
|
|
per A |
05 feb 2015
|
|
. |
A les set d’aquesta tarda milers de persones han sortit en manifestació de la Plaça Universitat per reivindicar la reobertura del cas 4F rere una pancarta amb el lema "No es una poma. És tot el cistell". Al començament de la manifestació, Mariana Huidrobo, mare de Rodrigo Lanza, ha emfatitzat que “després de l'emissió del documental per TV3 la premsa s'ha fixat en qui va tirar el test per desviar l'atenció del que realment estem denunciant amb el documental Ciutat Morta: un muntatge de corrupció policial, política i judicial”. En un lateral d'Universitat dues noies realitzaven el tall de cabell a quadres pel qual van detenir a Patrícia Heras el 2006 com a pressumpte coautora dels fets del 4F.
Milers de persones s'han manifestat rere una pancarta amb el lema "No es una poma. És tot el cistell"
La manifestació ha baixat per plaça Catalunya i Via Laietana fins Plaça Sant Jaume sota els crits de “desmuntatge 4F”, “Heras i serás”, “Ayuntamiento, miento, miento, miento”, i “Guàrdia Urbana torturadors”. Al mateix cinema de Via Laietana que va ser okupat per l'estrena del documental Ciutat Morta el juny de 2013, s'ha encartellat una imatge amb el rostre i el nom de Patricia Heras per rebatejar el cinema, al temps que es projectava una fotografia seva a la façana. Durant el recorregut també s’han denunciat les condemnes de fins 3 anys i nou mesos contra 4 persones jutjades pels aldarulls de l'Efecte Can Vies el passat mes de maig, la condemna a 4 anys de presó a Alfon, qui es trobava a la manifestació, la impunitat policial del assassinat de Pedro Àlvarez i de Juan Andrés Benítez, i les tortures als CIE's.
Durant el recorregut s'han denunciat diversos casos repressius
Una vegada a Plaça Sant Jaume, amb l'Ajuntament i la Generalitat fortament protegides per antiavalots de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra respectivament, les manifestants han observat expectants com una de les companyes de Patricia Heras, Diana Torres, llençava sobre els caps de la gentada part de les cendres de la seva amiga, així com la barreja de la seva pròpia sang, amb cendres i Orujo, al so de Cindy Lauper. “Vull venjança i retribució, una paraula heretada de les bruixes, i sanament per curar-nos d'aquesta merda de sistema en el que vivim amb el suport i la col·lectivitat”. Tot seguit ha demanat als presents un minut de crits per la Patrícia. Per finalitzar, una de les mares de les condemnades de Can Vies ha fet una crida a la mobilització per lluitar contra una societat injusta.
L'emissió del documental Ciutat Morta
La manifestació pel 4F arriba després que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit premiar el documental Ciutat Morta amb el Premi Ciutat de Barcelona 2014 després del passi del canal 33, tot i que amb un fragment censurat per ordre judicial. “Considerem que és favorable, un reconeixement a la llibertat d’expressió i amb un jurat independent, perquè sinó no creiem que ens l’haguessin donat, però estem valorant si anem a recollir el premi el 10 de febrer. No volem que l’ajuntament l’empri per rentar-se la cara.”, afirma Xapo Ortega, codirector del documental. No obstant això, després de la pressió social i de que el Parlament hagi demanat revisar les actuacions judicials, la fiscalia s'ha negat a reobrir el cas per “manca de noves proves”, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya afirma que els judicis de 2006 van complir amb tots els requisits legals estipulats i les agressions als detinguts van ser correctament investigades. Cal recordar que els dos guàrdies urbans processats per tortures l'any 2011, Víctor Bayona i Bakari Samyang, testimonis claus de l'acusació durant el judici 4F, van entrar en la presó el passat 8 de gener condemnats a dos anys i tres mesos per torturar a Yuri Jardine. Tanmateix, tots dos continuen rebent en reclusió pensions vitalícies de fins 1800 euros mensuals
Posicionament de l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana
Per la seva part, l’Associació de Comandaments de la Guàrdia Urbana (ACGUB) va fer públic el passat 29 de gener un comunicat en el que emfatitza estar totalment en contra del documental, el titlla de parcial i esbiaixat, i surt en defensa del actual cap de la policia local de Gavà i responsable de la Unitat d’Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana al 2006, Víctor Gibanel. En concret l’associació apunta que “durant més de 10 anys ha fet una gran tasca professional, especialment en la recollida d’informació sobre els moviments radicals violents amb l’objectiu de minimitzar els riscos i els danys a la ciutat de Barcelona”. Al mateix comunicat la ACGUB afirma que el documental intenta “sembrar el dubte davant els ciutadans, de manera que futures accions de grups afins als autors del film puguin quedar parcialment emparades en l’ombra del dubte de l’actuació policial, política o judicial.”
La tortura, pràctica sistemàtica
Segons la Coordinadora estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, entre 2004 i 2014 s’han arxivat 6.621 denúncies d’agressions, 1.032 d’elles únicament de migrants, i 833 morts sota custodia de cossos de l’Estat. No s’ha d’oblidar la pallissa a un noi per part de 4 agents de la Comissaria de Ciutat Vella la setmana passada al Pou de la Figuera, la mort de Juan Andrés Benítez l’any passat, i les continues tortures i vexacions denunciades per la campanya estatal pel tancament dels CIE i la plataforma Tanquem Els Cies així com la mort d’Idrissa Diallo i Alik Manukyan. Segons l’anuari MediaCat, al 2012 es van produir 11 morts a comissaries catalanes. Amnistia Internacional afirma que les tortures usualment són arxivades sense investigació exhaustiva, amb una transgressió sistemàtica del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i la Convenció de la ONU contra la Tortura de 1984. Si aquestes normes no s’ignoressin, Juan Pintos, Alex Cisterna, i Rodrigo Lanza, no haurien d’haver esperat fins gener de 2007, gairebé un any després dels fets del 4F, per a que algú fos cridat a declarar com a testimoni sobre les denúncies de tortura. No va ser fins el 18 de juliol del mateix any quan la jutgessa Carmen García Martínez va interpel·lar a Rodrigo Lanza sobre les tortures i, posteriorment, va sobreseure i arxivar el cas. |
This work is in the public domain |
|
Re: Miles de personas reclaman en Barcelona la reapertura del caso 4F
|
|
per objectivitat periodìstica |
05 feb 2015
|
Fals! La primera linea del primer paragraf no és certa. Els milers de persones no reclamaben "la reobertura del cas 4F".
Curiosa interpretació del lema de la pancarta de capcelera "No es una poma. És tot el cistell" |
|
Re: Miles de personas reclaman en Barcelona la reapertura del caso 4F
|
|
per justo bueno |
05 feb 2015
|
|
el HT #Reobertura4f així és fals? no en serio, entenc la postura contària, però entenc que reobrir-lo vol dir exculpar a Rodrigo i altres, que tenen deute d'1 milió i controls varis. Simplement reparació |
