|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Fragments entorn de la revolució de Rojava
|
|
per @laiavital
Correu-e: plataforma ARROBA no-si.cat (verificat) |
04 feb 2015
|
|
Un recull de fragments de diversos autors que, a mode de pinzellades reflexives, ens ajuden a fer-nos una idea del que s'està esdevenint actualment a Rojava, un indret del Kurdistan sirià on s'està duent a terme un procés que desenvolupa una experiència autogestionària i no estatista, diferencial i no nacionalista, molt afí als plantejaments de la Plataforma pel No-Sí,malgrat els impediments i l'estat de guerra a què estan essent sotmesos els habitants d'aquelles terres. L'experiència del Kurdistan pot ser un exemple inspirador per una lluita d'alliberament de tots els pobles del món i per plantejar alternatives reals i emancipadores al sistema que estem patint. |
Presentem el recopilatori “Rojava: construint un món millor” realitzat pel nostre company Joan Pedragosa, membre de la Plataforma pel No-Sí i de la Cooperativa Integral Catalana. Podeu trobar tots els materials recollits fins ara en aquest enllaç. Aquesta selecció d'articles pretén ajudar a fer-nos una idea del que s'està esdevenint a Rojava (Kurdistan sirià format pels cantons de Kobane, Efrin i Cizir) on s'està duent a terme un procés que desenvolupa una experiència autogestionària i no estatista, diferencial i no nacionalista, molt afí als plantejaments de la Plataforma pel No-Sí, malgrat els impediments i l'estat de guerra a què estan essent sotmesos els habitants d'aquelles terres.
Esperem doncs que aquesta selecció pugui aportar alguns elements interessants per a la reflexió, l'anàlisi i l'acció, elements que ens facin avançar en la via del No-Sí (No a l'Estat, Sí a la Independència) a les nostres terres i al món en general, a partir d'un exemple concret que està tenint lloc a dia d'avui. Els revolucionaris i revolucionàries de Kobane posen sobre la taula la naturalesa essencialment perniciosa de l'Estat, la seva connivència amb l'estatus-quo, i com una veritable autodeterminació i independència només pot venir de l'autogestió de la societat per part dels seus membres, de l'autogovern, l'única via d'aconseguir una independència real i no pas formal.
A continuació, remarquem alguns dels elements més destacables i pertinents de la revolució de Rojava que resulten especialment rellevants per plantejar alternatives a l'Estat i al nacionalisme i que es desprenen dels materials recopilats. Naturalment, l'experiència que s'està desenvolupant en aquelles terres és enriquidora i revolucionària en molts sentits i no només pel fet de definir-se i practicar-se des d'una perspectiva clarament no estatista; tanmateix, aquest text pretén remarcar específicament les qüestions relacionades amb la posada en pràctica d'una via horitzontal, democràtica i no estatista d'organització social.
Així, és interessant la clara aposta de Rojava per construir un projecte de societat multicultural sense Estat, gestionada per assemblees locals i cantonals, on les dones hi tenen un paper polític igual d'important que els homes. Els kurds, juntament amb totes les persones que habiten Rojava, ja no busquen crear un Estat sinó viure en comunitats lliures i auto-governades, basades en la democràcia directa, sense sexisme i amb equilibri ecològic. En aquest sentit, la lluita kurda pot resultar una inspiració per un moviment mundial cap a una democràcia veritable, cap a una economia cooperativa i envers la dissolució progressiva dels Estats-Nació.
“No volem jugar a aquest joc.
Volem crear un joc nou”
“En comptes d'un Estat independent, preferim l'autonomia”
Una altra qüestió rellevant és que el moviment es va dotar al 2011 d'un Carta d'Acord Social (terme no estatista utilitzat en lloc de “constitució”) realment innovadora i única. Aquesta Carta actualment s'està implementant als tres cantons autònoms de Rojava i afirma coses com ara:
"Nosaltres els pobles de les àrees de l'auto-administració democràtica, kurds, àrabs, assiris (assiris, caldeus, arameus), turcmans, armenis i txetxens, per la nostra pròpia voluntat anunciem el següent per assegurar la justícia, la llibertat, la democràcia i els drets de les dones i dels nens d'acord amb els principis de l'equilibri ecològic, la llibertat religiosa i de creences, la igualtat sense discriminació de raça, religió, credo, doctrina o gènere, per aconseguir la conformació política i moral d'una societat democràtica, per tal de funcionar sobre la base de l'enteniment mutu i la coexistència en el marc de la diversitat i el respecte del principi d'autodeterminació i d'autodefensa dels pobles ". I continua: "Les àrees autònomes i democràticament auto-governades no reconeixen el concepte d'Estat Nació ni l'Estat basat en el poder militar, la religió i el centralisme"
Sota aquest programa doncs, estan creant un sistema d'autogovern popular, basat en assemblees de comunes de barri (que comprenen varis centenars de llars cada una), a les quals qualsevol persona pot assistir, i exercint poder des de baix cap a dalt a través dels delegats electes als nivells de districte, ciutat i cantó.
“El nostre sistema es recolza en les comunes, compostes de veïnatges de 300 persones. Les comunes tenen co-presidents, i hi ha co-presidents a tots nivells, des de la comuna a l'administració cantonal. A cada comuna hi ha cinc o sis comissions diferents”.
Un altre aspecte interessant a tenir en compte és l'actitud ètica, èpica i solidària que es desprèn de la seva manera de fer. Estan convençuts que el seu és un combat en nom de la humanitat, contra una manera de pensar que no reconeix religions, ètnies ni llengües. La seva aposta és per la unitat en la diversitat i el seu acord es basa en la seva filosofia i forma de funcionar democràtica, des de baix, i cooperativa. Així, destaquen el paper de “la democràcia per sobre l'ètnia”. Busquen solucions comunes per totes les persones de la regió. Volen crear una alternativa per a totes les persones i que no serveixi només als interessos d'un sol grup ètnic.
“Aquesta batalla s'ha combatut amb la consciència
i la certesa que defensàvem i protegíem
valors comuns de tota la humanitat.”
El seu objectiu no és reemplaçar un govern d'un Estat per un govern d'un altre Estat, sinó acabar amb el govern de qualsevol Estat. Governar no amb el poder sinó contra el poder. I dispersar de totes formes possibles el poder centralista de l'Estat. En la línia del que s'exposa en el manifest de la Plataforma pel No-Sí respecte a allò artificiós i perniciós de la pretesa coincidència entre el fet nacional i les fronteres polítiques, volen acabar amb la idea de “una bandera, una llengua, una nació”.
“En els últims centenars d'anys els pobles han lluitat contra l'Estat i històricament han aconseguit independència, però no han aconseguit llibertat, perquè no s'han emancipat ells mateixos de l'Estat. El seu concepte de llibertat queda dins els límits estatals.”
“Com a kurds entenem que els nostres problemes no es resoldran creant un nou Estat-nació. Com podem superar aquest caos amb el mínim vessament de sang possible? Com podem trobar una solució diferent a les actuals fronteres estatals?”
D'altra banda, qüestionen també el fonamental monopoli estatal de la “violència”, i a través de les seves pròpies unitats de lluita del poble, estan duent a terme una resistència popular i heroica contra l'Estat Islàmic i altres enemics de la seva autonomia. Així, han agafat l'autodefensa popular com a pràctica habitual per protegir-se i poder tirar endavant el seu projecte de societat.
També, posen en tela de judici la tríada Estat- Capitalisme- Patriarcat com a pilars fonamentals del sistema actual que cal superar. Aquesta apel·lació a transcendir les formes de dominació econòmica, política i social al mateix temps és fonamental per tirar endavant una lluita real sobre l'ordre establert, un procés que no espera que l'Estat ens “salvi” del capitalisme, ni que puguem eliminar l'Estat com a estructura política sense acabar amb les relacions de dominació que es reprodueixen també en els àmbits de les relacions humanes i socials.
“No ens podem lliurar del capitalisme sense eliminar l'Estat,
no ens podem lliurar de l'Estat sense lliurar-nos del patriarcat.”
El món capitalista-estatista en els últims 40 anys ha anat agafant cada vegada més legitimitat i hegemonia de manera que avui dia poca gent se'l qüestiona i per molt temps s'ha donat generalment per descomptat, malgrat les misèries que comporta. Si bé al llarg de la història i fins i tot actualment les resistències i formes autònomes de funcionament social, econòmic i polític han estat nombroses, no és menys cert que en el millor dels casos aquests exemples han estat tergiversats i en el pitjor, deliberadament ocultats, per fer-nos creure la història de les elits, que no és altra que “la fi de la història”. En canvi, l'exemple de Rojava en ple segle XXI és fonamental com a exemple viu, actual i real que dóna esperança a la humanitat sobre noves formes de transitar vells camins.
Si els kurds demostren que una societat genuïnament igualitària i democràtica és possible, això transformarà completament la noció de la gent
sobre les possibilitats humanes.”
.
Llegeix l'article en PDF aquí.
Laia Vidal, Barcelona |
Mira també:
http://www.no-si.cat/news/fragments-entorn-de-la-revolucio-de-rojava-/
|
This work is in the public domain |
