Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Xinxes, manca d'aigua calenta i vexacions al CIE de Sapadors
per a	03 feb 2015
Les persones recloses han hagut de fer front a una plaga de xinxes, a la manca d'aigua calenta i a les vexacions i els maltractaments del funcionariat públic. Com a resposta, les persones internades han protagonitzat vagues de fam i intents de fugida
Ana Bosch Pedro González 28/01/2015 Les forces kurdes derroten Estat Islàmic i recuperen el control de Kobane 100 dies després de l'aprovació de la llei contra la LGTBfòbia la Generalitat encara no n'ha fet el desplegament Són les set de la vesprada del dimarts 27 de gener i, com cada últim dimarts de mes des de fa gairebé cinc anys, la Campanya pel tancament dels CIE de València ha organitzat una concentració a la porta del Centre d'Internament per a Estrangers de Sapadors. Es fa la lectura d'un comunicat, a través del qual es transmet la queixa col·lectiva presentada per 41 persones internes al jutjat de vigilància del CIE –jutjat d'instrucció número 3 de València. D'aquesta manera, fan arribar informació sobre la “situació deplorable” en què es troben les migrants recloses –la majoria, per no tenir la documentació necessària per a transitar lliurement dins l'Estat espanyol– a l'altra banda dels murs. Al comunicat, exposen que aquesta queixa es produeix més d'un mes i mig després que la Defensora del Poble, arran d'una visita al CIE del personal tècnic d'aquest organisme, fes arribar un escrit, el 5 de desembre, on feia una sèrie de suggeriments al director general de la policia en relació amb l'estat de les instal·lacions i les condicions en què es troben les persones internes. L'escrit sol·licitava que es facilités “roba d'abric” i assenyalava que “el CIE de València manca de calefacció”. La Defensora del Poble també instava a “esmenar el problema de la falta d'aigua calenta a les dutxes”. Denuncien que “només poden fer ús d'un bany per 80 persones”, a més de sofrir “atordiments” a causa de l'alimentació “escassa i insulsa” que reben Les 41 persones internes insisteixen en aquestes dues qüestions. Al document presentat al jutjat, també denuncien que “només poden fer ús d'un bany per 80 persones”, a més de sofrir “atordiments” a causa de l'alimentació “escassa i insulsa” que reben. Continuen assenyalant que “manquen zones i activitats d'oci durant el tancament”, situació que els aboca a “un sentiment de desesperació” durant els 60 dies que poden estar tancats dins el centre. També assenyalen insults racistes i amenaces per part d'alguns agents de policia, amb frases com: “Si em tornes a fer alguna pregunta, et trenco el cap” o “Agafa un bitllet i deixa't anar al teu país”. Acció de protesta contra els centres d'internament d'estrangers a València / Eduardo García Mira El comunicat de premsa exigeix el tancament d'aquest CIE “davant la impossibilitat de l'administració de facilitar unes condicions d'habitabilitat dignes i higièniques” i afirma que, en aquest centre d'internament, “es vulneren els drets humans”. També afegeixen que, durant l'any 2014, s'han interposat més de 30 denúncies per pallisses, maltractament i humiliacions. Plaga de xinxes No és la primera vegada que es denuncien aquestes situacions al CIE de Sapadors. El 27 de novembre de 2014, la Campanya pel tancament dels CIE va interposar una altra denúncia referent a una plaga de xinxes que persistia des d'abans de l'estiu, situació que “vulnera els drets a la salut, la dignitat i la integritat de les persones internes”. Aquesta situació va ser corroborada per la comissió d'acompanyament de la campanya, que cada dia visita les víctimes recloses. A mitjan novembre, hi va haver un intent de desinfecció que va fer que les instal·lacions es clausurassen temporalment. La majoria de persones migrants va sofrir el trasllat a un altre CIE o la deportació. En un comunicat fet públic el 28 d'octubre, s'alertava que “aquests insectes, que s'alimenten de sang d'humans, encara no han estat eliminats del CIE des que va començar la plaga, fa almenys sis mesos”, i que n'hi continua havent, fins i tot a les cel·les, el menjar o la roba de les internes. Denuncien que hi continua havent xinxes a les instal·lacions, fins i tot a les cel·les, el menjar o la roba de les persones internes Estratègies de resistència activa El 14 d'abril, producte d'un intent de deportació d'onze ciutadans de Mali (fet que vulnerava l'acta del jutjat de vigilància sobre l'obligatorietat de comunicar a l'intern o la interna amb prou antelació que es produiria l'expulsió del país), 96 persones van iniciar una vaga de fam massiva que va durar nou dies. Per acabar amb la vaga, la majoria d'internes que l'havien seguida –molt especialment les que la van liderar– van ser alliberades o deportades. El fet que va tenir més repercussió pública, però, va ser l'intent de fugida del 17 de setembre, quan gairebé una vintena d'interns es van escapar del CIE. No obstant això, la majoria van ser capturats de nou. Les persones que ho van intentar van sofrir represàlies i deportacions. El 3 d'octubre, es va presentar una altra queixa davant la Defensora del Poble. Aquesta vegada, hi va haver més de deu persones ferides, a les quals se'ls va haver d'aplicar sutura per les lesions que presentaven al cap fruit de les pallisses de tres agents de la Policia Nacional espanyola. A què es deu aquest nivell de crueltat? Ana Fornés, portaveu de la Campanya pel tancament dels CIE, considera que “és difícil imaginar el que poden arribar a sofrir les víctimes de les lleis d'estrangeria i del control i la repressió”. Per a Fornés, és difícil arribar a entendre tanta desproporció, però, sobretot, “tanta crueltat innecessària (...) A què es deu aquest nivell de crueltat?”, es pregunta. “A més del tancament, de la pèrdua de control de la seva vida i de la por de ser deportades, estan en condicions deplorables”. L'activista denuncia que ha arribat l'hivern i, un cop més, tot continua igual. Segons afirma, “a Sapadors, falla la calefacció, l'aigua calenta i el condicionament en general”. A més, “se'ls tanca sense proporcionar-los roba d'abric; el menjar continua sent escàs i de mala qualitat i segueixen sense poder anar al bany a la nit, cosa que els obliga a fer les seves necessitats en ampolles i bosses, davant de la resta de companys”. Per altra banda, el tancament de les portes encara és manual, malgrat el perill que suposaria en cas que hi hagués una situació d'emergència. Fornés assegura que, quan hi ha alguna repercussió mediàtica, s'aconsegueix millorar lleument alguna situació. Per exemple, després de presentar la queixa col·lectiva de la setmana passada, “l'aigua calenta ha tornat a funcionar; però això no significa que no hi hagi hagut represàlies o que això sigui definitiu… Quan tornarà a deixar de funcionar l'aigua calenta? Quan serà la propera denúncia per maltractaments?”, es pregunta. Per a Fornés, l'objectiu de tot això és clar: “Tot aquest desgast té com a finalitat minvar la resiliència de les persones migrants i les defensores dels seus drets”.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more