Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia : ecologia
Esclaus del calendari.
02 feb 2015
El pas del temps circular (casi la inexistència del temps com l’entenem ara) al temps lineal ha estat el pas de la salvatgia a la civilització i ha estat una eina fonamental de la dominació.
El temps lineal, el temps amb un origen i un final, apareix amb la civilització... L’exemple que ens agafa més aprop, el del judeocristianisme, te un origen (gènesi) i un final (l’apocalipsi), encadenant tot un seguit de culpes i penalitats.

De fet els cicles lunars i estacionals no depenen d’intermediaris, ni intèrprets, perquè es basen en la experiència individual, la fase de la lluna és la fase de la lluna i res més, el pas de les estacions és encara més vivencial, perquè està lligada en les sensacions pròpies (canvis en la temperatura, en la llum...). En les societats anteriors al temps lineal, es lligava a la fenologia i als cicles biològics, dependents, però no ajustats matemàticament a l’astronomia...

No era necessari cap matemàtic o astrònom que calcules una data fixa, els fets socials lligats a la collita (o la recol•lecció) venen donats per la collita, no per l’astronomia, les migracions de persones i animals no segueixen una llei exacta, però en un moment donat es produeixen. No era necessari un intermediari, un intèrpret, entre la naturalesa (cíclica) i les persones o les comunitats de persones, es tractava de formar part dels cicles naturals. El truc dels dominadors va ser fer creure que el cicle natural depenia del calendari fixat per l’intermediari amb la natura, fixat per el rei, per el capellà... per “l’expert”.

En aquests cicles naturals no hi han relacions de dominació, hi han relacions tròfiques (un s’alimenta d’un altre), de simbiosi i de competència per els recursos. Les dues, les de dominació, i les altres (tròfiques i de competència) poden ser violentes o agressives, però son totalment diferents. La relació entre un depredador i la seva presa, i la relació entre un dominador i la seva “víctima” domesticada és radicalment diferent.

EL CALENDARI, UNA PRIMERA ORDENACIÓ DEL “TEMPS”, UN PRIMER GRAU DE CIVILITZACIÓ.

Com em dit abans, el temps cíclic (o com se’l vulgui dir) no necessita precisió perquè es basa en situacions reals o naturals... “viscudes”. Simplificant: la data exacta dels solsticis o els equinoccis (malgrat el gran amor que senten per ells hippies i newagers) eren totalment indiferents, sense la efemèride astronòmica l’estiu i la tardor arribaven igualment, amb dies o setmanes d’avançada o de retarddepenent del clima, però arribaven, més intensos o menys, coincident o no amb els càlculs dels “homes savis”.

Quina utilitat te conèixer amb gran precisió una data astronòmica associada a la collita si les gelades i la sequera l’han malmès?... l’únic interès real, sota les capes de mística, de religió, de racionalitat i de suposada eficàcia productiva és l’interès dels dominadors (sacerdots, reis, capitalistes, patriarques...).

Els principals motius de la calendarització de la vidavan ser fiscals, comercials i d’explotació. L’interès monetari de tots els tipus d’estat i d’esglésies és l’eix que va bastir els calendaris al llarg de la història. Calendaris fiscals, compromisos comercials (lliuraments i cobraments), els interessos de préstecs i de finançaments... fins i tot els sous quant van deixar de ser jornals... tot depenia de la estandardització i de la mediació organitzativa del calendari.

Qui necessitava el temps lineal, qui necessitava la predicció complexa i matemàtica de cada efemèride anual?...la necessitaven les naixents estructures de dominació: els primers xamans i sacerdots, els embrions dels estats...era necessària per l’aparició de la propietat (individual o de grup) i del patriarcat (el de la dona:un altra cicle natural que es pretén dominar).

Sols cal veure els esforços i els recursos esmerçats per els agents de la dominació en la elaboració i promulgació dels calendaris, per veure el gran valor que tenia aquesta jerarquització del temps...i jerarquització social. El valor de les hores de treball esmerçades per les legionsd’observadors astronòmics, i de místics calculadors matemàtics, necessaris per elaborar precisos calendaris (totes les civilitzacions n’han tingut un) és incalculable. Igual que el valor de les estructures físiques per fixar tots aquests coneixements (monuments megalítics, piràmides, temples diversos, tauletes d’argila, papirs, pergamins... i en l’actualitat costosos observatoris, sistemes de supercomputació, satèl•lits diversos...).

Incalculables son també tots els sofriments i violències necessaris per aconseguir els recursos materials i humans per portar a terme aquest projecte d’estandarització de la vida, de domesticació i civilització...

La necessitat de fer dels calendaris una cosa complexa i difícil d’interpretar (en mans dels iniciats, dels coneixedors, dels intermediaris, dels científics...), va fer que casi tots els calendaris abandonessin el cicle lunar o el deixessin supeditat al solar. El cicle lunar és interpretable per qualsevol, sols cal mirar la lluna, i de fet és autoajustable amb les estacions. El solar és més complex, requereix més temps i més coneixements, i ja s’encarregaven el dominadors (xamans, reis, cacics, sacerdots...) de que, temps i coneixement, no estigués a l’abast dels dominats.

TOTS els calendaris presenten aquest lligam amb la dominació, per els que han estat hegemònics i per els de civilitzacions sobrepassades o anorreades, tan dominador era el calendari papista gregorià, com el dels mexiques i l’islàmic; tan dominador és el calendari julià dels ortodoxesrussos, com el dels “revolucionaris” francesos (on la setmana es volia allargar a 10 dies!!) o el dels revolucionaris russos, que també van intentar imposar un calendari propi, una dominació pròpia.

En molts moments, com instrument de dominació que era, el calendari ha estat gairebé un secret d’estat, o com a mínim el seu monopoli, igual que la violència. De fet, tots els poders volen posar “l’origen dels temps” en una efemèride pròpia, ja sigui la suposada data del naixement de Crist, de la Hegida dels Mahoma o la fundació de Roma.

Per exemple a la Xina imperial hi havia una Oficina d’Astronomia, rodejada de secret i de moltes precaucions, dedicada a la elaboració i estudi del calendari, fora d’aquest àmbit aquesta matèria d’estudi estava prohibida.Els mètodes per calcular les efemèrides eren secrets i alguns aspectes semblaven dependre de l’atzar (per exemple la durada dels mesos llargs i curts).

Els calendaris imperials no sols marcaven els fet rellevants de l’any, sinó també tendències astrològiques, dies favorables i contraris (fasts o nefasts) i eren utilitzats com una eina de govern, per això havien moltes versions diferents encaminades cap usuaris diferents i, evidentment, aquest encaminament depenia de l’estatus socials, el trencament d’aquest estatus anava aparellat a càstigs severs.

El calendari no sols governava efemèrides importants, sinó que governava també (o pretenia governar) tota la vida quotidiana, des de visitar als amics o familiars, fins a construir edificis o rentar-se, marcant els dies favorables o desfavorables.

En les seves diferents versions, una per cada classe social i/o burocràtica assolia tirades de milions d’exemplars, l’Emperador i els seu cercle més íntim tenia la versió completa amb totes les prediccions astrològiques, i la informació anava decreixent fins arribar al poble comú, que sols tenia les dades de les llunes i el sol i de les seves diferents obligacions.

Donat el seu alt cost freqüentment es falsificaven versions, cosa que suposava greus riscos per falsificadors i compradors, fins el punt de que en algunes falsificacions recomanaven la seva consulta de nit i d’amagat.

El control del calendari no és una característica de la Xina imperial, a l’Europa dels emperadors romans i segurament en el Yucatan dels Maies es donaven situacions anàlogues.

A l’Estat Espanyol el calendari, concretament la seva versió impresa, l’almanac, va estar, inicialment, rigorosament controlat per l’església i l’estat, però amb el temps a les fases de la lluna, el santoral i la litúrgia cristiana es van anar afegint consells agrícoles, ramaders, econòmics, mèdics, higiènics i morals, moltes vegades acompanyats de contes, cançons i poemes... que, sovint, no eren del gust ni de l’església ni dels poderosos.

Els almanacs van arribar a ser una de les literatures populars més esteses i importants, i un mitjà de transmissió de cultura poderós (poderós i amb “resabislliurepensadors”) emprant-se en ambients populars com llibre de text. A mitjans del segle XVIII, a l’abric de l’onada de llibertat provinent d’Europa, s’imprimien a l’Estat Espanyol una cinquantena d’almanacs diferents, a preus assequibles i amb tirades importants... Carles III, el 1767, va prohibir-los tots dins del marc de “la reforma moral y la supresión de costumbres y tradiciones supersticioses”.

La prohibició d’editar almanacs va reaparèixer el 1814 amb Ferran VII, al restablir-se l’absolutisme, autoritzant únicament l’oficial elaborat per el Real ObservatorioAstronómico de San Fernando (vinculat a l’armada), limitant-lo a la informació astronòmica, religiosa i econòmica del gust del poder i amb un preu més alt i una tirada més limitada. Val a dir que la prohibició dels almanacs (menys l’oficial) va anar acompanyada de la prohibició dels diaris (excepte el pre-BOE, Gaceta de Madrid).

Actualment en el mon perviuen diversos calendaris, mentre que en remotes zones encara mantenen versions preindustrials, i a bona part del mon occidental utilitzem un, on els cicles naturals, els cicles productius i/o religiosos han estat substituïts per els cicles del consum i del ossi consumista.

UN CALENDARI GLOBAL.

Tot i la diversitat nominal de calendaris que conviuen en el mon actual, a la hora de la veritat i a nivell pràctic n’hi ha, de moment, un de sol: el derivat del calendari gregorià.

El calendari gregorià neix a redós del Concili de Trent, dins de la pugna generalitzada entre poders polítics, militars, religiosos (sobretot litúrgics) i econòmics. Malgrat enfrontaments irreconciliables en els tres primers aspectes (polític, militar i religiós), el factor econòmic va fer que finalment fos acceptat per totes les parts en joc i s’imposés a la llarga arreu del globus terrestre.

El calendari gregorià va ser, segurament una de les primeres operacions de globalització exitoses, malgrat els afegits ideològics (papistes) adherits. Es va anar imposant en les relacions econòmiques i socials i, finalment, a anat adquirint un caràcter global, malgrat que algunes nacions, religions... conservin els seus per us intern per cohesionar identitats nacionals i/o religioses.

Malgrat el que es vulgui dir, no hi ha cap motiu “tècnic” per que això sigui així, el calendari occidental no és “superior” als altres calendaris, son les mateixes eines amb les mateixes finalitats i amb prestacions quasi iguals. Es tracta simplement de supremacia occidental (cristiana) i capitalista...

LA RESISTÈNCIA AL CALENDARI.

No hem trobat documentada cap resistència activa, encara que segur que se’n van produir, sols cal veure com, l’organització més despietada que ha generat la civilització (la església catòlica), va haver d’adaptar el seu calendari a d’altres anteriors a la seva hegemonia, calendaris més arrelats als cicles naturals, tan a Europa com a Amèrica.

Hi van haver altres resistències parcials, com la celebració del Sant dilluns entre els treballadors de la primera industrialització (http://negreverd.blogspot.com.es/2014/01/resistencia-obrera-al-treball.h), o el manteniment d’efemèrides subversives (ja domesticades) com el carnestoltes en les seves diferents versions, a Europa i a Amèrica...

Més recentment la feble resistència a la pèrdua de les festes del calendari tradicional en ares del calendari “productivista” moderndurant la transició. També l’aparició de festes fora de norma entre sectors juvenils i estudiants.

I ja contemporani la oposició d’alguns municipis indígenes d’Oaxacas a seguir el calendari oficial de l’Estat Federal Mexicà... “No nossometeremos a la arbitrariedad de darle a unosmeses 30 días y a otros 31. Aquí la única arbitrariedadlegítimaes la nuestra”.

Altre contingut relacionat http://negreverd.blogspot.com.es/2014/10/insurrectes-contra-la-llei-de-l
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain
Sindicat