|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
“Em vaig confiar, pensava que això no em podia passar”
|
|
|
per a |
02 feb 2015
|
|
Una fotògrafa a qui els agents van velar les imatges, un noi que pensava que els 'secretes' li volien robar la ronyonera i un pacifista que va seure a la calçada de la carretera de Sants amb les mans alçades |
Nova sessió de judicis per l'efecte Can Vies. Ahir, es van celebrar quatre vistes orals a la sala 114 de la Ciutat de la Justícia, davant del magistrat Yáñez del jutjat penal número 28 de Barcelona. La jornada maratoniana va finalitzar a les quatre de la tarda. L'esquema va ser similar en tots els casos: les paraules de les testimonis van desinflar les pretensions acusatòries de la fiscalia. El delicte de desordres públics s'havia incorporat a tots els expedients sense que estigués acreditat, ni tan sols als atestats policials. En aquest sentit, a l'última vista, l'advocada Laia Serra va criticar el fiscal per haver incorporat aquest il·lícit, que porta associada una pena de dos anys o més de presó. És a dir, les persones acusades van entrar al judici amb peticions de quatre a sis anys de presó i, quan en van sortir, afrontaven penes d'un a tres anys. Us expliquem com van anar les coses a tres dels judicis.
“Em van trencar la càmera, li van donar cops”
La fotoperiodista Paula Jané, que ha col·laborat amb la Directa i El País, era una de les encausades. Va explicar que, la nit del 29 de maig, va assistir a les protestes de Can Vies per fer un reportatge gràfic, tot i que, normalment, ella es dedica a les instantànies del món del teatre i les arts escèniques. En un principi, la fiscalia li demanava una pena de cinc anys i deu mesos de presó. La noia ha relatat que, quan van començar les càrregues, es trobava al carrer Watt i va ser testimoni de l'ensopegada d'un home gran, d'uns 70 anys. “Em vaig confiar, el vaig ajudar a aixecar-se, pensava que, com a fotògrafa, això no em podia passar. Però, de cop i volta, diversos agents de paisà se'm van llançar al damunt i em van tirar a terra”, va recordar força emocionada. “Em van trencar la càmera, li van donar cops, em van detenir. Quan vaig quedar en llibertat, vaig veure que m'havien velat les imatges”, va afegir.
“Vaig veure l'acció de llançar la pedra; la trajectòria no la vaig seguir perquè ens queien moltes pedres i una d'elles va impactar sobre el meu company”
Per contra, dos agents de paisà infiltrats a les protestes –que van declarar ocultant el rostre darrere una mampara– van donar una versió dels fets molt diferent. Es trobaven al carrer Watt i algunes manifestants van començar a cridar: “Aquí està la secreta, aquí està la secreta”. El relat policial acusa la fotoperiodista d'haver-los llançat una pedra just en aquell moment. “Vaig veure l'acció de llançar la pedra; la trajectòria no la vaig seguir perquè ens queien moltes pedres i una d'elles va impactar sobre el meu company”, va dir un dels agents en resposta a les preguntes de l'advocat Jaume Asens. El jutge va continuar l'interrogatori destacant aquest aspecte: “No van veure la trajectòria, doncs, només el gest de llançar una pedra petita que cabia dins la mà. No va incendiar mobiliari, no va trencar res. No?”.
Es van produir contradiccions en el relat. Un policia recordava que les manifestants que llançaven pedres eren quatre; el seu company, però, ho va xifrar en quinze. Els agents tampoc no es van posar d'acord en el temps que la noia va romandre a terra abans de ser detinguda, quan hauria relliscat després del suposat llançament de la pedra: la durada oscil·la entre uns pocs segons i un minut llarg. Això va provocar una expressió d'estranyesa a la cara del jutge, que escoltava amb molta atenció totes les testimonis. Aquest dijous es farà la segona part de la vista oral; tot apunta que les conclusions definitives establiran una rebaixa de la petició fiscal, ja que el que s'explicava a l'escrit incriminatori no va quedar acreditat.
“Vaig creure que em volien robar”
Sebastian Victoria, de dinou anys, va assistir a la cassolada acompanyat d'uns amics. Va marxar quan començaven els aldarulls. Després de prendre unes cerveses amb uns amics, quan es dirigia cap a casa seva, on viu amb la seva mare, uns homes el van abordar. “Jo pensava que em volien robar la bandolera, no entenia què passava... Aleshores, em van donar cops. No es van identificar. Quan vaig entendre que eren policies, els vaig dir que s'equivocaven de persona”, ha explicat Victoria. La situació va ser tan confusa que fins i tot el veïnat va llançar objectes com llaunes, pots i ampolles contra els agents des dels balcons, tot cridant: “Deixeu el noi, no li robeu”. Això ho han confirmat, també, els policies que han declarat.
La situació va ser tan confusa que fins i tot el veïnat va llançar objectes com llaunes, pots i ampolles contra els agents des dels balcons
Per contra, el relat dels fets, segons ells, va ser un altre. “Jo ho recordo, ell sol va tombar un contenidor i el va creuar; també va llançar pedres al cordó policial”, va assegurar d'un dels mossos. Però un altre agent va dir que el contenidor el va creuar un grup de joves, entre els quals hi havia l'acusat. El jutge ha insistit molt a saber com era el contenidor, cosa que cap policia no ha sabut concretar. “Era verd, groc? Gran? Petit? Amb rodes?”. Aleshores, un dels policies ha dit: “Sí, sí, amb rodes”. Cal recordar, però, que tots els contenidors amb rodes d'aquella zona havien estat retirats de la via pública el dimarts al matí per ordre del consistori. La fiscalia, aleshores, també ha retirat l'acusació de desordres públics. La sentència només estudiarà si, durant la picabaralla de la detenció, va oposar resistència als agents.
L'Artur durant una llarga estona va seure a la calçada del carrer de Sants
El cas de l'Artur, sens dubte, ha estat el més sorprenent de la jornada. “És un noi que està en un esplai. Va agafar material de l'esplai, paper d'embalar i es va fer una pancarta-vestit amb el lema No podreu atropellar els nostres somnis. Si ahir va ploure, demà sortirà el sol. Ell va interpel·lar els manifestants i els policies dient-los que les coses no s'havien de fer així, que no volia violència. I es va asseure a terra. Estava allà amb la seva pancarteta pacifista i se'l van endur per davant”, ha explicat d'advocada Laia Serra. L'atestat també deia que havia protagonitzat aldarulls, però la fiscalia –com en els altres casos– ha sucumbit a l'evidència i ha retirat la petició de dos anys de presó per desordres públics. Els dos antidisturbis que el van detenir han centrat l'acusació en el fet que el jove va impedir el pas d'un furgó policial per la carretera de Sants. Els agents –els típics catxes de gimnàs– han explicat que van baixar del furgó, li van demanar que s'apartés i, com que no ho va fer, el van treure per la força. Han aclarit que no el van veure cremar cap contenidor ni fer cap destrossa, tal com figurava, per error, a l'escrit d'acusació de la fiscalia. El testimoni del periodista Jordi Borràs també ha estat determinant: “El noi estava quiet, immòbil, totalment distanciat de la resta de manifestants, assegut a terra; cap intent d'agressió ni de provocar cap aldarull”.
Un agent va entrar a les cel·les, va desenfundar la porra i va advertir que, si continuaven cridant, “la nit seria molt llarga”
L'Artur, al seu torn final, ha volgut explicar que, el dia de la detenció, als calabossos de les Corts, un agent va entrar a les cel·les, va desenfundar la porra i va advertir que, si continuaven cridant, “la nit seria molt llarga”. “A un dels detinguts, italià, se'l van endur i va dormir calent”, ha destacat. També ha relatat que hi havia vint persones amuntegades en una habitació on només n'hi cabien deu i que no els van proporcionar aigua tot i que hi havia algunes garrafes plenes a pocs metres. En relació amb això últim, el jutge ha respost: “Tot això no té a veure amb aquesta causa; si vol posar una queixa o una denúncia, ho pot fer, però jo no em puc pronunciar sobre això”. El fiscal, a les seves valoracions finals, després de fer un al·legat en defensa de l'Estat de dret –en contraposició a les dictadures–, ha conclòs: “No dubtem en absolut de les intencions, en principi pacífiques, però, a partir del moment en què és requerit pels agents i decideix no fer-los cas, estaríem davant d'un delicte de resistència. Es podria dir que estem davant d'una falta de resistència, però, en el context d'una manifestació amb aldarulls, això seria un delicte”. |
This work is in the public domain |
|
|
