|
|
|
Entrevista :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Les comunes i consells de Rojava [nova traducció]
|
|
|
per Janet Biehl |
01 feb 2015
|
|
Article de Janet Biehl publicat en anglès el 31/01/2015 al seu bloc "Ecology or Catastrophe". Traducció al català no professional. Afegit al recopilatori "Rojava: construint un món millor". |
|
Dissabte 6 de desembre la Delegació Acadèmica a Rojava es va trobar a Qamislo amb dos representants del Tev-Dem, el Moviment per una Societat Democràtica. Abdulkerim Omar i Çınar Salih ens van introduir primer les idees de Rojava sobre l'Estat i la democràcia. Després ens van explicar l'estructura de l'autogovern democràtic –el sistema de comunes i consells– i van respondre les nostres preguntes. Conversàvem a través de traductors. Salih va ser qui més va parlar.
-
Hem construït la nostra democràcia perquè la gent de diferents nacionalitats visqui junta. Això és nou i hem comès errors, i estem intentant evitar que Daesh (l'Estat Islàmic) entri a Rojava. Ja han vingut altres delegacions, però estem encantats que estigueu aquí. El vostre projecte ens dóna esperança. Encara no hem assolit la llibertat, però hem après a lluitar.
El sistema en què vivim ha estat funcionant durant cinc milers d'anys. Ha tingut diversos noms al llarg de diferents moments de la històrica però essencialment s'ha mantingut igual, i el seu pilar fonamental és l'Estat. Això s'ha d'entendre bé. En els últims centenars d'anys els pobles han lluitat contra l'Estat i històricament han aconseguit independència, però no han aconseguit llibertat, perquè no s'han emancipat ells mateixos de l'Estat. El seu concepte de llibertat queda dins els límits estatals.
L'actual sistema d'Estat-nació ha obert les portes a l'enorme crisi que afrontem. Els kurds també han jugat un paper en aquesta regió –com els nostres amics arqueòlegs han trobat, han deixat una marca en la història i la cultura. Com a kurds entenem que els nostres problemes no es resoldran creant un nou Estat-nació. Com podem superar aquest caos amb el mínim vessament de sang possible? Com podem trobar una solució diferent a les actuals fronteres estatals?
En comptes d'un Estat independent, preferim l'autonomia. La solució ha de ser a nivell de base. El sistema d'Estat-nació ha creat molts prejudicis, i la gent pensa que àrabs, kurds i turcs no poden conviure. Aquesta idea ha estat reforçada pel sistema d'Estat-nació. Ha estat gravada als cervells de la gent, amb resultats perniciosos. Aquest sistema va excloure les condicions de coexistència i cooperació entre el poble. Estem lluitant per superar aquests prejudicis i crear condicions per una vida en comú.
Creiem que el sistema estatal comporta la destrucció de les dones, així com l'autonomia democràtica comporta el seu alliberament, per això la nostra revolució a Rojava és una revolució de les dones. A Rojava no hi ha àmbit de la vida en el qual les dones no prenguin part activament. Un dels nostres majors assoliments ha estat trencar el dogma mantingut a Orient Mitjà que les dones són dèbils i curtes, el qual s'expressa de diferents maneres, com ara en la llei Sharia. Però això és només un resultat de la nostra revolució. Creiem que una revolució que no obri el camí de l'emancipació de les dones no és una revolució. Hi ha hagut revolucions a Líbia, Egipte i Tunísia –hi ha hagut nous governs– però l'estatus de les dones no ha estat modificat.
El nostre sistema es recolza en les comunes, compostes de veïnatges de 300 persones. Les comunes tenen co-presidents, i hi ha co-presidents a tots nivells, des de la comuna a l'administració cantonal. A cada comuna hi ha cinc o sis comissions diferents. Les comunes treballen en dos sentits. El primer sentit és la resolució de problemes de forma ràpida –per exemple, un problema tècnic o social. Algunes feines poden fer-se en cinc minuts, però si ho envies a l'Estat queda atrapat en la burocràcia, així que podem resoldre assumptes ràpidament. El segon sentit és polític. Si parlem de veritable democràcia, les decisions no es poden prendre a dalt i després baixar, s'han de prendre a baix i després pujar gradualment. També hi ha consells de districte i de ciutat, fins al cantó. El principi és “pocs problemes, moltes resolucions”.
Així que el govern no queda a l'aire, intentem omplir-ne les bases. Hi ha hagut preguntes sobre com s'organitzen aquestes bases. Podeu preguntar.
-
Pregunta: És un concepte molt interessant, i probablement hi ha tensions i reptes dins aquest sistema. Una és la tensió entre la presa de decisions des de baix i les necessitats immediates a nivell del cantó sencer. Per exemple, probablement heu de decidir de manera centralitzada que necessiteu construir un molí per fer farina. O heu decidit construir una refineria. Estratègicament, aquestes són qüestions molt importants. D'altra banda, teniu aquest sistema de baix a dalt provinent de les comunes. No és útil establir infraestructures similars en masses comunes o en masses ciutats, així que necessiteu algun tipus de coordinació entre les comunes i els consells de ciutat. Qui ho coordina?
Nosaltres també estem discutint aquests assumptes, no hi ha una fórmula ja feta que es pugui aplicar. Parlar amb els nombres també ajuda. Qamislo té 6 districtes diferents, cada districte té 8 comunes i a cada comuna hi ha 300 persones.
Ara cada comuna ha escollit 2 co-presidents, i cada comuna té diferents comissions. Els 2 co-presidents escollits de cada comuna s'ajunten per formar el consell popular del districte.
Aleshores cada un d'aquests 6 consells populars de districte escullen 2 co-presidents. Així que dels 6 districtes de Qamislo, 12 persones formen el consell popular de la ciutat. Però només 12 persones no poden formar el consell, considerem que han de ser 200, així que a més d'aquestes 12 les altres són escollides directament. Encara que no formis part d'una comissió o no hagis estat escollit a la comuna pots presentar-te i potencialment ser escollit.
Al cantó de Cizîre hi ha 12 ciutats. Els delegats del consell popular d'àmbit cantonal es determinen tenint en compte el nombre de població. Qamislo és la ciutat més gran, així que té més delegats que altres, i en té d'entrada 20. Però els co-presidents també formen part d'aquest gran consell, així que aquesta ciutat en té 18 més. Cada consell popular de ciutat escolleix qui anirà al consell popular cantonal. Aquest consell popular és com un parlament, però els lligams entre la comuna i els consells no estan tallats.
Pregunta: Cada comuna vota els delegats que aniran al següent nivell?
Sí.
Pregunta: Qamişlo té més delegats, qui decideix quants delegats té cada ciutat?
El nombre de delegats es basa en el nombre de població.
Pregunta: Segons quin cens?
El de l'antic règim. El consell popular del cantó encara no existeix, ara s'està fent un cens, però ja funciona a nivell de comunes a les ciutats. Aquesta administració cantonal encara no té nom, es podria anomenar parlament.
Cada comuna té comissions com, per exemple, una comissió de sanitat, i hi ha comissions semblants a nivells majors. Així és com s'assegura que la comissió de sanitat de l'administració cantonal tingui connexió directa amb les necessitats de la comuna.
Pregunta: Quin és el paper del Tev-Dem?
Coordina i mobilitza la gent a les bases i porta la connexió al parlament. Assegura la connexió de la democràcia directa al govern. Mobilitza i coordina però també seu al parlament, on representa els interessos de la gent. Té una identitat doble.
Pregunta: Els consells de dones existeixen paral·lelament als consells populars, en els quals les dones són un 40%. Això existeix a tots els nivells i tots tenen poder per vetar sobre qüestions de dones?
Sí, els consells de dones existeixen en paral·lel a tots els nivells: la comuna, el districte, la ciutat i el cantó. Els consells de dones no decideixen sobre assumptes generals –per a això estan els consells populars–, discuteixen assumptes que afecten específicament les dones. Si hi ha un conflicte social, per exemple, un conflicte interpersonal, una comissió del consell popular intenta resoldre'l. El consell de dones té també una comissió com aquesta i si veu que la qüestió implica les dones, com ara en un conflicte de violència domèstica, i està en desacord amb el consell popular té poder de veto sobre aquest.
Pregunta: És sempre clar què és un assumpte de dones?
Anem cas per cas, no hi ha cap fórmula establerta. Quan un consell de dones veta alguna cosa, el veto s'accepta. Si un assumpte no es pot resoldre al nivell més baix, es porta a nivells majors. Però si és possible aquests assumptes, com tots a Rojava, es resolen localment. |
Mira també:
https://cooperativa.ecoxarxes.cat/blog/view/276264/les-comunes-i-consells-de-rojava-nova-traduccio
http://cooperativa.cat/rojava-construint-un-mon-millor/
|
This work is in the public domain |
