De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: dones
De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Carolina A. Crespo, militant de l'Assemblea Antipatriarcal de Mallorca	27 gen 2015
Una reflexió sobre la transversalitat del feminisme i l'alliberament nacional
El passat 25 de novembre, dia contra les violències de gènere, va esdevindre un èxit pel que fa a la convocatòria unitària de la III Marxa de Torxes a Palma. Això és indubtable. Però vàrem viure també un conflicte que va apaivagar aquesta sensació, i és el que ocuparà aquestes línies. Durant la lectura del manifest, des del públic, una veu, aïllada i fora de sí, va intentar interrompre l'acte escridassant, aparentment alterada pel contingut del text, concretament, després de les següents paraules: “només als Països Catalans, ja són 19 les dones que han mort per violència de gènere”. No en vaig ser conscient fins al moment en el qual, posteriorment, en baixar de l'escenari, la mateixa dona em va agredir verbalment de manera inesperada. Entre crits a l'inici incomprensibles, aquesta dona es va llançar, pit enfora i dit amenaçador per endavant, a acusar-me violentament d'haver silenciat de manera intencionada les dones que havien mort a Múrcia o Andalusia, i a passejar la seua mà per davant de la meua cara, insinuant que jo li havia donat una bufetada simbòlica mentre llegia el manifest. Es tractava de Marisol Ramírez, excandidata d'Esquerra Unida i vella coneguda d'antigues polèmiques amb el moviment feminista de Mallorca. Em va sorprendre la passivitat i el silenci d'algunes de les dones que en aquell moment van presenciar l'escena, malgrat trobar-nos en un espai, presumptament, de lluita contra els rols i les violències patriarcals. Després tornaré a aquest punt que, en realitat, va ser el que va desencadenar el meu malestar com a feminista convençuda. D'ignorar actituds masclistes i violentes, com qualsevol dona, n'he viscut molts exemples i no li dedicaré més espai que el de la denúncia estricta. Explique aquests antecedents abans d'entrar a considerar: Quin va ser llavors el motiu real, l'arrel d'aquesta indignació? Ens interessa saber-ho o només busquem la confrontació? Doncs després d'haver reflexionat i llegit a posteriori alguns dels comentaris publicats a les xarxes socials que m'han fet arribar les meues companyes (per allò de la massificació d'opinió en els comentaris en els murs de Facebook, escenari que malauradament ha substituït les tradicionals reunions de valoració i els debats), he dilucidat els vertaders motius d'aquesta reacció: i és la persistència en alguns sectors dels moviments socials de la clàssica adscripció a un molt arrelat i (en general) inconscient espanyolisme que no accepta altres referents i que menysprea i ataca qualsevol sensibilitat diferent. Allò de ser “nacionalistes” o “no-nacionalistes”, en funció dels referents territorials que es tenguin. Per a fer-nos entendre, comencem amb uns interrogants: La resposta hagués sigut la mateixa si només s'haguessin esmentat les víctimes de Mallorca? I si només haguéssim parlat de les víctimes de l'Estat Espanyol? Totes haguéssim estat contentes, llavors? Ens preguntem alguna vegada el perquè? I per què el fet que surtin les paraules Països Catalans com a marc referencial causa tanta desconfiança i violència, tanta reticència en algunes persones obertament d'esquerres i que defensen el dret a autodeterminació dels pobles? En aquest sentit, entrem en una qüestió política de fons que per a mi és la més preocupant. Pense que és vital que comencem a entendre el feminisme, efectivament, com una lluita transversal, que recorre tots els àmbits de la nostra vida. Això sí, ho hem d'aplicar de manera honesta i sense distincions. És a dir, la transversalitat no vol dir que a l'hora d'acotar -en actes com la Marxa- les víctimes de violència de gènere, acceptem uns marcs politicojurídics sense discussió i en demonitzem uns altres; si considerem que citar els Països Catalans com a marc és excloent i infravalora la resta de víctimes, hem de ser coherents i aplicar el mateix patró a altres marcs. Si no, potser és que hem d’assumir que en el nostre imaginari l'Estat Espanyol és l'únic marc de referència que hem acceptat com a vàlid, per l’assumpció d’una Espanya única i indivisible. Dit d'altra manera: malgrat esmentar les víctimes de l'Estat Espanyol, suposa deixar fóra les víctimes franceses, portugueses, italianes, magribins o sud-americanes, ningú s'escandalitza ni posa el crit al cel parafrasejant les paraules de Virginia Woolf. “As a woman, my country is the whole world”, deia aquesta feminista que, per cert, no hagués dit mai que en aquest cas, és vàlid acceptar l'Estat Espanyol com a “country” per se i no els Països Catalans. Si afirmem que el feminisme no entén de pàtries ni fronteres, per què ha d’entendre les de l'Estat espanyol? Sembla que per evitar pronunciar les paraules “Països Catalans”, fins i tot persones que no hi creuen ni defensen l’estat-nació com a tal, cauen en la seua pròpia incoherència defensant que es parle només de les víctimes que hi viuen en un estat: l’espanyol. Ara bé, si considerem que per necessitat hem d'acotar, i per tant no parlem de totes les víctimes sinó només de les que han mort (ni les que han patit ablacions, violacions, abusos de poder, àcid en el rostre, i un llarg etcètera), i encara més, no parlem de totes les mortes sinó només les que ens sentim més a prop, llavors hem d'acceptar que tots els marcs amb els quals ens sentim identificades i representades cadascuna de nosaltres, per respecte i empatia, en teoria, són vàlids i s'han d'esmentar. I citar els Països Catalans com a marc no ens fa més o menys feministes, ans al contrari: ens converteix en éssers conscients de la realitat que vivim, i en éssers sensibles a les diferents opressions que es viuen allà on vivim, més enllà de la nostra percepció personal. A més a més, i posades a repassar un per un els fets que han motivat aquest text, al llarg de l'acte va haver-hi moments i espais per a les víctimes que representaven una sensibilitat propera als Països Catalans (durant el manifest) i espais que representaven la sensibilitat més propera al marc espanyol (lectura dels noms). Malgrat això, es va fer patent una certa fòbia al terme Països Catalans capaç d'encegar algunes i arraconar la seua capacitat de percepció i anàlisi individual de la realitat. Per això, convide a les que estigueu llegint aquest article a què reflexioneu sense prejudicis si vos vàreu sentir indignades perquè en la llista de noms s'obviaren els de les víctimes de la resta del món, tan reclamades a posteriori com a pròpies, i si no és així, que en penseu el perquè. Més que mai, defensaré que “allò personal és polític” i, tant personalment com política, la decepció va ser grossa. Perquè el que es va demostrar és que les persones allà presents que van adoptar aquesta actitud, malgrat dir que hem de cuidar afinitats i treballar el suport mutu, s'alinearen ordenadament amb qui havia fet gala de postures masculines i masclistes, i s'encasellaren segons el que és políticament acceptat en alguns àmbits (obviar o negar els Països Catalans), sense atrevir-se a replantejar-se, qüestionar-se o fer cap sana autocrítica. Malgrat això, crec que amb la majoria en podrem parlar en algun altre espai, perquè el debat sa i constructiu és una de les coses que em mou. Tanmateix, abans em serà necessari refer-me després d'una imatge com la que vam viure que, sincerament, m'esgarrifa: la d'una dona amenaçant una altra amb un braç en alt, no per defensar la lluita de les dones del món, sinó per reivindicar les referències a una pàtria espanyola, infrangible i inqüestionable. Nota al peu: Val a dir que, per consens entre les organitzadores, s'havia decidit fer referència de manera diferenciada al nostre acte a les dones assassinades a Mallorca i als Països Catalans i, després, a les de l'Estat Espanyol i Europa. I, de fet, només es va complir una part: es van esmentar les víctimes de Mallorca i els Països Catalans al manifest i, durant la lectura de noms, les de l'Estat Espanyol. Carolina A. Crespo és militant de l'Assemblea Antipatriarcal de Mallorca
Mira també: https://directa.cat/actualitat/de-fobia-als-paisos-catalans-patria-feminista
This work is in the public domain

Comentaris

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per unx	27 gen 2015
Os lo estabais ganando a pulso.... Y puede que esto sólo sea el principio, mucho hemos aguantado vuestros discursos patrioteros al final de los actos donde multitudes de sensibilidades distintas se daban cita, con paciencia resignada aguantábamos vuestras chorradas identitarias sin decir ni mú. Pues ya no. Toma nota y deja de justificarte, la experiencia es un grado.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per altrx	27 gen 2015
unx, a veure si ho entens capsigrany: és tant identitari parlar dels Països Catalans com parlar d'Espanya, tant identitari parlar de Palestina com d'Israel. La diferència és que les primeres identitats són de pobles oprimits i les 2n de nacions-estat opressores. Però tot té a veure amb la identitat, o quan tu parles de les dones de Múrcia i Andalusia vols menystenir les assassinades per terrorisme masclista a Nantes, Sidney o Quito? Per cert, no li diguis sensibilidades, diga-li feixistes colonialistes i partidaris dels pobles oprimits. Jo advoco perquè es creïn col·lectius separats arreu on existeixi colonialisme i colons, igual que dic que és imprescindible que les dones tinguin espais propis sense homes per evitar vestigis de patriarcat.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per unaltrx	27 gen 2015
unx, la teva experiència és un grau... sota zero. Ens estàs amenaçant? ¿"Os lo estabais ganando a pulso" és la versió "no-nacionalista" (léase supremacista) de "si les pegan es porque algo habrán hecho"? Y luego no quieren que las violen...

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Unx	27 gen 2015
A ver si lo entendéis vosotros, que parece que no, pero vamos a intentarlo: Els Països Catalans son una entelequia, no hay ningún régimen jurídico ni de derecho que lo gestione ni al que hacer referencia. No pasa más que de ser un deseo (imperialista) por parte de una identidad cultural específica, léase: la vuestra. No es un marco político al que ajustarse por no contribuir para nada a cualquier tipo de cambio, ya sea en el terreno de genero como en tantos muchos otros, por la sencilla razón de que no existe. Fácil de entender pero difícil de digerir, ¿verdad?. Sí lo hay en el caso del estado español y de esta manera puedes encontrar leyes injustas (por discriminación) o no ajustadas a derecho a las que debes combatir. Leyes, normas o reglamentos que por desgracia nos unen, como nos une la patronal en un frente común: el de la clase trabajadora. La nación, la tuya o la de cualquier otro, no viene al caso, no es relevante, vamos, me importa una mierda. Del texto se desprende que nadie aludió a su sentimiento identitario salvo la que escribe el texto, por la sencilla razón de que a nadie le importaba, bueno, a nadie, menos a ella. No estaban allí para escuchar esas gilipolleces imperialistas, estaban por una cuestión concreta, que la que escribe decidió asociar a lo "personal". Esto siempre me ha hecho mucha gracia, "lo personal es político", muy bien, pero debería preguntarse a quién le importa como seas tú. A esta chica le debe de doler el cuello de tanto mirarse el melic, lo triste es que quiere que los demás se lo miremos también. Y sí, os lo estabais ganando a pulso y sólo era cuestión de tiempo que la gente empezara a empoderarse y a hablar con su propia voz y lo mas importante: de sus propias necesidades!. ¿De que tenéis miedo?

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per marc jurídic?	28 gen 2015
Que un presumpte anarquista recorri a un "règim jurídic o de dret" com a criteri de legitimació d'un marc és encara més delirant que el comentari inicial. Et recordo que el Kurdistan que ara tant està de moda, no és cap marc jurídic, ñes una entelèquia, jurídicament només existeixen 4 estats que es reparteixen el pastís (i només un dels quals amb semireconeixement d'autonomia). Així doncs, les dones kurdes han de parlar de tot Turquia, o de tot Síria, o de tot Iran o Iraq, i no poden apelar a la seva pròpia realitat?¿?¿?¿?¿?¿ Que té que veure els assassinats per violència masclista amb el marc jurídic espanyol? et penses que no hi ha terrorisme masclista fora? no hi ha patriarcat fora de les fronteres estatals? et penses que la llei pot interferir tant alegrement en segles de construcció i assentament del patriarcat? Mort a l'anarcomasclisme i l'anarcoespanyolisme, per un anarquisme en femení i dels pobles!

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per PFF	28 gen 2015
Brutal, així que davant de qualsevol crítica ja treus a relluïr això de "presumpte anarquisme", per acabar parlant d'anarcomasclisme i anarcoespanyolisme... Va home va, ves a cagar.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Unx	28 gen 2015
Cuando vivas en Kobane podrás hablar con propiedad del Kurdistán. Hasta entonces chapa la boca.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per és impossible	28 gen 2015
A veure si us fiqueu al cap que el nacionalisme que no es reconeix a sí mateix com a tal és el més perillós dels nacionalismes: no és capaç de fer autocrítica i està totalment mancat de capacitat d'empatitzar. La seva visió de la realitat és allò natural, el relativisme no existeix. Per exemple, estava en una taula del multirreferèndum i va venir una hippie en bicicleta. Ens va preguntar de què anaven les preguntes i n'hi vam explicar una que era "si volem que a Catalunya hi hagi transgènics". Doncs no vegis el pollastre que va muntar la tia. És que es veu que és asturiana i "no-nacionalista", o més ben dit, una colona d'identitat castellana que vol doblegar qualsevol altra cosmovisió que no passi per la meseta i prengui aquesta com a marc de referència. Jo puc dir " a bcn aquest any hi ha hagut 50 assassinats" o bé dir "als PPCC hi ha hagut" o "a la comunitat autònoma catalana" o bé "a l'estat espanyol" o "al vallès oriental". Pensar que el fet de no esmentar el marc territorial amb el que tu t'identifiques és faltar el respecte a les altres víctimes és d'un fanatisme insuportable. Però és que els espanyolistes són així, tinguin el color que tinguin. De la mateixa manera que algú d'esquerres pot tenir actituds racistes o sexistes, és molt comú que en tingui d'anticatalanes. I si a això li sumem l'obsessió espanyola per la violència gratuita (eternament lligada a "los cojones" i "la hombría") doncs ja tenim el que va passar a Palma.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per al machirulo de l'unx	28 gen 2015
"chapa la boca", "os lo teneis merecido (una gressió)"... trobo que mostres una conducta d'agressor masclista en potència, amb tantíssima agressivitat i autoritarisme. Per cert, segons el teu absurd plantejament, quan visqui a Kobane podré parlar amb propietat en tot cas de Síria, que és el marc jurídic. Això de que pertany a una nació anomenada Kurdistan, esquarterada en 4 estats i sense reconeixement és una "entelèquia" nazionalista, com dius.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Un	28 gen 2015
Quan toca defensar la Indivisible Nación Española es creen unes aliances contranatura que fan tremolar... En tot cas, aquí les que fa molt que aguantem estoicament som les persones honrades que passem de la sempiterna i indivisible nación española, i moltes altres eprsones que creuran en un marc territorial o en un altre però parlen amb respecte. Tot aquest ressentiment i prejudicis contra els Països Catalans, camuflats d'antiestatisme: i sid ic camuflats perquè resulta que sense cap vergonya se'ns diu allò de per evitar que els PPCC pogueren esdevenir un nou subjecte estatal... em dedico a defensar el subjecte estatal real hereuperfecte d'un regim autoritari i generador de els més grans desigualtats i injustícies d'europa: top 5 d'europa en tortures, desigualtats socials, atur, atur juvenil, sida, drogues, fracas escolar... Ah i per si ho dubtàveu, no tinc cap inconvenient a reconeixer que la burgesia catalana i les seves institucions (La Caixa, RACC, La Vanguardia, CIU, PP, Ciutadans...) n'és un dels principals artífex d'aquest estat espanyol. I si, elsd e l'ANC no ho tenen del tot clar però encara menys els unionistes que en general són obertametns feixistes i colonials.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Unx el maxiluro	28 gen 2015
¿Tan indivisible es la nación española como los Països Catalans? Pregunto. El mismo imperialismo, la misma mierda. "el nacionalisme que no es reconeix a sí mateix com a tal és el més perillós dels nacionalismes" Toma ya!! Y se queda tan anchx!!. Háztelo mirar y hazlo ahora antes de que recibas otra "bofetada" de realidad. Vuestra egolatría no tiene límites. No he realizado ningún paralelismo con el Kurdistán, eso siempre es cosa vuestra. Y ni siquiera os dais cuenta de lo ridículo que es. ¿Vas a comparar a la que escribió el texto con una combatiente kurda por el mero hecho de ser mujer? Pues díselo a la cara, a ver que opina de eso. La boca se os llena de ejemplos que no le llegáis ni a la suela, vergüenza debería daros. Vive en el Kurdistán o en Gaza y luego vienes y me cuentas. Entonces seré todo oídos. Hasta entonces.... Por cierto, no he dicho nunca: "os lo teneis merecido", aunque le pongas el entrecomillado. Por favor, un poco de rigor. Y sí, sigo haciendo referencia al marco que nos une como víctimas, no como personas. Pues ese el que hay que superar y no otro, ¿tan difícil es esto de entender?

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Y para terminar	28 gen 2015
La tipeja que ha escrito este artículo está tan pagada de sí misma que nos "invita" a: "Una reflexió sobre la transversalitat del feminisme i l'alliberament nacional" Cuando Carolina debería reflexionar sobre la transversalidad del nacionalismo y la liberación feminista. Lo dicho, una panda de ególatras del carajo de la vela.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per al machirulo de l'unx	29 gen 2015
Aviam si ho entens: que el Kurdistan NO EXISTEIX segons el teu criteri!!!! és una entelèquia "nazionalista", de gent de 4 estats que diuen ser part d'un mateix poble... la "realidad jurídica" i el "marco legal" diuen que només existeixen Turquia, Síria, Iraq, Iran. Punt. Pel meu criteri ES CLAR que existeix, però per l'argumentació que feies servir tu al principi, no. Vaja, a no ser que sigui allo de "independencia para todos los pueblos... de fuera de España!", perquè clar, això de les independències està molt bé, però quan es toca els vostres privilegis de colonitxadors, llavors canvia l'esquema: aquí tot és "inventos nazionalistas", i de l'estil. El que no entenc és com pots fer bandera tant alegrement de les teves contradiccions i quedar-te tan ample. PS:: "Os lo estabais ganando a pulso..." davant d'una agressió a una companya, no sé a casa teva, però a la meva se'n diu justificar-la

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Unx, el maxirulo y colono	29 gen 2015
Nadie niega la realidad del pueblo kurdo o la del andaluz, otra cosa es que las luchas que se lleven a cabo, en contextos radicalmente distintos, aglutinen o no a las distintas fuerzas con el objetivo de superar el marco juridico comun. Ya sea el del estado turco como la del español. Boludx, k no entendes? A la confluencia se le suele llamar frente comun, cosa k la chikita del articulo se pasa por el forro. Te acuerdas de la noticia original o sigues con tu verborrea costumbrista? Bueno, lo de los "privilegios" es para mearse de risa, y lo del "colono" para chiste de wasap. Vamos a ver (esto promete), si soy un colono que disfruta de sus privilegios: Jordi Pujol es un pobre indigena que sufre la reclusion en la reserva india? Ay, ay,... Luego os quejareis de ir solos a las municipales o a las autonomicas (ya viste k opinaron los de proces el sabado pasado). Pobres indios que viven rodeados de colonos en el oasis catalan. Nivelazo el de los indepes!

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per A Unx, el marxirulo y colono	29 gen 2015
El que passa és que de pur dogma i secta només necessites una foguera i anar repartint justicia (superar el marc jurídic dius). Dius xuleria quan és ambició de matar i sadisme.

Re: De la fòbia als Països Catalans i la pàtria feminista
per Per per Unx, el maxirulo y colono	30 gen 2015
No, millor viure, com tu, a l'abric de matamoros, mataindigenes, constructor de les lleis que ara dius voler derrocar i "empenta-gent" a suïcidar-se a lo bonzo. Ves a buscar el teu fusell per preservar les unitats genocides que tens a la teva ment i li llepas una estona el cul a Rajoy i l'estatua de Franco.