|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
La mida no importa
|
|
per Heura Negra
Correu-e: heuranegra ARROBA riseup.net (verificat) |
25 gen 2015
|
|
Els partits grans fan el que els petits no poden fer |
|
Ens trobem en un moment, a l'Estat espanyol, on el descontent social ha passat de la indignació barrial als seients parlamentaris. Partits com la CUP, Podemos, Procés Constituent o Guanyem Barcelona comencen a fer trontollar 40 anys de bipartidisme tot plasmant les reivindicacions sorgides a partir del moviment del 15 de Maig. A falta d'una proposta clara i falta d'iniciativa, part de les idees de les indignades han acabat sent absorbides per les noves formacions democràtiques.
Per suposat, s'han deixat un dels pilars d'aquest moviment i és aquell que deia 'Ningú ens representa'. 'No som mercaderia en mans de polítics i banquers', cridàvem. Com és que ara, aquests crits han quedat traduïts en vots? És que els nous polítics tenen alguna cosa a fer que els altres no?
Podem afirmar que un govern pot aportar certes millores socials i econòmiques però també podem veure com altres processos electorals es poden tornar en contra dels seus antics votants. Només fa falta veure la traïció del PSOE, de ser l'esperança del canvi, de la transició, a formar part de la "casta" en estat pur. O què dir dels atacs d'antidisturbis contra estudiants durant les manifestacions contra el procés de Bolonya, quan Joan Saura es trobava al capdavant de la Conselleria d'Interior.
Els programes i línies progressistes dels partits no responen sempre a la bona voluntat d'aquests, sinó també i sobretot a la lògica del circ parlamentari. Un partit, per aconseguir arribar al govern, ha de guanyar vots i això no sempre passa per tenir raó. La societat es troba altament influenciada pels grans mitjans de comunicació que es troben en mans privades. Per tant, la influència del vot per part dels mitjans anirà orientada cap a aquelles formacions que més benefici o servei li donin. Qui paga, mana. Perquè un partit entri actualment al poder, hauria de rebaixar el seu discurs per tal que arribés a altres capes de la societat, votants d'altres partits.
Per últim, és evident que l'entrada de noves propostes electorals prometedores és un apaivagador dels moviments socials i la implantació de falses il·lusions als seus votants.
Avui dia, amb la crisi i la desaparició de l'estat del benestar, el sistema capitalista, sota la forma de democràcia parlamentària, està perdent quotes de credibilitat com no havia passat des de feia anys. Intentar renovar aquest cadàver, intentar dotar de rostre humà o verd al capitalisme voraç i injust, és un error que les classes populars no hauríem de repetir.
Hem de recordar que l'avanç de la classe treballadora no s'ha donat pràcticament mai a través de processos electorals, sinó de la lluita a les aules, als llocs de treball i al carrer, al dia a dia. És per això que seguim dient que ningú ens representa i no ens representarà i tenim clar que les noves propostes de l'esquerra no són una solució a les nostres problemàtiques, alhora que la participació activa en aquests espais pot girar-se a la nostra contra. No volguem que un cop més tot canviï per a que tot segueixi igual.
Estiguem despertes, no caiguem al parany de les promeses polítiques de sempre i lluitem per la creació d'una societat més justa i lliure, començant-la des de baix i entre totes. |
This work is in the public domain |
