Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: ecologia
Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per negreverd Correu-e: negreverd@gmail.com (no verificat!)	13 gen 2015
Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra. Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca. Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament. El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

LA UBERIFICACIÓ DE LA SOCIETAT. El “procés d’Uberificació” comença a ser un mantra entre els profetes de la “economia col•laborativa” de Serveis Mòbils Sota Demanda (On-demand mobile services ODMS), un mantra que ens portarà a la societat ideal “en xarxa”. El seu somni és un mon on la desregulació i opressió extra del treballador venen afavorides per la solitud i l’aïllament d’aquest. La desregulació amb que somniem nosaltres és el seu malsom, és la “desregulació” que farà desaparèixer l’estat i el capital. El model de relacions laborals i de consum d’Uber, la Uberificació, s’està estenen a altres àmbits de serveis més enllà del transport de passatgers: -Transport: a més d’Uber hi ha d’altres actors al sector, com Haylo o Lyft, a més les grans empreses de lloguer de cotxes com Avis o Hertz, que tenen milions de vehicles a disposició, estan valorant introduir serveis del mateix tipus on ja no caldria que el conductor diposes d’un cotxe propi, el llogaria a les empreses. També comencen haver propostes per aparcament i per l’ús de motocicletes i bicicletes... -En el camp de les feines domèstiques de neteja i de petites reparacions. Tal com fan, per exemple, Homejoy i Handymen (que també fa manteniment i petites reparacions) que procedeixen dels USA, però que estan presents a Europa i aviat a espanya, Helpling que ve d’Alemanya però també s’ha estes i Wayook, Domesting i Familiafacil a l’Estat Espanyol. Els preus d’aquests serveis queden per sota del 10€ hora i no te càrregues i responsabilitats socials per l’usuari... ni per l’emprenedor capitalista. A part del preu i la comoditat, hi ha un efecte torbador en aquesta manera de contractar, i que les empreses difonen àmpliament com una gran avantatge, la llunyania amb la treballadora, la absència total de contacte, es pot encarregar tasques sense veure mai a la treballadora, es pot pretendre que ningú fa aquesta feina. -En la cura de nens, ancians i animals (cangurs, cuidadors, passejadors de gossos, veterinaris...). -Serveis de salut. Uber va fer una prova pilot sobre prevenció de la grip i vacunació a algunes ciutats dels EUA i s’està pensant si continua en aquesta direcció. Està en elaboració un altra servei Medicast que permetrà demanar metges i d’altres sanitaris. En aquest cas, amb el monitoreig on-line de paràmetres de salut el ventall pot ser enorme. De tota manera els col•legis i d’altres corporacions de professionals sanitaris poden ser la pedra en el camí de la uberificació del sector de la salut. -Serveis “personals”:de perruqueria, fisioteràpia, entrenadors personals... Uber manté en algunes ciutats de França una estreta col•laboració amb Agències de escorts. -Serveis de missatgeria: és una de les innovacions que està preparant Uber i potser és un dels sectors que s’enlairarà en breu. Desprès de les lluites assemblaries dels missatgers dels 80, que van portar al reconeixement de relació laboral per sentència del suprem l’any 1986. Ara retrocediríem més enrera del “contracte comercial” d’aquells temps, per passar al “contracte col•laboratiu uberificat”. -Allotjament i serveis turístics. Com amb Airbnb per exemple. I tots aquells serveis i prestacions que puguin ser uberificable... Segons els amics de la “innovació” i de la “emprenduria” és necessari adaptar la legislació a aquestes noves formes d’explotació. Perquè diem que la “uberificació” ens perjudica?, perqué diem que la “uberificació perjudica al conjunt dels treballadors i dels receptors de serveis?... 1.-Augmenta la explotació econòmica: Podem prendre dos exemples, un de la neteja domèstica de Wayook i l’altre del transport de passatgers d’Uber. Wayook cobra de l’usuari 8,90€ l’hora... no es coneix exactament la comissió que es queden, però oscil•larà entre el 20%, que és la comissió que cobra Homejoy i el 40% de Zolver (una empresa present a Mèxic i als EUA). Prendrem la més baixa, el 20%... això vol dir que el treballador es queda amb 7,1€, però d’aquests 7,1€ ha de descomptar la quota dels autònoms (autònoms amb incapacitat temporal 29.8%), queden 4.98€. Per arribar a ser mileurista, si tenim en conte les hores de desplaçament entre neteja i neteja, caldria una jornada de 13 hores diàries o mes, i això suposant que la empresa no es queda més del 20%... Un periodista uberofil afirma haver fet el trajecte Barcelona Aeroport del Prat per 9€ i que la anada havia costat 28€, prendrem aquestes xifres com a bones (amb reserves). Suposem que un trajecte el fa un taxista autònom i l’altre el conductor d’Uber, l’autònom ingressa en caixa els 28€ (s’ha de descomptar les despeses) i el de Uber sols el 80% dels 9 euros, o sia 7,2€, el taxista ingressa doncs casi quatre vegades més que el conductor d’Uber. Les despeses de combustible, amortització del vehicle i la quota dels autònoms suposem que serà la mateixa (suposant que el conductor d’Uber la pagui que com veiem no te massa marge), els impostos segur que son diferents... els taxistes autònoms treballen (legalment) fins dotze hores diàries (de 6 a 6), no conec cap taxista autònom ric... quantes hores ha de treballar un conductor d’Uber per igualar-se al sou regular d’un taxista?? 2-Tenir un algoritme com a encarregat o cap de personal la màxima (?) humiliació laboral. Difícilment pots agafar un algoritme pel coll o punxar-li les rodes del cotxe, difícilment pots negociar amb un algoritme, enganyar-lo, arribar a algun compromís o imposar els teus desigs. Estar sotmès a un algoritme et fa ser també un algoritme, et deshumanitza tan o més que estar sotmès a un artefacte mecànic, com els primers treballadors industrials a les filadores i a les sirenes de les fàbriques... Aquests treballadors al menys podien destruir-les, l’algoritme no està enlloc, és difícil de destruir. 3.-La “economia col•laborativa” ens fa desaparèixer del mapa. Quedem allunyats tan de l’explotador (la empresa situada sovint a un altra continent), com de l’explotador secundari, el que ”contracte” els nostres serveis. Perdem la condició de treballadors i la esperança de la revolució, perdem la nostra identitat. Ara sols som “empresaris autònoms” amb baix esperit emprenedor i d’escassa iniciativa innovadora, som els únics responsables de la explotació que patim. Passem a ser (i és com ens volen) invisibles per a la gent a qui “prestem un servei”, invisibles com els algoritmes que s’usen per contractar.. 4.-Aquestes “noves” formes de proguïr ens deixaran aïllats, totalment sols davant l’algoritme i el (llunyà) capital. Aquestes noves formes d’organització laboral son encara més nocives que les del treball domiciliari que patien les nostres avies, pel fet de que la distància (física i també social) entre treballadores és molt més gran. Les dones que cosien a casa estaven més properes entre elles que els conductors d’Uber a Sant Francisco, on malgrat ser centenars de treballadores i treballadors, encara no han pogut arrancar una defensa mínima contra la explotació. Lligats únicament a través de l’App (controlada per el patró) els conductors (el mateix és vàlid per la neteja, la cura de nens i gent gran, i fins i tot de mascotes) queda aïllat i per tant vulnerable a qualsevol agressió d’algú més fort, i les empreses, per molt bon rotllisme digital que despleguin, no deixen de ser organitzacions fortes, abusadores i dotades de tots els mitjans per pressionar i sotmetre. 5.-El treball en l’entorn “uberitzat” és encara més precari. La distribució de la feina la fa l’algoritme, i en alguns casos el preu de la tasca també es fixat per ell, pot variar segons l’hora del dia, la zona, el número de treballadors disposats a fer una tasca... L’acomiadament desapareix, ja que, de fet, sols cal no facilitar feines a un treballador per fer-lo desaparèixer del sistema. També, si vols guanyar un mínim, has d’estar disponible a qualsevol hora, ja que a partir d’un cert nombre d’ofertes rebutjades (sovint 3) t’expulsen del sistema, per uns dies o indefinidament. EN RESUM: Les empreses “uberitzades” tenen un cert component de bombolla financera, Uber per exemple te un valor de 31.000 milions d’euros(més que els 25.000 de Caixa Bank i una mica menys que Iberdrola que val 35.000) i tot això tenint sols uns centenars d’empleats (front 33.000 de CaixaBank i 31.000 d’Iberdrola) i cap cotxe ni conductor contractat... Malgrat això els fons risc d’inversions tenen fe en aquestes companyies i des de el 2009 han invertit 1.75 bilions de dòlars en elles (exclosos els 1.200 milions arreplegats per Uber). Aquesta xifra, segons l’autor és conservadora i segurament es pot multiplicar per 2 o més. Homejoy, per exmeple, ha rebut 31 milions de euros, Helpling 13, Handybook 8 i BlaBlaCar per, passar a estructura de pagament a comissió i de cobrament del servei, 100 milions... Sembla que la “uberitació” a vingut per quedar-se i que ve a ser com un capitalisme, primitiu brutal i opressor fins el límit on el treballador esdevé (més encara) una mercaderia, un material fungible rebutjable... un algoritme més de la app. Les “start up” “emprenedores”, “innovadores” i productives, no son més que vulgars empreses capitalistes: cobdicioses, dominadores i opressores, disposades a extreure tot el possible de la terra i les persones i a deixar un rastre de runes. Per un mon lliure i salvatge!! Més informació i enllaços a docs sobre el tema a www.negreverd.blogspot.com. També a http://negreverd.blogspot.com.es/2014/11/devat-viure-treballar-i-sobrevi http://negreverd.blogspot.com.es/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cit
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per Per un món lliure i tribal	13 gen 2015
Negreverd, vaig llegir de tu: INSURRECTES CONTRA LA LLEI DE LA GRAVETAT!!, INSURRECTES CONTRA EL SISTEMA MÈTRIC DECIMAL!! Em va semblar suggerent. A partir d'un concret apuntaves cap a un paradigma, cap a un barroer mite d'aquesta societat que pretén haver-lo superat. Sento dir-te que, als meus ulls, aquest nou escrit queda mancat d'aquella càrrega incisiva, desvetlladora. Tinc la sensació d'estar llegint la "crònica d’una mort anunciada", de que no s'està aportant res al debat del que em sembla fonamental: quines negacions denunciar i, així, plantejar camins per a l'acció?; com aprendre de l'acció per reformular-la de cara a una de nova i més vital? et tornaré a llegir amb l'esperança de tornar a glopar aire pur enmig del negre de la ciutat.

Re: Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per col·laborador	13 gen 2015
Extranya aliança entre els anarcoprimitivistes o antitercnologics i el gremi del taxi... el deliri fa extranys companys de llit. La col·laboració és quelcom inherent a la humanitat (de fet el "apoyo mutuo" kropotkinià), que hi ha de dominació en compartir un cotxe o un llit?. No es poden posar portes al camp i la economia colaborativa tirarà endevant, malgrat les prohibicions dels tribunals mercantils i les conselleries d'industria de la generalitat (uns altres estranys companys de llit). Encara s'ha d'avançar molt en la col·laboració i més encara en les tecnologies mòbils que la faran possible. No hi ha qui pari el segle XXI. Per la col·laboració i la tècnica ben emprada!! Salut i anarcocol·lectivisme

Re: Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per Enemic de la indústria	14 gen 2015
Com tu mateix indiques amb termes com "anarcoprimitivistes" o "antitecnologics" les que estem en contra del món tecnoindustrial també som anarquistes, i de fet pensem el que pensem precissament per ser-ho. A mi personalment em preocupa l'explotació de les treballadores ja que també formo part de la classe treballadora. Tinc ben clar que el progrés tecnològic és un concepte que neix de l'Estat i que sempre ha servit als seus interessos, i en aquest cas està més clar que mai. "Economia col·laborativa" significa un grapat de multinacionals (i algunes megacorporacions com Google) lucrant-se de la precarietat i explotant l'individualisme extrem d'occident. Mort a la indústria i visca la llibertat.

Re: Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per ...	14 gen 2015
deixa't de exclamar per les extranyes aliances i dona't compte que cada cop més ens controlen de forma tecnològica. Hi ha interessos comuns, això és tot. L'economia col·laborativa que es ven aquí és una eina del sistema capitalista, res a veure amb el suport mutu: una gent fa la feina i uber, en plan paràsit chupa-sang, s'endu una enorme comissió. No hi ha qui pari ell segle XXI? d'acord, endavant. Però mira on anem que cada cop tot es torna més virtual i la gent ho fa tot amb ordinadors (o smartphone) i tots els nostres moviments són més rastrejables. I que nosaltres tenim aquests privilegis per la mort i l'esclavitud de molta gent, però endavant amb el segle XXI. Hi han eines técniques que difícilment poden ser ben emprades, eines que mai produïria una societat autogestionada.

Re: Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per col·laborador	14 gen 2015
Però no tot és com dieu, el crowfunding és una manera d'endegar projectes, des de empreses innovadores fins a la reparació de Can Vies i rarament (o millor mai) és utilitzat per gegants financers co els que citeu. Les xarxes socials serveixen per fer marketing, però també han tirat endevant les revoltes de Tunissia i de Egipte. Hi ha milions de persones que intercanvien productes usats i utils a través de la xarxa i això treu un important sector del consumisme... Hi ha més espai per la col·lectivitat a la xarxa que pel capitalisme

Re: Economia col·laborativa, dominació i Uberificació... Smart vida?
per ...	15 gen 2015
la solidaritat existia abans del crowdfunding, es passava la gorra o hi havia una guardiola. Els mercats de troc també existien. Les xarxes socials alienen les persones en relacions virtuals i ens fan observables i dependents d'objectes electrònics realitzats per grans multinacionals. "Así, se le da todo el crédito de mobilizaciones como la de el Cairo a un fantasmal twitter (con menos de 15.000 registrados en la zona, de los que algunos serian adictos al régimen y otros indiferentes de diversos pelajes) o a unos blogueros de buena familia,con acceso privilegiado a la red, con una excelente formación, en muchos casos en el extranjero... y con una audiencia centrada en la diáspora egipcia y en los medios occidentales. Según este relato la gente leía un mensaje en twitter (que no tenia) y marchaba a morir a decenas en la calle en los enfrentamientos con la policía y los matones del régimen, convencidos, por lo visto, que serian “trending topic”. Seguramente por esto la conexión popular con la cybervanguardia egipcia ha sido “tan” buena como para que la mayoría haya votado masivamente por los hermanos musulmanes y los salafistas... tan cyberdemocratas ellos." Els mitjans majoritaris repetien cada dia que el facebook estava alliberant la població, que cada dia eren més democràtics. Però com sempre, si els mass media diuen que una cosa és bona cal desconfiar automàticament. Ja que ells volen una revolució 2.0 on la gent lluiti des de l'ordinador o el móvil, des de la simulació de que es creu que està lluitant per enviar tweets. Però es pot fer una revolució sentat? NO! Es combat el sistema amb les eines d'aquest? NO! I ja no parlem de la violència necessària fora d'occident per a què nosaltres gaudim d'internet i totes aquestes tonteries. Teòricament, pots fer ús lliure de la tecnologia, però les condicions en què aquesta es creada no són lliures per res, requereixen de capitalisme, globalització i destrucció del medi ambient. A la xarxa no hi ha col·lectivitat, hi ha espectres navegant en la solitud de la pantalla.