|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Oposició veïnal a la proliferació de solars buits al barri barceloní de Vallcarca
|
|
|
per A |
11 gen 2015
|
|
El 21 de gener s'acaba el plaç per al desallotjament voluntari de les inquilines d'uns immobles propietat de la macroconstructora Núñez y Navarro |
L'immoble està situat al carrer Argentera, al barri de Vallcarca del barceloní districte de Gràcia, i inclou famílies amb criatures. D'executar-se el desnonament, es preveu un posterior enderrocament per part de l'empresa propietària. Els fets esdevenen un capítol més d'una història que començà amb el Pla General Metropolità (PGM) de l'any 2002.
Expropiacions, desallotjaments i enderrocaments
Acabat de començar l'any 2005, s'ocupava la casa del carrer Argentera núm. 16 després d’estar abandonada durant més de quatre anys. El propietari era aleshores un particular, que havia marxat com a conseqüència al deteriorament del barri durant l'execució de les primeres fases del Pla Urbanístic. De fet, la denúncia per la via penal que va interposar va ser arxivada. És després d’aquest arxivament que la finca és adquirida per Josel S.L. filial de Núñez y Navarro, els quals interposen una demanda civil l'any 2008 al Jutjat núm. 31 de Barcelona. L’any 2011, la companyia presidida per Josep Lluis Nuñez ja té una sentència ferma amb una data d’execució. El dia abans d’aquesta data, i per motius desconeguts, la propietària decideix suspendre unilateralment el desallotjament.
No és fins al juny de 2014, passats 3 anys sense que Núñez y Navarro hagi executat la sentència, que arriba una ordre de desallotjament. Durant aquests 6 mesos s'estableixen converses entre les dues parts, en les que l'empresa constructora posa sobre la taula la possibilitat d'un lloguer social de 300 euros per pis més 1800 euros de fiança (6 mesos) per tal de garantir la solvència de les inquilines. Malgrat que les habitants dels immobles varen aportar nòmines i avals per demostrar la seva solvència, Nuñez y Navarro decideix trencar les negociacions i executar el llançament el 21 de gener.
Les veïnes afectades denuncien que aquesta decisió és totalment injustificada. A més, consideren que la mesura posa en perill un dels últims sectors del barri on encara es conserven “cases baixes”, construccions tradicionals d'aquest barri fins a l'ampliació de l'avinguda de Vallcarca (antigament coneguda com Avinguda Hospital Militar) aprovada l'any 2002 al PGM.
Tasques de pintura i neteja de la façana dels immobles afectats / BuscandoRespeto
Plans Urbans i Constructores
L’any 2002 es va aprovar una modificació del PGM que preveia convertir l'Avinguda de Vallcarca en un gran passeig amb habitatges nous, serveis públics i zones verdes. Per fer-ho calia llençar a terra diversos immobles: entre els anys 2002 i el 2008, l'Ajuntament va iniciar un procés d'expropiacions de les finques afectades. Paral·lelament, l'Ajuntament va iniciar l’elaboració d’un pla de millora urbana (PMU) del barri i va començar, l’any 2007, la construcció de nous habitatges a la mateixa avinguda per a reallotjar les veïnes que havien patit les expropiacions.
Tot i que l’any 2008 es van acabar les obres d’un edifici ubicat entre l’avinguda de Vallcarca i la de la República Argentina que serviria per reallotjar el veïnat expropiat del sector Farigola, l’operació de millora urbana continuava generant el descontent del veïnat, que entenien que el PMU seguia sense concretar els terminis d’execució de les obres previstes, amb la qual cosa es contribuïa a la continuïtat del procés de degradació del barri. Moltes veïnes valoraven les compensacions econòmiques que oferia l'Ajuntament com insuficients i consideraven que s'estava produint un “tracte de favor” del consistori envers les empreses immobiliàries. En aquest sentit, a mitjans d'octubre la plataforma veïnal “Salvem Vallcarca” va denunciar que l’Ajuntament havia expropiat la finca situada al número 7-23 del carrer Gustavo Bécquer, propietat de l’empresa Marial S.A. –també filial de Núñez y Navarro–, per un import quatre vegades superior al que l’empresa havia pagat per aquest terreny només cinc anys abans.
A Vallcarca hi ha un gran nombre de solars buits / Associació de veïns/nes de Vallcarca
Va ser a la tardor d'aquell any quan es va produir el desallotjament de l'Ateneu Popular de Vallcarca, que havia de ser derruït per la construcció d'un nou vial que comunicaria l'avinguda de Vallcarca amb la de la República Argentina. El desallotjament va acabar amb enfrontaments entre la guàrdia urbana i el col·lectiu que havia donat vida a aquest espai durant 12 anys.
Durant la segona meitat del 2009, amb la crisi de la construcció en marxa, van continuar els enderrocs a la zona situada entre l’avinguda de Vallcarca, el viaducte de Vallcarca i el carrer Bécquer. Els treballs van afectar una trentena de parcel·les i van suposar el desallotjament de quatre finques ocupades. L'any 2010 es va desallotjar i enderrocar el CSO La Ruinosa al carrer Argentera, que amb més de 10 anys d'història havia esdevingut una de les ocupacions més antigues al barri. L'any 2011 es va enderrocar entre altres, l'edifici on s'ubicava el famós meublé La Casita Blanca. El resultat d'aquest procés de remodelació del barri avui dia és un mapa del tram comprés entre el Pont de Vallcarca i Plaça Lesseps esquitxat per solars buits.
Salvem Vallcarca, Salvem Argentera
Davant de la nova amenaça de tenir un altre solar buit s'han alçat moltes veus al barri que s'oposen a aquest fet. Ja a l'última reunió de la Taula d'Entitats per a la Convivència i el Diàleg, celebrada el novembre de 2014, totes les entitats veïnals de Vallcarca es van oposar expressament a aquest fet. Tant, que el comissionat Miquel Esteve va contactar amb l'advocat de l'empresa propietària per aconseguir un ajornament. També a les jornades participatives “El Barri que volem” organitzades a finals de novembre per Hàbitat Urbà –entitat pública depenent de l'Ajuntament de Barcelona– l'opinió majoritària per part de les participants s'inclinava cap a la negativa a tenir més solars buits. Sí que es va mostrar una voluntat al fet que es protegís el nucli antic que encara queda a Vallcarca i del qual en son part les cases del carrer Argentera, així com plantejar usos veïnals per als solars ja existents.
Moltes veïnes no han volgut esperar que l'Ajuntament decideixi que fer amb la gran quantitat de solars existents i de manera auto-organitzada funciona des de fa anys un hort okupat al solar situat a la cantonada del carrer Argentera amb Farigola.
Per la seva banda, el veïnat afectat per l'imminent desallotjament i enderrocament de les cases del carrer Argentera van participar en la xerrada informativa del 15 de novembre, juntament amb el Grup d'Estudis d'El Coll, que reivindiquen l'antic consolat de Dinamarca i altres immobles històrics per al barri. Ja a finals de desembre, les veïnes de les cases del carrer Argentera van organitzar una jornada de rehabilitació de façanes on es van pintar les façanes dels immobles amb l'objectiu de reivindicar i dignificar el patrimoni del barri. |
This work is in the public domain |
