Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
Manifest de mestresses de casa llibertàries i cabrejades
per neta d'àvia	07 gen 2015
Dedicat a totes les àvies que en les reunions familiars aprofiten per buscar la complicitat de les seves netes rares i ovelles negres de la família per desfogar-se i expressar allò que en les seves vides han hagut de callar: «Àvia M.: oh clar, com mai m'han pagat lo que jo faig no es considera feina. I estic fent lo mateix que la dona que cuida de la teva besàvia, a la que si paguen. I què volies que fes, era separar-me o tragar. I com vols que em separés si jo no tinc cap ingrés, no he cobrat mai per la meva feina, tot i que porti tota la vida fent-la. Les dones d'ara tenen més sort perquè poden treballar, poden ser independents.»
PREFACI Aquest text ha estat escrit des de la posició de dona blanca, europea, provinent de la classe mitjana, amb accés a estudis universitaris i militant als moviments socials així com a projectes de transformació social. Així doncs, la visió sobre la situació femenina és parcial i està sotmesa a la realitat i context concrets viscuts.. Aquest text no busca representar la realitat de la dona com un tot generalitzable, però creiem no obstant que aquesta realitat és compartida per moltes persones i és a aquestes a les que busquem interpel·lar. PUNT U Hi ha moviments feministes que demanen un salari pel treball domèstic. Tot i que som conscients que aquesta demanda té un pes simbòlic més que no pas factible, que podem criticar-la per demanda reformista, creiem que des d'un punt de vista llibertari de crítica radical al sistema és una idea a estudiar dintre dels nostres anàlisis de la societat. Per què? * En aquest sistema només aquelles activitats humanes que són pagades es consideren treball. Estem fartes de que s'invisibilitzi i menysprei així tota la feina ingent que es realitza a la llar. Estem fartes també que degut a això, aquelles que estem intentant construir formes alternatives de viure basades entre d'altres coses en la col·lectivització dels recursos, siguem acusades de no treballar i de viure a costa de les companyes que posen els seus salaris a l'economia col·lectiva. * L'Estat i el capitalisme no es podrien sostenir si totes aquestes tasques no es fessin gratuïtament i desinteressada. Es per això que és important tenir en compte que en aquest sistema en el que vivim el treball domèstic gratuït ÉS una relació mercantilitzada. Per molt que vulguem construir un món on les relacions estiguin basades en la reciprocitat enlloc d'en l'intercanvi monetari, això no ens pot portar a creure que la feina reproductiva en el context actual, al no estar pagada, ja està lliure de pecat, igual que no equiparem un esclau a un voluntari en una granja perquè tots dos treballin només a canvi de menjar. * A vegades es compara la lluita pel salari pel treball domèstic amb les lluites per augmentar el salari. Aquesta comparació no té sentit des del punt que la primera desafia el rol social que se'ns inculca mentre que la segona no. Al contrari de lo que es diu, no representa una lluita per entrar en l'entramat de relacions capitalistes, ja que com hem dit al punt anterior, mai hem estat fora d'elles. El treball domèstic no remunerat és una condició necessària pel capitalisme, per tant és ja una relació mercantilitzada. PUNT DOS Està clar que el treball assalariat i la dependència d'un jefe és esclavitud. En canvi, el treball domèstic i la dependència d'un marit és considerat amor. No hi ha esclau més perfecte que aquell que no sap que ho és, i no hi ha esclavitud més ben muntada que aquella en la que no es permet a l'esclau reconèixer la seva condició. A més a més, considerem totalment contrari als nostres principis romandre impassible davant la situació de dependència i, en molts cops, submissió, que moltes dones han de professar cap als seus companys de vida. La lluita per l'amor lliure i per l'emancipació de les dones passa per la possibilitat d'aquestes de ser independents econòmicament per així poder decidir com encaminar les seves vides, tot i que aquesta possibilitat en el context actual en el que vivim passi per haver de pringar en un treball assalariat. No obstant això, nosaltres volem anar més enllà ja que sabem que no serem lliures de totes aquestes cadenes fins que no puguem construir la forma d'organitzar-nos les feines des d'una base de plena autonomia de les nostres vides i, per tant, fins que no acabem amb aquest sistema que ens aboca a l'esclavitud. També creiem que la superació de tot això passa per crear llaços d'interdependència i comunitat, sense per això oblidar la situació d'individualisme generalitzat de la que partim. PUNT TRES Denunciem la feminització del treball domèstic. Per molt que les dones burgeses i aquelles que creuen que trobaran l'alliberació mitjançant el treball assalariat no es dediquin al treball a la llar, les persones que s'encarreguen de fer-lis aquesta feina segueixen essent dones. I, normalment, dones que es troben encara més al marge: de classe baixa i/o immigrades. Per molt que alguns dels nostres companys i companyes ens intentin fer creure, això segueix sent una lacra en la nostra societat. Les tasques segueixen estant dividides per qüestió de gènere, i tot i que ens molts casos el repartiment de tasques sigui més igualitari, socialment segueixen sent menys ben valorades les tasques reproductives respecte a d'altres com ara tècniques o intel·lectuals. PUNT QUATRE Denunciem que s'hagi equiparat les feines de cura i reproducció a la «natura» femenina, a quelcom que prové del nostre instint femení a cuidar als altres. No volem dir amb això que no existeixi tal instint, però no pensem que sigui o hagi de ser exclusiu del gènere femení. No podem ser lliures d'escollir com governar les nostres vides si se'ns atribueix característiques «naturals» segons els genitals que tinguem. L'essència de la socialització de gènere és l'expectativa social que es té d'aquest gènere. Volem que totes aquelles persones que ho vulguin, puguin dedicar el seu temps tan a cuidar a d'altres persones com a participar en els espais més públics, de discussió política o decisió. Per això ens hem de desfer de totes aquelles dinàmiques que ens aboquin a rols preestablerts i estigmatitzants. PUNT CINC Creiem que com a revolucionàries ens pertoca estar presents en els espais de lluites que molts cops anomenem fragmentàries o reformistes. No només perquè són lluites que, dins del context en el que ens ha tocat viure, tenen un sentit de cara a superar les mil opressions que patim, sinó també perquè creiem que totes aquestes lluites són portes d'entrada (o sortida) cap a visions més globals i radicals des de les que construir la destrucció i re-invenció de formes de viure i relacionar-nos basades en l'autonomia i l'amor. Recolzem doncs les vagues de cures per tot lo anterior i perquè creiem en el seu potencial com a lluita en tant que rebutja el rol que el sistema ha dissenyat per nosaltres pel fet de ser dones. Aquestes lluites es segueixen veient com «coses de dones» degut a una falta de comprensió de la peça cabdal que el treball domèstic no remunerat implica pel sistema, de la mateixa manera que ho implica el treball assalariat, degut a una interpretació reduccionista de l'abast i dels mecanismes necessaris pel funcionament del capitalisme-estatisme, i a la continuació contemporània de fer invisible tot allò que afecta principalment o exclusiva a les persones de gènere femení.
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more