Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
"La premsa radical de la Vila de Gràcia. I Part, segle XIX" artículo de Aldarull en la Metxa nº2
24 des 2014

"La premsa radical de la Vila de Gràcia. I Part, segle XIX" artículo de Aldarull en la Metxa nº2
tierra_y_libertad.jpg
foto_1.jpg
Gràcia sempre ha estat un dels llocs més actius a nivell polític i social, cosa que es tradueix en la gran profusió que ha tingut la premsa obrera i revolucionària feta a la Vila. Com és ben sabut, la Vila de Gràcia va ser un municipi independent des del 1850 fins el 1897, quan va ser annexionada definitivament a Barcelona.

La Vila tenia un component obrerista molt marcat, ja que era seu de nombroses fàbriques i tallers que empraven a milers de treballadores i treballadors. En quant al seu caràcter popular i combatiu destaca la històrica Revolta de les Quintes de 1870, en què el jovent del poble es va negar violentament a ser reclutat per l'exèrcit, fet que es va seguir d'un setge de sis dies sobre Gràcia, del 4 al 9 d'abril. Aquest proper mes d'abril es compliran 144 anys d'aquells fets.

Respecte a la premsa de l'època hem de recordar, en primer lloc, el setmanari crític i satíric “La Campana de Gràcia”, creat tot just després de la Revolta, el 8 de maig de 1870. Es va dir La Campana perquè, durant la Revolta, el campanar de l'actual Plaça de la Vila no va parar ni un sol moment de tocar. El periòdic es faria molt famós degut al seu furibund anticlericalisme, al seu criticisme de la situació política de l'època i a la seva línia republicana federalista (des de començaments del segle XX aniria tornant-se cada cop una mica més catalanista). El setmanari va durar, malgrat patir molta censura i ser confiscat i prohibit en diverses ocasions, fins el 1934, amb una tirada superior als 3.000 exemplars. Els 64 anys del setmanari el van consagrar com el degà de la premsa de la Vila.



La I Internacional (l'Associació Internacional dels Treballadors) també va crear la seva pròpia premsa. El 1872, es van editar a la Vila diversos números de “La Revista Social”, òrgan oficial de l'AIT, la qual cosa posa de manifest la importància d'aquest municipi en la constitució del moviment obrer català i espanyol. De fet, el diari tindria la seva seu a la Vila des del novembre de 1872 fins l'agost de 1873 (durant la República federal espanyola) data en la qual passaria a editar-se a Barcelona. Els seus editors van ser José Viñas García, Francesc Abayà i Rafael Farga Pellicer, tots tres membres de la Internacional.

Però serà durant la dècada dels 1880s quan el moviment obrer del barri anirà agafant un caràcter anarquista més explícit. Eren veïns del barri els quals van dur endavant aquesta premsa militant. A més a més, cap al 1890, aquest entorn llibertari aniria confluint amb activistes llibertaris d'altres països, especialment italians, com ara Errico Malatesta, Paolo Schicchi o Francesco Momo, tots tres habitants de la Vila. Moltes vegades es tractava d'iniciatives individuals a les que ajudaven un grup de persones col·laboradores. Però el seu àmbit transcendia sovint els límits de la Vila arribant a ser fins i tot publicacions de referència pel moviment sindical o anarquista internacional.

Un exemple d'aquesta premsa de finals del segle XIX, va ser “Tierra y Libertad”, de l'any 1888-89 (no s'ha de confondre amb el “Tierra y Libertad” que va començar a ser editat a Madrid el 1899, i que d'alguna manera encara continua avui com a òrgan de la FAI). Tenia una periodicitat quincenal i va durar 23 números, tots editats a Gràcia. Aquest periòdic va ser publicat a iniciativa de Sebastià Suñé. Una altra publicació anarquista feta a la Vila va ser “La Justicia Humana”, editada dos anys abans, el 1886. Els revolucionaris italians van editar “El Revolucionario”, el 1891, que va durar poc degut a la seva prohibició. La seva obra va ser proseguida per “El Porvenir Anarquista”, publicat a finals d'any. Tot i que eren publicacions de poc recorregut tenien tirades molt grans, d'uns 4.000 exemplars.

Altres capçaleres de la Vila van ser “El Diario de Gracia”, “L'Escut de Gràcia”, “La Tranca”, “El Eco de Gracia”, “La Cotorra”, “La Linterna de Gracia” que era premsa feta a la Vila i on podem observar com algunes tenen caràcter republicà, altres humorístic i altres crític (tot i que també hi havia premsa clerical i reaccionària). També hi va haver un parell de publicacions de caràcter catalanista com ara “Las Barras Catalanas” o “L'Esperit Català”.

Fins aquí aquest breu recorregut per la premsa del segle XIX, que esperem desperti interès pel passat combatiu del lloc on estem. En un altre número esperem poder descriure la premsa obrera i radical del segle XX.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa