|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
[Baix Maresme] Comunicat i crònica de la concentració del passat divendres a Mataró
|
|
|
per Solidarixs |
22 des 2014
|
|
El passat divendres 19 de desembre, una cinquantena de persones es van concentrar als voltants de l'estació de la Renfe de Mataró per exigir la immediata sortida de presó de les 7 companyes anarquistes segrestades per l'estat. |
El que va començar sent una concentració, va donar pas a una curta però intensa manifestació pels carrers cèntrics de la ciutat. Els solidaris i solidaries no vam parar ni un sol moment de donar crits de suport a les 11 companyes, descarregant d'aquesta manera una petita part de la ràbia continguda generada arrel de les detencions i posteriors excarceracions.
Algunes botigues i els carrers de la ciutat per on va passar la manifestació solidaria van quedar plenes de paperetes on es podien llegir frases com: 'llibertat anarquistes per lluitar', 'ni culpables, ni innocents, anarquistes simplement' o 'solidaritat amb les 7 anarquistes preses per l'operació pandora', entre d'altres.
A la capçalera, les companyes duien una pancarta amb la frase 'Capital bandoler, Estat terrorista, mai es rendirà, la lluita anarquista'.
La manifestació va acabar amb la lectura d'un comunicat, el qual es va anar repartint durant tot el recorregut. Us el deixem tot seguit aquí sota.
-----------
La matinada del passat 16 de desembre, una Macro-operació anomeda Operación Pandora, coordinada entre el cos dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil, i sota la direcció de l'Audiència Nacional, dóna lloc a més de deu registres a domicilis particulars. A més a més, l'Ateneu Anarquista del Poble Sec i l'Ateneu Llibertari
del Palomar (Sant Andreu), així com la Kasa de la Muntanya, són assetjats i saquejats, concloent d'aquesta manera amb la detenció d'11 persones repartides entre les localitats de Barcelona, Sabadell, Manresa i Madrid.
Tot seguit, el circ mediàtic posa en marxa la seva funció, reproduint punt per punt els comunicats policials i deixant caure alguna filtració, presentant d'aquesta manera aquest cop repressiu com una operació contra la gran amenaça del “terrorisme anarquista violent”.
Finalment, ahir dijous, i després de passar a disposició judicial, es decreta la presó preventiva sense fiança per a 7 d'elles, quedant només d'aquesta manera 4 en "llibertat".
No entrarem en el joc del Poder fent valoracions sobre la innocència o la culpabilitat de les nostres companyes, i més no sabent avui en dia quins són els fets materials pels quals el jutge Bermúdez va ordenar la seva detenció. Resulta, si
més no curiós, que els únics materials confiscats hagin sigut propaganda política, ordinadors, escrits i objectes personals.
Pot semblar quelcom inesperat que es posi en marxa una operació d'aquesta magnitud contra l'entorn llibertari i antiautoritari; malgrat això, només cal llegir una mica entre línies en els titulars apareguts als diversos mitjans burgesos, o observar altres cops repressius ocorreguts en els darrers anys, per veure que no fan falta grans fets per enviar a presó a aquelles persones que participen activament a les lluites contra l'actual sistema de dominació.
Perquè per nosaltres, el que està clar, és que la veritable raó per la qual les companyes es troben avui en dia a presó, ve donada per la seva trajectòria política i la seva participació en diferents projectes i lluites anarquistes, així com la seva implicació i solidaritat activa amb les companyes Mónica Caballero i Francisco Solar, segrestades i en presó preventiva des del novembre de l'any passat sota l'acusació de ser els autors materials de posar un artefacte explosiu a la Basílica del Pilar de Zaragoza, així com en la preparació d'una acció semblant al Santuari de Montserrat, acusant-los a més a més de formar part del 'Comando Mateo Morral'.
Està clar que l'existència de la suposada organització “terrorista anarquista” de la
qual s'acusa a les 11 companyes és més que dubtosa, on a parer nostre, tot plegat sembla més aviat un pretext i una excusa per acabar d'apuntalar tot aquest panorama repressiu que s'ha dut a terme en aquest últim any a l'Estat Espanyol contra les companyes anarquistes. El que no es pot negar, és que les anarquistes sempre constituiran una amenaça per al Poder, ja que al cap i a la fi, el nostre objectiu final serà sempre el d'acabar amb ell i amb qualsevol forma de reproducció d'aquest.
Aquesta operació policial no busca una altra cosa que enviar un missatge clar a totes aquelles persones que creuen que lluitar és l'únic camí, i que només acabant amb el règim actual d'imposició, a través de l'autoorganització al merge de les institucions, l'autogestió i l'acció directa, es podrà d'una vegada per totes gaudir
d'una vida en llibertat, on la igualtat i l'absència d'explotació i misèria acabin sent
una garantia.
Totes nosaltres sabem que aquí l'únic terrorista és l'Estat i els seus vessals i guardians que torturen i colpejen obertament, dotant-se d'aquesta manera de mecanismes de control i repressió cada cop més sofisticats, com és per exemple, la nova Ley de Seguridad Ciudadana, votada i aprovada fa tot just una setmana al
Congrés dels Diputats. Nosaltres també sabem que aquí l'únic terrorista és l'Elit Econòmica Mundial, que per mitjà dels seus mecanismes de control de l'economia sotmet a milions de persones a la més absoluta misèria, quedant-se sense casa, veient com els seus sous es redueixen, perdent els seus llocs de feina,...i
mentrestant, ells lucrant-se cada cop més explotant fins a l'última gota els recursos naturals mundials, important-lis gens ni mica les conseqüències negatives que això provoca per la conservació del planeta on vivim. Totes nosaltres sabem que els terroristes són aquells que des dels seus despatxos dictaminen polítiques que
impedeixen que les persones puguin circular lliurement, fent-les d'aquesta manera esclaves de per vida pel sol fet de néixer en un territori determinat. I així, un sense fi que demostra realment qui són els veritables terroristes.
La historia parla per si sola, mostrant-nos que des de sempre ser anarquista ha suposat fer front a tot tipus d'obstacles, on milers de persones lluitadores han pagat molt car, fins i tot amb el preu de la seva vida, els seus anys de lluita frontal contra l'estat. Per tant, és ara mes que mai, el moment de prendre posicions.
Nosaltres tenim clara quina ha de ser la nostra resposta: primer, recolzar als companys i companyes segrestats, trencant d'aquesta manera l'aïllament perquè això no suposi la fi de la seva participació en la lluita; i segon, i de manera conjunta, continuar amb els diferents projectes amb més convenciment que mai, difonent i posant en pràctica les nostres idees fins a l'últim moment i passi el que passi.
Perquè si alguna cosa tenim clara, és que només tensant el present ens aproparem a tot allò que perseguim.
Força i coratge per les companyes anarquistes empresonades.
Res ha acabat, tot continua.
Fem que visqui l'Anarquia.
19 de desembre de 2014
Algunxs Anarquistes del baix Maresme |
This work is in the public domain |
