Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Murs populars contra el segrest del jovent basc
17 des 2014
Formats per primera vegada a l'abril de 2013 a Donostia, aquests s'han anat repetint arreu del País Basc com a forma de desobediència civil contra les amenaçades de detenció
gg151214169-650x432.jpg
Jone Amezaga, jove de Errogoiti (Bizkaia), va ser condemnada a divuit mesos de presó, acusada d'enaltiment del terrorisme per penjar una pancarta amb l'anagrama d'ETA al Gaztetxe del seu poble. Tot i no tenir cap antecedent, el Suprem va decretar l'ingrés a la presó de la jove. I un pas més enllà, l'Ertzaintza, sense cap necessitat, va demanar una ordre de detenció que la justícia no havia considerat necessària. El despropòsit va acabar dilluns amb la detenció violenta d'Amezaga al mercat de Gernika, on l'Ertzaintza va deixar unes quantes ferides, entre elles una dona de 94 anys.

Què hi feia Amezaga al mercat de Gernika si sabia que podia ser detinguda? “He decidit viure lliure i això serà possible gràcies al compromís de la gent. Si em detenen, que siguin ells qui ajupin les orelles, no nosaltres”, va dir abans d'aparèixer al mur popular que es va crear aquest cap de setmana a Gernika per permetre que Amezaga pogués sortir al carrer i estar amb els seus.

No és el primer mur amb el qual el jovent basc tracta d'evitar la detenció i l'empresonament dels seus. És una dinàmica inaugurada l'abril de 2013 a Donostia, on es va formar el primer mur humà per evitar o almenys cridar l'atenció sobre la detenció de sis joves de la ciutat. Una iniciativa que ha tingut rèpliques sonades com les de Ondarrua, quan tot el poble es va arreplegar a un pont per evitar la detenció d'Urtza Alkorta. També Iruñea i més recentment Loiola han acollit diversos murs populars.

Salvades les distàncies, els casos tenen en comú que les protagonistes, la majoria són joves condemnades o processades per pertinença al moviment juvenil, víctimes del temps del “tot es ETA” i acusades molt sovint a partir de declaracions extretes en detencions incomunicades. Dit d'una altra manera, mitjançant la tortura que moltes d'elles van denunciar al seu dia i han tornat a denunciar davant dels jutges.

Nou temps obert al País Basc

Tenen en comú també la desobediència civil i la resistència passiva com a mitjà de protesta, en escenaris als quals les amenaçades de detenció reben el caliu de centenars d'activistes que les envolten per fer més difícil la detenció. Complicació encara més gran en casos com els de Loiola, on totes les participants es van disfressar per complicar la identificació. Això si, tots els murs humans han acabat amb la intervenció violenta de l'Ertzaintza, als casos de la Comunitat Autònoma Basca, o de la Policia espanyola, al cas d'Iruñea.

Es tracta de dinàmiques pròpies del nou temps obert al País Basc arran de l'anunci del cessament definitiu de les accions armades per part d'ETA ara fa tres anys. Fart de veure's obligat en moltes ocasions a fugir per tal d'evitar judicis i empresonaments, el jovent va decidir posar el mirall davant la societat i qüestionar, amb els murs populars, la lògica dels macrojudicis polítics contra les joves activistes. Així, les pràctiques dels murs humans han acompanyat a les diverses campanyes que sota el paraigua genèric de “Libre” han denunciat els diversos macrojudicis celebrats els últims mesos.

L'últim d'ells (fins ara) està a punt d'acabar a l'Audiència Nacional. A la banqueta han assegut durant més de dos mesos 28 joves –cinc d'ells detinguts al mur humà de Loiola el passat mes de setembre. Ahir, per sorpresa, la Fiscalia va retirar tots els càrrecs a dotze dels acusats, mentre els altres setze esperen la decisió final del jutge. La majoria ja va passar preventivament a la presó prop de dos anys i molts d'ells van denunciar unes tortures acreditades al llarg del judici per un grup de psicòlegs que els van practicar el Protocol d'Istanbul. No va passar res. Al juny 40 joves més van ser declarats innocents després d'haver patit tortures i empresonaments pels quals l'Estat només respon si, com ja ha passat en més d'una ocasió, les sentències d'Estrasburg l'obliguen.
Mira també:
https://directa.cat/murs-populars-contra-segrest-del-jovent-basc

This work is in the public domain

Comentaris

Per unes altres maneres de fer...
18 des 2014
https://www.youtube.com/watch?v=UlH5YE6g3uY#t=11
Sindicato Sindicat