|
|
|
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder : amèrica llatina |
|
terrorisme, anarquistes, democrates, pressupostos i eleccions, ens volem atemorits i amb la paperete a la boca per posarla a la urna
|
|
|
per llibertaris, anarquistes i acrates. |
17 des 2014
|
|
Despres del trance vuddu del 9 nov., el desplegament de 400 mossos en formacio militar per els carrers, i ara el paripe dels pressupostos, com aperitiu de les eleccions El líder d'ERC reclama que abans d'acabar l'any s'anunciïn unes eleccions anticipades i el president de la Generalitat l'adverteix que només ho farà si es "convenç" que servirà com a plebiscit sobre la independència |
|
|
|
I no se pas perque ens quiexen (que dia passa any empeny), no es varia substancialment res i els de sempre podem seguir manant de la mateixa menera, nomes amb la variant del "cracks" de la cup per a distraccio del poble. D, un poble ja cansat i decepcionat, que per una banda te aLIENADA l,atencio per coses que no le importen de debo i l,alicient de les quals es mes aviat fabricat artificalment per els mitjan de comunicacio, que aixi segueixen servint les necesitats del poders pujolistes. I per altre banda se sent frustat en aquelles coses materials i etiques a les quals si que s,enfeudaria, amb el resultat en que la desigualtat se va radicalitzan-se mes i mes en profundidat.
ha estat escamotejada no solament la protesta social sino la mateixa ruptura amb el pujolisme.
La connivencia dels partits d,esquerras ha permes que els de CIU seguissim en llocs clau del poder quan la facana pujolista, ja despassada historicament, era de permanencia inviable. Han estat els partits d,esquerra, amb ben pocs aventatges reals, els qui han donat la oportunitat de refer aquesta facana amb la pintura soberanista, sense que els estandants aguessin de fer forcos trasllat. I les poques concesions obtingudes mes aviat han beneficiat l,existencia d,aquets maeteixos partits, que asbocarse en un servei veritable del poble. El poble ha estat una vegada mes marginat i menystingut.
Encara son aquets partits apuntaladors de les aligarquies dominants, els que de mica en mica van adaptar-se a una situacion en principi nomes tacticament consentida. I van fent-se seves, gradualment i amb el satrapa de erec homenatgador del badia, totes les consignes de la reaccio: consens, antianarquisme,repressio i pacto social.
Una petita mostra, prou significant, no obstant per entendre con treballen per no canvia res de substancial, la tenin ara de cara a l,aprovacio dels pressupòstos,de la ciutat de barcelona i del parlament catala, en el primer cas, ahon l,inovidable trias, pujolista visceral, complice de la corrupcio pujolista i repressor, un peraonatge que fa tres dies anava del bracet del jordiPujol, tot un rastre ominos que ara els partits d,esquerra deuen pensar que podran digerir, potser per fer real allo que diuem, que el poble per ser bo cal que s, empassi un gripau viu cada dia. I que dir del repart en el parlament del satrapa artur i el satrapa jonqueras i su eterm paripe, que si nadal que si eleccions, que si llista que si conferencia, ja se sap un seguidor de jordi pujol el altre dels germans badia, tot un exemple de viure sense escrupols.
Potser als anarquistes segueix ofegant-los l,etica. Segurament per algu son terroristes i malparits, en cal emporcar-se continuament de possibilisme i entendre con unica moral la de l,exit inmediat i sense escrupols com fa la cup. potser sigui veritat, en algu sector, que els pobres i humilliats, son un fastic i una nosa, que encara els reprimin poc i cal acentuar be la repressio, per cal de no barrejar al debil dels poderossos. pot ser fins i tot, interesa que aquets explotats ens tornen rabiuts, per escamentar-los, sino de dema i de una vegada, per trenta anys mes. Pero aquestaa "purria llibertaria, a forca de garrotadas i d.esclafaments, ha apres algunes coses, que es inutil la via electoral, i que el futur no es introduir una papereta en una urna, i que a diferenciad,altres benestants, estem dispossats a no deixar-nos enredar per ningu, ni per res,i propiscis a pagar per la llibertat el preu que calgui. |
This work is in the public domain |
