|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Les retallades en el dret a protesta que suposaria la "Llei Mordassa"
|
|
|
per a |
17 des 2014
|
|
Organitzacions, plataformes i moviments socials continuen accions i mobilitzacions a l'espera que el "Proyecto de Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana" passi l'últim tràmit al Senat. N'oferim una anàlisi abans de l'aprovació definitiva. |
Infraccions lleus i infraccions greus
La nova llei preveu, segons la seva "incidència" sobre la seguretat ciutadana, tres tipus d'infraccions. Les multes van dels 100 fins als 600.000 euros.
Faltar al "respecte" o "consideració" d'un agent de les forces i cossos de seguretat "en l'exercici de les seves funcions" o enregistrar-ne alguna de les actuacions. Ocupar entitats bancàries o d'altres immobles. “Manifestacions no comunicades o que hagin estat prohibides”, “no complir amb l'itinerari marcat prèviament en una mobilització” o “escalar edificis o monuments sense autorització”. Són algunes de les infraccions "lleus" que podrien suposar una multa de fins a 600 euros.
La multa, d'altra banda, podria arribar fins als 30.000 euros pel que fa a les infraccions "greus". Formen part d'aquesta consideració obstaculitzar la via pública amb mobiliari urbà i manifestar-se davant les seus del Congrés, Senat o parlaments autonòmics. El mateix ocorre si es provoca una "pertorbació greu" de la "seguretat ciutadana" i amb la negació a identificar-se, els actes de “desobediència o resistència a l'autoritat” o l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de la policia. A tot això se sumarà la legalització de les devolucions en calent a Ceuta i Melilla, una mesura que ha estat criticada, entre altres, pel comissari de drets humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, i que contradiu tant l'actual llei d'estrangeria, com la mateixa Constitució Espanyola i el Conveni Europeu de Drets Humans.
La llei incorpora a la via contenciosa administrativa faltes que fins ara es resolien per la via penal / Víctor Serri
Tampoc es podran celebrar manifestacions en “instal·lacions o estructures que prestin serveis bàsics per la comunitat”. En aquest cas, si se n'obstrueix el funcionament, la infracció podria arribar a ser tipificada com a molt greu, amb una sanció de fins a 600.000 euros per a les persones promotores o organitzadores.
Desobediència i vies legals contra una "llei il·legal"
Tot i que l'aprovació al Senat es considera ja un fet, donada la majoria absoluta del Partit Popular, des de la plataforma Nosomosdelito –formada per més de 80 col·lectius de ciutadans, activistes i juristes contra la llei mordassa i la reforma del Codi Penal– encara es té esperança i es continuarà pressionant des del carrer. Alba, una dels seus membres, confirma que a les mobilitzacions convocades a Barcelona i Madrid el proper dissabte 20 de desembre s'hi estan afegint moltes més: "es preveu que el projecte arribi al Senat a finals de febrer o març, i nosaltres pensem que encara podem parar-lo".
Malgrat que no s'ha establert una estratègia d'actuació en cas que s'aprovés la llei, sí que es contemplen mecanismes per combatre-la. "El principal seria la desobediència civil contra una llei que considerem il·legal, però també es podria presentar recurs al Tribunal Constitucional, acollir-se al Dret de Petició al Congrés mitjançant signatures o adhesions, acudir al Defensor del Poble, continuar adreçant-nos a organitzacions internacionals de drets humans i formar un lobby de pressió a Europa".
Seguretat al Govern, inseguretat al carrer
La llei mordassa s'aprovava tot just un dia després del 66è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, un més dels nombrosos tractats ratificats per l'Estat espanyol en aquesta matèria. S'aprovava, també, després que les dades dels anuaris estadístics del propi Ministeri de l'Interior afirmessin que “de les més de 87.000 manifestacions celebrades a Espanya els dos últims anys, s'han produït incidències en menys de l'1% de casos”. Uns resultats que recolzen la percepció ciutadana recollida pel CIS, segons el qual, la (in)seguretat ciutadana no és una de les preocupacions prioritàries de la gran majoria de ciutadans: representa l'1,7% davant el 77% de persones preocupades per l'atur.
Qui podria estar preocupat per la seva seguretat és el propi govern popular, que amb la nova llei pretén sancionar i restringir aquelles accions de protesta que amenacen les seves accions de govern, mètodes que ONG i moviments socials han utilitzat els últims anys per reivindicar-se i, en alguns casos, aconseguir guanyar algunes lluites. "Ho demostra el fet que s'hi han inclòs moltes conductes no sancionades fins ara, com aturar un desnonament, manifestar-se davant una sucursal bancària o dins d'un equipament públic, com pot ser un centre d'atenció primària", afirma Anaïs Franquesa, advocada de Rereguarda en Moviment.
Per Franquesa, la Llei de Seguretat ciutadana no canviarà les formes de protesta: "si s'ha aprovat és perquè tenen por, perquè alguna cosa s'està fent bé". Tot i així, reconeix que serà una eina de control molt poderosa per les autoritats, ja que "moltes conductes i accions que fins ara els jutges consideraven emparades dins els drets de manifestació o expressió es trauran de l'abast dels jutjats i serà un agent dels cossos de seguretat de l'Estat qui imposi la sanció, i la mateixa administració qui resolgui el procediment".
Sancionar els ciutadans sense passar pels tribunals
La nova llei eliminarà faltes que fins ara es resolien per la via penal –a través dels jutjats– i les incorporarà, juntament amb d'altres de nova redacció, a la via contenciosa administrativa, en la qual el ciutadà acusat no té dret a un advocat d'ofici i si vol presentar al·legacions se l'ha de finançar un de la seva butxaca. Una vegada esgotada aquesta via, i en cas de voler portar el seu cas fins al tribunals –on, depenent de la renda mínima, sí que es pot tenir dret a un advocat–, també és el denunciat qui s'ha de fer càrrec econòmicament de tot el procés. En aquesta via administrativa sancionadora tampoc existeix la presumpció d'innocència, sinò que és la Policia qui té pressumpció de veracitat i, per tant, és l'acusat qui ha de demostrar que no és culpable. Tot el contrari de la via penal, on qui denúncia és qui ha d'abonar les taxes obligatòries que suposa presentar una querella i demostrar la veracitat dels actes denunciats.
La nova llei sanciona fotos com aquesta / Ariana Nalda
Franquesa entén que aquesta solució sancionadora va començar a implementar-se a Catalunya ja al 2011: "amb l'arribada de Convergència i Unió a la Conselleria d'Interior es nota un augment de l'ús de les sancions administratives a través de la Llei de seguretat ciutadana vigent des de 1992, l'anomenada llei Corcuera".Tot i així, el 2013 la Conselleria va començar a imposar multes a través de l'ordenança de Civisme de Barcelona - que en casos de desobediència pot arribar als 3.000 euros de sanció-, "com hem vist en el cas de Can Vies". En el redactat de la nova llei de seguretat ciutadana, consta que des del "Grup Parlamentari Català (CIU), s'instava al Govern a promoure la modificació de la llei de 1992". Rereguarda en Moviment per la seva banda, demostra intenció de "mostrar, almenys, que aquest nou canvi és inassumible, que no el podem acceptar, que ho deixa tot en mans de les decisions arbitràries dels agents". Tot i que, reconeix, "haurem de ser més creatius, seguint l'exemple d'iniciatives com la de la Comissió Legal Sol".
Franquesa es refereix al Manual d'emergència i autodefensa contra les multes Burorresistiendo, presentat per la Comissió legal sortida del 15M que considera que, des de 2011, s'ha produït "una constant escalada repressiva de la ciutadania a base de sancions administratives emparades en suposades desobediències o desordres, que només persegueixen desincentivar els ciutadans d'acudir a reunions o manifestacions". Fins ara, des de Legal Sol s'havia assumit la defensa d'aquestes sancions, "un total de 1.017 durant 4 anys de protestes", i en la majoria dels casos anul·lades "per no ajustar-se a la legalitat vigent o per vulnerar drets fonamentals". No és només la falta de recursos per assumir noves demandes el que ha portat el col·lectiu a presentar aquest manual "d'autodefensa", sinò la voluntat d'oferir "una crítica política al sistema" i generar "una visió alternativa del Dret".
SOS a Europa com a “víctimes potencials”
Per David Bondia, professor de dret internacional públic i Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona i director de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, les estratègies possibles de lluita contra la llei mordassa passarien sobretot per recòrrer a tres vies legals. Que des del Parlament espanyol “es presentés un recurs d'inscontitucionalitat contra algunes parts de la llei que contradiuen tant la Constitució espanyola com el Dret Internacional”, o que aquesta mateixa qüestió es fes arribar al Tribunal Constitucional a través dels jutges, quan se'ls presentessin casos en els quals “un magistrat tingués dubtes a l'hora d'aplicar una sentència, o considerés que la solució que planteja la nova llei és desproporcionada i no respecta els drets recollits a la Carta Magna.”
I si la justícia espanyola no respon, sempre queda la opció de dirigir-se a Europa, bé esgotant les vies legals espanyoles, bé presentant-se abans de ser acusat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans com a “víctima potencial” d'una llei que vulnera els drets humans. Aquest mecanisme innovador, segons Bondia, “és una possibilitat que encara s'està estudiant malgrat tenir alguns precedents, com el cas KLASS d'escoltes telefòniques a Alemanya i el de l'Associació pro-avortament a Irlanda del Nord”.
Bondia també considera important exigir als futurs candidats al govern que deixin clar quines parts de la futura llei derogarien, en cas que el PP l'aprovés, “perquè estigui qui estigui al govern s'acabarà beneficiant d'una norma que tindrà controlats els moviments socials.”
Devolucions en calent, expulsions sumaríssimes
"Els estrangers que siguin detectats a la línia fronterea de Ceuta i Melilla intentant creuar la frontera de manera no autoritzada i clandestina, flagrant o violenta seran rebutjats amb la finalitat d'impedir la seva entrada il·legal a Espanya". Aquest és el text que el PP vol incloure en forma de Disposició adicional, reformant la Llei d'estrangeria per legalitzar les expulsions d'immigrants de manera massiva i il·legal.
És una de les propostes més polèmiques de la nova llei i, segons David Bondia, la part que més ràpidament podria tombar-se, per ser la que viola més directament tot el dret internacional i en vista de l'examen del Consell de Drets Humans de l'ONU a Espanya previst pel primer semestre de 2015. "Ja es parla d'expulsions sumaríssimes, equiparant les devolucions en calent a les execucions sumàries, les que es produeixen sense seguir els procediments i garanties legals. Donat que molts dels immigrants que intenten entrar a Espanya s'enfronten a la mort si tornen al seu país d'origen, expulsar-los seria equivalent a condemnar-los a mort".
Desde Tanquem els CIEs, Mireia Vehil confirma que la Plataforma se sumarà a la manifestació del proper 20 de desembre i continuarà la campanya mediàtica com fins ara. També, a través de la campanya Desobediència2014.
Professionals del carrer
Paradoxalment, des de l'esclat de la crisi, el pacifisme de les protestes a l'Estat espanyol ha sorprès molts analistes a nivell internacional mentre han augmentat les denúncies per les actuacions dels cossos de seguretat de l'Estat. Davant la impunitat de les accions policials, ja ha aparegut una coalició d'activistes a nivell estatal que pretén crear una xarxa de suport, formació i denúncia per protegir defensores de drets humans, periodistes i activistes dels atacs a què estan exposades a l'hora de fer la seva feina: Defender a quien defiende. Segons Thais Bonilla, "ens cal tenir mil ulls, mans i caps treballant contra la repressió i la limitació de llibertats". |
This work is in the public domain |
|
|
