|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
"Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
|
per Mónica Caballero |
09 des 2014
|
|
Paraules de Mónica Caballero des de la presó de Brieva, Novembre de 2014. |
|
Les properes dates s'acosten carregades d'intensos sentiments. Per un cantó està l'aniversari de la irreparable pèrdua de Sebastián* al Desembre i ara al Novembre es compleix un any de la meva detenció.
Recordo quan em van comunicar la mort de Sebastián, va ser com una galleda d'aigua freda (mala companya a les fredes nits madrilenyes). La pèrdua de qualsevol company/a sempre és un esdeveniment horrible, [però] avui puc mirar aquest succés i sentir-me orgullosa d'haver tingut un company tan digne.
Recordar als i les germanes és un exercici necessari per aquelles que construïm una realitat diferent, sinó ho fem nosaltres només ens queden les fitxes policials i reportatges de carronyers periodistes. La caiguda d'un/a antiautoritària en aquesta guerra contra allò establert no pot ser només motiu de tristesa, també ens crida a seguir el seu exemple i, al meu cas, és una immensa alegria recordar la bella vida de qui no va voler sotmetre's prenent el cel per assalt. Encara que soni repetitiu, "Angry" vius a la nostra memòria.
Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment.
En aquests moments on m'emocionen els records aprofito per fer un breu anàlisi de la meva situació. Començo amb una repassada d'allò que va motivar la meva detenció.
El dia 13/11/13 la policia em va detenir amb el meu company i 3 persones més;
ens imputen la col·locació d'un artefacte explossiu, detonat a l'Octubre de 2013 a la Basílica del Pilar (Zaragoza), conspiració per un segon atemptat, aquest hagués tingut lloc al monastiri de la Verge de Montserrat (Barcelona), i pertinença a banda armada. Tot això dins de la Llei Antiterrorista.
L'organització a la que se'ns adjudica pertinença és el Comando Insurreccional Mateo Morral, aquest grup s'ha atribuït la col·locació de dos artefactes; un a la Catedral de la Almudena (Madrid) i el del Pilar (Zaragoza).
Extranyament la imputació inclou la pertinença a FAI-FRI i GAC (Grupos Anarquistas Coordinados), quan en les reivindicacions dels artefactes no es fa menció a cap d'aquestes sigles.
Una de les motivacions més decissives per l'actuar dels aparells repressius espanyols van ser els informes dels seus parells xilens; en quant vam trepitjar terra ibèric (Francisco i jo) la policia xilena va fer tot el possible per venjar el ridícul que van fer amb el "Caso Bombas", on ambdós vam sortir absolts. Les paraules de Sebastián Piñera, qui era president de Xil·le al moment de la nostra detenció, al Ministre d'Interior espanyol reafirmen el que dic.
L'acusació que cau sobre mí i Francisco està per sobre de si som els autors materials dels fets. Encara que els aparells judicials mai ho reconeixeran, l'acusació és totalment política, la única certesa que tenen és que som anarquistes. Mai he renegat de les idees que propago i això ho castiguen.
No besaré la seva creu d'arrepentiment, camino tranquila tenint la certesa de que lluito pels ideals més nobles i que no acabaran amb les idees i pràctiques antiautoritàries.
Armant el nostre camí, sense transigir ni negociar. No pararem fins acabar amb totes les gàbies.
Mort a l'Estat i visca l'Anarquia!
¡Muerte al Estado y viva la anarquía! |
Mira també:
https://publicacionrefractario.wordpress.com/2014/11/21/espana-nos-separan-las-distancias-nos-une-el-sentimiento-escrito-de-la-
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per antiV |
09 des 2014
|
Osea que por poner un petardo y petar 4 bancos de una iglesia os comeréis años de talego. Bien pensado, sois superútiles en la cárcel.
Mientras Estados Unidos y Grecia arden cada noche aquí solo hablamos de la Anarquía y de lo guai que es. |
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per uno |
09 des 2014
|
Qué fácil es hacer leña del arbol caído y meter mierda anónimante por Internet, sobre dos personas que estan presas y no pueden defenderse de tus tonterías.
Hablar de la anarquía y lo guay que es lo harás tú, otros te puedo asegurar que nos dejamos los huevos en intentar que esto tire pa'lante, haciendo curro de todo tipo, en ateneos, barrios, curros, contra racismo de estado e institucional, sobre vivienda, sanidad, y sí, por supuesto, cuando lo consideramos oportuno, dando caña y prendiendo las calles. Que no se si te acuerdas, pero en esta ciudad hace poco hemos vivido varios dias consecutivos de disturbios, tal vez estabas demasiado ocupado metiendo mierda por Internet y te lo perdiste. Payaso. |
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per antiV |
09 des 2014
|
allá estuve tambien igual que varias miles de personas. Mientras me pegaban un buen palo los mossos eché de menos a los superpuristas anarcos que nos criticaban por ir a una cosa de "indepes" de can vies. Luego cuando vieron el fuego, ya decian que era un disturbio anarkista. Nivelazo
Que conste que no me meto con la compa misma, sinó con todo su espectro político que considero una lacra estética, incapaz de hacer el menor análisis serio salvo hablar de guerreros y anarquía, adornandolo todo con cuervos, panteras y estética gótica.
y sí, estaba en aquella revuelta, al lado de indepes de media Catalunya, de anarcos de los CSOs, ateneos y assemblees llibertàries, de comunistas, de jóvenes cabreadas, de gente despolitizada y hasta lumpen. Porque eso es una revuelta: contradictoria. Quien da caña? Acaso lo de Gamonal o Can Vies lo ha impulsado esa gente? Si son incapaces de mezclarse con el populacho al que desprecian y miran por encima del hombro! |
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per Anarquista |
09 des 2014
|
La crítica és necessària antiV, feta des del respecte i les ganes d'avençar però parlar així de companyes que estan a la presó és realment reprovable, espere que no t'apropes a cap ateneu i digues una tonteria d'eixes sincerament.
Et creuràs molt guai, però eres fastigós.
(a pesar de que, menys mal, has tractat d'arreglar-ho al segon comentari, de manera poc fortuïta, però amb el que dius al primer, no mereixes ningun respecte). |
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per petita reflexió |
10 des 2014
|
|
Que ràpid etiquetem i sentenciem. Crec que és l'últim comentari que faig a indymedia. Potser hauriem de deixar per sempre els debats a internet. Semblan fer més que altra cosa.. |
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per ... |
10 des 2014
|
|
Grecia y EEUU no arden cada noche, esa es una visión desviada que sacas de los mass media. Vete para allí y veràs donde quedan tus idealizaciones. Deja la pantallita que solo te miente, da la cara y di eso de las presas en público y ya verás como pillas. |
|
Re: "Ens separen les distàncies, ens uneix el sentiment". Comunicat de Mónica Caballero des de la presó de Brieva.
|
|
per * |
10 des 2014
|
Sebastián* = El 11 de Diciembre del 2013 cerca de las 9:30 de la mañana un grupo decide expropiar una sucursal bancaria en Pudahuel (Chile). El compañero anárquico Sebastián Oversluij ingresa al banco y al momento de desenfundar la subametralladora que llevaba consigo mientras gritaba anunciando el asalto, es abatido por el guardia de seguridad de la sucursal.
El miserable guardia resultaba ser un sujeto con entrenamiento militar quien encontró trabajo de mercenario en Irak y en las fuerzas de ocupación de Haiti para terminar realizando un remplazo en aquella sucursal bancaria. Cuidar los expendios de miseria se transformo en su profesión. |
|
|
