|
|
|
Entrevista :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Entrevista amb David Bollier sobre els comunals
|
|
|
per Olivier Petitjean |
07 des 2014
|
|
Publicat a RADI.MS |
|
Fa alguns mesos, l’activista Francès Olivier Petitjean entervistà l’autor i activista David Bollier http://www.bollier.org a propòsit del seu llibre Think Like a Commoner: A Short Introduction to the Life of the Commons (New Society Publishers) (Pensa com un comuner: una petita introducció a la vida dels béns comunals) http://www.thinklikeacommoner.com. El llibre introdueix un nou/antic paradigma, el dels béns comunals, i n’explica la rellevància en la política contemporània, l’economia i la cultura.
Bollier està especialment interessat a donar poder als comuners, a recuperar els recursos comuns que han estat privatitzats i convertits en mercaderies per les corporacions, moltes vegades amb la col·laboració dels governs. Bollier considera que aquest procés, conegut amb el nom d’«enclosa dels comunals» ha estat un dels escàndols més grans, i no reconeguts, del nostre temps. Les «encloses» comporten, avui dia, les patentització de les llavors i altres organismes vius, l’especulació per part de grans corporacions de les terres comunals d’Àsia i d’Àfrica i la captura de les nostres identitats i coneixements digitals i el control d’Internet.
Tot seguit, l’entrevista de Petitjean amb Bollier:
- Recentment hem sentit a parlar del concepte dels «commons» (comunals) en converses entre diferents grups, com els hackers, els activistes, els ecologistes, els acadèmics i fins i tot en el món del negoci. De què va tot això?
Crec que molta gent està començant a reconèixer que els governs i el mercat global, no volen i no poden resoldre els seus problemes. Tots dos tenen limitacions estructurals sobre el que poden aconseguir. Els governs solen ser grans i corruptibles, Els mercats són sovint depredadors i impersonals. La idea dels comunals és atractiva perquè permet a les persones trobar les seves pròpies solucions i crear-ne les normes. Això és el que significa comunal: acció autogestionada i cooperació per satisfer necessitats bàsiques.
Fins fa 10 o 15 anys enrere, els comunals es veien o com una forma de gestió fracassada (la tragèdia dels comunals), o com una relíquia arcaica de l’edat mitjana, una peculiaritat antropològica per manegar els boscos i la terra en països pobres i no desenvolupats.
La cultura d’Internet ha ajudat a canviar aquesta perspectiva perquè hem vist com els comunals digitals fan possible compartir i circular tot tipus d’informació i recursos d’una forma col·lectiva. «Commons-based peer production» (Producció basada en la cooperació entre iguals), com se sol anomenar, pot ser una competència (o una cooperació) que empeny les grans corporacions fora del mercat. L’emergència de Linux —el sistema operatiu per a ordinadors— i la Wikipèdia en són exemples coneguts. No hi havia mercats, agències governamentals, contractes legals o persones empleades bastint aquests valuosos sistemes. Van ser construïts pels comuners —gent que se sent satisfeta quan participa en aquest procés de creació. Els comuners d’Internet han demostrat que la propietat privada i els mercats no són l’única manera de fer les coses.
La bellesa dels comunals és que no es tracta d’una ideologia monolítica i rígida, sinó plena de valors i pràctiques que es poden aplicar a un ventall de recursos i des d’una perspectiva de diversitat cultural. Aquesta és la seva força principal: els comunals no són només un conjunt d’idees polítiques. Es tracta d’una manera diferent de relacionar-se amb la natura i amb les persones mentre intentem satisfer les nostres necessitats bàsiques. És un conjunt de diferents pràctiques socials i valors, hi ha una part pràctica i ètica en el paradigma dels comunals.
Els comunals ofereixen una crítica molt aguda del que defineixo com el Mercat/Estat —l’aliança entre governs i corporacions que és responsable de molts dels problemes, des del canvi climàtic, la desigualtat o la repressió autoritària. Però, més que una crítica, els comunals ofereixen una visió per imaginar i implementar unes alternatives importants. Des d’aquesta perspectiva, els comunals es basen en una rica història, molts principis legals venerats i maneres comprovades d’organitzar la producció i la gestió. En lloc d’estar atrapats dins de les categories dominants de neoliberalisme, l’individualisme, la propietat privada i els «mercats lliures», els comunals ens ajuden a sortir d’aquest paradigma per crear alternatives concretes i funcionals.
(...) |
Mira també:
https://radi.ms/ca/entrevista-amb-david-bollier-sobre-els-comunals/
https://radi.ms/es/entrevista-con-david-bollier/
|
This work is in the public domain |
