Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
Despullada davant la COMRàdio
17 jul 2003
El divendres 27 de juny a les 20h va tenir lloc la despullada de clausura de la mobilització per aconseguir accés a la ràdio municipal de Barcelona. Ara continuarem als jutjats.
Foto 1.jpg
Hola a tothom.
Perdoneu per trigar tant a explicar-vos com va anar la DESPULLADA de la Campanya "COM és possible?". No havíem enviat el resum de l'acció fins ara, perquè la càmara digital que vam fer servir va funcionar malament i no tenim fotos bones. Estàvem esperant aconseguir-ne d'un fotògraf d'una revista, però ha estat impossible de contactar amb ell. Si voleu més endvant ja enviarem fotos amb més substància, de moment us enviem les úniques una mica bones que tenim. Ho sentim.

Quanta gent vam ser?
Tot i que s'havien inscrit més de seixanta persones, al final vam ser trenta-tres persones. A totes moltes gràcies per tenir el valor... Però els que hi vam anar ens ho vam passar molt divertit (per la desinhibició que suposa i per la gresca que vam fer). La veritat és que haguéssim pogut ser molts més... però era la primera vegada que es feia una cosa així i la gent va trobar mil i una excuses... :)

Què vam fer?
Un cop despullats (una mica forçats al principi i bastant còmodes al final), vam explicar per megàfon totes les peripècies de la Campanya "COM és possible?" mentre entre tots feiem la teatralització d'aquesta història. La gent del carrer estava perplexa. Al final vam llegir la carta (està al final) per al Jordi Llonch, director de la COMRàdio, i llavors ens vam dirigir cap als segurates de la COMRàdio i, davant de la seva vergonya i acollone (no sabien què volíem fer i s'imaginaven el pitjor... :) els vam entregar la carta. Després vam sortir del recinte de la ràdio al carrer per saludar i donar les gràcies a la gent curiosa que s'havia congregat allí (per exemple un avi ens va dir somrient: "Sou collonuts!", en quin sentit ho diria?...) i també vam saludar a la guàrdia urbana que no sabien quin paper havien de fer, reien i ens miraven de reüll amb professional interès...

Ens va fer molta vergonya?
Alguns eren professionals del destape, però la majoria no ens havíem despullat mai en la via pública i vam veure que, un cop ja estàs despullat, no n'hi ha per tant, i en canvi, en conjunt, fa molt efecte tot i que no ses siguin gaires persones.

Va sortir als mitjans de comunicació?
Un periodista de l'agencia Efe va contactar-nos per fer la notícia des de l'oficina (no volia la foto?), però després no ens va dir si l'havia fet, tot i que li vam demanar per correu electrònic. Segurament no i, si la va fer, no va sortir a CAP mitjà. Però ja estem acostumats a aquest boicot. ¿Per què creieu que els preocupa tant anul·lar aquesta campanya sobre la democratització dels mitjans de comunicació? Per què tanta propaganda de les fotos del Spencer Tunick i nul·la difusió d'una performance autòctona? La veritat és que, a tots els mitjans, els fa pànic que s'obri aquest debat, per això impedeixen que surti qualsevol cosa en aquesta línia. Democràcia? Llibertat d'expressió?...
Això sí, va venir un fotògraf d'una revista local (Línia Sants). Sort dels petits mitjans locals que són més lliures...
Mireu el comunicat a la premsa que vam enviar als mitjans (al final del missatge) després de tres anys d'un boicot corporatiu sense fissures.

Ha acabat la Campanya "COM és possible" després de 3 anys?
La despullada significava la clausura de la campanya en la seva versió de diàleg amb la COMRàdio, amb tota l'energia mobilitzadora que això requeria. Ara la cosa continuarà per lo judicial. I totes les energies de la campanya es canalitzaran cap a la gran campanya per constituir una Assemblea de Comunicació Social (www.televisio.ws) que porti a tenir una ràdio i una televisió dels moviments socials.

Després de l'experiència, ens tornarem a plantejar una despullada?
Ha sigut una prova pilot i el resultat ha estat excel·lent. I si haguessim sigut més d'un centenar, encara hagués lluït més... La gent que hi va participar, es va engrescar i plantejaven quan ho podríem tornar a fer, però animant més a la gent i siguent més persones.
Per exemple es podria provar a les protestes de setembre contra l'OMC... Què us sembla? Depèn de nosaltres.

Carta al Director de la COMRàdio:

VAL, JA HO HEM ENTÃS!
Ens ha costat dos anys i mig entendre-ho però ara ja està, ho hem entés: NO HI HA RES A FER! La COMRàdio és vostra, senyors/es que maneu a la Diputació i a lâAjuntament de Barcelona i sou vosaltres que heu de dir com, quan, perquè i sobretot QUI hi ha de participar.
AIXà és DEMOCRÃCIA i no les puerils pretensions de participació directa (¿habráse visto?) assembleàries recolzades per 212 entitats.
Hem de reconèixer que teniu raons de pes: el control de la pasta, una bona burocràcia, una legalitat que sâadapta amb sorprenent facilitat als interessos de qui mana, guàrdies per si ens posem massa pesats i, per descomptat, la possibilitat de silenciar tot el que no us agradi.
Tal com heu fet en aquests dos anys i mig censurant amb la col·laboració corporativa dels altres mitjans de comunicació massius la campanya âCOMéspossible?â?.
Prepotència, arrogància, autoritarisme diuen alguns. No, simple rutina de poder que us porta a pensar âexactament igual que els partits de âcentreâ? i dreta dâaquest paísâ que allò públic és, en el llocs on vosaltres maneu, VOSTRE.
Ha estat, el nostre un intent ingenu âels pobles som així a vegades...â però no us amoïneu, ja està, la campanya "COM és possible?" es dissol davant la impossibilitat dâestablir un diàleg entre cultures polítiques inconciliables: entre qui té el poder i qui el pateix, entre qui creu que la gent ha de decidir i qui creu que sâha de decidir per la gent.
Pleguem i us deixem la âvostraâ? emissora (pagada amb els Nostres diners), eina de les vostres lluites de poder partidistes, dels vostres interessos clientelistes. Us deixem a la vostra tasca dâil·lustració de les masses a base de tertulians cofois, de notícies homologades, de concursos i fútbol. A la vostra tasca de propagandistes del règim que ens està preparant el gran circ del 2004, festival universal de la hipocresia i dels grans germans.
Que us aprofiti!
Ja ens veurem als tribunals (si de cas...)


Comunicat a la premsa:

Per agrair la gran tasca professional, el rigor ètic, la imparcialitat ideològica i el compromís laboral i social que els periodistes de la ciutat heu demostrat al llarg dels tres
anys de durada de la campanya "COM és possible?" hem decidit obsequiar-vos amb una foto.

La campanya "COM és possible?", que intenta que sigui possible un veritable accés dels moviments socials a la ràdio municipal de Barcelona (COMRàdio), fa tres anys que dura. 212 entitats ciutadanes s'hi han adherit. S'han obert espais de debat amb jornades, rodes de premsa i conferències. S'han presentat denuncies al CAC, al Síndic de Greuges, a l'Oficina de la No Discriminació (OND). S'han fet accions al carrer. S'han enviat desenes de comunicats a premsa, ràdios i televisions. S'han
presentat preguntes i propostes a l'Ajuntament de Barcelona. S'ha fet contrainformació sobre les maneres que els partits d'"esquerra" fan servir a l'hora d'administrar un bé comú com un mitjà de comunicació. S'està preparant una denuncia via contenciós-administratiu per suggeriment del mateix CAC. I, sobretot, s'ha anat elaborant una proposta de participació ciutadana en els mitjans públics innovadora, carregada de contingut i compartida per la gran majoria del teixit associatiu de Barcelona i de Catalunya.

Però tot això no us interessa. El discurs i les alternatives dels nous moviments socials són coses que no tenen cabuda a les vostres agendes i rutines. Nosaltres, ciutadanes i ciutadans que fem política activa, que volem decidir conjuntament amb la resta de la societat civil sobre el nostre futur i present, continuem essent per als mass-media carn de canó, extres als informatius de sang i fetge o als espots publicitaris de la Barcelona que l'alcalde de torn vol vendre als tour operators per al 2004, o pinzellada de color a exhibir de tant en tant en alguna tertulia o en algun programa "especialitzat".

Doncs bé, ara tindreu una foto: no pensem exposar-nos a que ens massacri la policia o a caure daltabaix d'un sisè pis, ens limitarem a despullar-nos, aprofitant la calorada i la darrera moda artística. Una manera com una altra per recordar que davant de la prepotència i l'arrogància dels "gestors" de la cosa pública (la COMRàdio, la ràdio que de "pública" té els diners però no l'accés), davant de la censura corporativa que paralitza qualsevol intent de debat públic al voltant de temes de tanta trascendència social com el dret d'accés i de control als mitjans de comunicació de massa; davant de tot això la ciutadania ens sentim nus, disposant només dels propis cossos, de les pròpies veus, de les pròpies mirades per a comunicar.

Serà una foto i un premi a la vostra constància, a la vostra coherència: en tres anys de campanya heu aconseguit no publicar ni una nota, no fer sortir ni un tall de veu, ni una imatge de la campanya. Una mena de rècord Guinness del qual estarien ben orgullosos els antics responsables del ministerio de información franquista.

Campanya "COM és possible?"
www.comespossible.org
Foto 2.jpg
Foto 4.jpg
Mira també:
http://www.comespossible.org

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more