|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Ferguson, entre la violència policial i la resistència
|
|
|
per directa.cat |
27 nov 2014
|
|
La resposta de la població a la decisió del jurat de no imputar el policia acusat de matar a Michael Brown, neix en un context de violència policial i segregació racial. Però alhora organització i resistència als carrers |
Va ser just després que el fiscal del comtat de St. Louis (Misouri), Robert McCulloch, anunciés la no imputació del policia que va disparar Michael Brown, que van començar les protestes a l'avinguda West Florissant de Ferguson. Aquest lloc ha estat el centre de les protestes des del 9 d'agost quan Darren Wilson, un policia blanc, matava Brown, un jove negre desarmat de 18 anys –al seu cos s'hi van trobar sis trets, dos al cap.
Però la resposta tan ràpida i organitzada a Ferguson –i per extensió arreu dels EUA– neix d'una forta organització sostinguda en el temps. I és que l'assassinat de Michael Brown ha provocat la resposta més multitudinària des dels disturbis a Los Angeles el 1992, arran del cas Rodney King.
Una persona morta cada 28 hores
El context on s'està donant aquest moviment de resposta és enmig d'una extrema violència policial i segregació racial. Segons l'estudi “Operation Ghetto Storm: 2012 Annual Report on the Extrajudicial Killings of 313 Black People by Police, Security Guards, and Vigilantes”, realitzat pel Malcolm X Grassroots Movement (MXGM), 313 persones negres van assassinades el 2012 per persones empleades o protegides pel Govern dels EUA. L'estudi deixava una altra dada: als EUA es matava una persona negra –ja fos home, dona, nen o nena– cada 28 hores. Kali Akuno, membre del MXGM, declarava quan es va fer públic l'estudi que sabien que “la comunitat negra s'enfrontava a una seriosa crisi de drets humans”, però tot i així no s'imaginaven la profunditat de la crisi “fins que no vam compilar i examinar les dades”. Dades, apunta, “que quan es parla d'altres països com Mèxic o Brasil són ràpidament condemnades”.
Si mirem St. Louis de més a prop, la situació no millora. Segons David Klinger, criminòleg de la Universitat de Missouri, entre 2004 i 2014 s'han registrat catorze tirotejos mortals per part d'agents de policia del comtat de St. Louis. La majoria d'aquestes morts no van ser investigades perquè es van considerar “assumptes interns de la policia o de l'oficina del fiscal”. En només quatre ocasions va haver-hi una investigació; tres casos es van tancar, segons informa l'oficina del fiscal McCulloch, i el quart va ser el de Brown.
A St. Louis mateix dues persones negres han estat disparades per la policia des de l'assassinat de Michael Brown. Sense anar més lluny, diumenge passat un nen negre de 12 anys, Tamir Rice, va ser assassinat per un policia a Cleveland mentre jugava amb la seva pistola de joguina en un parc infantil. Tres dies abans Akai Gurley, de 28 anys, va rebre un altre tret mortal a les escales de casa seva a Brooklyn. El Departament de Policia de Nova York es va disculpar al·legant que el tret va ser “accidental”.
Una ciutat negra, governada per blancs
El 2010 aquest suburbi al nord de St. Louis tenia un 67.4% de població negra i un 29.3% de blanca. Cinc de les sis persones que formen part del consell municipal són blanques; sis dels set membres dels consells escolars de la ciutat són blancs; i dels 53 oficials de policia de Ferguson, tan sols tres són negres. La desafecció cap a una ciutat que la majoria de les seves habitants no se senten seva, –“hi ha una gran desconfiança cap al sistema”, afirmava una veïna de Ferguson– es va reflectir de nou en les passades eleccions municipals de 2013. De les persones negres que podien anar a votar tan sols ho van fer el 6%. De les blanques el 17%. Malgrat que la població és majoritàriament negra, la ciutat està totalment governada per blancs.
L'altre problema és el de la segregació racial. L'any 2010 St. Louis se situava com la novena ciutat més segregada per color de pell dels EUA. Però la segregació també s'expressa en l'economia. La taxa d'atur al comtat de St. Louis de les persones negres arribava el 2012 al 26%. Per les blanques tan sols al 6'2%. La diferència entre taxes d'atur és la més alta de totes les ciutats dels EUA, fins i tot comparada amb Nova York, la ciutat més desigual pel que fa a ingressos.
Més de 100 dies de resistència
La decisió del jurat de no imputar Wilson no per esperada va ser menys dolorosa. Vincent Warren, del Center on Constitutional Rights, afirmava abans de la sentència que “sense responsabilitat, no pot existir el regne de la llei”. Warren deia que si Wilson no era imputat, “el missatge estava clar: és temporada de caça per la gent de color”. “St. Louis haurà declarat que Darren Wilson no és un criminal, però que la gent que viu sota la vigilància dels Darren Wilson d'aquest país sí que ho són”. Si això passes, continuava, “el missatge per aquelles persones que diuen 'Black lives matter' (Les vides negres importen), és que no, que de fet, no importen”. “Ningú està demanant que matin a Darrin Wilson”, afirmava un activista en el vídeo fet per handsupunited.org donant veus a les veïnes de Ferguson. “Ningú demana que el matin enmig del carrer. Ningú està demanant que l'escanyin com han fet amb nosaltres cada dècada de cada segle que portem aquí. Demanem que sigui condemnat pel crim que va cometre davant de diversos testimonis”.
I és que Ferguson s'ha convertit des d'aquell dia d'agost en un símbol de resistència. Abans de l'assassinat de Michael Brown poca gent –més enllà de les persones residents a l'àrea– coneixia aquest suburbi. La diferència en aquest cas ha estat la resistència i l'organització comunitària. La intenció en la dilatació de la resposta del jurat ha estat, segons els analistes, una manera de tractar de calmar l'ambient i refredar-lo. Malgrat això les protestes i manifestacions a Ferguson no s'han aturat ni un sol dia –per exemple amb la campanya #Fergusonoctober.
Malgrat la forta pressió policial –100 agents especials de l'FBI i més de 2.000 membres de la Guàrdia Nacional han estat enviats a Ferguson– la gent ha continuat organitzant-se i demanant justícia. Les manifestacions en solidaritat s'ha repetit durant aquests dos dies arreu dels EUA: Seattle, Boston, Atlanta, Portland, Austin, Oakland, Nova York...I sembla que per ara no tenen intenció d'aturar-se: “no ens mourem d'aquí fins que parin de matar-nos”, deia contundent un veí de Ferguson. De moment ja porten més de 100 dies.
I és que Ferguson s'ha convertit des d'aquell dia d'agost en un símbol de resistència. Abans de l'assassinat de Michael Brown poca gent –més enllà de les persones residents a l'àrea– coneixia aquest suburbi. La diferència en aquest cas ha estat la resistència i l'organització comunitària. La intenció en la dilatació de la resposta del jurat ha estat, segons els analistes, una manera de tractar de calmar l'ambient i refredar-lo. Malgrat això les protestes i manifestacions a Ferguson no s'han aturat ni un sol dia –per exemple amb la campanya #Fergusonoctober.
Malgrat la forta pressió policial –100 agents especials de l'FBI i més de 2.000 membres de la Guàrdia Nacional han estat enviats a Ferguson– la gent ha continuat organitzant-se i demanant justícia. Les manifestacions en solidaritat s'ha repetit durant aquests dos dies arreu dels EUA: Seattle, Boston, Atlanta, Portland, Austin, Oakland, Nova York...I sembla que per ara no tenen intenció d'aturar-se: “no ens mourem d'aquí fins que parin de matar-nos”, deia contundent un veí de Ferguson. De moment ja porten més de 100 dies.
http://vimeo.com/111938224 |
This work is in the public domain |
