Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
(Div 28) Xerrada - Donatge a Conxa Pérez
per @Ffeministes	25 nov 2014
Sal viva en la memòria, en guerra contra l'oblit, per nosaltres, tu ets la nostra herstòria. El millor donatge, seguir llutant! La xerrada- donatge sobre la Conxa Pérez i les dones del 36 tindrà lloc aquest divendres a les 19h al CSO La Gordíssima (c/ Pons i Gallarza 10, <M> L1 Sant Andreu. Està emmarcada dins de les festes feministes de Sant Andreu. L'acte serà per dones, lesbianes i trans. Intervindran a la xerrada: Llum Ventura (amiga de la Conxa) Sònia Turon (historiadora) Elsa Plaza (escriptora)
Conxa Pérez Collado va nèixer al barri de Les Corts el 17 d'octubre de l'any 1915. No va assistir gaire a classe degut als greus problemes econòmics de la família, ja que era la tercera de sis germanes. Les reixes i els murs foren quelcom molt present en la seva infantesa, donat que el seu pare, que era anarquista, fou empresonat a conseqüència de la repressió per la seva militància. La seva mare política, tot i no estar militant en cap grup, va ser un pilar molt important per tirar endavant la família i com a punt de suport. Així passava el temps de la fàbrica a la presó, i d'allà a casa. L'any 1931, quan Conxa tenia tan sols 16 anys, comença la seva militància al moviment llibertari. Treballava en un taller d'arts gràfiques i ingressa com delegada en el comité del seu sector de la CNT. Va de les úniques dones que participaven regularment a les reunions. L'any 1932 entra a la FAI (Federació Anarquista Ibèrica). La detenen per primer cop per portar una pistola en un piquet davant d'una fàbrica. Aixó ocorre el 1933, passa cinc mesos a la presó Model. Als 20 anys abandona la llar per divergències amb la seva família, ja que ella exigeix la repartició dels treballs domèstics. Es trasllada a prop de l'escola racionalista “Eliseo Reclus”, on ajuda a les tasques de secretariat del centre. L'any següent, participa en una acció promoguda per Garcia Oliver per aprendre estratègies militars per combatre el feixisme, en vista que s'apropava l'aixecament franquista. Ja que ella considerava que era necessària més formació sobre l'ús d'armes per les revolucionàries. Dies abans del 17 de juliol de 1936, Conxa entra al Comité Revolucionari del barri de Les Corts. El Comitè prepara en el bar “Els Federals" una espècie de caserna general i d'infermeria: es construeixen també les primeres barricades i s'equipen els camions que s'utilitzaran per arribar als camps de batalla. En els primers dies de la guerra Conxa participa en l'assalt a la caserna de Pedralbes i en la presa d'un convent de monges. A principis d'agost del 36 es constitueix un grup armat amb el nom “Els Aguilons dels Corts”. Dels cent soldats voluntaris que ho componen, solament set són dones, i entre elles es troba Conxa Pérez. El grup es dirigeix cap a Casp i en un segon moment cap a Zaida; aquí, després d'alguns dies fent torns de vigilància, arriba l'ordre d'atacar Belchite. Conxa participa en una expedició de reconeixement sense molt èxit: no s'identifica la posició de l'enemic i a més els milicians es queden exposats als tirotejos dels nacionals. Conxa en aquesta acció militar aconsegueix ajudar a un company ferit demanant ajuda i aconseguint salvar-li la vida. Després d'aquesta acció, es queda altres mesos en el front, fins a rebre el seu primer permís, que aprofita per allistar-se com a treballadora voluntària a l'Hospital de Maternitat de Barcelona. Seguidament, torna al capdavant a Almudévar, on li encomanen mantenir torns de guàrdia. Conscient de la necessitat de mà d'obra a les fàbriques de Barcelona, decideix tornar a la ciutat, on troba treball com a obrera en una fàbrica de producció d'armaments. El 3 de maig de 1937, en un l'intent d'apropar-se a la Plaça de Catalunya, ella i dos companys, són emboscades pel bàndol enemic i Conxa acaba lleument ferida. Per molts anys conservarà un fragment metàl·lic en una cama. Després dels Fets de Maig, l'entusiasme per la revolució es va esvaïnt i els conflictes entre els partits i els moviments afebleixen la resistència antifeixista. Conxa, cansada pels ritmes frenètics del treball a la fàbrica d'armaments i la contínua participació en les reunions del Comitè Revolucionari, decideix passar un breu període de repòs fora de la ciutat a casa d'uns coneguts. Torna a Barcelona, en una nit crema els documents que haurien provat la seva militància en el moviment llibertari; el 26 de desembre de 1938 abandona la ciutat i es dirigeix amb altres companys cap al Nord. Creuada la frontera, les autoritats franceses pugen als pròfugs en un tren que els portarà fins a Liévin; nou mesos més tard, poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, les refugiades són traslladades a Argelès... Text extret d'aquest article: http://www.acracia.org/Acracia/Concha_Perez_Collado.html
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more