|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Podem diu que els catalans no podem
|
|
per Núria Campanera i Felipe Alegria
Correu-e: correntroig ARROBA correntroig.org (no verificat!) |
24 nov 2014
|
|
Podem, la formació política que va néixer fa tot just 10 mesos, ja es situa en les últimes enquestes com a primera força electoral a l'Estat espanyol i tercera a Catalunya. |
|
ODEM DIU QUE ELS CATALANS NO PODEM
Núria Campanera i Felipe Alegria*
Podem, la formació política que va néixer fa tot just 10 mesos, ja es situa en les últimes enquestes com a primera força electoral a l'Estat espanyol i tercera a Catalunya. Té doncs, una important responsabilitat davant la complicada política catalana, marcada pel pols entre el poble català, determinat a decidir el seu futur, i el govern espanyol que li nega aquest dret apel·lant a la legalitat i la "democràcia". El PSOE també nega el nostre dret a decidir i tanca files amb Rajoy, oposant-se a tota consulta. A diferència del PP, però, fa discursos dient que cal una reforma constitucional. El PSC, per la seva part, s'alinea amb el PSOE però afegeix que estaria a favor de un consulta... sempre que fos "legal i pactada", és a dir, sempre que el govern i les Corts espanyoles estiguessin d'acord.
¿Què en diu Podem de tot això? Les declaracions de Pablo Iglesias des del seu inici mediàtic sempre havien defensat el dret a decidir dels pobles de l'Estat Espanyol, tot i deixar molt clar que eren contraris a la independència. El 19 de gener deia: "Tant de bo poguéssim continuar junts, però si els catalans no ho volen, no hi ha res a discutir". El 5 de juny afegia: "Podem defensa el dret a decidir dels bascs, catalans i els espanyols, i per això defenso el referèndum".
Com és ben sabut, però, la nova formació (tot i haver-se convertit en primera força en intenció de vot) encara no ha definit el seu programa i per tant es fa difícil saber amb exactitud quina serà la proposta final per als catalans. Tot i així, les últimes declaracions de Pablo Iglesias, deixen entreveure una important transformació del pensament de l'equip dirigent del nou partit. Així, Iglesias, cinc dies després del seu nomenament com a Secretari General, va dir a la Cadena SER que "la Generalitat no té competències per dur a terme una declaració unilateral d'independència" i que "els processos han de respondre a la legalitat i la democràcia".
El problema d'aquestes declaracions és que contrasten cruament amb una realitat en què la intransigència del règim tanca tota possibilitat d'un procés "legal i democràtic". Llavors s'ha d'escollir: o en el bàndol de la legalitat i contra la democràcia o en el bàndol de la democràcia contra la legalitat. No hi ha més escenaris. El poble català ha escollit el bàndol democràtic i el 9-N ha anat a votar massivament, desafiant la legalitat del règim.
Una marcada evolució en només 10 mesos
Les posicions de Podem sobre el conflicte català han anat evolucionant en el seu escassos mesos de vida. Les primeres declaracions dels seus dirigents, com hem vist, tot i ser molt generals, no oferien dubte sobre la defensa del dret a decidir del poble de Catalunya.
Després, coincidint amb la fase final de la seva Assemblea Ciutadana, la proximitat del 9-Ni les expectatives electorals,dirigents com Errejón o Monedero han anat introduint importants matisos. L'èmfasi ja no el posaven en la defensa incondicional del dret a decidir dels catalans sinó en advertir-los que s'hauran d'esperar que "canviï la correlació de forces dins l'Estat Espanyol" ja que "si no, el dret a decidir no podrà fer-se efectiu". Es tractaria, si ho interpretem bé, d'esperar que guanyi Podem. Llavors, amb ells al govern, solucionarien la "crisi territorial " engegant "un procés constituent" que obri "portes i finestres del cadenat del 78"; un procéson parlessin "tots i de tot" per "construir un país" que sigui "un projecte plural" on se sentin a gust "gallecs, catalans, bascos o andalusos".
Però només des d'una mentalitat centralista i gens sensible a la voluntat dels pobles se li pot dir als catalans, després de tot el que hem viscut en aquests tres darrers anys, que ens hem d'esperar a una hipotètica victòria de Podem per exercir el dret a decidir. Els dirigents de Podem obliden, a més, que la lluita dels catalans per exercir el dret a autodeterminar-se és determinant per canviar la correlació de forces a la que apel·len per demanar paciència.
Les últimes declaracions de Pablo Iglesias
Però la cosa ha anat més lluny. Ara, un cop enllestit el procés de l'Assemblea Ciutadana i amb Pablo Iglesias com a Secretari General, Podem ha fet un nou pas. En les declaracions a la Cadena Ser que hem mencionat a dalt, Iglesias travessa per primer cop una gran línia vermella. Quan nega a la Generalitat la competència per declarar unilateralment la independència, es posa del costat de la legalitat del règim enfront de la legitimitat democràtica: la d'un poble que té tot el dret a proclamar unilateralment la independència si aquesta és la voluntat de la majoria dels catalans i el règim li tanca les portes. Establir que "el dret a decidir no s'ha d'exercir unilateralment, sense acord amb l'Estat" és negar en la pràctica el dret a l'autodeterminació.
Aquestes declaracions de Pablo Iglesias, tan escrupoloses amb la legalitat vigent, també ens provoquen dubtes sobre com entenen els dirigents de Podem el procés constituent que hauria de posar fi al règim del 78: haurem d'esperar que Podem i hipotètics aliats tinguin els 2/3 dels escons del Congrés com estableixen els procediments de reforma de la Constitució? Si és així, podem dir, com el Quixot: "Quan largo me lo fiáis, amigo Sancho".
Per moltes voltes que hi donem, el que la realitat mostra amb contundència, i ara més que mai després de la querella contra el president Mas, és que no hi ha més manera de garantir l'exercici del dret a l'autodeterminació que no sigui proclamant la República Catalana. Aquesta proclamació és el millor estímul que podem oferir des de les terres catalanes als treballadors/es i pobles de l'Estat Espanyol per a donar el cop de peu final al règim del 78 i alliberar-se'n de les seves cadenes. I, més important encara, només el respecte i reconeixement d'una República Catalana lliure ofereixen la base democràtica per construir la unió lliure de pobles lliures, de repúbliques ibèriques, que la classe treballadora i els pobles necessitem.
24/11/2014
*Els firmants són militants de Corrent Roig |
This work is in the public domain |
|
Re: Podem diu que els catalans no podem
|
|
per Unx |
24 nov 2014
|
Pesaaaoooos!
Si podemos es, o sera, la tercera fuerza politica con un 15% en intencion de voto es que hay ya mucha gente que le aburre el monotema y la lucha por la "libertad" del sr Mas&Cia.
Si las fuerzas soberanistas representan cerca del 50% en intencion de voto, ¿como explicas que solo fueran a votar un 30%?
Datos:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/cdc-erc-suman-menos-esca
Pues te lo digo yo, porque han conseguido aburrir hasta a sus militantes.
Podemos mandaros a la mierda ya? |
|
Re: Podem diu que els catalans no podem
|
|
per a |
25 nov 2014
|
El que redacta el artículo confunde 2 cuestiones muy diferentes: lo que dice un grupo político y lo que piensa, o que piensa hacer.
Por eso es tan confusa la formación de "Juntos Podemos" respecto a lo que van a hacer desde el gobierno.
Lo mismo pasó con Felipez, heredero del otro Pablo Iglesias. |
|
Re: Podem diu que els catalans no podem
|
|
per Uno |
25 nov 2014
|
Us haurieu d' unir tots els politics des del pp fins a la cup, així guanyarieu segur.
Com fan els catalans |
