|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Combatre el silenci
|
|
|
per a |
20 nov 2014
|
"Quan la injustícia és la llei, la desobediència és un fet"
Lluita, resistència i desobediència per aturar la 'llei Mordassa' |
Passaven per poc les set del vespre i de lluny es veien les llums blaves de les furgones desplegades al voltant del número 278 del carrer Mallorca. La Delegació del Govern espanyol tornava a quedar envoltada per un cordó policial que tallava l'illa de cases, en una nova marca d’aquesta tardor calenta que acumula mobilitzacions a Barcelona. Ben bé una vintena de furgonetes dels Mossos d’Esquadra -de les ARRO i la BRIMO- impedien el pas al centenar de ciutadanes concentrades per protestar contra la Llei Mordassa.
Tota una metàfora de la repressió de la protesta que el Govern de Mariano Rajoy està impulsant amb l’entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana -prevista per finals d’any o principis de 2015. Sota el lema “Quan la injustícia és la llei, la desobediència és un fet”, les organitzadores cridaven a mantenir la lluita i la resistència fins a les últimes conseqüències. Amb mordasses simbòliques cobrint-los la boca, les concentrades encaraven el cordó policial. Algunes de les més veteranes comentaven que no s’haurien imaginat que tants anys després de la mort del dictador -aquest 20 de novembre n’és l’efemèride- haurien de prendre els carrers per protegir el seu dret a la protesta i a la informació.
L’aprovació de la Llei Mordassa suposaria donar 40 anys de passos enrere cap a temps obscurs, explicava l’Andrés García Berrio, membre de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB. “Volen instaurar un estat d’excepció continu envers els manifestants i les persones que exerceixin els seus drets a la protesta, per justificar-ne la repressió i donar cobertura legal a totes les vulneracions que la policia comet”, afirmava García Berrio. Alhora, la campanya Desobediència2014 no oblida l’altre punt fort d’aquesta polèmica llei: la legalització de les devolucions en calent a la valla de Melilla.
“Nosaltres, els migrants, vam venir aquí l’any 2005 amb les fronteres obertes. Ens volien durant la bombolla immobiliària i ara els hi fem nosa. Vam construir cases, vam treballar molt dur. I ara ens volen criminalitzar, ens tracten com si no fóssim persones” exclamava un dels concentrats entre els aplaudiments dels emmordassats. Per l’Andrés García el missatge és clar: “la mal anomenada Llei de Seguretat Ciutadana vol vincular les persones migrants saltant la tanca amb una qüestió de inseguretat cap a la població que resideix a Ceuta i Melilla”, en una mostra més del funcionament xenòfob de l’Estat espanyol i de les administracions, evident en casos com les batudes racials.
Crida a l’empoderament col·lectiu
L’Eva Sánchez, membre de la CGT, assenyalava el cordó policial com a símptoma evident de la por institucional. “Avui estic aquí per demostrar el meu cabreig contra aquesta Llei Mordassa repressiva, que ens vol impedir sortir al carrer a reivindicar els nostres drets. I és clar que tenen por, oi? Només cal veure el desplegament desproporcionat que han muntat contra nosaltres. Volen fomentar la cultura de la por i de la persecució de la protesta. Però seguirem lluitant i desobeint”, afirmava.
Les organitzadores van explicar que la concentració d'ahir seria un acte de desobediència civil sota el nou marc legal
Les mateixes organitzadores explicaven que aquest aplec seria, per se, un acte de desobediència civil sota el nou marc legal, en estar convocat sense avís a les autoritats. “Volíem fer aquesta crida per demostrar que frenarem la repressió del PP amb l'estratègia de combatre el silenci, denunciant i protestant com hem fet fins ara digui el que digui aquesta llei”, llegien davant la Delegació. Per les concentrades aquesta repressió ha de ser un motiu per a l’empoderament col·lectiu i per mantenir les accions de protesta que els moviments socials porten a terme. Continuar okupant seus de bancs o cases buides, fent escraches… I el més important, continuar gravant les accions policials per impedir nous casos de brutalitat.
“Sense les imatges enregistrades pels veïns, mai hauríem sabut què li havia passat al Juan Andrés Benítez. No hauríem pogut saber que la pallissa brutal dels Mossos va causar-li la mort”, afirmava la Cristina Raquen, membre de la xarxa People Witness. Aquest col·lectiu de testimonis ciutadans a través d’streamings entraria en delicte sota la Llei Mordassa, que prohibeix gravar agents de policia en l’exercici de les seves funcions.
“Nosaltres creiem que cada persona pot ser testimoni del que estigui succeint al seu voltant i és un dret fonamental que no ens poden negar. Sense aquests testimonis, la seva impunitat creix. Ens volen coartar amb tot un seguit de lleis repressives i no ho permetrem”, afirmava aquesta activista.
Les concentrades no van voler marxar sense abans traslladar-se davant el grup més nombrós de furgonetes dels Mossos, en la intersecció entre Mallorca i Pau Claris. Allà, entre increpacions als policies, el missatge ressonava alt i clar.
¡No nos callarán! |
This work is in the public domain |
|
Re: Combatre el silenci
|
|
per ley mordaza |
20 nov 2014
|
|
la ley ,oprdaza fue aprovabada con losvotos de pp y adivina quien mas. |
