|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Crònica d'un viatge a la Court de París ( Marina Llibertat )
|
|
|
per Rescat |
20 nov 2014
|
|
Us fem arribar la crònica que hem realitzat per explicar el Judici-Farsa que s'està celebrant al Tribunal Criminal de París contra la presa política catalana, Marina Bernadó Bonada, i sis presos polítics bascos més. |
|
CRÒNICA D'UN VIATGE A LA COURT DE PARÍS #MARINALLIBERTAT #judicifarsa
No siempre lo legal es legítimo, ni lo legítimo legal (Ernst Bloch).
Sembla que alguns no saben en quin any estem.
Malauradament sembla que alguns encara no saben que els temps han canviat . . . I així ens trobem, viatjant encara milers de kilòmetres per assistir a judicis que tots i totes sabem que són una farsa perquè tenen poc a veure amb la justícia i molt a veure amb les estratègies anti-terroristes dels ministeris d'interior.
Si algun observador internacional hagués vingut amb nosaltres aquests dies a l'inici del judici contra l'aparell logístic d'ETA, a on jutjaven a la nostra companya Marina Bernadó i a sis militants bascos més, Mikel Karrera, Oihan Barandalla, Ibon Gogeascoetxea, Zigor Garro, Borja Gutierrez e Iurgi Mendinueta, l'haguéssim tingut que explicar que el 5 de setembre del 2010, l'organització va declarar un cessament de les accions armades ofensives. I l'haguéssim tingut que explicar que fa quatre anys que ETA va declarar aquest alto el foc perquè sincerament ningú ho diria. Sembla ser que malgrat que aquests comunicats s'han difós des de la BBC i la resta de mitjans nacionals i internacionals, alguns encara no s'han assabentat.
A dia d'avui, els presos i les preses polítiques basques continuen dispersades a milers de kilòmetres de casa seva, situació denunciada a qualsevol instància diplomàtica europea, i els judicis i sumaris continuen semblant actes de venjança contra la seva militància.
Per arribar a entrar a la sala número 1 de la Court per lo criminal, on anaven a ser jutjats, s'han de passar dos controls realment estrictes de seguretat, obligant-nos a deixar telèfons, tablets, càmeres o qualsevol altre objecte que fos considerat inadequat per un judici d'alta seguretat, amb càmera blindada pels acusats, etcètera. Una vegada a dintre, impactava no tan sols la solemnitat de la sala, sinó els petits detalls, com un escut al centre del sostre, simulant una clau de volta amb una tètrica significació. Una balança, símbol de la justícia, que en comptes de tenir un fisèl normal, una agulla al suport central, té una espasa, una espasa real que ens indica clarament que la justícia que allà s'implantarà té més de militar que de justícia. En paraules de Groucho Marx, la justícia militar ha aportat al dret internacional el mateix que la música militar a l'harmonia o a les melodies. Hi ha metàfores que ens esglaien l'ànima.
El president del tribunal, Dominique Coirre, abans havia estat instructor de delictes de terrorisme islàmic, la qual cosa significa que és amic i col·laborador íntim de la jutgessa Levert, instructora del cas . . . mal assumpte, si a això sumem que la fiscal ha estat consellera jurídica del primer ministre de Sarkozy, ens surten unes premonicions fosques sobre el desenvolupament del judici.
La Marina ha estat condemnada ja a dues penes de 9 anys, a l’octubre del 2008 i al maig del 2011, i com les dues condemnes han estat per lo correccional les van fusionar en una de deu anys. Aquesta condemna va acabar a l’abril d’aquest any, o sigui q ara la Marina està en presó preventiva.
Les acusacions a les que s'enfronten són, en paraules jurídiques de la jutgessa d'instrucció:
Rapte i segrest seguits d’alliberament voluntari en banda organitzada.
Robatoris en banda organitzada sota l’amenaça d’armes.
Destrucció per incendis en banda organitzada.
Recaptacions per banda organitzada amb armes.
Associació de malfactors.
I totes les infraccions amb l'agreujament de realitzar-los amb l'intenció de perturbar l’ordre públic mitjançant el terror.
En definitiva, en aquest judici es jutjaran quatre accions d’abastament de l’organització, el de l’empresa de documents oficials FASVER, pel tema de falsificació de documents; l’assalt a l’empresa Radium Bronze fabricant d’alumini en pols; l’assalt a l’empresa Superplaque, per les matrícules de cotxes; i el més mediàtic de tots, assalt a l’empresa d’armes SIDAM.
Des de Rescat afrontem aquest nou judici-farsa com una manca més de responsabilitat i voluntat per part de l'estat francès per avançar cap a la resolució del conflicte. Ens solidaritzem un cop més amb la Marina i la resta de preses polítiques i volem afegir que tant els dies 23 i 24 de novembre, així com l'11 i 12 de desembre pujarà un autocar des d'Euskal Herria per assistir i donar ànims en un moment tan complicat als set militants que estan sent jutjats i jutjades.
Aquests quatre dies que hem estat a París, seguint de prop el judici i tractant de demostrar que no hi ha murs ni lleis que ensorrin els nostres somnis o que puguin separar-nos dels nostres companys, han estat molt importants per tots nosaltres, i des d'aquí volem agrair a la gent de París que ens han acollit i ens han ajudat en tot el que ens ha fet falta . . . «S'escolten al vent, les cançons lliures que s'estan escribint amb les seves vides»
www.amnistiarescat.cat |
This work is in the public domain |
