Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
El 9N, votaré…, si, si…!
per k pagui Pujol 13 nov 2014
El efecto día después del 9N, no se ha hecho esperar. El virrey Artur, convocó a sus caballeros de la cama redonda, y asumió toda la responsabilidad del proceso. Fiscales y parafiscales le buscan las irregularidades para darle un estironzito de orejas, pues el virrey Arturito, estuvo coqueteando con monseñor Rajoy, y nos topamos con la iglesia, ya se sabe…, o te conviertes en fiel seguidor de su secta, o te crucifican o lapidan en la plaza pública de la Audiencia Nazional.
Pero a Arturito, sólo le buscan las cosquillas, pues a él no le interesa demasiado la independencia, sino conseguir el tesoro de Hacienda que monseñor Rajoy se resistía a entregar. Como compensación le prometió entregarle las competencias de los CIE’s, un regalito tan deseado como envenenado, pues se mueve mucho dinero entre tanta redada y expulsiones, a la vez que genera un importante descrédito democrático, pues los CIE’s son limbos legales en los que la ilegalidad, el abuso y la injusticia, son norma.

Así podríamos imaginarnos un país independiente y feliz, en el que CIE’s y prisiones, estarían abarrotadas de personas migradas. ¿Y qué haríamos con esta herencia del “postfranquismo”, pues como dijo algún conocido soberanista, no los vamos a dejar a todos en libertad, antes se debería de hablar sobre el modelo penal, y mientras ellos hablan y hablan, las personas seguirían privadas de libertad y sumando días de injusticia a su encierro. Porque no vayamos a ser ingenuxs, lxs carceleros seguirán siendo los mismos y haciendo lo que han hecho siempre. Lo propio se podría decir de lxs policías, juecxs, fiscalxs, curas, etc… No olvidemos que la iglesia no desaparecería, pues está íntimamente ligada a esta tradición catalana más reciente y algunos de los lugares que generan más dinero por el turismo, son el culto a esos “santos” lugares, desde la Sagrada Familia, a Montserrat, sin olvidar ermitas, iglesias y catedrales.

Sigamos imaginando que ya somos “independientes”. Tendríamos que ponernos de acuerdo en que sanidad queremos o si deseamos una enseñanza universal o estamos a favor de no escolarizar a lxs niñxs. Y seguro que aquí alguien le llevaría la mano a la cabeza y se estiraría de los pelos defendiendo la obligatoriedad de la enseñanza, eso sí, en catalán; pero tal vez se le pasaría por alto que cuestiones como la historia, deberían de ser revisadas, pues la que actualmente se imparte en las escuelas, es la de los vencedores.

Tampoco nadie ha clamado que en ese país independiente, no se producirían más desahucios, pero nadie aclararía si sería porque desaparecerían los bancos, o porque a los futuribles desahuciados, se les invitaría a salir hacia un país de pobres. No hemos conseguido la independencia para alimentar a parásitos, afirmaría alguno de CiU mientras se funde en un abrazo con el principal candidato de las CUP.

Hay cuestiones que son importantes a la hora de “luchar” por la independencia. Por ejemplo, los preliminares son decisivos. Así, como hemos visto, esta consulta se ha hecho sólo para quienes estaban a favor de un estado catalán. A estxs se les daba otra opción para opinar. A aquellxs que expresaban su rechazo a otro estado o a cualquier estado…, estxs no tenían ninguna oportunidad más para expresar. Qué problema había, ya que se preguntaba, expresar o por qué no se quería un estado u otro estado, o proponer, en el caso negativo, qué es lo que se quería. ¿No se trataba de una consulta para todxs, o bien sólo era para quienes querían un estado catalán?.

Pues bien, en ese país que no consiguió la independencia porque se dependía de otros y de leyes constitucionales que esos mismos gobernantes al país de la independencia firmaron en su día o prometieron fidelidad, en ese país, se sigue desahuciando a las personas; la policía sigue siendo tan brutal como siempre; las redadas a personas migrantes no se han paralizado; las prisiones se siguen llenando y los CIE’s continúan con su letal funcionamiento; lxs polìticxs mantienen las leyes que permiten cualquier abuso; las condiciones laborales precarias, los ERES y la explotación siguen vigentes; etc…

En estos ya cuatro días, lo que para unos ha sido un impresionante triunfo, y para otros un tremendo fracaso…, no se ha producido ni un solo indicio de que las condiciones de vida del pueblo, vayan a cambiar mínimamente en el sentido de mejorar. Cambiar sí que hay indicios de que van a hacerlo, pero no para mejor. Por lo pronto, a los desalojos anunciados con anterioridad al 9N, se le van a sumar otros más. ¿Dónde está esa justicia social que decían que se hablaría después de la consulta? Primero votar por la independencia y después ya cambiaremos el país…, decían los que más mentían…, aunque lo cierto es que todxs ellxs mentían. Algunxs intentaban disimular evitando que no se le escapase la sonrisa, otros lo decían con la boca pequeña, unos pocos únicamente mostraban su arrogancia y casi todos creían en el “caga tió” o el “pare noël”, una tradición que dicho sea de paso, es muy catalana por parte de lxs botiguerxs. Porque si Catalunya ha heredado algo de la antigüedad, es su tradición de comerciantes. Por eso unx no se puede mover demasiado de donde está, ya que si lo hace le cobran. Cobran por pasear por el Parc Güell, cobran por las bolsas de los súper, cobran por aparcar coches en la calle de todxs, cobran por ir deprisa y por ir despacio. El transporte público hay que pagarlo… varias veces, igual que la atención sanitaria universal o la enseñanza obligatoria y gratuita. Sí, porque en Catalunya hasta lo gratuito cuesta dinero…

Esto es lo que se suponía que se debería de cambiar, pero de entrada hoy no han bajado ni un solo precio, y la tendencia que apuntan los mercados volátiles del consumo cotidiano, no auguran que haya ningún descenso, sino más bien esos valores tienen cierta tendencia al alza. Por eso Catalunya en general, y Barcelona en particular, son de los lugares más caros de toda la península. Antes teníamos Andorra, ahora ya es imposible, pues probablemente la ha debido de comprar la familia Pujol al llevar para allá tanto dinero.

Este es un país no tan diferente al resto, con la excepción de que aquí vale todo bastante más, pero en cuanto a las aficiones de políticos, empresarios y banqueros, a todos les encanta el dinero, especialmente el que no es de ellos. Así, no sólo no quitan el poco que tenemos, sino que además se quedan con las casas de quienes tienen menos recursos y cuando ya no nos queda nada, entonces nos multan por indigentes y si no encontramos trabajo para pagarles, nos hacen trabajar para ellos en los talleres de sus cárceles de manera que, cuando salimos, no estamos mejor que cuando entramos, y eso es síntoma de reincidencia, lo que supone un agravamiento de la condena.

Sí, en este país que queremos independiente de todos, incluso de quienes lo quieren independizar, han empezado a construir la independencia por el tejado porque tenían un motivo justificado, tenían que poner su bandera, que no es la nuestra.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El 9N, votaré…, si, si…!
per a 14 nov 2014
Yo creo que seguramente al president este lo detendrá la brigada especial a las 5 de la madrugada y lo meteran en un zulo para torturarlo.

Seguro que sí.

Dado el fabuloso caso, entonces arrastraría incluso a Amnistía Internacional por el regionalismo de CiU.
Re: El 9N, votaré…, si, si…!
per uu 15 nov 2014

La reacció a l'alarma independentista ha estat, precisament, el 15m i ara Podem, i ha quedat claríssim que el "no nos representan" volia dir en realitat "queremos un mesías quemando brujas en la Pplaza". Un intent de presentar una espanya més guai, però amb el mateix fons inquisitorial i immobilista de sempre. darrere hi ha l'oligarquia, que sacrificarà la casta sense pestanyejar. El que volen evitar a tota costa és la independència. I per què? Doncs perquè comprometria molt i molt la capacitat espanyola de pagar el deute il·legítim. Un deute que l'oligarquia s'ha compromès a fer pagar Mentrestant alguns "anarcos" ataquen el projecte rupturista de la república catalana en nom d'una revolució que potser al segle XXV arribarà.
http://www.directe.cat/noticia/318260/loligarquia-catalana-guanya-molts-
http://elblogdecremacatalana.blogspot.com.es/2014/02/la-oligarquia-empre
http://www.elcritic.cat/investigacio/lobbies-catalans-contra-la-consulta

Els ‘lobbies’ econòmics que han frenat la consulta del 9-N
Text: Marc Font / Il·lustració: Jordi Borràsdimarts , 21 octubre 2014
El Fòrum Pont Aeri, la Comissió Trilateral, el Círculo Ecuestre, Foment del Treball o el Cercle d'Economia són els principals poders econòmics que s'oposen a la independència de Catalunya. En els últims mesos, han pressionat de valent –sobretot a CiU– perquè hi hagués una reculada en la consulta del 9-N. Aquest reportatge, avançament de la revista PROCÉS, és una guia sobre els principals 'lobbies' que s'oposen al sobiranisme: qui els impulsa? Qui en forma part? Quins són els seus objectius?
El Fòrum Pont Aeri, Foment del Treball, el Círculo Ecuestre, el Cercle d'Economia o la Comissió Trilateral han pressionat els darrers mesos contra el 9-N

Temes9 de NovembreArtur MasCercle d'EconomiaCírculo EcuestreComissió TrilateralConsultaFoment del TreballFòrum Pont AeriIndependènciaLobbiesProcés sobiranista
La substitució de la consulta del 9-N per un procés participatiu ha suposat un trencament de la unitat política sobiranista. L’actual Govern d’Artur Mas ha preferit no saltar-se, de moment, la legalitat espanyola. La frenada arriba després de la suspensió de la convocatòria de la consulta per part del Tribunal Constitucional i de la reiterada negativa de l’Executiu estatal a negociar res. Però, més enllà de la política, la decisió de CiU arriba després de tot un seguit de pressions i amenaces provinents dels lobbies de la gran empresa catalana i espanyola. Exponents de les principals corporacions amb seu al Principat han expressat en els últims mesos en públic i en privat el seu rebuig al procés independentista a mesura que s’ha anat accelerant, han advertit de les conseqüències nefastes que, al seu parer, tindria la secessió i han apel·lat a un diàleg des de dalt –bàsicament entre governs– per trobar una sortida que no perjudiqui els seus interessos econòmics.

Sopar del Fòrum Pont Aeri, a la Torre Agbar de Barcelona / AGBAR
Sopar dels membres del Fòrum Pont Aeri, a la Torre Agbar de Barcelona, amb el ministre García-Margallo / AGBAR
El Fòrum Pont Aeri, la patronal Foment del Treball, l’elitista Círculo Ecuestre, el Cercle d’Economia o la internacional Comissió Trilateral són alguns dels grups de pressió que rebutgen la independència i que, amb més o menys intensitat, s’han oposat a la consulta del 9-N. Ja sigui a través d’esdeveniments públics o amb reunions privades allunyades del focus mediàtic, fa mesos que utilitzen la seva influència per desactivar un procés que no compta amb el suport de les elits econòmiques del Principat. Tot i això, el dret a decidir sí que ha rebut l’aval de la majoria de l’empresariat, bàsicament format per companyies petites i mitjanes, organitzats en entitats com la Pimec, la Cecot o la Cambra de Comerç.

“Les elits del país no han de pretendre canviar el curs de la història, sinó que han de canalitzar aquest moviment de base. No es tracta de frenar ni d’aturar, sinó de fer que surti bé.” La frase no és de cap dirigent d’ERC, d’ICV ni de la CUP. La va pronunciar Artur Mas a l’octubre de 2013 en la inauguració de la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Mas, que teòricament ha de conèixer amb profunditat les elits catalanes, sap de primera mà com alguns empresaris porten gairebé dos anys demanant “diàleg”, “prudència” i “seny” en vista de la possibilitat d’un procés d’independència. Al març del 2011, Artur Mas va ser justament el primer convidat als sopars discrets del Fòrum Pont Aeri que reuneix la crème de la crème de l’empresariat de Madrid i de Barcelona. Aleshores CiU tenia un pacte amb el PP per governar la Generalitat.

José Manuel Lara, president del Grup Planeta. Foto: Junta Informa
José Manuel Lara, president del Grup Planeta. Foto: Junta Informa
Les ‘amenaces’ del president de Planeta
José Manuel Lara (Planeta), Isidre Fainé (Caixabank), Josep Lluís Bonet (Freixenet) o Josep Oliu (Banc Sabadell) són el paradigma d’elit corporativa catalana contrària a la independència. Tots ells encapçalen grans grups transnacionals amb seu al Principat –Planeta va facturar 1.650 milions el 2012 i Freixenet va arribar als 527 l’any passat, mentre que Caixabank en va guanyar més de 500 i el Sabadell 250 el 2013– i formen part d’organitzacions que apleguen empresaris d’arreu de l’Estat, on concentren una part significativa del negoci. La setmana passada, aprofitant la roda de premsa prèvia a la concessió del premi Planeta, el president del hòlding editorial i mediàtic José Manuel Lara va reiterar la seva intenció de traslladar una part del grup fora de Catalunya si hi ha independència. Segons ell, les empreses es veuran obligades a “prendre tot tipus de mesures” en cas que els polítics “creïn problemes”, en al·lusió al procés sobiranista. També va reclamar “diàleg” a totes les parts. Lara és membre del Pont Aeri, de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) i del Consejo Empresarial para la Competitividad –que reuneix algunes de les grans corporacions estatals.

Isidre Fainé, el factòtum de La Caixa, és menys procliu a fer declaracions que Lara, però manté la mateixa posició. “Confio plenament en la capacitat de diàleg dels líders polítics i de buscar el millor per al conjunt dels ciutadans dins del marc de la llei, i com que aquestes coses es poden donar, no contemplo cap altra cosa”, va assegurar al gener durant la presentació dels resultats anuals de la principal entitat financera del país. Fainé, a més, és president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis, la CECA.

Josep Oliu, del Banc Sabadell, també ha comentat que l’entitat financera que presideix “no contempla la independència” en cap dels escenaris possibles. El president de Freixenet, Josep Lluís Bonet, que forma part del Foro de Marcas Renombradas Españolas i de l’IEF, ja va manifestar al juliol en una entrevista a TV3 que no s’havia “preocupat de pensar coses” que no passarien, amb referència a la secessió. Mesos abans, havia declarat dins d’un reportatge de The New York Times sobre els dubtes de l’alt empresariat català contra la independència que “Catalunya és una part fonamental d’Espanya i així hauria de continuar”.

La confessió de Mas a la Trilateral
La marxa enrere al voltant del 9-N no hauria d’haver agafat per sorpresa aquests sectors de l’alt empresariat català. El mateix Artur Mas va manifestar al juliol que no se saltaria la legalitat i que la sortida del bloqueig de la consulta serien unes eleccions. Ho va fer en una trobada amb representants de la Comissió Trilateral, de la qual va informar en aquell moment el diari La Vanguardia. A la reunió van assistir-hi els catalans Ferran Rodés (Havas Media i president de l’editora del diari Ara) i Esther Giménez-Salinas, consellera del Banc Santander i exrectora de la Universitat Ramon Llull; a més d’Alfonso Cortina, expresident de Repsol; Antonio Garrigues Walker, president del bufet Garrigues; Pedro Miguel Echenique, conseller del Govern basc en l’etapa de Garaikoetxea; Ignacio Polanco, president d’El País; i Emilio Ybarra, expresident del BBVA.

Més públics i matisats són els posicionaments del Cercle d’Economia i de Foment del Treball. També refusaven la consulta del 9-N, però alhora esgrimeixen la necessitat de reformes constitucionals per augmentar l’autogovern català o reduir el dèficit fiscal. Al maig, l’actual president del Cercle, Antón Costas, que va substituir en la presidència l’exministre del PP Josep Piqué, va aprofitar les ja tradicionals jornades d’economia de Sitges per advocar pel “diàleg” entre Mas i Rajoy. De la seva banda, Joaquim Gay de Montellà, president de la principal patronal del Principat, defensa el mateix que Costas i ha proposat que es reconegui Catalunya com a nació, competències plenes de la Generalitat en llengua i cultura, un pacte fiscal perquè l’Executiu autonòmic recapti i gestioni tots els tributs mitjançant una Agència Tributària pròpia i plena capacitat per a l’organització local. Dins de Foment, però, hi ha certa divisió i algunes informacions apunten que empresaris sobiranistes preparen una candidatura per a les eleccions que la patronal celebrarà al desembre.

Acte sota el lema 'Diguem prou' organitzat per la patronal Pimec / PIMEC
Acte sota el lema “Diguem prou”, organitzat per la patronal Pimec / Foto: PIMEC
La petita mitjana i empresa, a favor del dret a decidir
Ara bé, ni de bon tros tota la burgesia catalana ni tot l’empresariat refusa el procés. Víctor Grífols, president del grup d’hemoderivats i serveis hospitalaris que porta el seu cognom, que forma part de l’Ibex-35 i que va facturar 1.600 milions l’any passat, ha defensat explícitament el dret a decidir, tot i que no la independència, i al juny va afirmar que la consulta del 9 de novembre s’havia de fer “amb dignitat”. A finals del 2012, les patronals Pimec i Cecot, que agrupen bàsicament empreses petites i mitjanes, van coincidir a publicar sondejos entre els seus associats en els quals el suport a l’Estat propi era majoritari: un 66,8% pel sí a l’enquesta de la Pimec i un 53% pel sí a la de la patronal vallesana. L’opció independentista perdia força en les companyies més grans, amb només un 38% de suport de les associades a la Cecot amb més de 100 treballadors, i entre les de la Pimec que tenen més d’un 30% de vendes a la resta de l’Estat espanyol (55%).

La Pimec i la Cecot són dues de la quinzena d’organitzacions patronals que el 8 de maig van avalar el 9-N amb la signatura del Manifest del Far. Les xifres desmunten el mite de l’empresariat com a bloc contrari al sobiranisme. Segons el politòleg Marc Sanjaume, aquesta imatge es manté perquè el gran empresari que s’oposa al procés “disposa de molts més mitjans de comunicació afins per fer campanya contra la independència”. Sanjaume, un dels autors del bloc de política El pati descobert i actualment investigador postdoctoral a la Universitat del Quebec a Mont-real, admet que tradicionalment la “burgesia s’ha associat amb l’estratègia proteccionista i autonomista més que no pas amb el secessionisme” i que l’empresariat “és prudent a l’hora de plantejar aquestes qüestions perquè té aversió al risc”.

Guia dels ‘lobbies’ econòmics que s’oposen a la independència


Salvador Alemany, president d'Abertis. Foto: Cambra BCN
Salvador Alemany, president d’Abertis. Foto: Cambra BCN
Fòrum Pont Aeri
Fundació: 2011

Metodologia: aplega 40 grans empresaris de Barcelona i de Madrid. Realitzen sopars discrets amb polítics d’alt nivell. Fins ara hi han participat Mariano Rajoy, Artur Mas, Esperanza Aguirre, Soraya Sáenz de Santamaría o Luis de Guindos. L’últim sopar, el van fer al juny passat i, per tant, en els pròxims dies els toca reunir-se de nou. Rajoy va ser el convidat d’honor a sopar just quatre dies després de la Diada del 2011, en un sopar a la casa del comte de Godó, editor de La Vanguardia, a Barcelona.

Qui en forma part? Salvador Alemany (Abertis), César Alierta (Telefónica), Isak Andic (Mango), Javier Godó (Grup Godó), Emilio Cuatrecasas (Cuatrecasas), Juan Miguel Villar Mir (OHL), Antoni Brufau (Repsol), Antonio Catalán (AC Hoteles), Joaquim Gay de Montellà (Foment del Treball), Luis Conde (Seeliger & Conde), José Manuel Entrecanales (Acciona), Josep Oliu (Banc Sabadell), Florentino Pérez (ACS), Ángel Simón (Agbar), Borja Prado (Endesa) i Marc Puig (Puig), entre d’altres. Cada sopar té un empresari com a amfitrió. Només els més poderosos entre els poderosos n’han hostatjat un a casa seva o a la seu de les seves empreses.

Posició sobre la consulta: és clarament contrari a la independència i a la consulta, té un paper actiu per desactivar el procés sobiranista. L’objectiu del grup, segons diuen oficialment, és “debatre amb líders polítics i empresarials, intercanviar vivències, analitzar situacions d’interès general i proposar solucions”.

L'advocat Emilio Cuatrecasas. Foto: Mcsptw - Treball propi
L’advocat Emilio Cuatrecasas. Foto: Mcsptw – Treball propi
Foro Almagro
Fundació: 2013

Metodologia: reuneix empresaris, professionals i també polítics de Catalunya, de Madrid i d’altres parts de l’Estat espanyol. En les trobades només hi participen els seus membres amb l’objectiu de compartir preocupacions i estratègies.

Qui forma part? Impulsat per l’advocat Emilio Cuatrecasas, fins fa pocs mesos president del bufet Cuatrecasas Gonçalves Pereira, imputat per un presumpte delicte de frau fiscal. A més, també en formen part el cercatalents Luis Conde; l’expresidenta de la Comunitat de Madrid i encara principal dirigent del PP en aquell territori, Esperanza Aguirre; el president d’Agrolimen, Artur Carulla, i Rafael Villaseca, conseller delegat de Gas Natural.

Posició sobre la consulta: clarament contrari a la independència. De fet, el problema català va ser la principal raó de l’aparició d’un grup de pressió que representa una elit minoritària.

Junta directiva del Cercle d'Economia.
Junta Directiva del Cercle d’Economia.
Cercle d’Economia
Fundació: 1958

Metodologia: és un espai de debat de l’elit empresarial, econòmica i política del Principat. Vinculat tradicionalment a la burgesia nostrada, cada maig celebra una trobada a Sitges on participen alguns dels principals càrrecs polítics de l’Estat i de Catalunya.

Qui en forma part? El president actual és l’economista Antón Costas, mentre que a la Junta també hi ha Josep Oliu (Banc Sabadell) i Artur Carulla (Agrolimen), com a vicepresidents; i l’historiador Joan B. Culla, José Manuel Lara (Planeta), l’exministre Josep Piqué o el notari Juan-José López Burniol com a vocals, entre d’altres.

Posició sobre la consulta: tot i que entre els seus integrants hi ha partidaris de la consulta, oficialment la rebutja amb l’argument que “no és legal ni acordada” i advoca pel diàleg –des de dalt, entre Artur Mas i Mariano Rajoy– i per una reforma constitucional que reconegui les especificitats de Catalunya, en blindi les competències i suposi una millora en matèria de finançament.

Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball
Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball
Foment del Treball
Fundació: segle XVII, tot i que va adoptar el nom actual el 1889

Metodologia: tradicional bastió de la burgesia, és la gran patronal catalana i aplega des de grans empreses fins a organitzacions sectorials o territorials del Principat.

Qui en forma part? L’actual president és Joaquim Gay de Montellà i com a vicepresidents hi ha l’empresari hoteler Joan Gaspart i diversos representants de patronals territorials o sectorials. A la direcció també hi ha representants de grans corporacions.

Posició sobre la consulta: a través del seu president, Foment és un dels màxims exponents de la tercera via. Aposta per un acord entre els governs català i espanyol que reconegui Catalunya com a nació, plenes competències en llengua i cultura, pacte fiscal similar al concert econòmic i plena capacitat per a l’organització local. Dins de Foment hi ha empresaris sobiranistes amb aspiracions de presentar candidatura pròpia.

Seu del Círculo Ecuestre. Foto: Jordi Borràs
Seu del Círculo Ecuestre. Foto: Jordi Borràs
Círculo Ecuestre
Fundació: 1856

Metodologia: exclusiu club de la burgesia barcelonina més elitista i conservadora. Organitza nombrosos esdeveniments cada any amb la presència de destacades personalitats polítiques, econòmiques o empresarials.

Qui en forma part? L’actual president és el financer Borja García-Nieto Portabella (Riva y García) i a la Junta també hi ha Sergi Ferrer-Salat, Miguel Suqué Mateu (Castell de Peralada), Liliana Godia, Mar Raventós (Codorniu) o Joan Maria Nin, fins fa alguns mesos el número dos de La Caixa.

Posició sobre la consulta: contrari a la independència. El seu president, considerat una persona propera al PP, ha mostrat en diverses ocasions la seva oposició al sobiranisme català i s’ha mostrat partidari de mantenir l’statu quo actual. Ho va explicitar Borja García-Nieto en un discurs durant la Convenció del Partit Popular a Catalunya celebrada al febrer passat amb participació d’empresaris com Bonet (Freixenet).

Jean Claude Trichet
Jean-Claude Trichet
Comissió Trilateral
Fundació: 1973

Metodologia: organització internacional creada per David Rockefeller, aplega personalitats destacades dels negocis i de l’economia dels Estats Units, d’Europa i del Japó. Celebra reunions periòdiques i és una clara defensora del capitalisme més desregulat.

Qui en forma part? Entre els seus integrants hi ha representants estatals. L’actual president de l’àrea europea de la Trilateral és Jean-Claude Trichet, que va estar vuit anys (2003-2011) al capdavant del Banc Central Europeu (BCE).

Posició sobre la consulta: contrària a la independència. Diversos representants a l’Estat de la Trilateral van reunir-se al juliol amb Artur Mas al Palau de la Generalitat per exposar-li una mena de proposta confederal com a alternativa a la consulta del 9-N.
Re: El 9N, votaré…, si, si…!
per m(A)laguita 15 nov 2014
Solo te ha faltado decir que son medio judíos y fenicios. Como está la red de nazi, por diox
Re: El 9N, votaré…, si, si…!
per (A) 15 nov 2014
Si l'independentisme és un projecte de botiguers, el teu unionisme implícit és una mamadorra a l'oligarquia.
Re: El 9N, votaré…, si, si…!
per k pagui Pujol 15 nov 2014
m(A)laguita, sí, los fenicios y judíos tienen su importancia en la historia de Catalunya, de ahí el comercio por su situación en el mediterráneo y por sus barrios (call), además, los mejores cartógrafos estaban en las islas Baleares, y eran judios, y no olvides quién expulsó a lxs judíos.

Reconocer las raíces, no es faltar a los judíos y a los fenicios, en todo caso, si a alguien le molesta que se haga esa comparación, es a tí..., por lo que eso de "nazi", puedes colocártelo como apellido.

(A), el independentismo no es un proyecto de "botiguers", una interpretación muy personal para no entender la realidad. Como ejemplo, la publicidad de Barcelona, "la botiga més gran del món". Y catalanismo e independentismo, no son lo mismo y quién lleva la dirección, no son lxs independentistas de izquierdas, que como sabrás también hay de derechas y de extrema derecha, porque los de extrema izquierda los asesinaron los mismos que van de la mano con los independentistas en este proceso soberanista.

Negar la historia, la propia y la de otros pueblos, es un riesgo innecesario y una trampa para el pueblo. Y cuando digo negar la historia, me refiero a no reconocer en la historia de los otros pueblos, la propia. Europa es un invento tan artificial como España, pero también lo es Catalunya, en donde se juntan diferentes pueblos y eso se ve y se siente viajando y mezclándose con el pueblo.

No soy "unionista", te equivocas y me juzgas desde tu reacción frente a quien denuncia esta farsa soberanista. Ya me gustaría que esto fuese un proceso verdadero de autonomía del pueblo catalán y que sirviese de referencia a otros pueblos desde los que buscamos y luchamos por nuestra propia autonomía. Pero todo no vale..., no se puede ir con quienes nos exterminaron en el pasado, porque actualmente no se llevan las ejecuciones sumarísimas, ni las cámaras de gas... Los mecanismos de exterminio se han sofisticado a través de la creación de discursos de identidades postizas. Nadie va a descolonizar Catalunya. En Euzkadi hemos resistido mucho tiempo manteniendo nuestras "primitivas" expresiones culturales que tanto han avergonzado a los imperialistas y a los opresores que nos querían incluir en su lista de atracciones...

Lamentablemente eso ha supuesto un precio muy alto para nuestros pueblos, pero algunos todavía seguimos resistiendo con toda la dignidad que disponemos. A veces me pregunto si esta independencia en Catalunya no la estará patrocinando alguna famosa multinacional o La Caixa, siempre al lado de CiU y de los sectores más duros de los consejos directivos de las multinacionales...

No es de extrañar que parte de esas influyentes oligarquías catalanas rechacen el proceso soberanista, pues supone un reparto del expolio público entre más grupos de poder. Esta situación también se dio en la revolución del 36, grandes magnates catalanes apoyaron a los fascistas y otros a los republicanos, pero a lxs revolucionarixs, sólo el pueblo.

A vuestra ciencia ficción se puede responder con otra ciencia ficción, y lo más interesante, evitar responder preguntas comprometedoras como qué pasará con los CIE's y las prisiones cuando estén en manos de los promotores del proceso soberanista. ¿Qué sanidad pública tendremos?, ¿qué pasará con el modelo educativo y la enseñanza?

Vuestras respuestas es que soy un "nazi" o un "unionista". Fenomenal el nivel, semejante al de la propuesta del proceso soberanista. Aquí no se debate nada, y si no apoyas eres un "nazi" o un "unionista", "españolista", etc...

No es que primero sea una cosa (la independencia) y luego la otra (cómo queremos que sea). No..., ambas cosas discurren parejas y no suplantando o anulándose la una a la otra.

Menos banderas, menos patrias y más pueblos...

Muchos de los regímenes que se destacan dentro de las izquierdas independentistas, han sido genocidas de los pueblos indígenas de esas tierras, pero eso parece que es justificable en nombre de no se sabe qué socialismo o comunismo... En ese sentido, en qué se han diferenciado de los fascistas, los nazis, los totalitarios, las dictaduras, los demócratas, los republicanos...

Los estados y sus detentadores, son responsables de los crímenes contra los pueblos originarios y Catalunya sigue el modelo de los parques temáticos que humillan a los pueblos y sus culturas, y de las grandes superficies, que arrasan con toda diversidad.
Sindicat Terrassa