|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Els llibertaris i el procés català
|
|
|
per Lo Gaiter |
12 nov 2014
|
|
Aquesta és una opinió personal que aspira humilment a ampliar el debat i l'anàlisi del procés sobiranista que estem vivint a Catalunya des d'una posició llibertària. Sense cap intenció de creure'm amb la raó absoluta demanaria això sí respecte i argumentació a qualsevol que en discrepi. Em sap molt greu veure la nostra estimada indymedia convertida en un cau de trolls i dogmàtics quan surten certs temes, on no es pot debatre sobre el que ens doni la gana amb fraternitat i respecte. Salut i anarquia |
|
1. El moviment anarquista no és un cos monolític al que se li pugui demanar una resposta unitària en segons quines qüestions ni molt menys una disciplina de vot. Ni es vol, ni es necessita, ni seria coherent buscar-ho, molt menys en processos complexes com el que tractem on hi ha infinitat de respostes possibles. L'heterogènia del moviment és una de les seves característiques i riqueses. En base al principi de defensa de la llibertat i el lliure pensament podem arribar a diverses conclusions tant valides unes com altres sense sortir-nos dels principis essencials de la ideologia. Per posar un exemple, dins de l'anarquisme ha estat tan coherent històricament defensar com a mètode de lluita el pacifisme com la propaganda pel fet,la bomba i la Star, per més contradictoris que siguin i per més que es desesperin mútuament els defensors d'una via amb els de l'altra. Les veritats absolutes i els dogmes de fe els deixem per les religions i les ideologies autoritàries. En aquest sentit els repartidors de carnets, messies il•luminats o els guardians de pureses si que esdevenen contradiccions. És per això que l'anarquisme és moviment i té cintura suficient per adaptar-se a qualsevol circumstància.
2. En base a això en l'anàlisi de la resposta donada a aquesta consulta des dels principis llibertaris trobo totalment coherent qualsevol d'aquestes tres postures: abstenció, no/sí o sí/sí, com ja s'ha posat de manifest en la brillant campanya pel NO/SI. Sigui per abstencionisme actiu cap a "processos electorals" que no es comparteixen, sigui com a vot protesta i reafirmació ideològica en la negació a defensar la creació d'estats nous per més que es vulgui destruir d'altres, sigui per incidir en desencadenar processos desestabilitzadors que podem aprofitar com a moviment i que marquen una oportunitat de canvi major que quedar-nos tal com estem, etc. Una o altra es contraposen o es poden complementar segons l'anàlisi, però en tots els debats fets des del moviment llibertari amb persones que es defineixen, he pogut veure motius de pes i arguments coherents, favorables i desfavorables, en totes aquestes postures. Prioritzar una o l'altra depèn de la subjectivitat de qui ho defensi, incidir en el debat i en l'anàlisi de la realitat des de qualsevol d'aquestes vessants mai podrà considerar-se tabú o incoherent des de paràmetres llibertaris. El que no he trobat ha estat cap anarquista que consideri coherent un vot pel NO, en refermar clarament l'statu quo i suposar de facte la defensa de l'estat espanyol.
3. Sorprèn també la crítica des d'àmbits llibertaris a processos de decisió col•lectiva pel sol fet de vehicular-se a través d'urnes. Ull, no entro en valorar totes les trampes que aquests processos porten implícits que comento en el punt següent, sinó en el fet simplista de considerar que qualsevol procés participatiu hagi de ser criticable només pel fet d'haver-se de fer votant. El no ser capaços de diferenciar entre uns comicis electorals, una consulta i un referèndum, suposen una disfunció argumental. No entendre l'enorme diferència entre delegar la teva representativitat a un partit o respondre que no estàs d'acord en una constitució, i que aquesta decisió sigui o no vinculant, és d'un estrabisme conceptual important. Si partim de la base del principi inqüestionable que totes les persones haurien de poder decidir sobre tots els àmbits de la seva vida, en qüestions com la que ens tracta on es veuen implicades milions de persones, no veig mecanisme més útil que un referèndum per saber l'opinió de cada individu, la vinculació de la resposta no la posaria mai en dubte. Un altre tema és que en l'agenda de les decisions uns vegin més o menys prioritàries certes consultes, però cap llibertari es pot negar al dret a decidir de les persones. La pròpia CNT en els seus estatuts tampoc va caure mai en l'error de confondre la legítima defensa del dret d'autodeterminació dels pobles amb la defensa del nacionalisme, per més que alguns dels seus militants no hagin semblat entendre les diferències evidents. Si milions de persones estan demanant, de forma clara, massiva, reiterada i constant, resoldre via refrendària una problemàtica que és evident que existeix dins l'estat espanyol des de fa segles, quina és la legitimitat de qualsevol llibertari a negar-los aquest dret? La defensa com a llibertaris d'un referèndum vinculant la veig com la forma més ràpida i resolutiva.
4. El problema està en que actualment en els processos de decisió com a llibertaris no ens podem sentir vinculats perquè estan mediatitzats, manipulats i el concepte de representativitat és una farsa. Està clar que per principis ens neguem a que la nostra representació es gestioni a través de partits polítics i que aquesta democràcia parlamentària no ens representa, està clar que a la societat actual els partits són els que monopolitzen aquesta representativitat de la població i és evident que per aquest principi també poden monopolitzar al seu favor consultes, referèndums i d'altres mecanismes de representació encara que no se'ls voti directament com a partits. És més que evident que aquesta consulta ha reforçat el lideratge messiànic d'un dels representants més nefastos de l'oligarquia catalana, el neoliberalisme local i la dreta conservadora. Però al meu parer això no ens pot anul•lar ni en la nostra recerca d'una representativitat diferent, ni en la nostra crítica al sistema actual, ni en la nostra capacitat d'incidència tàctica sobre tots els processos participatius possibles. Aquesta és una realitat que històricament el moviment anarquista no ha sabut pair del tot i la teoria i la pràctica no sempre han anat de la mà. El mite de l'abstencionisme ha caigut en nombroses ocasions davant la realitat dels interessos dels militants. El període republicà seria el més representatiu però en cap cas això va suposar assumir i creure en el sistema de partits abandonant la lluita anarquista sinó aprofitar certes conjuntures per accelerar processos de desestabilització i de progrés com el que ens toca. Quan una votació ha esdevingut il•legal i un acte de desobediència a un tribunal constitucional i un estat, són moltes les raons que poden portar a qualsevol anarquista a valorar el fet de desobeir en aquesta il•legalitat.
5. Com no ens cansem de dir la nostra lluita va molt més enllà de qualsevol 9N, comici, vaga o diada, està en el dia a dia i en la batalla quotidiana. És a partir d'aquesta lluita que hem de continuar reforçant la nostra via llibertària d'organització social. Transmutar la representativitat partidista en una representativitat real, horitzontal, una democràcia de base on no es delegui en partits, organitzant-nos des d'assemblees de barris, sindicats de base, plataformes en lluita, casals autogestionats, cooperatives...en definitiva construint xarxes comunals i aquest federalisme real. L'ideari confederal anarquista, i no el fals que han pervertit certs partits, el que va de baix a dalt i es federa o desfedera lliurement. Deconstruir l'estat, destruir-lo, treure-li totes aquelles funcions amb les que ara ens ofeguen i passar-les a la gestió comunal. Quant més descentralitzat estigui l'estat i més repartit el poder de decisió millor, i ara com ara no trobo millor oportunitat per esqueixar i destruir l'estat espanyol que a través del procés català. Tenim una ocasió única per dinamitar un projecte franquista i corrupte construït sobre la sang dels treballadors i fonamentat en un centralisme monàrquic esclafant. Als anarquistes ens sobren els motius per voler que aquest engendre passi a millor vida. Si cau l'estat automàticament aproparem el poder d'una tacada, i és en aquest precís moment que com a llibertaris hem d'estar el suficientment preparats com per poder plantar cara i evitar que l'organització d'aquest nova societat planti les bases d'un nou estat que repeteixi les estructures que detestem de l'altre. A Catalunya sabem per experiència que som capaços de fer-ho si ens organitzem, i em sembla que en aquest objectiu ara com ara, almenys en un tros de camí que pot ser providencial, no estem sols. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per ejem, ejem |
12 nov 2014
|
estimat company, dius:
"Deconstruir l'estat, destruir-lo, treure-li totes aquelles funcions amb les que ara ens ofeguen i passar-les a la gestió comunal."
OK. Fins aqui, cap problema... si no fos que el proces catala te infules autoritaries including exercit propi, 3000 km de fronteres, impunitat per les elits 'catalanistes' etc, etc. Aixo no te res a veure amb la 'deconstruccio'. A l'ANC es parla de 'constuccio nacional'.
Dius:
"Quant més descentralitzat estigui l'estat i més repartit el poder de decisió millor, i ara com ara no trobo millor oportunitat per esqueixar i destruir l'estat espanyol que a través del procés català."
Doncs destruir l'Estat espanyol pot obrir un proces de balkanitzacio que no estic segur que sigui lo mes adient per nosaltres... Milicies, soldats, intervencio estrangera (OTAN, UE, ONU...)
Dius:
" Tenim una ocasió única per dinamitar un projecte franquista i corrupte construït sobre la sang dels treballadors i fonamentat en un centralisme monàrquic esclafant."
remember maig 1937 : mentres el milicians anaven a 'conquerir Madrid' la reaccion estalo-catallufa esclafaba la revolució social a Barcelona.
Dius
"Si cau l'estat automàticament aproparem el poder d'una tacada, i és en aquest precís moment que com a llibertaris hem d'estar el suficientment preparats com per poder plantar cara i evitar que l'organització d'aquest nova societat planti les bases d'un nou estat que repeteixi les estructures que detestem de l'altre."
traduit al roman paladi: hauriem de fer la feina bruta per CiU.ERC, que segurament s'amagaran a les clavegueres si les coses es posen malament i la cosa esdeve un merder civil/militar.
Dius:
·"A Catalunya sabem per experiència que som capaços de fer-ho si ens organitzem... "
Potser has oblidat que la Revolució del 1936 es va fer MALGRAT les forces identitaries (dels Cambó, de la Lliga, nucli dur d'ERC...) i que es va esfondrar al 1937 quan aquestes forces es varen aliar amb l'estalinisme del PSUC? |
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per Lo Gaiter |
13 nov 2014
|
Efectivament company, aquest procés té totes aquestes coses que planteges i està clar que els objectius de l'ANC no coincideixen amb els nostres ni amb el de les elits catalanes. Aquest és un punt elemental per no barrejar i entendre que nosaltres analitzem aquest procés des de bandes diferents i amb objectius totalment antagònics. També hauríem de tenir en compte quines són les nostres capacitats d'incidència, el nostre potencial real, i el fet que no som promotors del procés sinó que intentem portar l'aigua al nostre molí i aprofitar el moment de desestabilitzacio i desestalització que aquest obre per incidir-hi.
Penso que nosaltres hem d'organitzar-nos i estar preparats per forçar i lluitar precisament per evitar tot això que esmentes, i no considero un excés d'utopisme pensar que tant en el tema de l'antimilitarisme, la no necessitat d'un exèrcit, o en la inexistència de fronteres, no som els únics que faríem força. De fet, d'entre tots els nostres principis sóc molt més optimista en aquestes qüestions que en d'altres, les veig molt més lluitables i guanyables, bàsicament perquè la no existència de fronteres és un fet al nostre voltant i perquè la necessitat d'exèrcits pot relativitzar-se depenent com funcioni tot el procés i com s'arribi finalment a aquesta "independència". En quant a la impunitat de les elits catalanistes depèn també de la força per sostreure'ls el protagonisme en aquest procés, que no nego que fa temps van començar a liderar i ara han recuperat de forma reforçada, especialment en el cas convergent. En tot cas, sent optimista, només amb la independència ens haurem tret del damunt uns quants milers d'elits d'altres llocs d'una tacada, i podrem ajustar molt millor el tret. Com diu la dita castellana "quien mucho abarca poco aprieta", i és de lògica aplastant que es lluita millor contra 100 enemics que contra 1000.
La destrucció de l'estat espanyol en aquest procés per mi és sinònim de treure-li la capacitat d'imposició, de sobirania i ingerència sobre nosaltres, en això tenim molts punts comuns amb els objectius dels independentistes que precisament tracten d'arribar a aquest estatus. És el camí més directe per aconseguir-ho. Treient-nos del damunt aquesta sobirania ens treure'm a aquest estat. Sobre el possible procés de balkanització que esmentes em remeto al que et comentava abans, el fet de que el procés es desenvolupi pacíficament o violentament definirà moltes de les possibles conseqüències, entre aquestes la que esmentes, és cert, però en qualsevol dels casos nosaltres hauríem d'estar preparats per incidir-hi.
I aquest és el tema que penso que no tenim clar i que no hem assumit i que vull relacionar amb la resta dels teus arguments. Per desgràcia, ni molt menys tenim la capacitat organitzativa, ni operativa, ni decisiva, ni en cap dels sentits que vam tenir al 36, estem a anys llum com per estar en situació de fer cap feina bruta a ningú, ni la nostra capacitat és la millor per dirigir possibles moviments revolucionaris en aquests moments. És d'això del que em queixava i és d'això del que penso que hem de ser conscients i humils i organitzar-nos i preparar-nos.
El problema per mi no és per tant analitzable des del punt de vista d'aquells temps, per moltes ensenyances i alarmes que ens puguin ensenyar, ni per nosaltres ni per la realitat de les altres forces polítiques està clar. Únicament podem mantenir el paral·lelisme en un component de lluita de classes sota el paradigma d'unes noves realitats internes dins la nostra classe i la necessitat d'aliances a establir amb d'altres forces per poder tensar la corda cap als nostres objectius. La lluita dels poderosos contra la ciutadania continua sent totalment vigent i els nostres principis per organitzar la societat en base a estructures horitzontals, fora dels partits i de democràcia directa van guanyant posicions en el debat col·lectiu.
Salut company |
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per No és un problema català, és un problema cultural |
13 nov 2014
|
Aqui i ara, com allà i sempre, el que està en qüestió és el dret a l'opressió. Més enllà d'això es pot tenir molts dubtes sobre els nous camins que s'emprenen, però el pitjor és acceptar la sotmissió.
Walter. D. Mignolo
“Las posibilidades para el pensamiento desde el borde son muchas pero
todos tienen una cosa en común: cómo la gente se enfrenta en el mundo a la expansión
epistémico, económica y política de Occidente, si no quieren ser asimiladas sino más
bien imaginar un futuro que sea su propia invencióny no la invención de imperios
hegemónicos o subalternos. Alguien que nació y creció en la India inglesa no tiene
mucho en común con alguien que nació y creció en América Latina. Los lenguajes y las
religiones son diferentes y sus historias inconmensurables. Sin embargo, tienen una
historia semejante: la historia imperial/colonial del Occidente capitalista y los imperios
cristianos- España e Inglaterra-. Desde la perspectiva imperial, ya sea cualquiera de los
imperios dominantes (Inglaterra, América) o de los imperios subalternos (Rusia, China,
el imperio otomano del pasado- el pensamiento desdeel borde es una imposibilidad (
para admitirlo uno tendría que renunciar al privilegio de la episteme de la modernidad
occidental y admitir que el conocimiento y el entendimiento son generados más allá del
control de las normas institucionales). Desde la perspectiva colonial, el pensamiento
desde el borde es una necesidad hacia delante.” |
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per Per ejem, ejem. |
13 nov 2014
|
La revolució del 36, com altres com la que va succeïr a Sabadell a la setmana tràgica va ser feta per gent farta de passar gana.
En general les organitzacions, com sempre, van tenir un paper bastant penós en innombrables episodis, com ara del de la CNT (Frederica Montseny i altres) ajudant a fundar una nova generalitat i enfrontant-se als comités revolucionaris que gestionaven la gana de la gent. |
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per ke asko me dais los que votais |
13 nov 2014
|
|
se parte de una posicion falsa, de que millions de persones demanen un estat, pero el 9 de nov. encara mes millions no estan per lo mateix, aleshores, todo este mensatge de bon nen no te res a veure amb ser llibertari, hay que tener tragaderas para justificar todo este movimiento amarillista que es la via catalana, asi que no lies mes la troka, estar amb el pujolismo, es lo mateix que en el 77 el que va fer el psuc amb el franquisme, poe lo demas toda esta tonteria de bons minyons llibertaris, es la farsa del judas abrazandose al fariseo, pero vaya la realidad es la que es, y todo el mal que ha hecho el pujolismo de una forma de otra lo va a pagar, aunque ahora se abandere con la estelada y se abrace a llibertaris como tu, que detras de tu bonrrollismo y tu mascara de anarquista se te ve el plumero con el rollo patriotico catalan, los catalanes con estado sois iguales que los españoles, es decir: asesinos, imperialistas, falsos y racistas, vaya una puta mierda, con vuestro culto a la bandera y sometimienrto a la patria, que os importa a todos los asquerosos que habeis ido a votar el 9 nov., toda la gente que no ha ido, sois lo que sois , lo mas parecido a un feixista español es un feixista catalan, solo hay que ver la estankera en pza. colon en madrid, y la estelada en el borm, asi que os den, que els llibertaris no teniin nii volem, ni amo, ni deu, ni patria |
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per Uno |
13 nov 2014
|
L' anarquisme és o ha de ser en essencia acció.
Accions contra els executors del capitalisme i els opresors, no cal que siguin ni tansols violents però ha de ser acció contra tot això.
El 9 de Novembre van anar a votar més opresors que no pas oprimits, crec que estarem bastant d' acord en això, si no diré al menys que hi van votar molts opresors, no jugarem amb el número...
És per això que jo no vaig anar a participar d' això, perquè res tinc a guanyar amb aquest acte...
La meva postura era d' indiferència fins que vaig veure a Puig Antic a un video fet per explotadors, llavors vaig saltar.
Per a mí això va de bàndols, els meus jefes (explotadors) van anar a votar, familiars meus, defensors de l' ordre establert van anar a votar, en Felip Puig va anar a votar, en Mas, en Juanra de Kop (és broma) va anar a votar...
Jo no, jo estic a l' altre bàndol.
Jo voto al meu sindicat i mai m' ha caigut la mà, participo tant agust amb els del meu bàndol contra els altres, jo no els ajudo.
Es una opinió, dogmàtica però també valdrà com a anarquista, o no? |
|
Re: Els llibertaris i el procés català
|
|
per Lo Gaiter |
13 nov 2014
|
Per suposat que val Uno, tot i que no la comparteixi en part, el meu jefe és de los de la unidad indivisible, però bé, són visions i opinions, com et deia entenc l'abstencionisme perfectament, és la meva postura habitual.
La que no val és la del perturbat que et precedeix, ha començat dient-me pujolista i ha acabat dient-me directament feixista XDDD quanta amargura i mala òstia...sort que IMC permet la llibertat d'insult, on anirien sinó els trolls dogmàtics com aquest.
Salut |
|
|
