|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
La Grècia que reneix
|
|
|
per A |
06 nov 2014
|
|
Xarxes solidàries, cooperatives de treball i consum, un diari propietat dels periodistes. |
Georgia Bekridaki i Yiannis Barkas van parlar en primer lloc com a representants de l'organització Solidarity for all. “Han estat quatre anys de crisi, però també de solidaritat i de resistència”, així començava Bekridaki la seva exposició i ho exemplificava amb els més de 250 menjadors populars i centres d'atenció mèdica paral·lels a la sanitat pública que s'han obert als barris més necessitats. “Quan va començar tot plegat l'any 2011 va ser una reacció davant la crisi, però després això ha canviat i es tracta d'una lluita que suggereix una nova manera de prendre decisions”, va afegir. Basars d'intercanvi, sistema de moneda alternativa, bancs del temps, creació de cooperatives, fins a 700 iniciatives que podem trobar llistades en un mapa que aquesta organit zació ha elaborat els últims mesos. Barkas pensa que estem “davant d'una nova manera d'organitzar la societat, no pas davant d'un híbrid entre l'estat i el sector privat”.
Des del públic, però, una noia que ha participat l'últim any a Atenes en iniciatives autoorganitzades contra els efectes de la crisi, criticava “Solidarity for all” pel fet d'estar sota el paraigua de Syriza i que aquest fet “genera desconfiança entre molta gent”. “Què passarà si Syriza guanya les eleccions?”, es preguntava. És cert, i així ho van reconèixer, que l'entitat compta amb molts quadres orgànics de la coalició d'esquerres i n'ha rebut ampli finançament, però segons Bekridaki la intenció “no és instrumentalitzar ningú” i, per contra, assegura que defensen l'emancipació i l'autogestió “donant eines perquè la gent s'organitzi”.
Cooperatives de consum: afrontar la fam i canviar els hàbits
Tot seguit va ser el torn de Giorgos Ploumpidis, de la Cooperativa de consumidors Syn-Zo, on 250 famílies d'un municipi on hi viuen 12.000, s'organitzen per millorar la seva qualitat alimentària, però no només això. Avui en dia la majoria de gregues que cobren 1.000 euros al mes paguen fins a un 40% d'impostos, cosa que fa que el 50% de les llars no puguin cobrir les necessitats més bàsiques. És per això que moltes opten per utilitzar les cooperatives de consum per estalviar-se fins a un 30% dels costos dels aliments que d'altra manera engreixen les butxaques de les cadenes de distribució comercial.
Una de les pràctiques més esteses és el que es coneix com a “moviment de la patata”, una mena de mercat de productors –que va arrencar amb aquest tubercle i s'ha ampliat a altres productes– que ocupa carrers i places un dia a la setmana. Es calcula que un 20% de la població grega aconsegueix els aliments a través d'aquest procediment. Ploumpidis va completar la seva explicació dient que la feina de la cooperativa no només se centra a aconseguir aliments sense intermediaris, sinó també de canviar els hàbits de consum i la consciència sobre el menjar. La feina voluntària i la creació d'horts comunitaris són dues de les claus del projecte. Per complementar la seva tasca també hi fan tallers de ioga, Pilates, idiomes, dansa, així com productes d'artesania, seminaris, activitats culturals o cinema.
Desenes de petites experiències d'autoocupació
Entrant en el camp de les cooperatives de treball també vam conèixer l'experiència d'Elias Ziogas, treballador d'una botiga de productes solidaris i de proximitat situada al centre d'Atenes i anomenada Syn Allis. Han creat cinc llocs de treball, hi venen cafè produït a Chiapas, però la gran majoria de la seva oferta són aliments cultivats per agricultors locals. Un 60% de les vendes, a més, van a parar a altres cooperatives, i utilitzen serveis de missatgeria cooperativa.
Experiències similars a la seva van començar a proliferar a la capital grega l'any 2010, i va xifrar en desenes els cafès cooperatius, menjadors, botigues de comerç solidari o petites editorials, missatgeries i col·lectius que es dediquen a la informàtica que han vist la llum en aquests quatre anys. Per a ell no és tan important el marc legal de l'entitat cooperativa sinó la prevalença dels criteris “d'igualtat entre els membres en relació a sous i presa de decisions, les bones condicions laborals i la remuneració justa”. Tot i saber que molta gent ha arribat al món de la cooperativa “per necessitat”, Ziogas creu que s'està produint un canvi de valors: materialisme i individualisme versus béns relacionals i col·lectivitat. “Els qui consumeixen a les cooperatives de treball ho fan com un acte polític”, i així es consolida la seva base social, en paraules d'aquest activista grec.
L'experiència d'un diari propietat dels periodistes
Va tancar la jornada la intervenció de la periodista Christina Pantzou, que forma part de la plantilla d'un dels pocs diaris cooperatius existents avui en dia a Europa. Els Periodistes, és un rotatiu dirigit en assemblea per un ampli grup de professionals de la informació, administratives i tècniques –en total unes 120 persones– i avui dia ocupa el quart lloc al rànquing dels més difosos a Grècia. Surt de dilluns a divendres i té unes vendes de 9.000 exemplars. El més venut dels diaris grecs supera per poc els 20.000. Són hereus d'un històric diari anomenat Llibertat de Premsa, que durant la crisi de la reestructuració del deute fou abandonat a la seva sort pels oligarques que el dirigien.
Pantzou va denunciar que els grans empresaris de l'acer, la construcció i les drassanes navilieres controlen les capçaleres de la premsa grega i l'utilitzen com a eina de control i pressió, però quan no són rendibles els tanquen. Ella i les seves companyes, però, es van resistir a aquesta deriva i van optar per capitalitzar els seus sous i convidar la població a comprar un trosset de l'empresa per fer-la viable.
En una societat com la grega, on el 80% de la població creu –segons les enquestes– que la informació de la premsa “està supeditada al poder”, l'arribada d'un mitjà cooperatiu ha estat molt ben rebuda. En comptes de perdre lectores han guanyat un 17% d'audiència.
“No tenim diners, per això no li devem res a ningú. Escrivim en llibertat”, era el lema de la seva última campanya per donar-se a conèixer entre la població. Les empreses distribuïdores de premsa a Grècia es queden amb marges de benefici més petits que no pas a Catalunya –aquí oscil·len entre el 30% i el 50% del preu de venda de l'exemplar– i això ha fet possible que els exemplars d'Els Periodistes arribin a l'àmplia xarxa de punts de venda del seu predecessor, amb l'excepció d'algunes illes.
Però el principal canvi ha arribat a la redacció. El titular de portada no el decideix qui anomenem i vam escollir per ser el nostre director; s'acorda en assemblea per les periodistes. “Si tens arguments, vas a la reunió de mitja tarda i els exposes, intentem arribar sempre a un consens, malgrat que alguna vegada hem votat”, relata la Christina, que transmet una veritable estima per la seva feina. “Tothom cobra el mateix, faci el que faci, tantes hores tant cobrem. Moltes van sumar-se a la cooperativa per necessitat, però ara som una majoria que volem funcionar així, amb democràcia directa, de manera autogestionada. Això ens dóna independència, podem monitoritzar el poder i tenir veritable pluralisme d'opinions i ser altaveu dels problemes i les injustícies socials”, va reblar aquesta dona amb molts anys d'experiència i que no sembla gens disposada a rendir-se als designis del capital financer. Tot el contrari. “Ara haurem de prendre decisions molt importants per fer possible que ens puguem guanyar la vida dignament. Cobrem poc més del salari mínim, però per fer bon periodisme hem de dignificar la nostra feina”, diu abans d'exposar algunes de les iniciatives que estudien implementar els mesos vinents. Tenen molt camp per recórrer en la seva edició digital.
https://directa.cat/grecia-que-reneix-xarxes-solidaries-cooperatives-de- |
This work is in the public domain |
